torna

Detall de la notícia

Imatge 2772046

El Govern inicia la tramitació de l'avantprojecte de llei per regular el lloguer turístic

El Govern ha iniciat la tramitació administrativa de l'avantprojecte de llei per modificar la llei de turisme amb dos objectius: fer efectiu el principi d’intercanvi de places per tal d’establir un sostre real de places turístiques, i regular adequadament la comercialització d’estades turístiques en habitatges (l’anomenat «lloguer turístic»). En definitiva, atendre una realitat social com és el lloguer turístic, i fer-ho avançant cap a un model turístic sostenible.

El Govern compleix així el mandat dels Acords de Governabilitat (els #AcordsPelCanvi) signats entre les forces polítiques que donen suport parlamentari al Govern, que preveuen l’adopció de «Mesures reguladores del turisme» i la «Modificació de la llei de turisme per regular el lloguer tuístic».

QUINS PROBLEMES ES PRETENEN SOLUCIONAR?

La legislació turística actual estableix el principi d’intercanvi de places: per donar d’alta noves places turístiques se n’han de donar de baixa unes altres prèviament. Ara bé, aquest principi no és d’aplicació universal, ja que la llei hi estableix nombroses excepcions: els hotels de 5 estrelles, els hotels de ciutat, els agroturismes, els hotels rurals... estan exempts de comprar places turístiques a les borses insulars de places turístiques (o d’aportar-ne d’obsoletes que es donin de baixa). Els habitatges de lloguer turístic també n’estan exempts. A més de les excepcions legals, també hi ha una oferta il·legal que, òbviament, tampoc queda subjecta al principi d’intercanvi de places (és especialment rellevant el relativament recent increment del nombre d’habitatges que comercialitzen estades turístiques al marge de la normativa). Tot això fa que, ara per ara, no existeixi un sostre real de places turístiques a les Illes Balears.

Aquest fet està directament relacionat amb l’increment progressiu del nombre de turistes que ens visiten, fenomen que es ve observant els darrers anys i que es preveu que es continuï produint (segons estudis sobre projeccions de l’Índex de Pressió Humana). La massificació turística creixent augmenta la pressió damunt el territori i els recursos, i acaba provocant una reacció de rebuig en una part creixent de la població resident, especialment els mesos d’estiu, i també una insatisfacció en els visitants.

D’altra banda, la llei de turisme actualment en vigor no resol adequadament la regulació de la comercialització d’estades turístiques en habitatges: només està permès el lloguer turístic als habitatges unifamiliars, mentre que als edificis plurifamiliars està prohibit. Això provoca un greuge comparatiu: per què les cases i els xalets sí es poden llogar a turistes i els pisos i els apartaments no?

A més, com ja s’ha apuntat, la realitat és que els darrers anys està augmentant el fenomen del lloguer turístic, especialment en pisos, al marge de la normativa (i, per tant, escapant a les obligacions tributàries, de requisits de qualitat, etc). És un fenomen d’abast global, provocat per l’auge dels nous canals de comercialització turística a través d’internet: a totes les destinacions turístiques del món hi ha una demanda creixent d’aquest tipus de turisme, i pertot s’està plantejant com adaptar la normativa a la nova realitat. La proliferació d’aquesta oferta no reglada provoca una sèrie de problemes, bàsicament de dos tipus:

 

  1. Problemes de convivència amb els veïnats. Es barregen els usos residencial i turístic al marge de la normativa urbanística, i a més sense que les comunitats de veïnats tinguin instruments adequats per defensar-se front a aquests problemes.
  2. Una distorsió del mercat de l’habitatge. L’augment del nombre d’habitatges que es deixen de llogar a residents i es destinen al lloguer turístic provoca un increment del preu del lloguer residencial que, sobretot en determinades zones urbanes, dificulta l’accés a l’habitatge per part de residents i treballadors.


La normativa s’ha demostrat ineficaç: hi ha una demanda no atesa, que genera una oferta il·legal. La realitat ha passat per damunt de l’actual llei de turisme. S’hi ha de posar ordre.

En resum:

  1. La normativa actual no garanteix un sostre real de places turístiques, i l’oferta turística (tant la reglada com la no reglada) continua creixent any rere any.
  2. La normativa turística no és igual per a tothom (a hotels i cases unifamiliars es pot dur a terme una activitat turística, però als pisos no està permesa; hi ha establiments que han de pagar les places turístiques i uns altres no hi estan obligats; etc).
  3. La llei no està donant resposta a una realitat existent: hi ha una demanda de turisme que vol allotjar-se en habitatges (tant cases com pisos), i en paral·lel creix una oferta il·legal.
  4. El creixement del fenomen del lloguer turístic provoca problemes d’accés a l’habitatge per part de residents i treballadors.
  5. El creixement incontrolat de l’oferta il·legal de pisos i apartaments turístics provoca problemes i de convivència entre veïnats i turistes.


QUINS OBJECTIUS TÉ LA NOVA LLEI?

