torna

Detall de la notícia

Imatge 4855907

La instal·lació de tres pedres a víctimes dels camps nazis a Sóller clou el projecte Pedres de la Memòria a Mallorca

La Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, conclou aquest dijous a Sóller la instal·lació a Mallorca de Pedres de la Memòria, que va iniciar el passat mes de febrer dins el projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

Des d’avui, tres pedres Stolpersteine, dedicades a les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazis, reten homenatge a Miguel Azuaga Villalonga, Pere Bennássar Bernat i Joan Servera Pons al Port de Sóller.

Ha estat al llarg d’un acte al qual han assistit el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el director general de Transport Aeri i Marítim, Xavier Ramis, i la gerent de Ports de les Illes Balears, Cristina Barahona, acompanyats de Maria Antònia Oliver, en representació de les comissions tècniques i de l’Associació Memòria de Mallorca, i del regidor d’Activitats, Obres, Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Sóller, Jaume Bestard.

El vicepresident Yllanes ha recordat que «amb cada pedra de la memòria que col·locam, feim un petit gest de reparació envers aquelles persones que patiren tant i, de vegades, perderen la vida en defensa de la llibertat. Darrere cada nom hi ha una història que volem que surti de l’oblit imposat durant tants d’anys».

El conseller Josep Marí ha destacat que «per a nosaltres és un honor posar a disposició les nostres infraestructures per a iniciatives com aquesta. El Port de Sóller avui és un port una mica millor».

En paraules del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, «avui feim un homenatge a tres víctimes solleriques del nazisme. No hi ha res en el món que sigui més consensuat i transversal que honorar qui va patir sota el règim més cruel de la història. Totes i cada una de les persones que es consideren demòcrates a Mallorca avui tindran un pensament per a aquests tres homes, i per a la condemna al nazisme i als règims totalitaris que dugueren Europa als seus moments més foscos».

El projecte Pedres de la Memòria

Aquest projecte ha estat elaborat per una comissió de treball, integrada per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears.

L’objectiu és recuperar, d’una banda, el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazis —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que d’altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu, ja s’han instal·lat tretze pedres Stolpersteine a Mallorca i 20 a Menorca dins el projecte Pedres de la Memòria.

Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazis —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat.

L’elaboració i la coordinació de la llista de víctimes del nazisme ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, la qual també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazis, que es va lliurar al Ministeri de Justícia.

De fet, amb aquestes tres darreres pedres Stolpersteine, s’assoleix un dels principals objectius de la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics: que cadascun dels noms que surten a l’informe entregat al Ministeri de Justícia tingui una Stolpersteine a Mallorca. Un informe que és ampliable si s’obtenen noves informacions contrastades de més víctimes del nazisme a Mallorca.

El projecte, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, també ret homenatge a les víctimes del franquisme. Avui, ja s’han instal·lat 22 pedres de la memòria —Remembrance Stones— a Mallorca i 8 a Menorca. En aquest cas, es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada i la data i el lloc on va ser assassinada. Vint d’aquestes pedres recorden, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Tot plegat, s’emmarca dins el projecte Pedres de la Memòria, que preveu retre homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears, 24 de les quals a Eivissa i 5 a Formentera, que estan pendents de la disponibilitat de l’artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s’inicia el projecte Stolpersteine.

El projecte Pedres de la Memòria se suma a iniciatives anteriors duites a terme pel Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i altres entitats socials —la CGT i el col·legi Monti-sion. Un cop finalitzat, seran 133 les llambordes que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears.

Les víctimes de Sóller

Miguel Azuaga Villalonga, nascut l’any 1911, es va exiliar el 1939. Fou deportat al camp de concentració de Mauthausen dos anys després, on va morir assassinat el 22 d’octubre de 1942.

Pere Bennássar Bernat, nascut el 1895, va ser deportat l’any 1944 al camp de Dachau, Flossenbürg-Hersbruck, d’on seria alliberat.

Joan Servera Pons, nascut el 1910, va ser deportat a Mauthausen el 1941, d’on seria alliberat.