torna

Detall de la notícia

Imatge 3005338

Els consellers Fanny Tur i Raül Romeva acorden documentar i dignificar la fossa de sa Coma, a Mallorca, com a indret de memòria

Aquest migdia, la consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears, Fanny Tur, i el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de Catalunya, Raül Romeva, han visitat la fossa de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç, Mallorca. Amb aquesta visita el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya estableixen un marc de col·laboració per treballar conjuntament i convertir aquest indret en un espai de memòria i reflexió dels fets succeïts al Llevant mallorquí durant la Guerra Civil espanyola. Aquesta fossa conté prop de 400 cossos de milicians catalans que arribaren a Mallorca el 16 d’agost de 1936 amb motiu de la confrontació bèl·lica.
 
Han acompanyat els consellers el director general de Participació i Memòria Democràtica del Govern balear, Manel Santana, i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat, Carme Garcia, a més del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs.
 
Actualment, a la zona en concret hi ha quatre fosses que contenen els cossos dels soldats morts al camp de batalla, fonamentalment de milicians catalans. No es tracta d’una fossa única sinó d’una àmplia extensió de terreny on l’espai principal és una gran fossa, possiblement la més grossa de Mallorca, situada a la part septentrional de la platja de sa Coma, a la zona adjacent de la Punta de n’Amer. Aquesta fossa principal ocupa una síquia d’uns 100 metres de llargària que es va excavar arran de mar on es varen dipositar els cossos d'uns 400 milicians, un cop l’exèrcit nacional havia foragitat els expedicionaris catalans.

Acord institucional

Amb aquesta trobada institucional, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya acorden impulsar de manera conjunta totes les actuacions necessàries per a la localització, reparació, dignificació i el reconeixement de totes les persones que van morir durant el desembarcament de les tropes republicanes al Llevant mallorquí durant l'agost del 1936, a més de preservar, documentar i senyalitzar amb rigor aquests fosses. En aquest sentit, els representants dels dos executius firmaran en un futur proper un document que estableix la voluntat de col·laboració institucional en relació als espais en els quals es produïren els fets que se’n derivaren del desembarcament republicà comandat pel capità Alberto Bayo. Així mateix, s’han compromès a dur a terme les accions oportunes per a divulgar entre la ciutadania el coneixement d’aquells fets històrics per a transformar els indrets on hi ha les restes d’aquelles persones en indrets de memòria i dignificació. L'acord marc preveu dur a terme accions en aquest sentit a altres indrets de les Illes Balears on hi ha milicians, entre els quals catalans, com és el cas de Son Carrió, Son Servera, Manacor i Portocristo. L'acord també preveu compartir les despeses de les accions que es portin a terme en els percentatges que s’acordin en cadascuna de les iniciatives conjuntes.

La consellera Fanny Tur ha explicat que l’inici d’aquesta col·laboració “és un acte simbòlic de gratitud per a totes aquelles persones que van lluitar per la democràcia i la llibertat” i ha afegit que “ho farem conjuntament entre els dos governs germans”. Tur també ha apuntat que “alguna cosa hem fet malament durant tants anys de democràcia perquè encara tinguem fosses comunes”.

Durant la trobada el conseller Romeva ha expressat que “la relació entre el Govern català i el de les Illes Balears és constant” i ha explicat que l’acord de col·laboració en matèria de memòria històrica “és molt important”, ja que “demostra el compromís amb tot allò que té a veure amb la dignificació de la memòria, la recuperació de la memòria i sobretot la necessitat de fer justícia”. També ha dit que la “institucionalització de la desmemòria instaurada en la transició" es troba ara amb “una frontal determinació per part dels governs català i balear”.

La costa del Llevant de Mallorca fou l’escenari de l’únic front de guerra a l’illa de Mallorca entre 1936 i 1939. El 16 d’agost es produí el desembarcament de tropes republicanes a la zona costanera dels municipis de Manacor i Sant Llorenç, el qual s’allargà fins el 4 de setembre i on morí molta gent.