torna

Detall de la notícia

Imatge 4080792

Presenten 25 mesures extraordinàries per posar a l'abast de la població més habitatge públic i assequible

El pla d’acció del Govern s’ha posat en comú amb les institucions, els col·legis professionals, els promotors i les plataformes socials en la primera Mesa de l’Habitatge de la legislatura

 

La presidenta Francina Armengol, acompanyada pel conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, avui dilluns ha presidit la primera Mesa de l’Habitatge de les Illes Balears d’aquesta legislatura. En la Mesa s’hi ha presentat un paquet de les 25 mesures extraordinàries en matèria d’habitatge que tenen per objectiu facilitar la promoció, la construcció, la implantació o l’ús d’habitatges de titularitat pública, i posar habitatge assequible a l’abast de la població de les Illes Balears.

Armengol ha recordat que la política d’habitatge a les Balears no ha estat una «política d’Estat, governi qui governi, sinó que ha tingut èpoques de sequera a l’hora d’atendre el dret de la ciutadania de gaudir d’un habitatge digne». Per aquest motiu, s’han posat en marxa espais de diàleg com la Mesa de l’Habitatge i mesures «urgents» com les que s’hi han presentat avui.

En la mateixa línia, el conseller Pons ha remarcat que en la legislatura anterior es varen posar les bases de la política d’habitatge amb una llei d’habitatge, que ara s’ha de desplegar, i un pla de construcció de nous HPO, que actualment ja estan en marxa: «Aquestes 25 mesures extraordinàries són les primeres, però no les darreres, en matèria d’habitatge, perquè cada dia continuarem treballant i adaptant-nos a la realitat social i econòmica que tenim per garantir l’accés a l’habitatge per a la població de les Illes Balears».

En concret, aquest paquet de 25 accions extraordinàries en matèria d’habitatge se centren exclusivament en sòl urbà, i la resposta a la problemàtica de l’habitatge passa per una millor gestió dels recursos urbans existents.

Els instruments ordinaris actualment en vigor en matèria d’habitatge i urbanisme no són suficients per abordar l’actual situació del mercat de l’habitatge. Precisament per això, es planteja l’adopció de mesures extraordinàries en aquests àmbits orientades a donar una resposta ràpida i efectiva que permeti ampliar l’oferta d’habitatges de protecció pública en règim de lloguer, la construcció d’habitatges de caràcter públic per donar resposta transitòria a les necessitats residencials i també per facilitar l’entrada en el mercat d’habitatge a preus assequibles.

Els objectius

Les 25 mesures responen a sis grans objectius:

1. Construir un sistema d’informació pública, certa i actualitzada del mercat de l’habitatge.

2. Incrementar el parc públic d’habitatge.

3. Implicar el sector privat en la construcció i gestió d’HPO.

4. Guanyar agilitat administrativa.

5. Articular mecanismes per respondre als casos de vulnerabilitat.

6. Consolidar el corpus normatiu.

En relació amb el primer objectiu, resulta necessari poder disposar de dades públiques en matèria d’habitatge que siguin objectives i territorialitzades per poder dissenyar, avaluar i contrastar les polítiques públiques d’habitatge que les Illes Balears necessiten. Fins ara a les Balears no es disposava d’aquestes dades, raó per la qual es crea el Monitor Balear de l’Habitatge (MOBHA). Aquest Monitor permetrà obtenir una radiografia sobre els preus de l’habitatge en territori balear i identificar aspectes demogràfics relatius a l’evolució de la població i les llars, la mobilitat residencial o l’estudi del parc d’habitatge de les Illes Balears, l’estructura de la propietat i les dinàmiques de construcció i rehabilitació.

D’altra banda, l’ampliació del parc d’habitatge de gestió pública és un dels objectius prioritaris per garantir el dret de tots els ciutadans de les Illes Balears d’accedir a un habitatge digne i és clau per incidir en el mercat de l’habitatge. Incrementar el parc públic té una doble funció: atendre de forma directa els ciutadans inscrits actualment com a demandants d’HPO i contenir els preus en el mercat d’habitatge lliure. Aquest any 2020 es disposa del pressupost més alt que han tingut mai les Illes Balears en matèria d’habitatge, amb més de 40 milions d’euros destinats a la construcció d’HPO. No obstant això, l’increment del parc públic d’habitatge no només s’aconsegueix amb la construcció de més llars, sinó que també es despleguen mesures com l’ampliació general del dret de tanteig i retracte del Govern per obtenir més habitatges: el Govern podrà adquirir preferentment HPO en venda i sòl reservat a HPO, així com ser comprador prioritari en totes les operacions amb immobles procedents d’execució hipotecària o dació en pagament entre grans tenidors.

També s’implica el sector privat en la construcció i gestió d’habitatge de protecció oficial, reforçant les cooperatives d’HPO i amb el dret a superfície a favor dels particulars amb fixació màxima de preus.

Per guanyar agilitat administrativa, es despleguen una sèrie de mesures que permetran al Govern construir HPO de forma més ràpida i eficient a través de la col·laboració i la coordinació amb col·legis professionals, ajuntaments i altres institucions implicades.

Entre les 25 mesures es defineixen accions dirigides a atendre els casos de vulnerabilitat, com són l’obligació dels grans tenidors d’oferir lloguer social abans d’iniciar qualsevol procediment de desnonament per execució hipotecària o dació en pagament, així com la cessió a serveis socials d’habitatges de protecció oficial per a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat extrema.

Finalment, les 25 mesures preveuen el desplegament reglamentari complet de la Llei d’habitatge, així com la regulació del sector immobiliari, en què a partir d’ara s’exigirà l’acreditació de formació, solvència econòmica i la inscripció en el règim públic amb l’objectiu de defensar el consumidor i evitar l’intrusisme.