torna

Detall de la notícia

Imatge 3637800

304 centres apliquen programes específics per millorar la convivència

\   Creix un 39 % el nombre de programes preventius per millorar la convivència des del 2015
\   161 centres han inclòs la coeducació en els objectius curriculars
\   La majoria de centres valoren com a bona o molt bona la convivència als centres educatius
\   Només el 28 % dels protocols oberts s’han tractat finalment com a assetjament escolar

 El conseller d’Educació i Universitat, Martí March, acompanyat del director general d’Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, i de la directora de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), Marta Escoda, ha presentat els resultats de la Memòria d’aquest departament corresponent al curs 2017-2018.
 
La Memòria recull tant un repàs de les activitats de Convivèxit com un resum de les memòries que elaboren els centres educatius i que es fan arribar a l’Institut.
 
Martí March ha afirmat que “sense ser triomfalistes és important dir, davant el tremendisme d’alguns, que les escoles de Balears funcionen que estan fent reformes importants internes, que els resultats estan millorant sense que hi hagi miracles, sinó que és una feina diària, quotidiana i de continuïtat, i  en temes de convivència s’està millorant any rera any”.
 
March ha afegit que s’està confirmant que l’escola ha de ser un espai de convivència”i ha explicat que “va més enllà del que ha estat històricament l’escola, que era per ensenyar i aprendre, i ara ho és però també incorpora els valors i competències socials, de drets i deures que fan que hi hagi una ciutadania que pugui tenir capacitat de conviure amb tranquil·litat”.
 
Treballar la convivència, un element clau
Un dels elements que s’impulsa des del principi de la legislatura en l’àmbit escolar és el foment de la prevenció amb l’objectiu de millorar la convivència. Segons les memòries dels centres, en tots els ítems analitzats, el 96,4 % dels centres valoren globalment la convivència com a bona o molt bona.
 Gràfic 1 (consultar document pdf adjunt)
 
D’altra banda, tots els programes preventius per millorar la convivència augmenten cada any. Així, el curs 2017-2018 s’han aplicat 1.711 programes (1.528 el curs 2016-2017 i 1.049 el curs 2015-2016), i predominen els programes basats en metodologies avançades i els programes d’acollida i de foment de la cohesió dels grups. Això suposa que, des de l’inici de la legislatura, ha crescut un 38,7 % el nombre de programes preventius. En total, el curs 2017-2018 s’han aplicat 662 programes més que el curs 2015-2016.
Gràfic 2 (consultar document pdf adjunt)

Els centres disposen de programes específics, especialment referents a assetjament escolar (278); cooperació (231), que enguany s’han avaluat per primera vegada; foment de la igualtat de gènere (189), i prevenció d’addiccions i de consum d’alcohol i drogues (170). També es treballa la interculturalitat (132), la prevenció de l’abús sexual (111) i el respecte a la diversitat sexual i la prevenció de l’homofòbia (108).
 
Gràfic 3 (consultar document pdf adjunt)
S’han fet 242 accions formatives sobre convivència i inclusió i s’han adreçat sobretor a l’equip docent, però també a l’alumnat i a les famílies.
 
La majoria dels centres utilitzen metodologies d’aprenentatge innovadores en convivència, com l’aprenentatge cooperatiu, el treball per projectes, els cercles, etc. Cal destacar que els sistemes més emprats per organitzar la convivència són l’organització del pati, els racons, els ambients, la distribució de les aules i els espais de mediació.
 
 Gràfic 4 (consultar document pdf adjunt)
 
La coeducació, cada vegada més arrelada als centres educatius
Per primer cop, aquesta Memòria inclou aspectes relacionats amb la coeducació i destaca el fet que 161 centres han inclòs la coeducació en els objectius curriculars. Altres dades importants són que 137 centres disposen de material didàctic específic i que 62 n’han eliminat perquè no respectava la igualtat.
           
88 centres indiquen que disposen d’un agent de coeducació. El curs 2017-2018, per primera vegada s’ha inclòs en les instruccions dels centres una hora de coordinació per a l’agent de coeducació. 43 dels agents pertanyen a la comissió de convivència i 36 són la mateixa persona que coordina la convivència.
 
Els centres han mostrat una notable vitalitat a l’hora d’organitzar actes commemoratius, ja que són 132 els que s’han sumat a celebracions com el 8 de Març.
 
