torna

Detall de la notícia

Imatge 2819689

El 97% dels centres educatius de les Illes Balears tenen Plans de Convivència

La Conselleria d’Educació i Universitat té com un dels seus principals objectius la millora de la convivència escolar a les Illes Balears. En aquesta línia es va impulsar des de l’inici de la legislatura un pla d’actuació liderat pel l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Convivèxit, en el qual es compta amb la participació de tota la comunitat educativa i dels equips directius dels centres. Cal destacar que aquesta legislatura es vol incidir especialment en el treball en prevenció.

L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (ICEE) és un òrgan consultiu les funcions del qual són avaluar i analitzar la convivència escolar a les nostres illes i organitzar programes i activitats adreçats a la millora de la convivència escolar, així com a la prevenció, la gestió i la resolució de conflictes en l’àmbit educatiu.

Segons les dades extretes de la memòria de l’ICEE, es constata que durant el curs 2015-2016 el 97 % dels centres educatius de les Balears tenen plans de convivència i que, a més, s’han incrementat les hores de reunió de les comissions de convivència.

Aquest mateix document recull que més de la meitat dels centres utilitzen programes d’acollida (55 %) i programes basats en metodologies avançades (54 %); és a dir: aprenentatge cooperatiu, treball per projectes, ambients, etc. Els centres també fan servir programes de foment de les tecnologies de la relació, informació i comunicació, de foment de la cohesió dels grups i d’educació emocional, pràctiques restauratives i programes de mediació. Tots els centres educatius de les Balears tenen programes de prevenció o específics per a la millora de la convivència.

Demandes d’assessorament

L’aspecte més destacat del curs passat ha estat l’increment de les demandes d’assessorament. Aquest increment es deu, en bona part, al reforç de personal i a l’oferta d’atenció i formació que ha posat en marxa l’Institut. Durant el curs 2015-2016 s’ha millorat l’equip amb dos tècnics més i s’han potenciat les actuacions de formació sobre pràctiques restauratives, assetjament, mediació i plans de convivència. En total s’han organitzat 67 activitats de formació, 39 més que el curs anterior. Cal destacar que, de les 67 accions formatives, el 85 % (57) s’han adreçat als docents i la resta, a altres membres de la comunitat educativa.

En total, s’han produït 261 demandes d’assessorament, 186 més que el curs anterior (75). El 50 % d’aquestes demandes venen dels docents, amb percentatges similars a primària i a secundària.

La meitat de les demandes d’assessorament (49 %) tenen com a objecte presumpte l’assetjament escolar i el ciberassetjament. En aquest concepte s’han registrat 130 consultes. Val a dir que la immensa majoria d’aquestes consultes se solucionen dins l’àmbit educatiu i en molt poques ocasions requereixen una intervenció externa.

La resta de motius de demandes d’assessorament responen a múltiples factors, com qüestions de convivència, discrepàncies en l’acció educativa del centre, conflictes interpersonals, presumptes situacions de maltractament infantil, absentisme, etc.

La memòria de l’Institut recull també les dades que aporten les memòries dels plans de convivència de cada centre educatiu. En aquest sentit, les memòries dels centres del curs 2015-2016 mostren que s’han obert 296 protocols per presumpte assetjament escolar, dels quals 89 (28,9 %) han estat relacionats amb ciberassetjament. Finalment, gairebé la meitat d’aquests (142, o sigui, un 48 %) s’han valorat i tractat com a situacions d’assetjament escolar, mentre que la resta no s’ha considerat assetjament. Com es pot comprovar, aquestes dades coincideixen bastant amb les demandes d’assessorament registrades al Convivèxit.

Dels casos finalment tractats com a assetjament escolar, gairebé el 70 % no estan especificats; és a dir, no es relacionen amb alumnes identificats amb un tret específic (NESE, origen cultural, discriminació de gènere o orientació sexual) i es dedueix que corresponen més a la pressió del grup que a un tret específic.

Amb el pas dels anys, es constata un increment sostingut de les conductes contràries a les normes de convivència als centres. Contràriament, la mitjana d’expedients oberts per centre ha anat decreixent any rere any. S’ha de tenir en compte que, els darrers anys, els centres han incorporat eines que els permeten implantar mesures reparadores que eviten altres mesures, com els expedients.

Com s’ha pogut comprovar, aquest curs s’han multiplicat les demandes realitzades a l’ICEE sobre presumptes assetjaments entre iguals i, tot i que s’ha elaborat un protocol respecte a aquesta qüestió perquè tots els centres hi puguin donar una resposta, segurament serà a partir del proper curs quan es veurà un canvi més significatiu.

Protocols i recomanacions

El Convivèxit ha elaborat i presentat, des de l’inici de la legislatura, dos protocols: el de prevenció, detecció i intervenció en casos d’assetjament escolar (aplicable el curs 2015-2016) i el de detecció, comunicació i actuació per a alumnes transsexuals i transgènere als centres educatius de les Illes Balears (aplicable el 2016-2017). En el cas de l’assetjament, s’han format més de 600 docents: 380 directors i 320 docents referents (equips directius, equips orientació i membres de comissions de convivència) mitjançant 12 cursos a Palma, Eivissa, Menorca, Inca, Manacor i Formentera. Els cursos han durat entre 10 i 14 hores i els objectius han estat conèixer el protocol d’assetjament escolar entre iguals i disposar de recursos per prevenir aquest assetjament i d’eines per detectar-lo i intervenir.

D’altra banda, s’ha signat un acord entre la Fiscalia de Menors i la Conselleria d’Educació i Universitat que preveu que des de tots els centres docents de les Illes Balears s’han de comunicar a la Fiscalia de Menors totes les situacions de fet amb repercussions de caràcter penal o de protecció dels drets dels menors, sigui quina sigui l’edat del menor, ocorregudes o conegudes als centres educatius i que impliquin l’obligació de la Fiscalia d’actuar en defensa dels drets dels menors que s’hagin vulnerat o que puguin ser vulnerats.

A més, també s’ha signat un altre acord amb la Direcció General de Menors per formar docents sobre maltractament infantil. En virtut d’aquest acord s’ha ofert formació a tots els directors i orientadors dels centres educatius de les Balears i s’ha fet feina en la comunicació de situacions de maltractament infantil a través del Registre unificat del maltractament infantil als centres (RUMI).

Així mateix, juntament amb el Servei Psicològic d’Emergències s’ha elaborat un recull de recursos i pautes d’actuació en situacions de mort d’un membre de la comunitat educativa.