torna

Detall de la notícia

Imatge 4030907

Es confirmen les identitats de 2 cossos exhumats de les fosses de Marratxí i Calvià

Les anàlisis d’ADN revelen coincidència amb dues famílies de represaliats veïns dels municipis de Pollença i Puigpunyent


Les anàlisis d’ADN de les restes humanes trobades a les fosses comunes de les Illes Balears han revelat recentment les identitats de dues persones que foren assassinades el 1936. Es tracta de Miquel Marquet Perelló, natural de Pollença i trobat el setembre de 2018 a la fossa de Marratxí, i de Joan Ferrà Ferrà, veí de Puigpunyent i trobat l’octubre de 2018 a la fossa de Calvià.

Amb aquestes dues identificacions, que han estat possibles gràcies a les proves d’ADN realitzades per la Societat Aranzadi a partir de les mostres dels familiars dels dos represaliats, s'eleven a 21 el nombre total de cossos exhumats i identificats per part del Govern de les Illes Balears (18 casos) i de Memòria de Mallorca, juntament amb la UIB i l'Ajuntament de Son Sant Joan (3 casos).

La Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita a la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, dins la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, té previst lliurar a les famílies, a principis de 2020, les restes dels seus familiars en un acte d’agraïment per la seva constància i lluita que han dut a terme.

La consellera Isabel Castro ha volgut agrair «als funcionaris del Govern, al personal d’Aranzadi, ajuntaments de Calvià i de Marratxí i també a Memòria de Mallorca i altres entitats memorialístiques per la seva implicació i col·laboració en aquesta acció de recuperació de la memòria col·lectiva i de dignificació de les víctimes de la guerra civil i de la repressió franquista».

El secretari autonòmic Jesús Jurado ha recordat que aquestes identificacions formen part del Pla d’Exhumacions 2018-2019 i que actualment es troba en procés d’adjudicació el Pla 2019-2020 que preveu actuacions en vuit municipis. «Tot i que queda molt per fer, hem de celebrar que no aturem la feina i que cada vegada més famílies coneixen què va ser dels seus familiars desapareguts», ha afegit.

Per la seva part, el director general Marc Herrera ha informat que està previst fer un acte solemne d’entrega de les restes a les famílies, amb participació dels ajuntaments on s’han practicat les exhumacions i també dels municipis dels quals eren naturals els identificats. «Hem de fer tota la via possible perquè hi ha familiars de persones desaparegudes que són ja gent gran, que du tota la vida esperant i no tenen un minut a perdre», ha dit.


Miquel Marquet Perelló
Nat a Pollença, socialista, casat i amb quatre fills. Segons la família, va estar amagat prop d’un mes, però els falangistes el cercaven i amenaçaren a la família que si no sortia detindrien a la dona, per això ell es presentà a les noves autoritats, i restà uns dies detingut a Pollença fins que el traslladaren amb altres dos homes cap a Palma, a la presó de Can Mir. Però no hi va arribar; a partir d’aquí la família li perdé la pista fins que dies després un conegut informà a la seva dona que havia pogut veure el cadàver d’en Miquel al cementiri de Marratxí. Segons les diligències judicials el trobaren mort, amb molts d’impactes de bala, dia 22 d’agost de 1936, junt amb altres dos homes, i el jutge, contradient els informes mèdics, certificà la causa de la mort com a accident. Els tres quedaren sense identificar.


Joan Ferrà Ferrà
Natural de Puigpunyent, vivia a Galilea, casat i amb dos fills, jornaler de professió, tenia 36 anys quan el 16 d’agost de 1936 fou detingut per un grup de falangistes de Calvià i d’Andratx, que el traslladaren, amb tres homes més, cap a Palma, però en realitat el camió es dirigí cap a Calvià. Al km. 15,7 de la carretera de Palma a Calvià el vehicle s’aturà, els feren baixar encanonats pels fusells amb la intenció d’assassinar-los. Dos dels quatre homes aconseguiren escapar, els altres dos però, en Joan Ferrà i en Cristòfol Barceló, foren abatuts a tirs allà mateix. Era la matinada del dia 23 d’agost de 1936, des de llavors les seves famílies no els han deixat mai de cercar.