 Gràfic 5 (consultar document pdf adjunt)
 
Augmenten les demandes d’assessorament de Menorca i d’Eivissa 
Convivèxit ha donat resposta a 351 demandes, 50 més que el curs anterior. De les 351 actuacions d’assessorament fetes, 297 (85 %) són de Mallorca; 28 (8 %), de Menorca; 23 (6 %), d’Eivissa, i 3 (1 %), de Formentera. Quan s’ha requerit, hi ha hagut una coordinació amb el Departament d’Inspecció Educativa i els Serveis Jurídics.
 
 Gràfic 6 (consultar document pdf adjunt)
 
Destaquen especialment els augments de les demandes fetes des de Menorca, que passa de 9 peticions el curs anterior a 28 el 2017-2018, i des d’Eivissa, que també havia tramitat 9 demandes el curs anterior, mentre que el 2017-2018 n’ha tramitat 23. Cal recordar que en les memòries anteriors al curs 2015-2016 l’existència de demandes de fora de Mallorca era pràcticament nul·la.
 
 Gràfic 7 (consultar document pdf adjunt)
La major part de les demandes, 227, es fan des dels centres educatius. Preferentment, les fan els equips directius i els departaments d’orientació. Les demandes d’assessorament són principalment sobre assetjament escolar (30 %), amb un total de 105 demandes, i sobre tècniques o programes preventius o d’intervenció (25 %), que són un total de 86.
 
 Gràfic 8 (consultar document pdf adjunt)
 
Els principals motius de demandes d’assessorament són:
  • 105 (el 30 %) d’assetjament escolar
  • 86 (el 25 %) d’informació sobre tècniques o programes preventius o d’intervenció
  • 32 (el 9 %) de presumptes situacions de desprotecció o maltractament.
  • 23 (el 7 %) de conflictes interpersonals (entre membres de la comunitat educativa).
  • 21 (el 6 %) de problemes de conducta.
  • 21 (el 6 %) de disconformitats amb l’acció educativa que duu a terme el centre
  • 19 (el 5 %) d’atenció a alumnes transsexuals i transgènere
  • 12 (el 3 %) d’altres tipus de violència i 11 (3 %) d’altres incidències .
  • 8 (el 2 %) de violència de gènere
  • 6 (el 2 %) de dol (amb 2 suïcidis d’alumnes d’ESO) i 6 (el 2 %) de conductes autolítiques.
 
  Gràfic 9 (consultar document pdf adjunt)

Aquest curs, així com l’anterior, hi ha hagut una baixada del percentatge de demandes sobre assetjament escolar i violència masclista que es fan a Convivèxit. El fet de disposar d’un protocol ha ajudat els centres a l’hora de donar respostes de prevenció, detecció i actuació.
 
De les 105 demandes sobre assetjament escolar, 84 (80 %) venen de Mallorca; 11 (10,5 %), de Menorca; 8 (7,6 %), d’Eivissa, i 2 (1,9 %), de Formentera.
 
Per sectors, el 26 % de les demandes provenen de la família, d’associacions o d’altres institucions i el 74 %, del centre, d’Inspecció Educativa o d’altres serveis de la Conselleria.
 
Quant al nivell educatiu de la demanda sobre assetjament, 58 demandes (55,2 %) provenen de primària; 39 (37,1 %), de secundària; 2 (1,9 %), d’infantil, i 6 (5’7%), d’altres nivells.
 
Menys casos d’assetjament
La Memòria confirma la línia descendent del nombre de casos finalment tractats com a assetjament escolar durant el curs passat. Segons les dades de les memòries de convivència de cada centre educatiu, s’han obert 436 protocols per presumpte assetjament entre iguals, però finalment, d’aquests, només 123 (el 28 %) s’han valorat com a situacions d’assetjament. Són dades molt similars al curs anterior, el 2016-2017, que mostren 420 protocols oberts, dels quals només 127 (30 %) es tractaren finalment com a situació d’assetjament.
 
D’altra banda, del total de 436 protocols, 65 (el 12 %) han estat relacionats amb ciberassetjament, un 27 % més que en el curs passat.
 

  Gràfic 10 (consultar document pdf adjunt)
 
Intensificació de la coordinació institucional
La Memòria reflecteix que s’ha fet una aposta per la feina coordinada amb altres institucions com, per exemple, IB Dona, Policia Tutor, UIB, etc...amb un total de 49 accions realitzades conjuntament amb  diferents organismes.

(S'adjunta  Nota de Premsa completa amb els gràfics incorporats i document només amb els gràfics)