torna

Detall de la notícia

Imatge 3759005

Aprovat al decret de grans tenidors que fixa el sistema per fer efectiva la cessió de pisos buits

\ Es determinen les condicions per considerar desocupat un habitatge i facilitar-ne la detecció
\ En el Registre s’hi han inscrit 1.039 habitatges i se n’han detectat més de 6.000 de grans tenidors

Avui el Consell de Govern ha aprovat el Decret pel qual es regulen els habitatges desocupats, el Registre d’habitatges desocupats de grans tenidors i el procediment de cessió obligatòria per part dels grans tenidors. La cessió dels habitatges buits dels grans tenidors és una de les mesures més destacades de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears.

Amb el Decret que el Consell de Govern ha aprovat avui queda establert el procediment de cessió dels habitatges buits dels grans tenidors quan hi hagi necessitat d’habitatge. La cessió es farà efectiva amb acord o no del titular, seguint les pautes que marca el Decret.

La Llei de l’habitatge estableix que els habitatges desocupats són els que han estat més de dos anys sense ser efectivament habitats sense una causa que ho justifiqui. També defineix els grans tenidors d’habitatge com les persones físiques o jurídiques que es dediquen professionalment al mercat immobiliari i disposen de deu habitatges o més, de forma directa o indirecta a través de societats participades, sigui quin sigui el títol de tinença.

L’obligatorietat d’inscriure els pisos buits dels grans tenidors ja era exigible —i, per tant, sancionable l’incompliment— des de l’entrada en vigor de la Llei, però el Decret era necessari per poder fer efectiva la cessió.

Fins ara s’han inscrit al Registre voluntàriament 1.039 habitatges, però els Servei d’Inspecció d’Habitatge han detectat més de 6.000 habitatges la titularitat dels quals correspon a grans tenidors a les Illes Balears. Igualment, s’han obert devuit expedients sancionadors a grans tenidors, en uns casos per no haver inscrit habitatges buits i en d’altres, tot i haver-los registrat, per no col·laborar en el procés de visita per a la cessió posterior.

El Decret regula concretament tres aspectes separats però necessaris per posar en marxa el mecanisme de cessió dels habitatges i la seva incorporació a la borsa d’habitatge social de l’IBAVI:

—    Les condicions que s’han de donar perquè un habitatge es pugui considerar desocupat.
—    El funcionament del Registre d’habitatges desocupats.
—    El procediment de cessió a l’IBAVI d’aquests habitatges desocupats inscrits pels grans tenidors.

El contingut del Decret es basa en els punts següents:

1.    Identificació d’habitatges desocupats

El Decret estableix les condicions que s’han de donar per poder considerar objectivament desocupat un habitatge, per tal de facilitar-ne la identificació i la detecció:

—    No es destina de forma efectiva a l’ús residencial previst legalment.
—    No consta cap persona empadronada actualment a l’habitatge.
—    Les notificacions i el correu s’adrecen a un lloc distint de l’habitatge.
—    Les declaracions o els actes propis del titular de l’habitatge.
—    El consum mínim dels serveis subministrats d’aigua, gas o electricitat són anormals.

El consum anormal l’ha d’establir cada municipi, però es fixen uns indicadors generals:

—    Pel que fa al consum d’aigua: ha de ser inferior a 0,21 metres cúbics per habitatge i mes; o inferior a 2,47 metres cúbics per habitatge i any.
—    Pel que fa al consum elèctric: ha de ser inferior a 24 kilowatts hora per habitatge i mes; o inferior a 291 kilowatts hora per habitatge i any.

S’estableixen també les causes justificades de desocupació, que són les previstes en la llei sense que s’hagin ampliat, com que l’habitatge estigui ocupat il·legalment, sigui una segona residència, estigui afectat per una causa judicial o tengui càrregues, entre d’altres.

El Decret, a més de recollir la possibilitat de denúncia per part de particulars que sospitin de l’existència d’habitatges desocupats, confirma l’obligació de col·laboració per part d’empreses subministradores, ajuntaments i consells insulars, persones físiques o jurídiques que participin en la promoció i intermediació immobiliària, a més de les comunitats de propietaris i els administradors de finques. D’aquesta forma es podrà recollir la informació necessària per detectar les propietats desocupades dels grans tenidors que no s’hagin inscrit en el Registre.

2.    Registre d’habitatges desocupats

S’estableix el funcionament del Registre d’habitatges desocupats, que té com a finalitats principals identificar aquests habitatges, a més de permetre fer-ne un seguiment i possibilitar-ne la cessió a l’IBAVI, així com obtenir dades estadístiques i proporcionar informació per dissenyar polítiques d’habitatge a fi de mobilitzar el parc d’habitatges.

3.    Cessió dels habitatges desocupats

Perquè l’Administració pugui exigir la cessió d’un habitatge buit d’un gran tenidor, s’ha de justificar sempre de forma objectiva que hi ha una necessitat real d’habitatge que no s’ha pogut satisfer amb la resta de mesures desplegades per l’Administració pública. La demanda d’habitatges de lloguer a l’IBAVI en serà l’indicador.

La cessió temporal dels habitatges, que ha passat de tres a set anys com a màxim com a resultat de la modificació de la Llei d’arrendaments urbans estatal, s’ha de compensar oportunament als grans tenidors.

Aquest Decret disposa una doble via de cessió d’aquests habitatges:

—    La cessió convencional, nascuda de la lliure voluntat de les parts, entre l’IBAVI i el gran tenidor, en què s’acorda un preu i unes condicions, que es materialitzen en un conveni de cessió.
—    La cessió no convencional o obligatòria, quan no hi ha acord amb el gran tenidor, i és el Jurat de Cessió d’Habitatges Desocupats qui fixa el preu. Contra la decisió d’aquest Jurat es pot actuar per la via judicial, però això no suspèn en cap cas el procediment de cessió iniciat.

La compensació s’ha de pagar de forma íntegra per a tot el període de cessió i per avançat a la posada de l’habitatge a disposició.

En la definició del procediment de cessió de l’habitatge es fixa també el repartiment de despeses entre el propietari cedent (gran tenidor) i l’Administració receptora (IBAVI).

L’IBAVI ha de fer efectiu el pagament de la compensació fixada als grans tenidors, com és lògic, i de les despeses dels serveis i subministraments de l’habitatge (aigua, electricitat, gas, telèfon), de l’IBI i les generals de sosteniment de l’habitatge.

L’IBAVI queda autoritzat a fer repercutir aquestes despeses en els beneficiaris d’aquests lloguers socials.

Els grans tenidors s’han de fer càrrec de les obres de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge que siguin necessàries per cedir-lo en condicions d’habitabilitat. L’IBAVI pot executar aquestes obres subsidiàriament i fer-ne repercutir el cost al gran tenidor. Aquest també ha d’atendre les despeses comunitàries, així com les derivades de l’adquisició, la conservació, la reparació i la substitució dels comptadors.

La gestió dels habitatges cedits a l’IBAVI es regirà per la normativa pròpia de l’IBAVI que hi sigui aplicable, d’acord amb el que disposa la normativa estatal i autonòmica en la matèria i amb les previsions d’aquest Decret.