Logo del Govern de les Illes Balears

Detall de la notícia

Les identificacions de la fossa de Porreres podrien estar llestes a la tardor

Les identificacions de la fossa de Porreres podrien estar llestes a la tardor

Darrera actualització: Mon Mar 20 11:58:22 CET 2017

L'equip científic format per Marian Martínez de Pancorbo, catedràtica de Biològica cel·lular de la Universitat del País Basc, i les doctores Míriam Baeta, Carolina Núñez i Leire Palència, calculen que les identificacions de les restes trobades a la fossa de Porreres podrien estar acabats aquesta tardor. L'equip de Biomics, que treballa en el centre d'investigació Lascaray Ikergunea, pertanyent a la Universitat del País Basc, porta analitzant les mostres des del 30 de novembre, moment en què l'equip de Aranzadi les hi va lliurar, juntament amb les mostres d'ADN dels familiars.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, el director general de Cultura, Jaume Gomila, i el secretari general Xavier Bacigalupe, han visitat aquest dijous les instal·lacions de Lascaray per conèixer de primera mà com es realitza el procés d'identificació de les 52 mostres òssies que es van extreure a la fossa de Porreres durant el mes de novembre de l'any passat.

Les doctores Baeta i Palencia han explicat en detall el treball d'identificació. El primer pas, després de rebre les mostres òssies i les recollides dels possibles familiars (es van recollir mostres de 99 familiars durant el procés d'exhumació), per part d'Aranzadi, és entrar les dades en les bases de Lascaray per documentar tot el procés .

Les mostres òssies es porten al laboratori de neteja d'os, en el qual es documenten les restes a través de fotografies i s'analitza cada resta per veure de quina zona es pot prendre una mostra que faciliti després l'extracció de l'ADN. Si són dents, s'extreuen les que estan en millor estat. Si són ossos, es trien els que siguin més llargs i es talla la zona més gruixuda amb la qual es treballarà posteriorment. Es neteja amb bisturí i vidre per treure terra i les restes d'ADN que puguin quedar de la manipulació durant l'exhumació i es passa la mostra per llum ultraviolada per desinfectar per complet. Un cop net, es fa pols per tenir accés directe a les cèl·lules del centre de la mostra.

La segona fase del procés es realitza en un laboratori a part, on es prepara la mostra per extreure l'ADN pur, trencant les cèl·lules de l'os. Es fa llavors la quantificació, procés pel qual se sap si s'ha pogut obtenir realment ADN en condicions per a posterior estudi. També serveix per saber si la mostra d'ADN està en bon estat o s'ha deteriorat i si s'han barrejat altres elements en el procés de neteja que puguin donar problemes a l'hora d'analitzar-lo.

En una tercera fase, les mostres passen per l'anàlisi molecular, en què es busquen marcadors nuclears que permeten identificar de quina persona es tracta, comparant amb l'ADN de les mostres dels possibles familiars. S'analitzen també marcadors de llinatge, que no identifiquen una persona en concret, però permeten saber si pertanyen a la mateixa família. En aquesta fase d'estudi, s'analitzen els cromosomes Y, si les mostres d'ADN s'han aconseguit per via paterna; ADN mitocondrial, si és per via materna; i cromosoma X, que s'usa com a marcador addicional. Tots aquests resultats poden sortir a la primera o no, i cal repetir-los per intentar obtenir el major nombre de marcadors, per assegurar amb major eficàcia que les mostres coincideixen.

L'anàlisi de les mostres de familiars segueix el mateix procés, excepte la fase de neteja, a causa que les mostres es recullen directament de l'individu.

La doctora Baeta assegura que "depenent de la relació familiar, és més fàcil obtenir la identificació. El més fàcil és de pare a fill, però millor tenir diferents mostres en cas que la relació no sigui directa per via paterna. Hi ha familiars amb els que és molt complicat fer la comparació, com és el cas d'una néta que busca el seu avi per via paterna."

Francisco Etxeberria, president de la societat de Ciències Aranzadi i director de l'exhumació a Porreres, ha acompanyat la consellera en aquesta visita que ha permès establir un calendari aproximat del final dels treballs d'identificació, que per ara es calcula a la tardor d'aquest any. "El procés d'identificació de restes antigues, com és el cas de Porreres, és una cosa realment delicada, en el sentit que hem d'estar molt segurs de les conclusions que es traslladaran als familiars per la càrrega emocional que comporta", explica Marian Martínez de Pancorbo.

Al final de la visita, la consellera Mateu ha assegurat que "hem pogut comprovar de primera mà la professionalitat de l'equip que està duent a terme la identificació dels desparaguts de Porreres. Ens tranquil·litza el fet que és dels pocs equips a Espanya que compta amb una gran experiència en casos similars al nostre."

Aprofitant la visita a la Universitat del Pais Basc, la consellera Mateu també s'ha reunit amb la directora del Insitut Gogora (Institut de la Memòria, la Convivència i drets humans del País Basc), Aintzane Ezenarro, per conèixer el treball d'aquest organisme en termes de memòria democràtica i plantejar possibles col·laboracions.

  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears