torna

Detall de la notícia

Imatge 3903347

La Comissió de Fosses reprèn la feina amb vistes a noves exhumacions

Aquest dijous, la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears ha iniciat un nou període de reunions, després de la creació de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern

La trobada ha estat presidida per la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, qui ha anunciat que la contractació del pla d’exhumacions 2019-2020 es troba actualment en fase d’exposició pública i que es resoldrà a finals del mes de setembre. «Tenim previst que es comencin les exhumacions entre l’octubre i el novembre com a tard. Hem de fer tota la via possible perquè els familiars de les persones desaparegudes són ja gent gran, que du tota la vida esperant i no tenen un minut a perdre», ha afegit la consellera Castro.

També hi ha estat present el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, que ha posat en valor la feina feta fins ara per la Comissió i s’ha compromès a que sigui un òrgan de referència a l’hora d’impulsar polítiques de recuperació de la memòria històrica i democràtica: “una Comissió que és hereva de la gran tasca que han fet durant anys les entitats memorialistes, de la implicació de les institucions i que compta amb professionals de reconegut prestigi”.

Els representants del Govern de les Illes Balears han compartit amb la resta d’integrants de la Comissió – representants dels consells insulars, d’entitats memorialistes, professionals i acadèmics- l’estat actual del Pla de Fosses 2018-2019. D’aquest primer pla plurianual queda pendent la finalització de l’exhumació de la fossa de Porreres i les proves d’ADN que està realitzant el laboratori Aranzadi, al País Basc, a partir de les restes d’una vintena de cossos recuperats. Unes anàlisis que, segons els experts, serà complicat que donin resultats concloents en molts casos tenint en compte el deteriorat estat de les restes. És per això que dins el Pla 2019-2020 d’exhumació de fosses se suma una nova línia de feina, més enllà de les proves d’ADN, com són els estudis antropològics per incrementar les possibilitats d’identificacions dels cossos exhumats. Aquest segon pla d’exhumació de fosses, que està previst s’iniciï aquesta tardor, inclou actuacions en vuit municipis –Sencelles, Porreres, Ses Figueretes (Eivissa), Son Coletes (Manacor), Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria del Camí-i la realització d’un estudi històric sobre el cementiri Nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera, per determinar la viabilitat de futures intervencions.

Segons la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, la Comissió tècnica de desapareguts i fosses té entre les seves funcions la d’elaborar el cens de persones desaparegudes; elaborar el mapa de fosses de les Illes Balears; organitzar un pla anual de senyalització, prospecció i intervenció de les fosses; i garantir la custòdia de les restes trobades.

Formen part d’aquesta Comissió un delegat de la conselleria competent en la matèria, que coordinarà i dirigirà la Comissió; un representant per cada consell insular; cinc professionals i acadèmics de reconegut prestigi en camps com l’arqueologia, l’antropologia, la medicina forense, la història contemporània i el dret; dues persones en representació de cada entitat memorialista (Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i Fòrum Memòria d’Eivissa i Formentera); i dos representants de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

A la 34 Comissió de Fosses han assistit la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Kika Coll; Miguel Ángel Jerez Juan, director insular de Cooperació i Relacions Institucionals del Consell d’Eivissa; Miquel López Gual, historiador i representant del Consell de Menorca; la presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca, M. Antònia Oliver i la secretària d’aquesta entitat, Tonina Mercadal; i els tècnics Pedro de Echave, Francisca Cardona (arqueòloga), Dolors Marin (historiadora) i Jaime Bueno (advocat).