vuelve

Detalle de la noticia

Imatge 3603381

Mapa d'hores fred a Mallorca mitjançant observacions satel·litàries (2000-2017)

S’ha comprovat que l’acumulació de fred pot influir en estadis fenològics dels fruiters, com la brotació i la floració, que són determinats per a la producció fins al punt que aquest factor climàtic pot determinar les zones de cultiu de certes espècies o varietats. Agrònoms com Gil-Albert (1986) han estudiat les necessitats que tenen moltes plantes d’acumular fred durant el repòs hivernal per reiniciar el seu cicle de manera regular cada any, especialment els fruiters caducifolis

Fins ara existien poques fonts d’informació relativa a mapes d’hores de fred de Mallorca, tret del mapa elaborat per Joan Rallo a partir de dades del servei meteorològic als anys vuitanta. Recentment, el grup de meteorologia de la UIB, en col·laboració amb l’IMEDEA, ha publicat un estudi de l’estimació de zones fredes i hores de fred a partir d’imatges satel·litàries de Mallorca (M. A. Jiménez, 2015) on s’observen diferències després de tres dècades.

Arran d’aquest darrer estudi i gràcies a la col·laboració d’aquests meteoròlegs de la UIB, s’han pogut actualitzar els mapes d’hores de fred de l’illa en un estudi amb l’objectiu d’identificar les zones de major i menor acumulació d’hores de fred per caracteritzar-ne la variabilitat espacial i, a més, analitzar-ne la variabilitat temporal en una sèrie 10 anys (període 2007-2017). L’estudi parteix d’imatges satel·litàries proporcionades pel Meteosat-10, que ofereix un camp de temperatura superficial de la Terra a uns 4x4 km de resolució i a una freqüència d’una hora.

Per poder determinar les hores de fred d’un lloc, normalment es fan servir dades de temperatura horàries amb les quals es compten quantes hores la temperatura està per sota d’un cert llindar. Aquestes dades se solen mesurar a 2 m d’altura sobre el terreny, tal com fa l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). El llindar per calcular les hores de fred que se sol agafar de referència és de 7°C a latituds mitjanes com el Mediterrani.

Una de les limitacions que té l’ús d’imatges satel·litàries és l’efecte dels núvols, que fa que el camp de temperatura superficial pugui presentar discontinuïtats en el temps. A més, els camps de temperatura obtinguts a partir d’aquestes imatges corresponen a la temperatura que té la terra i s’han de convertir a temperatures d’aire, a 2 m sobre el terreny. Un estudi recent fet per alguns dels membres del grup de meteorologia de la UIB (Simó et al., 2018) ha permés obtenir una equació que correlaciona la temperatura de la superfície de la terra i la de l’aire.

Un cop convertits els mapes horaris a temperatura de l’aire pels deu anys analitzats (2007-2017) s’ha duit a terme el càlcul de les hores de fred. Per fer-ho, s’ha tengut en compte l’any agrometeorològic (de l’1 de setembre al 31 d’agost de l’any següent). De l’observació dels mapes, en podem treure algunes conclusions:

  • A l’interior de Mallorca hi ha una variabilitat espacial però les regions amb més hores de fred se solen acumular a les zones més planes i centrals.

  • El patró del mapa de les hores de fred té una certa variabilitat interanual. Durant els deu anys analitzats, la mitjana de les hores de fred al centre de Mallorca es troba entre les 400 i les 650.

  • Els mapes mostrats són a 4 km × 4 km de resolució, que es poden considerar com una bona aproximació de la variabilitat espacial i temporal de les hores de fred al centre de Mallorca, allà a on es concentra la major activitat agrícola.

Aquests mapes donen una informació bàsica de la qual no disposàvem, ja que els mapes d’hores de fred de l’AEMET no inclouen el territori insular. Tanmateix, l’associació APAEMA ha engegat un estudi que permetrà disposar d’una major resolució dels mapes combinant la informació satel·litària amb la de diverses estacions meteorològiques.