torna

Detall de la notícia

Imatge 3528830

Localitzat el possible cos de l'única dona entre les 14 víctimes documentades a la fossa de Calvià

Aquest dijous 18 d'octubre, set dies després que s'inicià l'exhumació de la fossa de Calvià, s'ha localitzat el possible cos de l'única dona entre les catorze víctimes de la Guerra Civil que es té constància documental que encara estan enterrades en el cementiri municipal. El cos trobat seria el de Juana Vaño Morales, de 50 anys, assassinada a ses Planas, al terme municipal de Calvià, al km 15 de la carretera Palma-Calvià, i enterrada en el cementeri el 2 d'octubre del 1936, segons causa judicial. Precisament, ella i la seva parella, Ramon Fuster, desaparegueren plegats a principis d'aquell mes d'octubre. Ell fou assassinat el dia 11 d'octubre d'aquell any a Son Pardo, a Palma, i l'enterraren en el cementeri de Palma, segons la causa judicial, al 'hoyo núm. 9'.

És la primera de les catorze víctimes que resten en el cementeri que s'ha trobat en la intervenció de la fossa de Calvià i esdevé la primera dona trobada en una exhumació a les Illes Balears.

De la vintena de víctimes amb noms i llinatges que es té constància que s'hi varen enterrar, en l'actualitat en quedarien catorze d'identificades, després que sis cossos fossin trets; però es calcula que hi podria haver més víctimes.

Que el cos localitzat sigui el d'una dona, quan es té constància documental només d'una, i el fet que el cos s'ha localitzat sense baül, boca avall, són indicis prou suficients que es tracta d'una víctima de la repressió feixista. També perquè el cos ha estat trobat on els testimonis escrits i orals ho indicaven. A més, la descripció de l'autòpsia del cos, del que es té constància que va ser enterrat el 2 d'octubre del 1936 segons la causa judicial, encaixa amb la investigació de camp que s'hi ha fet fins ara.

En el cementeri de Calvià estan documentades fins a sis fosses, localitzades en dos punts, les anomenades fosses de terra, a la part esquerre de l’entrada al cementeri vell, i en el passadís central del recinte, on hi ha petites fosses amb capacitat cada una per a tres cossos.

La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part de les famílies de víctimes de la repressió franquista i de les associacions memorialistes.