torna

Detall de la notícia

Imatge 4433527

Un estudi mostra i analitza per primera vegada la realitat de la prostitució i la tracta a les Illes Balears

Inclou entrevistes a 239 dones en situació de prostitució a les Illes Balears

L’Arxiu del Regne de Mallorca ha acollit avui la presentació del treball Estudi sobre la prostitució, la tracta i l’explotació sexual a les Illes Balears. Es tracta d’una obra de recerca i anàlisi encarregada per l’Institut Balear de la Dona i elaborada per un equip multidisciplinari dirigit per la Universitat de les Illes Balears que mostra per primera vegada quina és la realitat del sistema de la prostitució a les Illes Balears.

L’elaboració d’aquest estudi respon a un dels eixos del Pla Autonòmic contra el Tràfic de Dones i Nines amb Fins d’Explotació Sexual i d’Abordatge de la Prostitució, aprovat l’any 2019, que plantejava la necessitat de millorar el coneixement que tenim d’aquesta realitat. Aquesta diagnosi, a més, s’ha elaborat partint de la idea que la prostitució és el resultat de la desigualtat estructural entre homes i dones, i una forma de violència de gènere, i, per tant, a partir de la perspectiva abolicionista. D’altra banda, l’estudi també revela que la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha posat en evidència la vulnerabilitat de les dones que estan en situació de prostitució.

En l’elaboració d’aquesta diagnosi hi han participat una cinquantena de persones i entitats relacionades amb aquest àmbit a les Illes Balears: entitats com Casal Petit o la Creu Roja, diferents institucions de les Balears i el Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB), així com professionals i personal tècnic dels àmbits jurídic, de la sociologia, de l’antropologia, de la psicologia, del treball social, de l’àmbit sanitari i d’altres disciplines. Els responsables tècnics de l’estudi, Susana Ortega (IBDONA) i Lluís Ballester (GEPIB), han estat els encarregats de presentar-lo.

La consellera de Presidència Cultura i Igualtat, Pilar Costa, ha ressaltat que aquest estudi "dona veu a les dones que exerceixen la prostitució i ens posa davant els ulls una realitat que no pot continuar amagada". Així mateix, també ha destacat el fet que les polítiques del Govern per afrontar la prostitució i el tràfic es duen a terme a partir de la certesa que "la prostitució és una forma de violència masclista i per tant ens hi hem d'enfrontar des de la perspectiva abolicionista". Per la seva banda, la directora de l'IBDONA, Maria Duran, ha dit que aquest estudi "ens dona a conèixer el perfil de les dones en situació de prostitució i, al mateix temps, ens dona eines per convèncer els homes que no acudeixin a la prostitució". Així mateix, ha dit Duran, "evidencia que la prostitució estigmatitza i és una forma de violència simbòlica per a totes les dones".

El document està dividit en sis capítols complementaris, que combinen l’anàlisi teòrica amb un extens treball de camp. En aquest treball de camp destaquen les entrevistes a 239 dones que es troben en situació de prostitució a les Illes Balears, l’anàlisi de 515 anuncis de prostitució i una enquesta a 105 homes prostituïdors.

 

Capítol 1. Marc jurídic, conceptual i operatiu del tràfic de persones i la prostitució

En el primer capítol, dedicat al marc jurídic, conceptual i operatiu del tràfic de persones i la prostitució, s’explica quin és l’objectiu d’aquesta recerca des de diferents marcs. A més de presentar texts de referència, també s’hi inclouen anàlisis de sentències i s’hi fa una aproximació a les dades que mostren la realitat del sistema de la prostitució. En aquest capítol, es demostra que els instruments legals no s’apliquen de manera que es protegeixin les dones i es persegueixin els proxenetes.

Segons les estimacions aproximades de l’estudi, la prostitució mou a les Illes Balears un negoci il·lícit de més de 70 milions d’euros l’any. Així mateix, a les Illes Balears devers 90.000 homes paguen cada any per prostituir dones i, l’any 2020, hi ha unes 2.350 dones en situació de prostitució. D’altra banda, també es demostra la vinculació entre el tràfic de persones i la prostitució, atès que s’estima que entre el 30 % i el 50 % de les dones prostituïdes són víctimes del tràfic.

Pel que fa al sistema judicial, l’estudi indica que en els darrers cinc anys tan sols s’han emès deu sentències corresponents a casos de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i delictes sexuals que afecten menors en situació d’explotació.

 

Capítol 2. Serveis de l’Administració i del tercer sector implicats

Aquest capítol respon a la pregunta següent: què es fa a les Illes Balears en relació amb el sistema de la prostitució? Així, s’hi presenta una anàlisi de les actuacions de l’Administració i de les organitzacions de la societat civil, i es posa el focus en les entitats que treballen en aquest àmbit.

