torna

Detall de la notícia

Imatge 3662421

'El Contracte Sant de l'any 1405 i la Universal Consignació', nou Document del mes a l'Arxiu del Regne de Mallorca, el dijous 14 de febrer

L'activitat d'accés lliure respon a l'objectiu del Pla de Cultura de donar una major acessibilitat de la ciutadania a la cultura

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports presenta un nou Document del mes a 'Arxiu del Regne de Mallorca, aquest dijous 14 de febrer de 2019, a les 18.00 h., al saló d'actes de l'arxiu. A càrrec del Ricard Urgell Hernández, director de l'arxiu, es presentarà ‘El Contracte Sant de l’any 1405 i la Universal Consignació’.

El Contracte Sant de l’any 1405 i la Universal Consignació

L’any 1405 les finances de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca entraren en una situació de fallida, en no poder afrontar el pagament dels interessos del deute públic amb els ingressos provinents del conjunt d’impostos indirectes que gravitaven sobre el conjunt de la població illenca.
El deute públic del Regne, en forma de censals consignats sobre dits impostos, es trobava a principi del segle XV majoritàriament en poder de creditors catalans, mentre que els censalers mallorquins posseïen un percentatge estimat en el 25 per cent. Els creditors, tant els catalans com els mallorquins, pertanyien a la petita noblesa cavallers i donzells, a la burgesia ciutadana, als mercaders, a institucions religioses o a membres del clergat secular.

Per donar una sortida a la situació, foren precisament els creditors mallorquins els que proposaren a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca la signatura d’un contracte pel qual ells es farien càrrec del cobrament de tots els impostos consignats mitjançant un clavari. Aquest, a la vegada, pagaria als creditors censalers les seves pensions anuals, així com l’amortització dels títols de deute.

El contracte, signat el 27 de maig de 1405, rebé l’apel·latiu de Sant perquè es pensava que els creditors portarien una bona administració dels cabdals públics i que el deute s’arribaria a extingir. Res més enfora de la realitat, la Universal Consignació creada el 1405 no fou sinó una continuació del problema i una eina de corrupció, així com també un instrument en la lluita política pel control del municipi.

La Universal Consignació fou de les poques institucions que varen sobreviure al Decret de Nova Planta i la seva vida no es va extingir fins ben entrat el segle XIX.

L'activitat d'El document del mes és gratuïta, prèvia inscripció al correu arm@arxregne.caib.es o al telèfon 971 17 73 40