torna

Detall de la notícia

Imatge 4109388

El Govern farà un estudi del cementeri nou de Sant Francesc Xavier per a localitzar possibles víctimes de la Guerra Civil

Segons la Direcció General de Memòria Democràtica, es tracta de la fossa comuna més gran de Formentera, on es podrien trobar fins a 58 cossos

El Pla de Fosses 2019-2020 preveu també l’obertura de 9 fosses a 8 municipis de Mallorca i Eivissa i noves tècniques antropològiques d’identificació

 

El Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears preveu la realització d’un estudi històric sobre el cementiri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera, amb el doble objectiu de, en primer lloc, saber si hi va haver en aquest espai inhumacions de persones assassinades durant la Guerra Civil i, en segon lloc, si aquestes poden continuar-hi enterrades, o pel contrari l’espai ha estat alterat.

Així ho ha transmès la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, a la presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, en una reunió mantinguda avui a la seu de la Institució Insular a la qual també han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, i la consellera insular de Patrimoni, Política Lingüística i Formació, Raquel Guasch. També han participat el conseller d’Interior, Josep Marí, i la consellera de Noves Tecnologies, Vanessa Parellada, amb la finalitat de tractar altres assumptes propis dels seus departaments que també són competència de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització.

Aquest és un estudi necessari, segons ha explicat la consellera Isabel Castro, per plantejar futures intervencions en l’espai esmentat. «Sabem que hi ha famílies que cerquen avantpassats seus i que podrien trobar-se en aquest indret. L’estudi podria servir per precisar on es poden fer exhumacions o, pel contrari, evitar tasques infructuoses», ha afegit.

Cal tenir en compte que al nucli de La Savina hi havia una presó, on hi va arribar a haver al voltant de 1.500 presoners, la gran majoria dels quals venien de la resta de l’Estat. Presoners que arribaren a Formentera procedents d’altres presons al final de la Guerra Civil i principi de la Postguerra. No foren afusellats sinó que se sospita que varen morir de fam i varen ser enterrats a una fossa comuna al cementiri nou de Sant Francesc Xavier, que s’obrí el 1940.

Segons la documentació de què disposa la Direcció General de Memòria Democràtica, es tracta de la fossa comuna més gran de Formentera, on es podrien trobar fins a 58 cossos, motiu pel qual és imprescindible disposar d’un estudi rigorós que ajudi a conèixer els fets que varen succeir i estudiar la viabilitat de fer alguna exhumació al més aviat possible.

El el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, ha remarcat que aquest estudi reforçarà el Mapa de Fosses d’Eivissa i Formentera que va fer en el seu moment el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera. «S’ha de reconèixer la feina de les entitats memorialistes, dels historiadors locals i de les institucions que ens han ajudat a arribar fins a dia d’avui amb aquesta documentació», ha dit.

 

9 actuacions a Mallorca i Eivissa

El Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears, adjudicat a l’empresa ATICS SL, preveu a més actuacions a nou localitzacions de vuit municipis de Mallorca i Eivissa, la majoria cementiris, on es realitzaran tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil. En aquestes fosses es preveu localitzar els cossos d’almenys quaranta persones, segons la documentació i els estudis preliminars.

S’actuarà per primera vegada en indrets emblemàtics com Son Coletes, a Manacor, el cementiri de Bunyola, el de Valldemossa i un forn de calç del coll d’Artà-Salma, mentre que també s’inclouen segones actuacions a Sencelles, a Porreres (a la zona enjardinada), a ses Figueretes, al Pou de Son Lluís de Porreres i al cementiri de Santa Maria.

A més, s’elaborarà un informe antropològic detallat de 35 cossos exhumats en la fossa de Porreres, i no identificats per prova d’ADN, durant la intervenció realitzada el novembre de 2016. Aquesta tècnica ha d’aportar característiques físiques de cadascun dels individus que permetin determinar l’edat i tots els aspectes que donin informació sobre la seva identitat: trets físics particulars, indicis de qualsevol patologia, malformacions dels ossos, etc.