torna

Detall de la notícia

Imatge 4509479

El Pla de Fosses 2021-2022 inclou una tercera actuació a Ses Figueretes i inicia tasques d'excavació a Sant Francesc Xavier

Les intervencions a Eivissa i Formentera se sumen a les de cinc municipis de Mallorca, segons han explicat la consellera Isabel Castro i el secretari autonòmic Jesús Jurado
L’inici de les excavacions al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és fruit de l’estudi previ que certifica l’existència de 58 víctimes mortals del penal de Formentera

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears preveu dur a terme una tercera fase al cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes, i una primera actuació al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera. Així ho va aprovar la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre, un òrgan que compta amb la participació del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera. Així ho han explicat avui la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, en les presentacions que han duit a terme a Eivissa i Formentera.

Aquestes dues intervencions se sumen a les cinc que es duran a terme a municipis de Mallorca (al cementeri d’Inca, Selva, Mancor de la Vall, a la fossa del Pou de Son Danús, a Santanyí, i una segona fase al cementiri de Son Coletes, Manacor). En totes aquestes localitzacions es duran a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil.

El tercer Pla de Fosses del Govern inclou també l’estudi i la possible intervenció d’una fossa en una finca privada de Cala Sant Vicenç, a Pollença, així com l’elaboració de cinc estudis de viabilitat: al carrer de San Silvestre del cementeri de Palma, a Petra, a Muro, a Capdepera i l’anàlisi d’una possible tercera fase a Porreres.

El Pla s’ha presentat aquest dimarts a Eivissa, a càrrec de la consellera Isabel Castro, i a Formentera, a càrrec del secretari autonòmic Jesús Jurado, on també s’ha donat a conèixer l’Estudi històric del cementiri nou de Sant Francesc Xavier, elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza per encàrrec de l’empresa ATICS dins el Pla de Fosses 2019-2020. Aquests actes han comptat amb la presència del batle d’Eivissa, Rafael Ruiz; de Paquita Riera, en representació del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera; de la consellera de Patrimoni del Consell de Formentera, Raquel Guasch, i de l’historiador Antoni Ferrer.

Tercera intervenció a ses Figueretes

A ses Figueretes, la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, impulsa una tercera intervenció arqueològica amb l’objectiu de continuar avançant en la possible identificació de fins a setanta víctimes de la repressió franquista.

La segona intervenció duita a terme els passats mesos de setembre i octubre per l’empresa ATICS va permetre documentar la presència de marques d’impacte de trets d’arma de foc en la paret d’una de les capelles. També es va trobar munició de l’època i diversos fragments de crani, alguns amb fractures d’aspecte perimortal —produïdes al voltant del moment de la mort— i altres amb possibles lesions produïdes pel pas d’un projectil d’arma de foc.

En aquests moments, l’equip d’ATICS està desenvolupant l’estudi genètic de les restes localitzades i ha començat a preparar l’extracció de marcadors genètics de 24 restes òssies que són compatibles amb víctimes.

L’estudi que obre les portes al cementeri de Sant Francesc Xavier

A Formentera, l’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació. La incorporació d’aquesta actuació dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementiri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

L’informe, elaborat a partir de les investigacions duites a terme fins avui i de les aportacions de diferents testimonis, recull les condicions inhumanes en què vivien els presos a Formentera: amuntegats, en instal·lacions insalubres i amb una falta generalitzada d’aliments que els abocava a la fam i, finalment, a la mort.

Per determinar la xifra exacta de víctimes mortals de la presó de Formentera, Antoni Ferrer afegeix noves fonts documentals. Fins ara s’havien analitzat els llibres del Registre Civil de Formentera i el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Francesc Xavier, i Ferrer afegeix dues fonts més, fins ara inexplorades: els expedients d’Administració de justícia de l’Arxiu del Consell de Formentera i els padrons municipals d’habitants. Els resultats són coincidents i corroboren la xifra de 58 víctimes mortals.

Sobre el lloc d’inhumació de les víctimes, l’estudi explica que el cementeri nou de Sant Francesc es va inaugurar el 1940, uns mesos abans que es produís la primera mort documentada a la presó de Formentera, datada l’abril de 1941. No s’han trobat testimonis directes d’aquells enterraments, però sí que hi ha dos testimonis secundaris que coincideixen a indicar com a possible ubicació dos dels quatre quadrants dels quals consta el cementeri nou, ubicats a la part oest i que ja estaven acabats de construir l’any 1938. L’historiador conclou, a partir de la documentació consultada, que les inhumacions es varen fer d’acord amb el ritu cristià catòlic. El que no podem saber és si en el seu dia les tombes estaven identificades.

L’estudi inclou, com a novetat, no només informació de les víctimes mortals sinó també de la totalitat de persones que varen estar empresonades al penal de Formentera —prop de 1.500 noms— a partir de la transcripció de llistes dels padrons i el seu processament.

Fosses intervingudes actualment

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (4 actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de 92 cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). Vint d’aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.

Des que a les Illes Balears es va aprovar la Llei autonòmica de fosses, el juny de 2016, el Govern ha destinat prop d’1.400.000 € a l’exhumació i l’anàlisi de les restes localitzades a les fosses de les Illes Balears. Aquest tercer Pla de Fosses disposa d’un pressupost inicial de 380.000 €, que s’executarà mitjançant un contracte biennal (2021-2022). Després de ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, aquest Pla inicia la seva tramitació administrativa amb vista a la seva licitació i adjudicació pública.