torna

Detall de la notícia

Imatge 3465381

El Govern aprova el Projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears

 

La Llei fixa les accions necessàries per avançar cap a un model del 100 % d’energies netes l’any 2050 i estableix altres mesures com les limitacions als vehicles contaminants (dièsel el 2025) i el tancament o la reconversió de centrals

El Govern va aprovar, el 23 d'agost de 2018, el Projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears. El Projecte de llei, que s’ha de remetre al Parlament de les Illes Balears perquè es tramiti, va obtenir l’aval del Consell Balear de l’Energia el passat 19 de juliol i, una vegada aprovat per la cambra autonòmica, es convertirà en la primera llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

Es tracta d’un projecte de llei amb un contingut capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic i fixa el camí per fer efectiva la transició cap a les energies netes. És una llei capdavantera en l’àmbit estatal i també europeu, que situa les Illes Balears a l’avantguarda, amb mesures valentes per fer possible un canvi de model amb l’horitzó d’unes illes 100 % netes el 2050.

Les mesures i els objectius que determina aquest Projecte de llei s’han pensat a mitjà i llarg termini i assolir-los requereix esforços públics i privats, així com la implicació de tota la societat. El canvi de model que suposa l’aplicació d’aquesta Llei comporta l’assumpció de les mesures que conté des de l’àmbit públic, empresarial, social i particular perquè efectivament sigui possible.

Per això, el treball que ha culminat amb aquest Projecte de llei s’ha fonamentat en un ampli procés de participació, amb més de 2.000 veus implicades (empreses, entitats socials, associacions i particulars). Aquest esperit és el que ha marcat també la darrera fase d’aquest text, amb el període d’al·legacions, l’estudi i la incorporació del text normatiu.

En la fase d’exposició pública, 46 entitats i associacions varen presentar al·legacions, i també es varen presentar més de 340 propostes. El 68 % s’ha incorporat totalment o parcialment, i una altra part es podrà sumar quan es faci el desplegament reglamentari de la Llei. Això suposa que el 80 % de les al·legacions s’ha incorporat i que només poc més del 19 % s’ha desestimat.

L’horitzó que fixa el Projecte de llei és tenir unes illes lliures de combustibles fòssils i el 100 % d’energies renovables el 2050. Per a 2030 les previsions són disposar d’un 35 % de renovables, un 23 % de reducció del consum energètic i una minva del 40 % de les emissions contaminants.

Mesures principals

Les mesures principals del Projecte de llei són les següents:

1. Energies renovables

Potenciar l’ús generalitzat de les energies renovables és un dels principals objectius i es concreta en determinades obligacions, com la d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments i a les noves edificacions.

En el cas dels aparcaments, s’han introduït modificacions respecte del plantejament inicial. Hi estan obligats els aparcaments nous de més de 1.000 m2 i els existents de més de 1.500 m2.

S’han d’instal·lar també plaques solars en els nous edificis de més de 1.000 m2 o en aquells en què es faci un canvi d’ús o reforma integral, amb l’excepció de si la coberta és de fibrociment.

Les edificacions aïllades només es podran subministrar amb energies renovables.

2. Tancament progressiu de les centrals contaminants, començant amb Es Murterar a partir del 2020.

La Llei defineix un pla de ruta clar que afecta Es Murterar i també les centrals de Maó, Eivissa i Formentera.

Reafirma el tancament de dos primers grups d’Es Murterar el 2020 i dels altres dos el 2025.

3. Trànsit cap a una mobilitat sostenible

El 35 % de les emissions de CO2 a les Illes Balears prové del trànsit rodat. Per tant, actuar en la mobilitat és clau per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Algunes de les principals accions que preveu el Projecte de llei són disposar de 1.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics el 2025 i tenir el 100 % del parc mòbil descarbonitzat el 2050.

Aquests objectius impliquen un seguit de passes, com ara:

— Prohibir la circulació de cotxes i motos dièsel a partir de 2025 (excepte els ja existents a les Illes Balears).
— Prohibir la circulació de cotxes, motos, furgons i furgonetes contaminants (inclou benzina) a partir de gener de 2035 (excepte els ja existents a les Illes Balears).
— Incloure de manera progressiva i obligada vehicles elèctrics o no contaminants a les empreses de lloguer de vehicles a partir de 2020 (2 % inicial) fins a arribar al 100 % el 2035.

Pel que fa a les empreses de lloguer, s’introdueixen sistemes de control sobre la flota per garantir que es va produint aquest canvi. Així, un mes després de l’entrada en vigor de la futura Llei, aquestes empreses hauran d’informar l’Administració de la llista dels vehicles que tenen matriculats, dels que són d’emissions zero i de si són contaminants. Hi haurà un distintiu que identificarà la flota de lloguer i si són d’emissions zero.

El Projecte de llei incorpora també la possibilitat que els municipis en els quals hi hagi àrees en què se superin els valors límit de qualitat de l’aire fixats hagin d’establir restriccions de circulació als vehicles en funció de les seves limitacions.

Finalment, també incorpora la necessitat de fixar, d’acord amb l’Estat, mesures per reduir la contaminació dels vaixells, com ara la declaració de zones ECA (àrees en les quals s’estableixen límits per a les emissions de gasos dels vaixells), juntament amb la definició dels criteris mínims en matèria d’emissions i qualitat de l’aire, que hauran de complir les embarcacions en les proximitats del territori de les Illes Balears.

Igualment, s’hauran de definir plans de sostenibilitat en relació amb les emissions lligades al transport aeri.

4. Eficiència energètica: amb mesures com la que estableix que tot l’enllumenat públic ha de ser de baix consum el 2025 o altres com l’obligació de les grans i mitjanes empreses de calcular i registrar la petjada de carboni el 2020, i el 2025 presentar i executar plans de reducció amb objectius vinculants.

Finalment, la Llei crea els organismes públics que han de garantir i vetllar per fer efectiva la transició energètica i la coordinació i l’aplicació de l’estratègia de lluita contra el canvi climàtic. Entre aquests organismes, hi ha el Consell Balear del Clima, que garantirà la participació permanent de la societat civil en la presa de decisions; el Comitè d’Experts, que graduarà i adequarà el compliment d’objectius a la situació real de cada moment, i L’Institut Balear de l’Energia (IBE). Aquest Institut tindrà, com a finalitats bàsiques, el foment i l’execució d’actuacions en matèria d’eficiència, de gestió i d’estalvi energètics, i d’energies renovables, així com l’elaboració d’anàlisis i estudis relacionats amb el canvi climàtic i la transició energètica. Les funcions que està previst que desenvolupi l’IBE són les següents:

—  Promoure i gestionar sistemes de producció d’energia renovable, d’emmagatzematge o de gestió d’energia i sistemes de recàrrega dels vehicles elèctrics a les Illes Balears.
—  Crear o participar en societats mercantils per comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència; gestionar la venda d’excedents energètics d’instal·lacions d’autoconsum, i participar en la gestió intel·ligent de la demanda i en altres serveis del sistema elèctric, tot això en l’àmbit dels edificis i les instal·lacions del sector públic.
—  Proporcionar suport tècnic als gestors energètics i a les unitats de contractació de les diferents administracions públiques, com ajuntaments i consells insulars.
—  Obrir a la participació ciutadana els projectes energètics que promogui l’entitat, tant en el disseny com en el finançament.

El mateix dia (23 d'agost), el Consell de Govern va aprovar, a més del Projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, el pla d’actuació inicial i el pressupost del primer exercici de l’Institut Balear de l’Energia, tal com marca la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental.