torna

Detall de la notícia

Imatge 3813438

El Govern en funcions analitza la situació de les empreses culturals de les Illes Balears dels sectors editorial, audiovisual, galeries d'art, arts escèniques i música

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, a través de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), ha organitzat un acte a Ca n'Oleo, a Palma, per exposar la situació de les empreses culturals de les Illes Balears dedicades als sectors editorial, audiovisual, galeries d’art, arts escèniques i música. A l’acte s’ha presentat, per part dels representants de cada sector, l’estudi d’anàlisi de la situació de les empreses culturals de tres àmbits: editorial, audiovisual i arts escèniques.

Amb motiu de la creació de l’ICIB, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears va encarregar a diferents associacions empresarials dels sectors culturals diversos estudis de situació, amb l’objectiu de fer una anàlisi de les indústries culturals i creatives dins l’ecosistema cultural balear.

Els resultats permeten tenir, per primera vegada, una anàlisi àmplia i actual de la situació de les empreses creatives: les seves febleses i potencialitats, les estructures i dinàmiques empresarials, així com el seu pes dins l’economia balear.

L’acte de presentació dels estudis ha comptat amb la directora general de Cultura, Joana Català, i Jaume Reus, director de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), acompanyats d'un representant de cada un dels sectors que han realitzat els estudis, que són els següents: Editors associats de Balears, representats pel president Gracià Sànchez; Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), representada per la seva coordinadora Marta Hierro; Associació d’empreses balears d’arts escèniques (Illescena), representada per la presidenta Fàtima Riera; a més d’Art Palma Contemporani/Associació independent de galeries d’art (AIGAB), representat per Antoni Ferrer, i Miquel Àngel Sancho, representant de les empreses discogràfiques, que han fet una presentació del sector sota la perspectiva dels associats, i Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa Balears.

El representant de cada un dels sectors culturals ha fet una breu exposició de les principals conclusions de cada àmbit creatiu, mentre que Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa Balears, autora de dos dels estudis –el d’arts escèniques i audiovisuals-, ha fet una anàlisi dels fonaments productius i de les relacions intersectorials dels seus estudis sobre la situació econòmica d’ambdós sectors. Per la seva part, Jaume Reus ha exposat les principals línies d’actuació de l’ICIB previstes per aquest any i ha analitzat les línies estratègiques que desenvoluparà el 2020.

Les principals conclusions dels tres estudis són les següents:

Arts escèniques

L’estudi, que data de març de 2019, conclou el següent:

El sector de les arts escèniques i la creació artística genera a les Balears un valor afegit brut de 47,7 milions d’euros anuals, la qual cosa representa el 0,2 % del valor afegit brut de l’arxipèlag.

La major part de la generació de valor afegit brut del sector descansa sobre les branques d’activitat vinculades més estretament a la producció, especialment les arts escèniques (48,9%).

El sector ha incrementat la seva presència en el teixit productiu regional durant la darrera dècada i ha augmentat la seva contribució tant pel que fa al nombre d’empreses (1,2% vs 0,8%, 2008), com de treballadors d’alta en els registres laborals (0,5% vs 0,3%, 2008) de les Illes Balears.

El sector evidencia una capacitat de resiliència superior a la mitjana de teixit productiu balear, per tal com durant la darrera fase baixista del cicle les activitats que s’hi vinculen aconseguiren mantenir en terreny positiu l’evolució tant dels comptes de cotització de les empreses (26,2% vs -12,5%, Balears), com dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (59,3% vs -13,1%, Balears).

El sector de les arts escèniques i la creació artística presenta una elevada incidència de l’ocupació autònoma, per tal com aquesta situació afecta quasi un de cada dos treballadors del sector (46,1% vs 18,6%, Balears).

