torna

Detall de la notícia

Imatge 4023640

El vicepresident, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, tanquen la representació balear a la COP25

El vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, han tancat la representació balear a la Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic que s’ha celebrat a Madrid des del passat dia 2 de desembre.

 

A més, en aquesta ocasió una de les meses de la jornada ha estat organitzada per la mateixa Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. Ha estat el debat titulat «Com les illes turístiques afronten els reptes del canvi climàtic: energia neta, adaptació i innovació». A banda del vicepresident Yllanes i del conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, també hi han participat la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, i la investigadora del BC3, el Centre Basc per al Canvi Climàtic, Elisa Sainz de Murieta.

 

Reptes de la transició energètica a les Illes Balears

Durant la seva intervenció, Yllanes ha incidit en la necessitat d’adoptar i desenvolupar normatives «valentes i concretes» per tal de frenar els efectes del canvi climàtic a la nostra comunitat autònoma.

 

A les Illes Balears ja es fa feina en aquesta línia sobre la base de l’Agenda Balear per al Desenvolupament Sostenible 2030, des del punt de vista social, econòmic i mediambiental, amb normatives pioneres com la Llei de residus, la Llei de canvi climàtic, la protecció de la posidònia i les estratègies encaminades a potenciar el producte local, segons ha destacat el vicepresident del Govern balear.

 

I des del punt de vista illenc, «no podem oblidar que som una destinació turística per a milions de persones de tot el món i la pressió humana a les nostres Illes té conseqüències per al nostre territori, per això hem d’implicar als visitants», ha afegit el vicepresident. Tot amb l’objectiu d’aconseguir unes illes 100 % lliures d’energies contaminants al 2050.

 

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha afirmat, per la seva banda, que les Illes Balears, com a territori fràgil i limitat, suporten una pressió humana acumulada que posa en risc la sostenibilitat dels recursos naturals posant especial èmfasi en les reserves hídriques. En aquest escenari, ha afegit, és important començar a parlar de limitacions sense més pal·liatius.

 

Coordinació de les polítiques de transició ecològica a les administracions públiques

La segona mesa de la jornada amb participació balear ha estat organitzada per la Generalitat Valenciana. A més del vicepresident Yllanes, a aquesta taula rodona sobre coordinació de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic a les administracions públiques també hi han participat el vicepresident i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez, i l’alta comissionada del Govern per a l’Agenda 2030, Cristina Gallach.

 

Durant la seva intervenció, Yllanes ha destacat la importància de dur a terme accions coordinades dins el propi Govern i entre les diferents administracions per poder dur a terme accions a tots el nivells.

 

Amb aquestes dues intervencions d’avui, el vicepresident de les Illes Balears ha tancat la participació de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius a la COP25 de Madrid.

 

Yllanes ha fet una valoració positiva d’aquestes gairebé dues setmanes de cimera del clima i ha assegurat que les Illes Balears han pogut aportar de manera extensa la seva experiència envers la lluita contra el canvi climàtic. Una acció i unes polítiques que han suscitat interès, no només per part dels mitjans de comunicació locals i nacionals, sinó també per part de mitjans internacionals.

 

«Realment hi ha una mentalització per part de la societat civil de quins son els reptes que hem d’afrontar de manera immediata per evitar que el canvi climàtic sigui irreversible. Hi ha un nivell important d’implicació per part de les administracions subnacionals, però tal volta hauríem de reclamar un poc més, tant a la comunitat internacional com als governs nacionals», ha assegurat el vicepresident.