  • ESTABLIR UN SOSTRE REAL DE PLACES TURÍSTIQUES. No només del sector de l’anomenat «lloguer turístic», sinó de places turístiques en general, per contribuir a evitar una saturació turística que perjudicaria el sector i la societat en general.
  • POSAR ORDRE EN EL LLOGUER TURÍSTIC. Millorar la normativa actual i regular el lloguer turístic en edificis plurifamiliars, una realitat existent malgrat la prohibició. Es fa en compliment dels #AcordsPelCanvi i per no establir greuges.
  • GARANTIR L’ACCÉS A L’HABITATGE, que en algunes zones s’ha complicat per l’increment de pisos destinats al lloguer vacacional, fet que ha provocat una reducció de l’oferta de pisos de lloguer per a residents i, de retruc, un increment dels preus dels lloguers, que els fa impossibles per a determinats sectors socials.


En definitiva: el Govern vol definir un sostre de places i regular el lloguer turístic en benefici del bé comú, tot fugint de l’especulació i fent d’aquesta modalitat d’allotjament una peça més del canvi de model turístic i econòmic demandat per la majoria de la gent.


QUINS PRINCIPIS ES VOLEN SALVAGUARDAR, I COM?

La nova norma pretén salvaguardar els següents principis, amb les següents propostes concretes:

  1. S’ha de garantir una gestió equilibrada i sostenible del nombre de places turístiques, tot fent efectiu el principi d’intercanvi de places per tal d’establir un sostre real, com un dels instruments per evitar un creixement il·limitat de l’oferta que pot provocar massificació turística.

=> Se suprimiran les excepcions a l’intercanvi de places (excepte pel que fa a l’illa de Menorca, on hi haurà un període transitori durant el qual el Consell Insular establirà el seu propi sostre de places i la seva pròpia borsa de places turístiques). Tothom que vulgui obrir un establiment turístic, o comercialitzar estades turístiques en un habitatge, haurà d’adquirir les places a la borsa insular corresponent, sempre que n’hi hagi de disponibles.
=> Les places també es podran adquirir d’allotjaments turístics o d’habitatges residencials que es donin de baixa, sempre que aquests hagin comprat les places prèviament. I sempre es farà complint l’intercanvi «plaça per plaça» (fins ara hi havia una fórmula que permetia adquirir més d’una plaça nova per cada plaça que es donava de baixa).
=> En el cas dels habitatges plurifamiliars, les places turístiques s’adquiriran per un termini de 5 anys, renovables (sempre que la zona residencial en què s’ubiquin es continuï considerant apta per a la comercialització d'estades turístiques, segons la normativa insular o municipal que determini la zonificació corresponent).
=> Es prohibiran noves comercialitzacions d’estades turístiques en habitatges ubicats en sòl rústic protegit. Els consells insulars podran incrementar aquesta protecció.

  1. Qualsevol ciutadà s’ha de poder beneficiar de l’activitat turística (la prosperitat ha de ser compartida), tot considerant aquesta com un tipus d’activitat econòmica i professional, per la qual cosa la llei ha d’establir principis, normes i criteris universals que tothom ha de complir, i no ha de generar greuges comparatius.

=> Els habitatges hauran de complir una sèrie de requisits mínims: legals, urbanístics, de sostenibilitat i d’eficiència energètica i de qualitat turística.

  1. La llei ha d’afrontar i regular adequadament les realitats existents, de manera que es minimitzi l’existència d’activitats econòmiques al marge de la normativa.

=> Les plataformes web de comercialització d’estades turístiques només podran anunciar els habitatges que estiguin registrats legalment. La nova llei permetrà imposar sancions a les webs que incomplesquin aquest requisit.
=> Per tal d’evitar el perjudici que suposa per a la societat la comercialització indiscriminada d’estades turístiques a habitatges no legalitzats, s’incrementarà ostensiblement l’import de les sancions a aquest tipus d’oferta il·legal. Així, s’establirà que les administracions turístiques hauran d’imposar sancions per infracció greu en el seu marge més elevat (entre 20.000€ i 40.000€).

  1. S’ha de garantir l’accés a l’habitatge per part de residents i treballadors.

=> En virtut de les competències en matèria de territori i urbanisme, els consells insulars, amb informes previs dels ajuntaments, delimitaran les zones aptes per la comercialització d'estades turístiques en habitatges d’ús residencial. Només es permetran noves comercialitzacions d’estades de «lloguer turístic» (tant en habitatges unifamiliars com plurifamiliars) en aquestes zones.
=> Per tal d’acreditar la consolidació de l’ús residencial de l’habitatge i d’impedir l’especulació, les construccions (tant unifamiliars com plurifamiliars) hauran de tenir una antiguitat mínima de 10 anys.

  1. S’ha de garantir la convivència entre turistes i residents, tot regulant els usos urbanístics (des del respecte a les competències de consells i ajuntaments en matèria territorial i urbanística) i dotant les comunitats de veïnats dels instruments adequats per resoldre els eventuals problemes de convivència.

=> En el cas dels habitatges plurifamiliars, la comercialització d’estades turístiques només es permetrà en funció del que determinin els estatuts de les comunitats de propietaris, o en cas que hi hagi una autorització expressa. També hauran de tenir comptador d’aigua propi.
La ciutadania pot fer arribar al Govern les opinions que consideri oportunes en relació a l’elaboració d’aquest avantprojecte de llei.

A partir de la publicació al BOIB s'obre el tràmit d’exposició pública, qualsevol ciutadà o entitat hi podrà presentar les al·legacions corresponents per poder millorar el text fins a dia 17 de gener de 2017.