L’estructura empresarial del sector presenta una notable polarització per raó de mida, d’acord amb la major presència que manifesten tant les unitats sense assalariats a càrrec (80,5%) com, per contra, les unitats de més de cinquanta treballadors (1,9%), respecte de la mitjana regional (55,2% i 0,7%, respectivament).

El sector té un important marge de millora pel que fa als fonaments sobre els quals descansa la producció i el grau d’internacionalització assolit, per bé que com a proveïdor de serveis intensius en coneixement –fracció del terciari a la qual hi efectuen una petita aportació en termes d’ocupats (0,69%)– té potencial per facilitar el trànsit del teixit productiu regional cap a fórmules de generació de valor més avançades.

El sector de les arts escèniques i la creació artística adscriu la seva activitat als segments productius que formen part del clúster de les ‘arts escèniques’, el qual aglutina l’1,4% dels ocupats que treballen en els 47 traded clusters que formen part de la cartera balear.

La vinculació directa que el clúster de les ‘arts escèniques’ manté amb les anomenades ‘indústries experiència’ obre al sector un ampli ventall d’oportunitats per reconfigurar la seva proposta actual de valor, interactuant amb activitats relacionades amb els serveis empresarials, la distribució i el comerç electrònic, l’entreteniment o el turisme.

La cooperació entre els agents del sector és clau per facilitar l’establiment d’una visió estratègica conjunta.

Audiovisual

L’estudi, també de març de 2019, determina que:

El sector audiovisual genera a les Balears un valor afegit brut de 64,9 milions d’euros anuals, import que representa el 0,3% del valor afegit brut total de l’arxipèlag.

Més de tres quartes parts de la generació de valor afegit brut del sector descansa sobre la branca d’activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió (75,7%).

Els municipis de Palma i Calvià aglutinen dues terceres parts del valor afegit generat a l’arxipèlag a través de la branca d’activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió, enregistrament de so i edició musical (37,6% i 31,2%, respectivament) i més de quatre cinquenes parts en el cas de les activitats de programació i emissió de ràdio i televisió (44,2% i 38,2%, respectivament).

Durant la fase de recuperació econòmica, el sector audiovisual ha experimentat un creixement de l’ocupació (47,1%) que duplica, pràcticament, el de la resta del teixit productiu balear (26%) i que és especialment accentuat en les activitats de producció de programes de televisió (90,1%), serveis de postproducció (194,5%) i enregistrament de so i edició musical (176,2%).

El sector audiovisual consta d’un teixit empresarial altament atomitzat, a la vegada que la proporció de les empreses que no disposen de cap assalariat (62,2%) supera la de la resta del teixit productiu balear (55,2%).

La incidència del treball autònom entre la població ocupada en activitats cinematogràfiques, de vídeo, programes de televisió, enregistrament de so i edició musical (26,3%) supera la mitjana regional (18,4%), en contraposició amb el que s’observa en les activitats de programació i emissió de televisió (10,1%).

El sector audiovisual s’emmarca en un àmbit productiu, com és el dels serveis de la informació i les comunicacions, altament dotat en termes d’equipament tecnològic, per tal com l’estoc de capital d’aquesta naturalesa disponible per treballador (60.751,47 €) s’erigeix en el més elevat de l’entramat productiu regional (9.112,39 €).

La formació del capital humà i la integració de les noves tecnologies esdevenen palanques clau per elevar la productivitat laboral en el sector audiovisual i reduir, així, la pressió dels costos laborals unitaris.

El sector evidencia l’existència d’un marge de millora significatiu en determinats aspectes de la gestió empresarial, especialment pel que fa a l’aprofitament dels recursos disponibles, si bé manifesta, igualment, des de la seva consideració com a servei intensiu en coneixement d’alta tecnologia, un alt potencial per fer avançar el teixit productiu regional cap a una major integració tecnològica en els processos empresarials.

La major part de les activitats adscrites al sector audiovisual formen part dels clústers de ‘producció i distribució de vídeo’ i ‘música i gravació de so’, els quals aglutinen un 0,41% i 0,05%, respectivament, dels ocupats que treballen en els 47 traded clusters que formen part de la cartera balear.

