torna

Detall de la notícia

Imatge 3609292

L'Institut Ramon Llull designa els nous directors de l'Àrea de Llengua i Universitats i de l'Àrea de Creació

El Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, celebrat avui dilluns 10 de desembre, ha designat Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats i Francesc Serés com a director de l’Àrea de Creació de l’IRL.
 
La Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats s’integra a l’Institut Ramon Llull i al pla estratègic d’actuació de la institució. Faber s’incorporarà en l’estructura i plans d’actuació de l’Institut alhora que serà el punt de partida per crear en el futur una xarxa de residències d’arts, ciències, i humanitats als territoris de parla catalana.
 
Han participat al Consell de Direcció de l’IRL: Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear; Laura Borràs, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya ; Maria Dolors Portús, secretaria general de Cultura; Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya; Mireia Borrell; directora general de Relacions Exteriors; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística; Antònia Andúgar, directora de l’Àrea de Mercats de l’Institut Català de les Empreses Culturals; Joana Català, directora general de Cultura del Govern Balear; Aitor Francisco Mesperuza, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics; Esteve Caramés, director de Promoció de Sectors Culturals de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Subirats¸ comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats; Joan Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Iolanda Batallé, directora de l’Institut Ramon Llull; Josep Marcé, gerent de l’Institut Ramon Llull; Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de Literatura i Pensament i Maria Isabel Buldó, secretària del Consell de Direcció.
 
El Consell de Direcció ha servit, entre d’altres, per presentar el plantejament estratègic de la Direcció referent a perspectives i criteris generals, el projecte de Residències d’Arts, Ciències i Humanitats, la incorporació de la residència Faber a l’IRL i la coordinació de l’estratègia digital.
 
La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull: ’la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.
 
Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla ‘que és un projecte transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora d’aquí. Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal. Per últim, Iolanda Batallé ha explicat que l’objectiu és crear, a partir de la incorporació de Faber a l’Institut, una xarxa de residències per tot el país, a la qual es podran sumar tots els territoris de parla catalana.
 
La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé ‘al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura’. La directora de l’IRL destaca tres punts a tenir en compte sobre el perfil professional de Serés: ‘La gestió exitosa de Faber, el coneixement de l’Institut Ramon Llull i la seva trajectòria com a escriptor i articulista’.
 
En paraules de la directora Iolanda Batallé: ‘Puiggené és una professional amb una clara vocació de servei públic que s’ha desenvolupat en l’àmbit d’organismes vinculats a la llengua i amb un marcat vessant internacional’. La directora de l’Institut Ramon Llull destaca l’alt nivell dels professionals de l’IRL i la designació d’Ariadna Puiggené s’ha fet: ‘pensant en la defensa de la promoció interna dins la institució’. A més, destaca que el perfil professional de Puiggené ‘manté un equilibri entre l’execució i la visió estratègica i que el seu treball contribueix a la creació de valor al nostre país posicionant el català en una situació homòloga a la de qualsevol altra llengua i cultura’.
 
Ariadna Puigggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats
Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015). Ha cursat estudis universitaris a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec.
 
El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys. D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions.
 
El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts.
 
Francesc Serés, nou director de l’àrea de Creació
Va néixer el 1972 a Saidí (Osca). Establert al Sallent,  va estudiar Belles Arts (1996) i posteriorment  Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998).  Des d’aquell moment compagina l'escriptura amb la docència. El 2016 fou un dels promotors de la creació de la Residència Faber, una residència d'arts i humanitats establerta a Olot.
 
És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després va escriure el llibre de contes La força de la gravetat (2006), el llibre de cròniques La matèria primera (2007Premi Octavi Pellissa (2004), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) i Contes russos (2009). Posteriorment publicarà Mossegar la poma i La pell de la frontera.
 
L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text La matèria primera, que publicà tres anys després. El 2007 fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per La força de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 li va ser concedit el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana i el Premi de la Crítica de narrativa catalana per Contes russos. El mateix any es publicà la seva primera obra adreçada al públic infantil i juvenil, El llarg viatge d'A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera. La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres. Ha col·laborat en mitjans com El País, l’Ara o TV3 i en revistes culturals com L’Avenç, La maleta de Portbou o El món d’ahir.

Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot. La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura. En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia. Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona.