torna

Detall de la notícia

Imatge 3214038

L'alumnat d'FP ha augmentat en mil alumnes en els dos darrers anys i s'ha aconseguit una bona resposta a les noves implantacions

L’alumnat d’FP ha crescut en un milenar (1.006) en dos cursos. Així ho ha explicat avui a la Mesa Sectorial d’Educació, la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda, que ha fet un repàs de la situació actual d’aquestes estudis i de la seva evolució des de 2015. Aquesta reunió respon a la voluntat d’informar sobre el procés d’admissió i matrícula del present curs escolar 2017/18 als sindicats educatius per tal de valorar les noves tendències de la Formació Professional.

 “Per a nosaltres” ha afirmat Alorda, “l’augment considerable de la matrícula d’FP en aquests darrers dos anys, que suposa un milenar d’alumnes més, es deu a la incidència d’un conjunt de mesures que han permès ajustar la quantitat i la qualitat de l’oferta formativa a les necessitats d’alumnat i de mercat laboral” . La directora general també ha fet un repàs de  les diverses activitats de promoció de l’FP que s’han impulsat des de la Conselleria amb la col·laboració dels centres educatius i de les mesures adoptades per millorar l’orientació de l’alumnat, però sobretot s’ha fet incidència en les mesures adoptades que afecten més directament al professorat d’FP: l’augment d’activitats formatives per aquest professorat i com s’han distribuït les hores lectives corresponents a l’increment de 48 professors més per a aquests ensenyaments:  millora de l’oferta amb un augment dels grups presencials i millora de la qualitat de la formació gràcies a un increment dels desdoblaments en els mòduls més pràctics (tallers i laboratoris).

En la seva intervenció Alorda ha explicat que l’augment de grups no s’ha traduït en un increment significatiu de places ofertades als diferents cicles d’FP perquè durant aquest dos darrers cursos s’ha duit a terme un procés de disminució de ràtios de la majoria de cicles per millorar la qualitat de la formació. De fet, aquesta mesura podria ser també una de les causes per les quals s’ha millorat la promoció de l’alumnat a 2n. Per altra part, també s’ha informat que amb la substitució d'alguns grups de distància que tenien una matrícula molt baixa per grups presencials, s'ha suposat passat d’una oferta de 60 alumnes per grup de distància a una altra de 20-30 alumnes per grup presencial.

En canvi, les decisions adoptades en la planificació d’aquests dos cursos ha donat per resultat una reducció considerable de places vacants al primer curs d’FP que en el curs 2017/18 ha arribat un 83% d’ocupació. La diferència respecte del curs anterior és del 17,30%, ja que s’ha passat de 2.104 vacants en el curs passat a 1.740 a l’actual.

Les dades definitives de matriculació, que en formació professional es tanquen a 31 d’octubre, donen la xifra històrica de 15.000 matrícules, repartides en els 395 grups que abracen les tres modalitats: presencial, distància i dual.

En el règim presencial destaca que els cicles formatius de grau mitjà i grau superior han augmentat el nombre de matrícules en un 6% arribant als 6481 matriculats per a 7742 places (133 més que en el curs passat), en canvi, la matrícula global d’FPB és un 7% menor a la del curs passat (1247 matrícules respecte de les 1341 del 2016/17) tot i que el nombre de places ha estat el mateix. La Comissió de Garanties d’Admissió a cicles formatius va considerar que aquesta disminució pot ser conseqüència directa del augment del nombre de titulats en ESO respecte de cursos anteriors.

Molt bona resposta a les noves implantacions 
S’ha informat també de la bona acollida que han tengut, en general, les noves implantacions i canvis de perfil que s’han duit a terme en el curs passat i en l’actual, com també s’ha volgut deixar constància de la bona predisposició del professorat d’FP per facilitar aquesta constant revisió de l’oferta de cicles com a única manera de donar resposta a la realitat canviant del mercat laboral.

Enguany, l’oferta formativa d’FP s’ha incrementat en 9 cicles de nova implantació a les Illes Balears: 3 són cicles d’FP bàsica "Manteniment d’Habitatges", "Accés i Conservació d’Instal·lacions Esportives i Aprofitament Forestal"; 2 són de grau mitjà "Navegació i Pesca de Litoral" i "Vídeo, Discjòquei i So", i 4 de grau superior "Organització del Manteniment de Maquinària de Vaixells i Embarcacions", "Anatomia Patològica i Citodiagnòstic", "Arts Gràfiques" i "Promoció de la Igualtat de Gènere".

Aquestes noves implantacions s’han fet partint de l’estudi de les propostes que han expressat els centres educatius. “Entenem que són els millors coneixedors del seu entorn socioeconòmic i dels interessos del seu alumnat” ha explicat Maria Alorda. “Es va obrir un període per fer propostes que havien d’anar acompanyades d’un estudi de les necessitats de les empreses de l’entorn, un sondeig de possibles alumnes interessats  i una planificació dels espais i de la rendibilització de recursos”.

Gràcies a les aportacions dels centres i l’augment de pressupost destinat a la millora dels ensenyaments d’FP, s’ha aconseguit augmentar i diversificar l’oferta de les famílies més demandades:  doblant grups, implantant aquests cicles en altres centres o implantant nous cicles de la mateixa família per no dificultar la recerca d’empreses per a les formacions en centres de treball. Però també s’han promocionat cicles que, malgrat siguin més desconeguts pels alumnes, són vitals per als sectors econòmics d’aquesta comunitat autònoma.

Finalment, s’han exposat els criteris per a l’oferta del curs vinent perquè els sindicats puguin fer arribar a la direcció general les propostes que considerin adients. Així, ha quedat palès que, després de l’augment de places i la diversificació de cicles de grau superior d’aquests dos darrers anys, els esforços de la conselleria s’hauran de centrar especialment en millorar l’oferta de grau mitjà.
 

Pel que fa a l’inici de l’elaboració de currículums propis, se n’ha presentat el guió bàsic perquè també se’n puguin fer aportacions. Cal destacar que l’esborrany incorporarà continguts de llengua anglesa, que és una demanda constant del món empresarial, i continguts de lliure configuració perquè cada centre disposi d’un marge per adaptar-los a les necessitats de les empreses del seu entorn.