torna

Detall de la notícia

Imatge 4048593

El Govern fa lliurament de les restes mortals de Juana Baño a la seva família i li ret homenatge al Mur de la Memòria de Palma

Es tracta de la primera dona víctima de la repressió franquista que es troba a les Illes Balears des que es començaren les excavacions de fosses

L’activista sindical i política va desaparèixer junt amb la seva parella, Ramon Fuster, les restes del qual no s’han recuperat

 

Les restes mortals de Juana Baño, la primera dona víctima de la repressió franquista recuperada d’una fossa comú a les Illes Balears, han estat retornades pel Govern de les Illes Balears a la seva família, que li ha pogut donar digna sepultura més de 83 anys després de ser afusellada per milícies feixistes i enterrada a la fossa comú del cementiri de Calvià com a represàlia pel seu activisme polític i sindical.

El lliurament de les restes, que es va produir ahir en privat a petició expressa de la família, ha estat acompanyat avui d’un acte homenatge al Mur de la Memòria del cementiri de Palma a Juana Baño i a la seva parella, Ramon Fuster, qui va desaparèixer amb ella i del qual encara no se n’ha localitzat el cos.

L’acte ha estat organitzat pel Govern de les Illes Balears, i hi han estat presents la seva presidenta, Francina Armengol; la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado;  els batles dels ajuntaments de Palma i Calvià, José Hila i Alfonso Rodríguez, el president del Parlament, Vicenç Thomàs, el delegat del Govern, Ramon Morey, i representants del Consell de Mallorca i d’entitats memorialistes, entre altres.

Les famílies, tant de Juana Baño com de Ramon Fuster, han rebut de part del Govern de les Illes Balears sengles certificats de reconeixement dels seus familiars com a víctimes del franquisme en aplicació de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

«Dies com aquest donen sentit a la nostra feina. Cada víctima identificada dóna esperança a les famílies que encara cerquen respostes i dignifica la nostra democràcia i memòria col·lectiva», ha assenyalat Francina Armengol.

La presidenta ha agraït la feina de voluntaris, professionals, famílies i entitats «per mantenir viva la memòria de tanta gent que fou assassinada per defensar la democràcia d’aquest país».

La consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha recordat que amb les dues identificacions que es varen confirmar recentment, s’eleven a 21 el nombre total de cossos exhumats i identificats per part del Govern de les Illes Balears (18 casos) i de l’Associació Memòria de Mallorca, juntament amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 casos).

«No podem donar per tancada la ferida mentre continuïn havent víctimes que no han rebut una sepultura digna, cossos sense identificar, persones desaparegudes cercades pels seus familiars durant dècades, conscients del sofriment que van patir. Anem a continuar restituint la memòria i reconeixent a les víctimes de la Guerra Civil espanyola que encara avui no han sigut reparades», ha subratllat la consellera.

Per la seva part, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, ha agraït la feina feta per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i especialment la investigació duta a terme per entitats com l’Associació Memòria de Mallorca, Memòria de Calvià i les gestions realitzades per l’Empresa Funerària de Palma.

«Gràcies a l’esforç de molta gent -institucions, entitats memorialistes, historiadors- hem pogut localitzar la família de Juana Baño i les seves restes, finalment, descansen entre els seus. Com moltes altres, la de Baño ha estat una història oblidada durant molts anys. Sindicalista i militant d’esquerres, ella representa la llibertat que va voler silenciar la repressió del règim franquista. La nostra feina és que la seva memòria no es perdi i per això avui la reconeixem com a víctima del franquisme», ha afegit el secretari autonòmic.

El batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, també ha volgut agrair l’esforç i la feina per obrir fosses per part del Govern, de les associacions memorialistes i dels historiadors. «De la mà d’aquests agraïments, també hi va l’esperança. Esperança per retornar als seus familiars els cossos d’aquells represaliats», ha assenyalat.

José Hila, batle de Palma, ha destacat que «els valors que varen defensar ells són els que defensam nosaltres també. Ens enfrontarem a tots el tipus de feixisme perquè mai es tornin a repetir episodis com aquells.

Juana Baño Morales, nascuda a Palma, sindicalista en la Unió General de Treballadors (UGT) i militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), fou assassinada per milícies feixistes a l’edat de 50 anys, dia 2 d’octubre de 1936. Així consta en la Causa judicial 962/1936 i en la inscripció en el Jutjat de Pau municipal. El cadàver va aparèixer al quilòmetre 15 de la carretera de Palma a Calvià, coneguda com «Ses Planes».

Va ser enterrada en el cementiri de Calvià dia 3 d’octubre de 1936 com a desconeguda i, un mes i vuit dies després, va ser reconeguda per la seva germana Maria a partir de la roba que vestia el dia que va desaparèixer: davantal blanc, bata amb flors estampades, faixa, camisa blanca brodada, mitges de color carn i espardenyes. L’autòpsia practicada pels forenses descrivia una dona d’uns 50 anys d’edat, de 150 cm d’estatura, que presentava dues ferides d’arma de foc, una al crani i una altra al tòrax, que li varen causar la mort.

L’octubre de 2018 el seu cos va ser localitzat per l’equip d’investigadors de la Societat Aranzadi a les fosses comunes del cementiri de Calvià durant les tasques d’exhumació previstes en el Pla d’Actuació de Fosses 2018-2019. Després d’uns mesos de feina per localitzar possibles familiars, es va poder confirmar la seva identitat i retornar les restes mortals a la seva família.

Ramon Fuster Valls, nascut a Palma, de professió llauner, fou assassinat per milícies feixistes a l’edat de 42 anys, dia 11 d’octubre de 1936. El seu cos està localitzat a la paret del cementiri nou de Palma, enterrat en una fossa d’aquest cementiri.

La Direcció General de Memòria Democràtica té previst continuar aquest 2020 amb el lliurament als seus familiars de les restes identificades, com és el cas de Miquel Marquet Perelló, natural de Pollença i trobat el setembre de 2018 a la fossa de Marratxí, i de Joan Ferrà Ferrà, veí de Puigpunyent i trobat l’octubre de 2018 a la fossa de Calvià.

Dues identitats que s’han confirmat recentment gràcies a les proves d’ADN que realitza la Societat Aranzadi a partir de les mostres de familiars.