torna

Detall de la notícia

Imatge 4567387

El Govern ret homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme a través de les pedres de la memòria

La vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

La iniciativa vol recuperar, d’una banda, el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—.

Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran en les adreces on varen viure.

El projecte, impulsat des de la Direcció General de Memòria Democràtica, també ret homenatge a 43 víctimes del franquisme, amb la col·locació de pedres de la Memòria platejades —Remembrance Stones— al conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i 1 a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

En els pròxims mesos, la Direcció General de Memòria Democràtica coordinarà la instal·lació de les pedres de la memòria a Mallorca i Menorca. Pel que fa a Eivissa i Formentera, s’està pendent de la disponibilitat de l’artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s’inicia el projecte Stolpersteine.

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes ha destacat que "amb cada Pedra de la Memòria que es col·loca, fem un gest de reparació cap a aquelles persones que van patir tant i, en ocasions, van perdre la vida en defensa de la llibertat. Tornem els seus noms i les seves històries als carrers dels seus pobles i ciutats per evitar la segona injustícia que seria l'oblit ".

Per al secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado "aquestes llambordes són un homenatge a la vida de moltes persones de les nostres illes que foren perseguides i assassinades per les seves idees o els seus orígens a mans del feixisme i el nazisme. Ara podrem trobar-les a totes les Illes Balearss, davant les cases a on visqueren o a les places dels seus pobles. Serviran per recordar aquestes dones i homes, i també per recordar-nos a noltros el que va passar". Jurado ha destacat "la vintena de llambordes que es col·locaran en memòria de les dones que foren assassinades, amb noms tan simbòlics com Aurora Picornell o Matilde Landa. El feixime les va voler esborrar, amagant els fets i les seves restes, però fracassaren. No se les oblida, i seran sempre presents als nostres carrers".

Visibilitzar i dignificar les dones

Aquest projecte ha estat elaborat per una comissió de feina, integrada per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de dones víctimes del franquisme, l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per visibilitzar i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa del franquisme, la gran majoria assassinades. Es dona compliment així al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de “reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones”.

Entre la vintena de pedres platejades que duran el nom de dona hi ha el de les roges del Molinar, afusellades el 5 de gener de 1937 —Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer—; Juana Baño, les restes de la qual es varen recuperar al cementiri de Calvià; Pilar Sánchez Llabrés, assassinada i enterrada a Sencelles, i Belarmina González, també del barri de la Soledat; Magdalena Bassa Galmés, de Son Carrió; les manacorines Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimal Sitjar; l’alemanya Irene Heinemann, exiliada a Mallorca i perseguida per la Gestapo i la policia franquista; les eivissenques Bàrbara Garcia Doreto i Eulària Marí Torres.

D’aquestes Pedres de la Memòria, dedicades a les víctimes del franquisme, n’hi ha cinc que està previst que es puguin col·locar fora de les Illes Balears. Quatre a Barcelona, en record de quatre de les cinc milicianes, de les quals es coneix la identitat, que varen ser afusellades la matinada del 5 de setembre de 1936, voluntàries de la Creu Roja i enterrades a la fossa de Son Coletes —Teresa Bellera Cemeli, Daria Buxadé Adroher, Mercè Buxadé Adroher i Maria García Sanchís. I una a Madrid, en memòria de Matilde Landa Vaz, destacada militant del Partit Comunista d’Espanya, nascuda a Badajoz i que es va suïcidar a la presó de dones de Palma el setembre de 1942.

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de l’ètnia gitana Roma i Sinti que van ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupa el projecte, que l’impactarà profundament i el durà a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes, retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Neix el projecte Stolpersteine (paraula alemanya que significa una pedra en el camí que pot fer ensopegar), un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Unes pedres daurades per al record que arriben l’any 2018 a Mallorca, de la mà del col·legi Monti-sion i l’Ajuntament de Palma (14 llambordes) i a Ciutadella, Menorca, de la mà de la Confederació General del Treball, CGT (3 llambordes).

Si bé és cert que el projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini... i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaran per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decideix retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la diputació provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.

En un comunicat, la Fundació Stolpersteine destaca que la creació de les Pedres de la Memòria (Remembrance Stones) marquen un punt d’inflexió, ja que la seva creació es basa en la idea que l’Espanya feixista de Franco no hauria guanyat sense el suport massiu de l’Alemanya nazi de Hitler. Aquest fet fa de pont entre les pedres de la memòria. Les Remembrance Stones a les víctimes republicanes representen una perllongació del monument a les víctimes del feixisme.

Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte, seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

Per a més informació podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica www.memoria.caib.es

Adjuntam un document PDF amb el llistat complet de noms de les víctimes de les Illes Balears a les quals es recordarà amb les pedres daurades i platejades del Projecte Stolpersteine.