torna

Detall de la notícia

Imatge 3033212

Les Balears han pagat 257 milions d'euros a l'Estat des de 2012 en concepte d'interessos del deute per les aportacions dels mecanismes de liquiditat

Acollir-se als mecanismes de liquiditat de l’Estat no li surt de franc a Balears. Des de 2012 i fins a juliol d’enguany l’hisenda de Balears ja ha hagut de retornar més de 1.000 milions d’euros a l’Estat del crèdits tous en què consisteixen el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el Fons de Proveïdors (FFPP) i el Fons de Facilitat Financera (FFF), que han estat les modalitats a les quals Balears s’ha hagut d’acollir des de 2012 per obtenir liquiditat que ha aportat l’Estat.
Les condicions dels crèdits que l’Estat ha anat concedint Balears mitjançant aquestes fórmules han estat variables, amb tendència a la reducció dels tipus d’interès fixats. Però malgrat això, han resultat un cost extra per les arques de les Illes Balears.

En concret la xifra exacta que Balears ha retornat a l’Estat és de 1.003.703.684 euros, dels quals el 25,6%, 256,9 milions d’euros, corresponen a interessos i a comissions de les operacions. I la resta, 746,7 milions d’euros, són les amortitzacions pactades, és a dir, la devolució de la quantitat prestada.

El disseny dels mecanismes de liquiditat ha propiciat que les primers quantitats que es van haver d’afrontar varen ser els interessos, i en concret durant els anys 2012 i 2013 i 2015 no es va liquidar cap quantitat per amortització. En canvi, en aquests anys, i sobretot en 2014, el cost dels interessos del deute que Balears ha hagut d’ingressar a l’Estat han suposat gran part dels 256,9 del total.

La consellera Cladera reconeix que “sense accés als mercats tradicionals de deute, on Balears ha obtingut liquiditat, era obligat haver de recórrer als mecanismes de liquiditat”. Però és un “contrasentit” que Balears hagi de “demanar crèdits a l’Estat, i pagar-ne els interessos posteriorment quan és el mateix Estat el que ens ha condemnat a un infrafinançament que ha provocat gran part del nostre deute públic”. Per la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, “l’Estat ens ha ofert com a crèdits allò que hauria de ser part del nostre finançament ordinari, i a sobre ens ha cobrat interessos”.

El funcionament dels mecanismes de liquiditat no està exempt de paradoxes. Per exemple l’any 2016 passat es va haver de tornar a l’Estat més d’un 30% del FLA que es va rebre, per pagar les amortitzacions i interessos dels mateixos mecanismes generats en els anys anteriors. Enguany, només a més de juliol, ja s’han superat els 375 milions d’euros en aquest mateix concepte, i a final d’any s’haurà hagut de fer servir la meitat del FLA que concedeix l’Estat d’enguany per a tornar el deute anterior al mateix Estat.

“És una situació absurda, que només fomenta el control financer del Govern central cap a les comunitats autònomes, i que cal redreçar”, afirma Cladera, que ha recordat l’aposta ja coneguda de Balears per a la reestructuració del deute: “hem parlat de condonació de part del deute amb el ministre Montoro, i també ho hem proposat al si del comitè d’experts com a base per a iniciar un nou model de finançament” ha recordat la titular d’Hisenda i Administracions Públiques, qui ha afegit que “seria just que d’aquesta manera l’Estat reconegués que no ens ha finançat com toca des del moment de la transferència de les competències d’educació i sanitat; amb la reestructuració del deute, i un nou sistema de finançament més just estaríem en condicions d’abandonar els mecanismes de liquiditat i recuperar capacitat de gestió de la nostra hisenda i per tant d’autogovern”.