torna

Detall de la notícia

Imatge 3903640

El Govern proposarà al Ministeri de Justícia incloure 16 persones més al Cens de Víctimes del nazisme

Amb aquesta proposta el nombre total de víctimes de les Illes Balears morts en camps de concentració nazi se situaria en 50

La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics ha aprovat aquest dimecres les al·legacions que presentarà el Govern de les Illes Balears al llistat d’espanyols morts en els camps de concentració nazi, que va publicar el BOE el passat 9 d’agost.

Es tracta de 16 víctimes, de les quals 10 tenen vinculació amb Mallorca (un veí de Campos, quatre de Sóller, un de Pollença, un d’Andratx, dos de Palma i un d’Escorca); cinc de Menorca i un resident a Eivissa. D’aquestes, 11 víctimes no formaven part de la llista inicial publicada pel BOE i 5 havien estat ubicats en altres comunitats autònomes, però tots ells figuren en el Cens de Víctimes de les Illes Balears perquè era on residien. D’aquesta manera, el nombre total de víctimes de les Illes Balears morts en camps de concentració nazi passaria de les actuals 34 que ha publicat el BOE a 50 (20 de Mallorca; 22 de Menorca; 2 d'Eivissa i 6 de Formentera).

La proposta que ha presentat avui la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica a la Comissió és el resultat de comparar les dades publicades pel Ministeri de Justícia amb el Cens de Víctimes de les Illes Balears, supervisat per l’historiador Bartomeu Garí, al qual s’han sumat les aportacions d’associacions memorialistes.

El document també informa d’errades que s’han detectat en dates i llocs de naixement i defunció d’algunes de les víctimes. Informació que es traslladarà al Ministeri de Justícia abans del pròxim 9 de setembre, que és quan s’acaba el termini de presentació d’al·legacions.

Així s’ha aprovat aquest dimecres en la cinquena reunió de la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics, la primera d’aquesta legislatura, que ha estat presidida per la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro i que ha comptat amb la presència del Secretari Autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado.

La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics té entre els seus objectius el d’impulsar i coordinar les actuacions de les associacions, institucions acadèmiques i administracions o ens públics de les Illes Balears o d’altres indrets de l’Estat que donin compliment de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears i de la Llei 52/2007, de 26 de desembre. Textos legals que reconeixen i amplien els drets i estableixen mesures a favor de les persones que patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

Han assistit a aquesta Comissió representants de la conselleria d’Administracions Públiques i Modernització del Govern de les Illes Balears - la consellera Isabel Castro, el secretari autonòmic Jesús Jurado, el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera i el secretari general de la conselleria, Benito Prósper-; representants de les associacions memorialistes i de víctimes – Maite Blázquez Losa, vocal de l’Associació Memòria de Mallorca i Santi Colomar en representació del Fòrum Memòria Eivissa i Formentera-; representants dels consells insulars -Miquel López Gual de Torrella, en representació del Consell de Menorca i Miguel Ángel Jerez, director insular de Cooperació i Relacions Institucionals del Consell d’Eivissa- i l’historiador Antoni Marimon, en representació de la UIB. Queden pendents de nomenar els representants dels consells insulars de Mallorca i Formentera, així com els membres de la FELIB.