torna

Detall de la notícia

Imatge 3532961

Armengol destaca que el Pla de Salut Mental beneficiarà més de 185.000 persones de les Illes Balears

“Prop de 185.000 persones de les Illes Balears amb trastorn de salut mental, a més dels seus familiars i cuidadors, es podran beneficiar de les mesures de prevenció, atenció i rehabilitació que inclou el Pla de Salut Mental”. La presidenta del Govern, Francina Armengol, acompanyada de la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha fet aquestes declaracions durant la presentació del Pla Estratègic de Salut Mental 2016-2022.
 
Concretament, a la comunitat autònoma prop de 185.000 persones han estat diagnosticades d'algun tipus de trastorn de salut mental, 150.000 de les quals resideixen a Mallorca; 15.000, a Menorca, i 20.000, a Eivissa i Formentera. Devers 5.000 d’aquestes persones pateixen un trastorn de salut mental greu.
 
“Com a institucions —ha indicat Armengol— el nostre deure és garantir una atenció sanitària de qualitat, universal i equitativa, i parar esment sobretot a les qüestions que afecten un major nombre de ciutadans i ciutadanes. És el cas de les malalties mentals a Espanya, que afecten o afectaran una de cada quatre persones. És important conscienciar la societat que les malalties mentals són una malaltia com qualsevol altra i que poden afectar qualsevol persona”.
 
La presidenta ha destacat que l'objectiu final del Pla és “aconseguir una atenció més propera, personalitzada i de qualitat, que faci efectius els drets del col·lectiu i que garanteixi als pacients i a les famílies el suport que es mereixen i necessiten”.
 
Així ho ha explicat la titular de l'executiu, qui també ha apuntat que el Servei de Salut de les Illes Balears ha impulsat i consensuat el Pla Estratègic de Salut Mental 2016-2022 a fi de donar resposta a les necessitats expressades pels professionals, pels gestors dels serveis sanitaris, per les associacions de pacients, pels familiars i per la ciutadania en general.
 
“Vull destacar que aquest no és un pla del Govern; és un full de ruta de tothom i per a tothom. Nascut de a baix a dalt i en el qual han participat els consells insulars, conselleries i més de 160 persones de tots els àmbits”, ha afegit la representant del Govern.
 
Per la seva banda, la consellera de Salut ha posat en relleu que l'elaboració del document parteix de l'evidència científica i atén la sensibilitat social en relació amb la humanització, la lluita contra l'estigma, l'atenció a les persones amb malalties cròniques, la rehabilitació social i ocupacional, i la integració en general.
 
 “Avançam en l'apoderament dels usuaris, respectant principis bàsics com la independència, l'autonomia i la dignitat de les persones. Enfortim la promoció de factors de salut mental, la prevenció del suïcidi, els trastorns mentals i les addiccions”, ha assenyalat Gómez.
 
Mesures concretes de prevenció, assistència i rehabilitació
 
El document ofereix mesures concretes en matèria de prevenció, assistència i rehabilitació. Així, en l'àrea preventiva, destaca l'Observatori del Suïcidi; el Programa d'autocura per evitar la síndrome d’esgotament professional en els professionals de salut mental o el programa “Temps de nins”, dirigit a menors els progenitors dels quals pateixen un trastorn mental. Els tres estan ja en marxa.
 
En el camp assistencial, destaca la compleció de la xarxa d'equips de Seguiment Assertiu Comunitari ?que permeten una atenció proactiva, multidisciplinària, integral i participativa, en l'entorn del pacient mateix — i l'obertura d'hospitals de dia de salut mental a tots els sectors. En aquest sentit, de manera imminent començarà a operar el darrer que faltava, a Manacor.
 
Una altra de les accions, en coordinació amb Serveis Socials, ha permès ja dur una trentena de pacients de l'Hospital Psiquiàtric a diferents residències. En aquest centre, a més, es crearan 15 places d'hospital de dia i 15 més d'hospitalització per atendre la patologia dual (trastorn mental greu unit a alguna addicció). Per atendre més bé les persones amb trastorn mental greu, es preveu l'elaboració del Pla d'Atenció Mental Individualitzat.
 
Una altra novetat és la inclusió de mesures concretes per atendre de manera òptima les patologies de la població immigrant, entre les quals hi ha l'elaboració d'un programa de psiquiatria transcultural i immigració o l'augment d'intèrprets i mediadors culturals.
 
D'altra banda, tenint en compte que es calcula que a les Illes Balears hi ha devers 40.000 al·lots i joves afectats per un problema de salut mental, gairebé 2.400 dels quals tenen un trastorn greu, el Pla també considera l'atenció a infants i adolescents en una àrea assistencial especialitzada diferenciada de l'atenció als adults. En aquest camp s'inclouen mesures dirigides a millorar la detecció precoç de les patologies, a coordinar els recursos disponibles o l'adequació dels espais per fer-los més agradables, confortables i segurs, incloent-hi la creació d'una “habitació de temps fora” i una zona per a la contenció ambiental, amb l'objectiu de reduir i eliminar, en la mesura que sigui possible, la contenció mecànica.
 
En l'àmbit de la recuperació, el pla també proposa d'apropar la rehabilitació a l'entorn del pacient.
 
En el document han intervingut professionals del Servei de Salut i de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut, a més de personal d'altres administracions com ara les conselleries de Serveis Socials i Cooperació i d'Educació i Universitat, els consells insulars i el Ministeri de Justícia. També hi han col·laborat associacions d'usuaris i de familiars, entitats del tercer sector i societats científiques, entre d'altres.
 
La salut mental al món
 
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha catalogat els problemes de salut mental entre els de més prevalença en l'àmbit mundial. Els estudis epidemiològics mostren que cada any un terç de la població adulta pateix un trastorn mental.
 
En els països de la Unió Europea, les estimacions més conservadores assenyalen que cada any un 27 % de la població adulta (de 18 a 65 anys) pateix un trastorn mental, i els més freqüents són l'ansietat, la depressió i els trastorns relacionats amb el consum de substàncies.
 
Segons estudis recents, el 19,5 % dels espanyols presentaran en algun moment de la seva vida alguna malaltia mental; la xifra és més elevada en les dones (22,9 %) que en els homes (15,7 %).