torna

Detall de la notícia

Imatge 3209007

Per primera vegada, en tots els nivells de primària el percentatge d'alumnes aprovats en llengua anglesa el curs 2016-2017 se situa per damunt del 90 %

El percentatge d’alumnes que aproven la llengua anglesa a primària i a secundària en el sistema educatiu de les Illes Balears al llarg dels tres darrers cursos mostra una evolució positiva. Així ho demostra l’informe elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) a partir de l’estudi de l’evolució dels resultats a l’educació primària i a l’ESO.
 
Atès que la llengua anglesa és la primera llengua estrangera en el sistema educatiu de les Illes Balears, és un element clau en la formació dels joves de les Illes. El coneixement i l’ús de l’anglès és una necessitat en el context mundial actual i, en el cas de la comunitat balear, és un aprenentatge imprescindible per a la incorporació al món laboral: d’aquí la preocupació per la millora progressiva dels resultats en aquesta matèria. És per això que es fan estudis específics d’aquests resultats per tal d’establir línies d’actuació per millorar-los en tots els nivells.
 
Els canvis més significatius que mostra l’estudi de les dades del curs 2016-2017 es produeixen a l’educació primària, ja que per primera vegada el percentatge d’alumnes aprovats, a tots el nivells d’aquesta etapa educativa, se situa per damunt del 90 %.
 
 

Nivell Alumnes
avaluats
Alumnes aprovats Alumnes suspesos % d’alumnes aprovats
1r EP 11.448 11.012 436 96,2
2n EP 11.283 10.836 447 96,0
3r EP 11.731 11.074 657 94,4
4t EP 11.306 10.637 669 94,1
5è EP 11.052 10.133 919 91,7
6è EP 10.891 9.860 1.031 90,5

 

 

 
El major increment percentual respecte del curs 2014-2015 es produeix al segon cicle de primària (4t, 5è i 6è), i el més alt és el de 6è, que passa del 86,9 el curs 2014-2015 al 90,5 el 2016-2017: en total, un 3,6 % de creixement.
 
 

 

Nivell 2014-2015 2015-2016 2016-2017
1r EP 95,9 95,5 96,2
2n EP 94,4 95,7 96
3r EP 92,8 92,9 94,4
4t EP 90,8 93 94,1
5è EP 89,2 89 91,7
6è EP 86,9 89,8 90,5

 

 

 
Per illes, Formentera té el percentatge d’alumnes aprovats més alt de les Illes: un 97,1 %, que suposa un 3,2 % per damunt de la mitjana de les Balears, que és d’un 93, 9 %.
 
 

 

Etapa Alumnes avaluats Alumnes aprovats Alumnes suspesos % d’alumnes aprovats
Global 67.711 63.552 4.159 93,9
Mallorca 53.611 50.190 3.421 93,6
Menorca 5.555 5.331 224 96,0
Eivissa 8.020 7.521 499 93,8
Formentera 525 510 15 97,1

 

 

 
Quant als resultats per illes, els més elevats es donen a Menorca en relació amb la resta d’illes, fet que concorda amb els resultats de la resta de disciplines acadèmiques.
 
En el cas de secundària, la tendència evolutiva de l’avaluació global de l’anglès es manté constant al llarg dels tres darrers cursos, a l’entorn del 85 %. Cal destacar que, en aquest nivell educatiu, el percentatge d’alumnes que passen al curs següent ja era elevat al primer curs de referència, fet que pot explicar que l’increment o la davallada per curs no siguin tan significatius con en altres nivells.
 
 

 

Nivell Alumnes avaluats Alumnes
aprovats
Alumnes
suspesos
% d’alumnes
aprovats
1r ESO 11.488 9.153 2.335 79,7
2n ESO 10.581 8.484 2.097 80,2
3r ESO 9.203 7.613 1.590 82,7
4t ESO 8.959 7.636 1.323 85,2

 

 

 
Les nines obtenen millors resultats que els nins tant a primària com a secundària
 
Els resultats desagregats per sexe mostren un percentatge d’aprovats superior en el cas de les al·lotes tant a primària com a secundària. A primària, el 95,8 % de nines aprova enfront del 92,1 % dels nins. A secundària, els percentatges són superiors als quatre nivells de l’ESO. No obstant això, aquestes diferències es redueixen a 3r i, sobretot, a 4t d’ESO, de manera que es passa d’una diferència de 9,7 punts a 1r a una de 5,4 a 4t.
 
 

 

Etapa Alumnes avaluats Alumnes aprovats Alumnes suspesos % d’alumnes aprovats
Global 67.711 63.552 4.159 93,9
Nins 36.002 33.161 2.841 92,1
Nines 31.709 30.391 1.318 95,8

 

 

 
Finalment, els alumnes amb condició d’estrangers que cursen llengua anglesa als centres educatius de les Illes presenten uns resultats per sota de la mitjana, fet que, a diferència de variables anteriors, s’agreuja a mesura que s’avança en els nivells educatius, fins a arribar a 11 punts de diferència a 4t d’ESO.
 
La necessitat d’un canvi metodològic basat en la innovació per millorar la competència oral
 
Per al director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, «aquestes dades, juntament amb les globals de primària i secundària dels darrers cursos, mostren una evolució positiva que ens ha d’alegrar. No obstant això», ha afegit, «en el cas de l’evolució de la competència lingüística en anglès hem observat que és imprescindible impulsar la fluïdesa i la comprensió de l’anglès oral. En aquest sentit, estam treballant des de diferents aspectes: d’una banda, els desdoblaments d’anglès a ESO, que permeten destinar més temps a la competència oral; de l’altra, l’impuls de la innovació per afavorir un canvi metodològic als centres que potenciï la vessant oral des de plantejaments pràctics que surtin de les línies metodològiques més tradicionals i la formació als centres, enfocada a respondre a les necessitats de millora particular de cada centre».
 
A més d’aquestes mesures, en el pressupost del 2018 es preveu destinar 200.000 euros a elaborar un programa de millora de la competència lingüística en anglès per als alumnes d’FP i 250.000 euros a assegurar els dos programes d’immersió lingüística que aquest estiu s’han fet de manera experimental i amb molt bona acollida per a alumnes de primària i de batxillerat. Es manté la dotació necessària per a 300 auxiliars de conversa i la dels dinamitzadors lingüístics i el reforç de les EOIES als centres educatius de les Balears.
 
«Una altra qüestió que ens preocupa», ha afegit Morante, «és la transició de primària a secundària, perquè veim a les dades que es produeix una baixada de resultats, no només a la llengua estrangera, sinó en general a totes les matèries, entre 6è de primària i 1r d’ESO. Estam treballant per millorar la coordinació en aquest procés de transició amb els centres de primària i els instituts.»