torna

Detall de la notícia

Imatge 4411820

El Govern presenta la segona intervenció al cementeri de Porreres per localitzar víctimes de la Guerra Civil

Aquesta segona fase centra les seves actuacions en la zona enjardinada ubicada al sud-est del cementeri municipal de Porreres, on es realitzaran 5 sondejos per corroborar informacions sobre possibles enterraments de víctimes de la repressió franquista.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, s’han reunit aquest dissabte amb la batlessa de Porreres, Xisca Mora i el primer tinent de batle de l’Ajuntament de Porreres i membre de la Comissió Històrica de Porreres, Miquel Àngel Veny, per compartir el Projecte d’Intervenció de la segona fase d’excavacions i exhumacions que impulsa el Govern de les Illes Balears al cementiri de Porreres, a través de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització. Una trobada a la qual també han assistit Maite Blázquez, portaveu de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació Memòria de Mallorca.

El Pla d’actuació, que ha estat presentat pels responsables de l’empresa ATICS, Cesc Busquets i Jordi Ramos, té previstes actuacions entre el 13 i el 27 d’octubre. En aquesta segona fase, l’equip tècnic intervindrà en un espai que correspon a la primera zona enjardinada ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra. En total es realitzaran 5 sondejos al voltant d’aquest indret, en el centre del qual hi ha un conjunt d’estructures funeràries monumentals. Els sondejos es realitzaran a una profunditat mínima d’uns 80 cm, cota a partir de la qual varen aparèixer les restes localitzades en la intervenció de l’any 2016.

Per realitzar aquesta actuació arqueològica, ATICS comptarà amb un equip format per 4 arqueòlegs, 3 antropòlogues, 2 forenses i que comptarà amb l’assessorament i suport històric dels historiadors i investigadors Bartomeu Garí i Queralt Solé.

Les víctimes

El Projecte d’Intervenció d’aquesta segona fase al cementeri de Porreres, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears proposa realitzar un seguit d’obertures al subsòl del cementeri per corroborar diverses informacions.

Avui dia, tal com recull el Pla d’actuació, es desconeix la possibilitat real de localitzar restes humanes en aquesta zona enjardinada. Amb tot, l’elevat nombre de persones assassinades en aquest indret de Porreres fa pensar que és probable que s’utilitzàs més d’una zona dintre del cementiri per excavar fosses on enterrar la gran quantitat de víctimes assassinades des del 1936 fins pràcticament l’any 1938.

D’altra banda, a través de l’associació Memòria de Mallorca, es coneixen testimonis orals que assenyalen aquesta zona enjardinada com a lloc d’enterrament d’algunes de les víctimes assassinades.

Cal tenir en compte que, un dels llocs més representatius de la repressió mallorquina exercida durant la Guerra Civil és l’Oratori de la Santa Creu de Porreres. Aquest indret es localitza a uns 20 metres del cementeri municipal i allà es dugueren a terme nombroses execucions —en massa— d’homes i dones que no eren del poble.

A partir de les investigacions realitzades, se sap que moltes de les persones que perderen la vida en aquest lloc provenien de les tretes de les presons de Can Mir, el Castell de Bellver i la presó de dones de Can Sales, realitzades en el transcurs del mes de setembre de 1936 fins al mes d’abril de 1937.

Després de les execucions, els cossos sense vida de les víctimes eren transportats i dipositats en una o diverses fosses comunes que hi havia dins el recinte de l’antic cementiri municipal de Porreres. Segons testimonis orals, els cadàvers eren soterrats vestits, sense taüts i tapats amb terra i calç, per tal d’eliminar totes les proves. Per informacions orals i per l'estudi històric, es va saber que les fosses col·lectives estaven situades quasi en el centre de l’actual cementiri, a la vora d’uns jardins, molt a prop de l’entrada principal del recinte catòlic, on actualment s’aixequen unes tombes i una paret de nínxols. S'estima un nombre mínim de 80 persones inhumades, a partir de les denúncies de familiars desapareguts, registres de defuncions i testimonis de desaparicions a partir del mateix dia de l‘excarceració (presons de Can Mir, Can Sales i Castell de Bellver).

També es coneix, a partir de la quantificació de desaparicions per dates, un mínim de cinc episodis successius d’obertura de fosses o d’excavació de noves fosses, en un període de setanta-un dies, entre el 4 de gener i el 15 de març de 1937.

Malgrat això, s'ha de considerar que avui dia encara es desconeix la xifra exacta de les víctimes que perderen la vida en aquest indret i que foren enterrades en el cementeri de Porreres. Amb les dades que l'investigador Dr. Bartomeu Garí va poder recollir del Negociat 3r d’Ordre Públic del Govern Civil de les Balears, podem parlar de 118 víctimes que, amb tota probabilitat, foren assassinades a la Creu de Porreres entre els mesos de gener, febrer i març de 1937, la major part d’elles “posades en llibertat” de les presons de Can Mir i Castell de Bellver.

És difícil confirmar el total d’execucions, relacionades directament o indirectament amb el poble de Porreres i amb l’indret de la Creu. Les dades encara són insuficients. Ara bé, la troballa d’aquests documents del Govern Civil de les Balears han suposat una passa més per tal d’aclarir els fets de la repressió al municipi de Porreres i la seva relació amb l’enorme abast que van tenir les tretes de presó de la Mallorca en guerra.

Els antecedents

La segona fase d’excavacions i exhumacions que es posa en marxa la setmana que ve al cementeri de Porreres forma part del segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, i que coordina l’empresa ATICS.

La primera intervenció es va realitzar el novembre de 2016, arran de la petició de l’associació Memòria de Mallorca amb el suport del Govern de les Illes Balears i la col·laboració de l’Ajuntament de Porreres.

Es van poder constatar els enterraments col·lectius de víctimes procedents de les presons de Can Mir i Bellver, que van ser assassinats entre els mesos d'agost de 1936 a març de 1937. Aquesta actuació va ser gestionada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, sota la coordinació de Maria Antònia Oliver i Pedro de Echave, de l'associació Memòria de Mallorca.

Les tasques varen permetre delimitar un total de 9 fosses comunes. Es van excavar la totalitat de les fosses, a excepció d'una fossa (núm. 5) que es trobà sota els nínxols     —mausoleus construïts a la part central de la parcel·la. En total, es van poder exhumar un total de 49 individus al cementeri de Porreres, dels quals 14 varen poder ser identificats a partir de les mostres d'ADN.

Dels 35 individus restants que no van ser identificats, està previst efectuar un estudi antropològic dins aquest segon Pla de Fosses 2019-2020. Dins aquest segon Pla ja s’han realitzat intervencions al cementeri de Sencelles, a Son Coletes, Manacor, al cementeri de Bunyola, al forn de calç del coll d'Artà-Salma i a Eivissa, al cementeri de ses Figueretes. Ara s’inicia la segona part al cementeri de Porreres i queden pendents actuacions als cementeris de Valldemossa i Santa Maria del Camí, així com al Pou de Son Lluís, a Porreres.