Les relacions que els clústers de ‘producció i distribució de vídeo’ i ‘música i gravació de so’ mantenen amb les anomenades ‘indústries creatives’ obre al sector un ampli ventall d’oportunitats per reconfigurar la seva proposta actual de valor interactuant amb activitats relacionades amb els serveis empresarials i el màrqueting, el disseny i la publicitat.

La cooperació entre els agents del sector és clau per facilitar l’establiment d’una visió estratègica conjunta amb la finalitat última de conformar un teixit empresarial capaç de competir en un mercat cada vegada més global com és, especialment, el de la generació de continguts audiovisuals.

Editorial

Fins a 25 empreses editorials es dediquen al sector a les Illes Balears. 

És una indústria formada per petites o microempreses (en general) que té l'afegit de comercialitzar un producte que no és de primera necessitat en un mercat fragmentat primerament per la insularitat i posteriorment per l'eix Península-Balears; això implica una dificultat afegida per arribar al primer mercat natural i una complexitat de visibilitat respecte als grans mitjans de comunicació, situats sempre fora del territori insular on es desenvolupa.

Una de les principals problemàtiques és la distribució dels llibres, sobretot a l’exterior, i la visibilitat a les llibreries i als mitjans de comunicació, tot i que no estan pas pitjor que les editorials d’altres comunitats autònomes, però amb la complicació afegida quan volen abastar la totalitat del conjunt insular. Els mitjans locals donen una certa visibilitat dels llibres en escala local, que difícilment tenen en àmbit estatal.

Un cas a banda és el de Romàntic Ediciones i el de les editorials especialitzades en còmic, amb forta implementació a les Illes Balears i molt prestigi. La seva especialització els fa funcionar en altres canals com blocs especialitzats i llibreries especialitzades. És especialment important la seva presència a fires i activitats de venda directa, com Sant Jordi o Setmana del Llibre en Català, on compta amb vendes significatives que oscil·len entre el 5 i el 10% anual.

Les editorials tenen les mateixes dificultats que la majoria d’editorials catalanes o valencianes.

La majoria de distribuïdores són petites o són independents, per la qual cosa la implementació a la totalitat del territori és molt difícil, i sovint funcionen a través del sistema de compra en ferm o compra mínima, amb la qual cosa moltes llibreries no poden tenir els títols perquè hi ha un mínim de despesa inicial o perquè no hi ha devolució, i a vegades no poden fer-se càrrec de les comandes.

La tendència editorial dels darrers anys a les Illes Balears segueix la tendència general detectada en el conjunt de Estat espanyol, que indica el sorgiment d'empreses molt petites, tot sovint d'una sola persona, i per desenvolupar projectes personals

Per cada llibre venut a la llibreria, l'editor en guanya nets només 3,5 euros. Per tant, l'editor necessita vendre 333 exemplars per recuperar la inversió inicial.

Les editorials de les Illes Balears tenen un catàleg conjunt d'allò més competitiu i fins i tot sovint arriscat, en comparació a les editorials de mida semblant de la resta d'Espanya, i un catàleg literari que sovint implica més riscos que no pas les propostes de les editorials mitjanes i grans que busquen rendibilitzar al màxim la inversió amb les seves propostes.

El principal problema editorial detectat en els darrers temps és l’estancament del nombre de lectors, la competència derivada dels dispositius electrònics, no envers el llibre sinó envers l'hàbit de la lectura com a forma de lleure, i el canvi en la forma de llegir dels lectors, cada vegada amb una menor atenció i comprensió del que es llegeix.

En el cas de les Illes Balears, els lectors habituals en català són del 19% mentre que  a Catalunya els lectors habituals (aquells que llegeixen un o més cops per setmana), ho són en català en el 27% dels casos.