torna

Detall de la notícia

Imatge 4215344

El Govern i l'Ajuntament de Porreres signen un conveni per garantir les tasques d'exhumació pendents a la fossa de Porreres

El conveni és fruit de la voluntat de col·laboració entre totes dues institucions per dotar de seguretat jurídica les actuacions pendents de la segona fase d'exhumació, que afecta la fossa número 5 del cementiri de Porreres

La consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro i la batlessa de Porreres, Francisca Mora han signat un conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització i l'Ajuntament de Porreres per a la coordinació de les actuacions relatives a la fossa núm. 5 del cementiri de Porreres.

El document, que ha estat negociat entre la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern i l'Ajuntament de Porreres, concreta els compromisos i obligacions d’ambdues parts en relació amb l’execució de la segona fase d'exhumació de la fossa de Porreres, paralitzada en aquests moments. Les tasques d'exhumació, que formen part del Pla de Fosses de 2018, ja estan contractades i l'empresa adjudicatària ―la Sociedad de Ciencias Aranzadi― podria iniciar les actuacions previstes a partir del mes de juliol, quan es compleixen dos anys des que una veïna fos enterrada en un dels nínxols afectats. L'inici de la intervenció dependrà de quan es tanquin els procediments administratius que estaven suspesos.

“Aquest conveni deixa clara la voluntat de coordinació que hi ha entre totes dues institucions i ens permet garantir la màxima eficàcia a l'hora de continuar amb les tasques d'exhumació d'una de les fosses més importants de Mallorca, com és la de Porreres” ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, “al mateix temps, preservam els drets i la dignitat de les restes dipositades que s'hauran de traslladar de forma temporal”.

El conveni

Entre els compromisos que assumeix la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització hi ha el de vetllar, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, per a la correcta execució dels contractes d'excavació, exhumació i identificació de restes; de l'enderrocament i reconstrucció d'un bloc de nínxols i capelles al cementiri de Porreres, així com de la direcció d'obra corresponent.

La Conselleria ha d'assumir les despeses d'aquests treballs de demolició, dels treballs de recerca i exhumació de les restes, així com de la reconstrucció de les unitats d'enterrament que s'hagin hagut d'enderrocar, retornant l'emplaçament afectat pels treballs al seu estat previ a la intervenció. Això implica que, d'acord amb el projecte arquitectònic, s’ha d’edificar de nou el bloc de nínxols i capelles, conservant i protegint els efectes personals movibles de cada sepultura per tal de tornar-los a instal·lar una vegada que l'obra estigui finalitzada.

Pel que fa a l'Ajuntament de Porreres, aquest ha de garantir la viabilitat de les tasques d'exhumació de la fossa i de les obres previstes. També ha de vetllar perquè les intervencions ocasionin les menors molèsties als veïns afectats i els assignarà, de forma temporal, l'ús d'enterrament a una altra sepultura mentre durin els treballs de recuperació de les restes de la fossa i l'edificació posterior dels nous nínxols i capelles.

L'Ajuntament s’ha d’encarregar de la gestió i coordinació de les actuacions de l'empresa funerària, tant pel que fa a l'exhumació com la posterior inhumació als nínxols i capelles de nova construcció, ha de mantenir informades les famílies de les actuacions que es duguin a terme. El consistori es farà càrrec de les despeses de trasllat de les restes i possible neteja dels nínxols.

La segona fase d'exhumació de Porreres

El novembre de 2016, es va fer una intervenció arqueològica al cementeri de Porreres amb la intenció de trobar i exhumar els cossos de persones assassinades durant la Guerra Civil espanyola, segons el que disposa la Llei 10/2106, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. La intervenció, realitzada mitjançant una subvenció de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports a l'entitat memorialista Memòria de Mallorca, va permetre exhumar 49 cossos.

L'excavació es va dur a terme al voltant d'un bloc de nínxols que es va construir en unes obres d'ampliació del cementeri municipal el 1957. Les parets d'aquests nínxols se situen en el recinte de l'antic cementeri i, en conseqüència sobre la zona en la qual probablement encara hi ha els cossos de les persones represaliades durant la guerra. Aquesta hipòtesi ha estat avalada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, que afirma en un informe que sota els nínxols de la fossa número 5 hi podria haver un nombre indeterminat de cossos pendents d'exhumació. De fet, mentre es feia l'excavació esmentada, arran de la paret dels nínxols ―i parcialment coberts per aquests― aparegueren 5 cossos, els quals no es varen poder exhumar. Així doncs, el 2016, l’excavació de la fossa sols es va poder fer parcialment i quedà pendent d'una segona fase.

Aquesta segona fase de la fossa de Porreres s'incorpora al Pla de Fosses de 2018, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. Una intervenció a la fossa número 5 del cementeri de Porreres que passa necessàriament per esbucar el bloc de 37 nínxols, 5 osseres i 2 capelles. Estructures que s'han d'edificar de nou, un cop realitzada l'exhumació.

Tant el Projecte tècnic i de direcció d'obra d'aquesta segona fase, com les tasques d'excavació i exhumació de la fossa es varen adjudicar entre els anys 2017 i 2018. Les obres d'enderrocament i reconstrucció del bloc de nínxols i capelles estan en vies d'adjudicació. El projecte, però, va quedar en suspens a causa de l'enterrament el juliol de 2018 d'una persona en aquest bloc de nínxols. La legislació sanitària imposa un termini de dos anys perquè es puguin traslladar aquestes restes. Un termini que s'exhaureix aquest pròxim 5 de juliol de 2020.