torna

Detall de la notícia

Imatge 3066743

El Govern inicia l'exhumació de la fossa de Montuïri, on podria haver-hi els cossos de quatre veïnats de Campos

El Govern de les Illes Balears ha iniciat aquest matí les obres d’excavació de l’indret del cementeri de Montuïri on s’estima que hi ha la fossa en la qual hi hauria enterrats els cossos de quatre campaners que suposadament hi foren sepultats durant la Guerra Civil espanyola.
 
Després de la primera fase de l’exhumació de Porreres (2016), l’inici de l’exhumació de Montuïri esdevé la segona fossa que s’exhuma per part del Govern de les Illes Balears d’ençà que el Parlament va aprovar per unanimitat de tots els partits polítics la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. I és la tercera que s'exhuma si es té en compte la de Sant Joan, exhumada el 2014.
 
La presidenta del Govern, Francina Armengol ha agraït la “feina immensa” de l’associació Memòria de Mallorca en favor de la recuperació de la memòria històrica. Armengol també ha posat en valor la tasca dels voluntaris i del grup de professionals que han iniciat les tasques d’excavació i ha recordat l’exhumació de la fossa de Sant Joan, la primera que es va excavar a Mallorca (2014) perquè va establir un precedent. “Quan obrim una fossa, tancam una ferida, i esper que puguem tancar la d’aquestes quatre famílies campaneres”, ha dit. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha indicat que “la democràcia no estarà completa mentre encara tenguem fosses comunes per obrir”. Així mateix, ha afegit que “darrere d’una obertura de fosses hi ha una feina de molta gent molt implicada”. 
 
L’inici de l’exhumació de la fossa de Montuïri respon al compliment del Pla d'Actuacions per al 2017 aprovat el passat 27 d'abril per la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses, creada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, la institució competent.
 
És una actuació impulsada per la Conselleria en el marc de les seves competències. L'Ajuntament de Campos hi col·labora pagant les despeses de la identificació de les restes perquè presumiblement eren veïnats de Campos; el de Montuïri, amb la logística.
 
La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha visitat la fossa acompanyada de Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports; Manel Santana, director general de Participació i Memòria Democràtica; el batle de Montuïri, Joan Verger, i representants de Memòria de Mallorca.
 
Sociedad de Ciencias Aranzadi, entitat que ja va intervenir la fossa de Porreres, es fa càrrec d’executar aquesta nova intervenció a partir d’un contracte menor valorat en 16.000 €. L’entitat és capdavantera en la investigació arqueològica i en la conservació, protecció i difusió del patrimoni històric i arqueològic.
 
La directora de les excavacions ha donat tot tipus de detalls als representants institucionals sobre les feines que des de les vuit del matí, hora d’inici dels treballs, hi ha estat fent l’equip desplaçat, així com de les que previsiblement hi realitzaran durant quatre dies, que és el temps que es preveu que durin les feines.
 
Una vegada s’hagi exhumat la de Montuïri, les prioritats següents de la Comissió Tècnica de Fosses i Persones Desaparegudes seran la fossa de Sant Ferran (Formentera) i la segona fase de Porreres. A la de Sant Ferran, que està previst que s’obri a mitjan novembre, hi podria haver les restes humanes de cinc formenterers desapareguts i probablement assassinats arran dels fets de la Guerra Civil. La fossa es troba en el cementeri parroquial, per la qual cosa s’ha arribat a un acord amb el Bisbat d'Eivissa i Formentera per intervenir aquest espai.
 
Pel que fa a Porreres, a hores d’ara ja es té un projecte tècnic d'enderrocament i reconstrucció del bloc de nínxols i les dues capelles que estan situades damunt l’indret que no es va poder intervenir en la primera fase de les obres d’exhumació. Aquest projecte va acompanyat d'un estudi geotècnic, que també ja s'ha elaborat. La situació ara per ara passa per arribar a tancar un acord amb els propietaris dels nínxols sense desestimar la via del diàleg.