S’hi explica l’evolució de l’Administració pública, que a les Illes Balears enfoca aquesta qüestió amb una mirada com més va més transversal, amb la planificació a mitjà i a llarg termini. A més, s’hi analitza la tasca de les entitats del tercer sector i l’estructuració en xarxa, que inclou les taules d’atenció a la prostitució que s’han creat i que funcionen en municipis com Calvià o Eivissa. Finalment, també s’analitza quin paper han tingut tant les entitats com l’Administració en l’abordatge de la prostitució i el tràfic de persones durant l’estat d’alarma.

 

Capítol 3. Situacions de necessitat social de les persones en situació de prostitució

Aquest capítol introdueix el tema de les necessitats socials de les dones en situació de prostitució. Es basa en tres estudis: una enquesta a 239 persones en situació de prostitució; una anàlisi de 515 anuncis presents en les plataformes de distribució a Internet i una anàlisi de 65 webs de prostitució controlades per organitzacions de diversos tipus.

Aquesta triple anàlisi respon al fet que la realitat del sistema de la prostitució es caracteritza per la deslocalització. En aquest capítol es mostra la realitat dels quatre ambients en què es du a terme la prostitució: al carrer, a clubs, a pisos (un espai que va en augment i que implica més vulnerabilitat per a les dones) i en sortides (sense localització).

En aquest capítol es demostra que la prostitució està vinculada a situacions de pobresa o de necessitat social. L’experiència de la prostitució, a més, es caracteritza com a violenta i molt insegura per a les dones que l’exerceixen.

Pel que fa a les entrevistes a persones en situació de prostitució, es tracta de 225 dones, 7 homes i 7 persones transsexuals, de les illes de Mallorca (186), Menorca (15) i Eivissa (38). Fins a l’arribada de la COVID-19, el 55,2 % exercien la prostitució a pisos. D’aquestes persones, 211 són estrangeres, fet que demostra la relació entre prostitució, immigració i tràfic de persones. La mitjana d’edat (34 anys) és molt elevada, fet que respon a la dificultat per accedir a les dones joves explotades, perquè majoritàriament ho són en modalitats ocultes. La majoria d’elles (un 62,3 %) tenen infants, i un 31 % de les entrevistades tenen estudis de batxillerat. El 51,9 % s’han sentit amenaçades o en perill, i la majoria tenen por, principalment, de les infeccions (75,7 %), de la violència o les agressions del «client» (67,4 %), o que la família sàpiga que es prostitueixen (51 %). També destaca el fet que el 48,7 % de les entrevistades han patit violència durant el darrer any.

Algunes de les conclusions d’aquest apartat són la deslocalització, l’ocultació i la dispersió en el territori, així com l’aïllament que pateixen les dones, que sovint no compten amb una xarxa de suport i freturen de recursos.

 

Capítol 4. Condicions de salut de les dones en situació de prostitució

Aquest capítol tracta de la manera com la prostitució i la pobresa que hi va associada afecten la salut de les dones en situació de prostitució, així com les violències que pateixen aquestes persones.

Algunes dades destacables obtingudes per mitjà de les entrevistes són que la majoria pren medicació (sobretot ansiolítics i medicaments per a la depressió i per al dolor) i que la majoria (el 60,6 %) afirma que té depressió o creu que pot tenir-ne.

 

Capítol 5. Explotació sexual en la infància i l’adolescència

Aquest capítol se centra en les modalitats d’explotació sexual en la infància i l’adolescència (ESIA). S’hi analitzen les dades del Registre unificat de maltractament infantil, així com les intervencions de les forces de seguretat en situacions d’explotació vinculades a la pornografia infantil i altres informacions aportades per àmbits com el de l’educació.

Es constata que és una realitat molt influïda pels canvis tecnològics produïts en la nostra societat en els darrers anys i es mostra que la quantificació del fenomen és difícil de resoldre. El motiu és, en part, que aquesta activitat es desenvolupa en la clandestinitat i en moltes ocasions les víctimes no es reconeixen com a tals.

 

Capítol 6. Anàlisi dels prostituïdors (espanyols i estrangers)

En aquest capítol es posa el focus en els homes consumidors de prostitució, com a responsables, en darrer extrem, de l’existència d’aquesta activitat. S’analitzen els motius que duen els homes a prostituir dones, així com l’àmbit i la freqüència amb què ho fan, entre altres qüestions. Les dades analitzades en aquest apartat procedeixen d’un qüestionari que han respost 105 homes que prostitueixen dones a les Illes Balears i de les entrevistes realitzades a les dones que es troben en situació de prostitució.