torna

Detall de la notícia

Imatge 4103627

La investigació sobre xylella fastidiosa destaca la important resistència d'algunes varietats d'ametller

Els resultats del primer any del projecte d’investigació ITS2017-095 Disseny i implementació d’estratègies de control enfront xylella fastidiosa s’han presentat aquest dijous davant el sector agrari de les Balears. El projecte, finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible, consta de sis lots, que han desenvolupat la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), l’Instituto de Agricultura Sostenible del CSIC (IAS-CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Amb aquest projecte s’ha fet una primera fase d’investigació de manera integral de tot allò relacionat amb el bacteri Xylella fastidiosa. La presentació ha anat a càrrec de la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Gabriel Torrens, el cap de servei d’Agricultura, Andreu Juan, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas. També hi han estat presents tots els ponents dels diferents lots d’investigació.

Pel que fa a l’‘Estudi de resistència/tolerància/susceptibilitat varietal als cultius de l’ametller, la vinya i l’olivera enfront xylella fastidiosa’ (FUEIB), la investigació destaca la important resistència d’algunes varietats d’ametller davant el bacteri. Per aquest cas s’han analitzat 3804 mostres, obtingudes a partir de bancs de germoplasma i finques agrícoles. Amb les prospeccions realitzades, la vinya presenta diferències entre varietats molt inferiors a les de l’ametller; mentre que en el cas de l’olivera, de moment, no s’han detectat diferències entre varietats. No obstant això, durant el 2020 s’ampliarà el mostreig en aquest cultiu.

En relació amb el lot sobre la ‘Posada a punt d’un sistema de detecció de la incidència de Xylella fastidiosa al cultiu de l’ametller mitjançant imatges aèries a l’illa de Mallorca’ (IAS-CSIC) es posa de manifest la incidència del bacteri en cultius de secà i en regadiu. D’aquesta manera, en les parcel·les d’ametller en secà s’observa una incidència més elevada del bacteri que és molt inferior en els cultius en regadiu. L’equip de l’IAS-CSIC ha treballat amb les imatges captades el mes de juliol per una avioneta que va sobrevolar 2.000 ha en diverses comarques de l’illa de Mallorca. Es varen utilitzar sensors hiperespectral VNIR i Micro-Hyperspec, sensor tèrmic i càmara multiespectral que han permès quantificar trets espectrals de banda estreta relacionats amb la fisiologia a nivell de l’arbre, els índexs espectrals, els tèrmics, la fluorescència clorofílica induïda pel sol i l’eficiència de fluorescència. Aquestes imatges aèries, a la vegada, es varen contrastar amb informació obtinguda in situ a 14 parcel·les de 9 municipis amb diferents varietats, edats del cultiu i sistemes de maneig de reg.

Una altra de les investigacions ha estat centrada en la ‘Contribució al coneixement de les espècies d’insectes vectors de Xylella fastidiosa a les illes Balears així com la seva capacitat de transmissió a les plantes hostes’ (IRTA). L’estudi remarca que dels 1605 insectes transmissors de Xylella fastidiosa, el 8% es correspon a Neophilaenus campestris i el 92% a Philaneus spumarius, sense diferències significatives entre illes. De moment, a les Illes Balears no s’han capturat altres espècies de la família presents a la Península. A Formentera no s’ha detectat cap insecte positiu dels 109 analitzats.

La flora silvestre de les Balears ha estat també objecte d’investigació. El lot ‘Detecció i efecte de Xylella fastidiosa sobre la vegetació silvestre de les Illes Balears’ (FUEIB) constata els positius pel bacteri en cinc espècies endèmiques. Aquestes són: Cistus albidus (Estepa blanca), Fraxinus angustifolia (Fleixer), Olea europea sylvestris (Ullastre), Rhamnus alaternus (Llampúdol) i Rosmarinus officinalis (Romaní). Fins ara no s’ha pogut relacionar clarament una simptomatologia amb mostres positives. L’ullastre és l’espècie on amb més claredat hi ha una correspondència entre simptomatologia i resultats analítics. Hi ha altres espècies en què no s’ha pogut confirmar encara el positiu pel bacteri, com és el cas de Quercus ilex (alzina) o Juniperus oxycedrus (ginebró).

L’estudi també ha analitzat la ‘Detecció del bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa als diferents vegetals de les Illes Balears’ (FUEIB) i la ‘Caracterització de les poblacions del bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa a les Illes Balears’ (CSIC). Destaca el baix percentatge de mostres positives (25%) i la gran diversitat genètica del bacteri al territori de les Illes Balears.

Aquests lots d’investigació es varen adjudicar per un import total d’1.035.167 €. Els doblers són aportats pel fons de l’impost de turisme sostenible (ITS). Les investigacions s’estendran fins al 2022.

Actualment, a les Balears s’han detectat 1027 positius de Xylella. La relació de positius per Illes és de 611 a Mallorca, 151 a Menorca, 265 a Eivissa i cap a Formentera.