torna

Detall de la notícia

Imatge 3919134

Binissafúller es converteix en la primera platja sense fum de Menorca

La platja de Binissafúller (Sant Lluís) s’ha convertit en la primera de Menorca que s’ha adherit a la xarxa de «Platges sense fum», impulsada des de les conselleries de Salut i Consum i de Medi Ambient i Territori, i que té per objecte promoure els hàbits saludables i sensibilitzar la població sobre la importància de no deixar residus en els espais naturals.

Així doncs, són set les zones lliures de fum de la xarxa, ja que anteriorment s’hi varen sumar Cala Estància (Palma), Cala Anguila (Manacor) , Sant Joan (Alcúdia),  Cala Deià (Deià) la Colònia de Sant Pere (Artà) i Cala Millor (Sant Llorenç), totes a l’illa de Mallorca.

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha visitat avui aquesta platja i ha ressaltat la importància de la iniciativa impulsada per la Direcció General de Salut Pública i Participació i ha animat els ajuntaments costaners de les Illes Balears a adherir-s’hi de manera voluntària.

Cal recordar que els efectes negatius de fumar són nombrosos i que el tabac és la causa directa de múltiples patologies com el càncer de pulmó, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o malalties cardiovasculars, i és un agreujant d’altres malalties. Així, l’objectiu de la nova xarxa és ampliar els espais lliures de fum a la comunitat autònoma i que la població sigui conscient de la importància d’abandonar un hàbit perjudicial i d’adoptar un estil de vida saludable. Igualment, aquesta mesura evitarà el perill que suposen les llosques per als infants petits que juguen a l’arena, perquè se les poden empassar accidentalment.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori destaca la repercussió positiva que la xarxa de «Platges sense fum» pot tenir en l’entorn natural, ja que les llosques són el residu més abundant de les escombraries marines, fins i tot per davant dels plàstics, i només en cal una per contaminar 8 litres d’aigua. A més a més, les substàncies que componen els cigarrets, com ara el quitrà, el plom, el mercuri, l’amoníac, la nicotina o l’arsènic, entre moltes altres, queden atrapades en el filtre, que no és biodegradable i que es pot torbar fins a deu anys a descompondre’s. D’aquesta manera, contaminen l’arena a través de la cendra polvoritzada i transportada per l’aire, l’aigua i les mateixes espècies marines. Cal recordar que s’han trobat llosques en els estómacs d’aus i tortugues.

A banda dels motius de salut i mediambientals, la xarxa de «Platges sense fum» vol millorar la convivència en la gestió de les platges, atès que les que estan brutes generen malestar en les famílies, sobretot si hi van amb infants, i des del punt de vista turístic cada vegada es valoren més les platges sense fum com a reclam d’un turisme familiar; així mateix, cal afegir que la brutor genera més despeses en neteja.

Sol·licitud formal, pàgina web i material gràfic

Aquesta mesura va acompanyada d’un material informatiu i gràfic que s’ha enviat a tots els ajuntaments de les Illes Balears per tal que puguin donar a conèixer la iniciativa a la població. Així mateix, hi ha una pàgina web, http://www.caib.es/sites/tabaquisme/ca/platges_sense_fum, en la qual s’indiquen les platges adherides perquè la ciutadania sàpiga quines són. Els ajuntaments que s’hi vulguin afegir han de fer la sol·licitud a la Direcció General de Salut Pública i Participació i difondre-la des de la pàgina pròpia de l’ajuntament.