torna

Detall de la notícia

Imatge 4543954

El Govern inicia la compra d'habitatges de grans tenidors amb l'adquisició dels vuit primers

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha anunciat que el Govern ja ha adquirit els primers habitatges buits de grans tenidors.

Aquesta primera operació s’ha fet exercint el dret de tanteig i retracte, recollit al Decret 3/2020 que atorga al Govern el dret preferent de compra quan un gran tenidor pretén vendre els seus habitatges a un altre gran tenidor, pel mateix preu ofertat.

Així doncs, el Govern ja ha adquirit vuit habitatges que eren propietat del Grup de Banc de Sabadell i es troben desocupats, en bones condicions de conservació i manteniment. Sis dels habitatges estan ubicats a Palma, un a Manacor i un altre a Es Mercadal. El cost total de la compra d’aquests vuit habitatges ha estat 900.609 euros, amb una mitjana de 112.576 euros per pis.

Aquests habitatges passen a formar part del parc públic d’habitatge que gestiona l’IBAVI i es destinaran tots a habitatge de protecció oficial. En aquest sentit, el conseller ha destacat que: “aquesta mesura té una doble funció: combatre l’especulació immobiliària de bancs i fons voltors i augmentar el parc públic d’habitatge per satisfer la demanda d’habitatge social que tenim a les Illes Balears”.

Aquests vuit habitatges són l’inici del camí que ha dissenyat el Govern per anar adquirint habitatges de grans tenidors i incrementar així el parc públic d’habitatge. D’aquesta manera, l’exercici del dret de tempteig i retracte no és l’única eina de la que disposa el Govern per adquirir pisos de grans tenidors.

El conseller també ha anunciat que s’iniciaran 60 expedients d’expropiació d’ús a grans tenidors. Aquest primer bloc d’expropiacions s'iniciarà l'expedient una vegada acabades les visites i inspeccions, que es calcula que serà dins el mes de febrer.

La Llei d’Habitatge de les Illes Balears reconeix que en el cas de que hi hagi una necessitat objectiva i generalitzada d’accés a l’habitatge per part de la ciutadania, existeix la possibilitat d’exigir als grans tenidors la cessió temporal d’aquests habitatges desocupats per poder-los destinar a lloguer social. D’aquesta manera s’ha pres la decisió de començar amb l’expropiació temporal de 60 habitatges que en aquests moments es troben buits i en mans de bancs o fons d’inversió.

Finalment, la tercera branca que tanca l’estratègia en relació als grans tenidors és el règim sancionador, que distingeix entre infraccions lleus (60 a 3000 euros), infraccions greus (3001 a 30.000 euros) i infraccions molt greus (30.001 a 90.000 euros). Així doncs, fins al moment ja s’han obert 86 expedients a grans tenidors, d’aquests, 24 s’han arxivat, altres 47 romanen oberts per un import de 318.018 euros i 15 ja s’han resolt i sancionat per un import de 219.268 euros que ha anat a l’Administració. Suma un total de 537.286 euros els expedients que en aquests moments es troben oberts o bé que ja s’han tancat i s’han cobrat. En aquesta xifra també se li ha de sumar 180.000 euros en sanció per tanteig i retracte, sumant així una xifra global de 717.286 euros en sancions a grans tenidors.

El conseller Marc Pons, ha destacat que: “hem treballat dins un terreny que no ens era favorable, molts de grans tenidors no ens ho han posat fàcil, però avui ja en veim els resultats amb aquests primers 8 pisos adquirits”. També, gràcies a la feina feta els grans tenidors han començat a mobilitzar els seus habitatges, introduint habitatge, que el tenien desocupat i tancat, al mercat minorista. Així doncs en aquests moments el Govern té 764 habitatges inscrits al registre d’habitatges desocupats de grans tenidors. En el mes de novembre de 2019 aquesta xifra es situava a 1.425, fet que confirma que més de 700 habitatges de grans tenidors han entrat al mercat minorista o bé per compravenda o bé per lloguer complint així un dels objectius del Govern que era que aquests pisos no es trobassin buits i tancats per finalitats especulatives dels grans tenidors.