torna

Detall de la notícia

Imatge 4509435

El tercer Pla de Fosses preveu actuacions a set municipis de les Illes Balears i l'estudi de cinc possibles fosses més

El pla d’exhumacions 2021-2022 actua per primera vegada als municipis d’Inca, Selva, Mancor, Santanyí i el cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera
El Pla presentat per la consellera Isabel Castro i el secretari autonòmic Jesús Jurado continuarà excavant a Son Coletes i ses Figueretes i estudiarà una tercera fase a Porreres

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears preveu set actuacions, de les quals cinc es duran a terme a municipis de Mallorca (al cementeri d’Inca, Selva, Mancor de la Vall, a la fossa del Pou de Son Danús, a Santanyí, i una segona fase al cementeri de Son Coletes, Manacor), una tercera fase al cementeri de ses Figueretes, a Eivissa, i una actuació al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera. En totes aquestes localitzacions es duran a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil.

El tercer Pla de Fosses del Govern, que han presentat avui la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, inclou també l’estudi i la possible intervenció d’una fossa en una finca privada de Cala Sant Vicenç, a Pollença, amb probables restes de la Guerra Civil. A més, es duran a terme cinc estudis de viabilitat: al carrer de San Silvestre del cementeri de Palma, a Petra, a Muro, a Capdepera i l’anàlisi d’una possible tercera fase a Porreres.

La consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha reafirmat el compromís del Govern de les Illes Balears per continuar amb la localització, la identificació i el retorn a les famílies de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. «És una obligació legal i també un deure moral de les administracions amb els familiars de les persones desaparegudes. Però sobretot és un signe de maduresa democràtica de la nostra societat donar a aquestes persones el reconeixement que mereixen per donar la vida en nom de la llibertat», ha subratllat.

En paraules del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, «la posada en marxa del tercer Pla de Fosses ens situa al capdavant en l’impuls de polítiques de memòria democràtica dins l’Estat. Això no hauria estat possible sense l’empenta del moviment memorialístic i la constància de les famílies de les víctimes».

L’acte de presentació s’ha celebrat aquest dilluns a Ca n’Oleo i ha comptat amb la presència del director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, i de la presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca i representant de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Maria Antònia Oliver. Prèviament, la consellera Isabel Castro i el secretari autonòmic Jesús Jurado s’han reunit telemàticament amb representants dels diferents municipis mallorquins on actuarà aquest tercer Pla de Fosses per compartir el conjunt d’actuacions previstes. Demà, dimarts, està previst que el Pla es presenti a Eivissa i Formentera.

Continua la feina en les grans fosses de repressió

Aquest pla d’exhumacions del Govern de les Illes Balears va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre, un òrgan en el qual hi ha representades les entitats memorialistes Associació Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.

El Pla actua per primera vegada en municipis com Inca, Selva, Mancor de la Vall i Santanyí, mentre que aposta per continuar exhumant a indrets de repressió tan significatius com Son Coletes, a Manacor, i per l’estudi d’una tercera fase al cementeri de Porreres, a causa de l’elevat nombre de víctimes que hi varen ser assassinades i que encara no han estat localitzades.

A Formentera, l’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació. La incorporació d’aquesta actuació dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementeri municipal de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

Destaca també el nombre d’estudis que es duran a terme, un pas previ a futures intervencions: cinc estudis en total, entre els quals hi ha l’anàlisi d’una possible actuació en el carrer de San Silvestre del cementeri municipal de Palma per comprovar l’existència o no, segons informacions de l’Associació Memòria de Mallorca, de les restes de quaranta o cinquanta persones que no haurien estat retirades a l’ossera del cementeri.

La prioritat del Govern a l’hora de dissenyar els plans d’exhumació continua sent la localització de fosses on hi ha enterrades víctimes represaliades de les Illes Balears.

Fosses intervingudes actualment

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (4 actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de 92 cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). Vint d’aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.

Des que a les Illes Balears es va aprovar la Llei autonòmica de fosses, el juny de 2016, el Govern ha destinat prop d’1.400.000 € a l’exhumació i l’anàlisi de les restes localitzades a les fosses de les Illes Balears. Aquest tercer Pla de Fosses disposa d’un pressupost inicial de 380.000 €, que s’executarà mitjançant un contracte biennal (2021-2022). Després de ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, aquest Pla inicia la tramitació administrativa amb vista a la seva licitació i adjudicació pública.