torna

Detall de la notícia

Imatge 3495493

El Govern inicia l'exhumació de la fossa de Marratxí, la primera de les 10 intervencions previstes aquest curs

“Amb la intervenció de la fossa de Marratxí continuam complint amb una promesa que aquest Govern va fer a la societat: que no caigui en l’oblit el dolor i el patiment de les famílies represaliades i assassinades per la dictadura franquista”. La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha fet aquestes declaracions amb motiu de l’inici de l’obertura de la fossa del municipi, la cinquena que obre el Govern de les Illes Balears des de l’aprovació de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme.
Armengol ha visitat el cementiri de Marratxí juntament amb batle del municipi, Joan Francesc Canyella; la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, i el director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana. Durant el recorregut, les arqueòlogues que dirigeixen l’equip encarregat de l’exhumació, Almudena García-Rubio i Francisca Cardona, han explicat les tasques que es duen a terme.
“No deixaré de dir que els polítics hi hem arribat tard –ha manifestat la presidenta. Però ara hi som. Avui som a Marratxí, com abans hem estat a Alaró, Porreres i a Montuiri. I abans de l’aprovació de la llei, a Sant Joan. Seguirem treballant per fer justícia, reparar la dignitat de les víctimes i que les famílies puguin plorar els seus”.
 
La titular de l’executiu ha volgut agrair la implicació de totes les persones que han fet possible els avanços per recuperar la memòria a l’arxipèlag: “a Memòria de Mallorca, a tots els voluntaris i les voluntàries, als familiars, a tots els professionals, arqueòlegs, antropòlegs, historiadors... que han aconseguit que a les Illes Balears d’una vegada per totes comencem a fer justícia històrica”. 
 
La fossa de Marratxí
 
La intervenció de Marratxí es perllongarà durant dues setmanes i està prevista a tres fosses situades en el cementeri municipal, on s’estima que hi ha soterrades un total de cinc persones. Aquesta fossa es va documentar gràcies al treball d'Investigació de la professora Magdalena Jaume i l'arquitecte Josep Quetglas. S’espera trobar-hi els cossos de Germà Ballester Janer, Miquel Marquet Perelló i de tres homes més no identificats.
 
El cos de Germà Ballester aparegué el dia 17 d'agost de 1936 a la cuneta de la carretera Palma-Inca, al quilòmetre 7,600. Germà Ballester era procurador de l’Audiència, a Palma, on vivia al carrer de Vallori i on havia nat dia 28 de març de 1878, al segon pis del número 40 (avui, carrer de Can Vallori, 20). Casat amb Maria Dolors Beneyto Castelló, d’Ontinyent, actriu de teatre i comare de professió, tenia 54 anys i ella 51. No varen tenir fills.


Les altres persones, no identificades i que estan en aquesta fossa, foren trobades assassinades:
 
- Un individu, el dia 19 d’agost de 1936, a la cuneta de la carretera vella de Bunyola, a l’altura de la finca de Son Verger, entre les finques de Son Guillermo i Son Guiem Grau.
- Els altres tres, el 22 d’agost de 1936, a la carretera d’Inca, al quilòmetre 7,800 davant la finca Ses Cases Noves.
 
Pla d’Actuacions 2018 de la Llei de fosses
 
La intervenció de la fossa de Marratxí és la primera en el calendari previst i es preveu que s’allargui fins entrat l’octubre. Posteriorment, la primera setmana d'octubre, es duran a terme simultàniament la segona fase en el cementeri de Montuïri i els sondejos en el cementeri de Manacor per continuar amb l'estudi de viabilitat.
La segona setmana d'octubre començaria la intervenció en el cementeri de Calvià, fins al 28 d'octubre previsiblement, i just l'endemà s'iniciaria l'actuació a Sencelles.
Del 5 al 18 de novembre es preveu intervenir el cementeri de ses Figueretes a Eivissa i, simultàniament, es podrien començar les feines al pou de s'Àguila, a Llucmajor. Del 19 al 25 de novembre, mentre s'acaben les feines a Eivissa, es podria començar la intervenció a Porreres fins a mitjan desembre. Mentrestant un altre equip està previst que exhumi el pou de s'Àguila, en el cas que s’hi localitzin restes humanes o, si no, es reprendrien les feines en el pou-ossera del cementeri d'Alaró.