torna

Detall de la notícia

Imatge 2754390

La Llei de l'Habitatge obligarà els grans tenidors a cedir els pisos buits per destinar-los a lloguer social

\ La futura llei de l’habitatge, la primera que tindran les Illes Balears, s’ha presentat avui a la Mesa de l’Habitatge
\ La presidenta del Govern ha explicat que, en cas de desnonaments, “els grans tenidors han d’oferir als afectats sense altres possibilitats seguir a la casa en règim de lloguer social” o una alternativa
\ Es crea un servei d’acompanyament per ajudar els ciutadans en la defensa dels seus drets en matèria d’habitatge
\ Es preveuen multes que poden anar de 60 a 3.000 euros en les infraccions  lleus i de 30.001 a 90.000 euros en les infraccions més greus

El Govern de les Illes Balears ha presentat avui als membres de la Mesa de l’Habitatge el text inicial de la primera Llei de l’habitatge, la tramitació de la qual s’iniciarà en breu. La Llei, segons paraules de la presidenta del Govern, “incorpora aportacions de les entitats i institucions que formen part de la Mesa de l’Habitatge i es marca com a objectiu principal facilitar l’accés dels ciutadans a l’habitatge”, a més de garantir-ne la permanència, de manera que es faci efectiu el dret a l’habitatge de la ciutadania.
 
Francina Armengol ha destacat “les aportacions i contribució de la Mesa”, en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, “compromès amb els ciutadans per tal de garantir l’accés a un habitatge digne i en la lluita contra la pobresa energètica”.
 
El plantejament de la futura llei, segons ha descrit el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, “parteix de la problemàtica que ha evidenciat la crisi econòmica: la solitud i la desinformació que han patit moltes persones que s’han vist afectades per desnonaments i, paradoxalment, l’existència d’un parc d’habitatges buit i creixent en mans de grans tenidors —especialment, els bancs i les entitats de caire immobiliari—, mentre es dificulta cada vegada més l’accés a un habitatge a preu assequible”.
 
Marc Pons ha explicat que les principals mesures que inclou la Llei versen sobre la “protecció del ciutadà en el seu dret a l’habitatge en condicions de dignitat —perquè també recull el dret als subministraments bàsics— i la potenciació del lloguer social”.
 
Servei d’acompanyament al ciutadà en matèria d’habitatge
 
Com a primera mesura, la Llei preveu la creació d’un servei d’acompanyament en matèria d’habitatge, universal i gratuït, per a tots els ciutadans. La funció d’aquest servei, que estarà integrat en l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), és guiar el ciutadà en situacions de risc de pèrdua de l’habitatge —perquè no pot pagar el lloguer o el préstec hipotecari— i assistir-lo amb la informació que requereixi en processos de compra, lloguer o finançament de l’habitatge per a la defensa correcta dels seus drets.
 
Pobresa energètica
 
La Llei estén la protecció als drets de tota persona a poder disposar dels subministraments bàsics d’aigua, gas i electricitat, i fixa mecanismes que evitin que es privi d’aquests serveis les famílies que es trobin en situació de pobresa energètica.
 
Concretament, la Llei determina que les empreses comercialitzadores, abans d’executar un tall de subministrament, estaran obligades a sol·licitar als serveis socials del municipi respectiu un informe que especifiqui si la persona deutora es troba en situació de pobresa energètica. En aquest cas, no es podrà fer el tall i s’establiran els temps i canals per solucionar la situació.
 
El fons de pobresa energètica és validat per la Llei, que li donarà garantia de continuïtat.
 
Registre de pisos buits i obligació de cedir-los per a lloguer social
 
La Llei pretén tant facilitar que les famílies mantenguin la seva llar com incrementar la disponibilitat d’habitatges de lloguer a preu assequible —lloguer social— a la comunitat autònoma balear.
 
Així, una de les principals mesures de la Llei és l’obligació dels grans tenidors d’inscriure els habitatges buits de què disposin en el Registre d’habitatges desocupats, sota l’advertiment d’una sanció en cas que no ho compleixin.
 
Aquesta obligació es fixa per tal de poder tenir un control sobre la borsa d’habitatges disponibles a la comunitat autònoma amb la finalitat de poder destinar aquests habitatges buits a lloguer social en cas que sigui necessari. Els grans tenidors han d’informar dels habitatges buits que tenen i cedir-los temporalment per a lloguer.
 
Es considera que són grans tenidors les persones físiques i jurídiques que, directament o indirectament, participen de manera activa en el mercat de l’habitatge i tenen deu habitatges o més en propietat, lloguer o usdefruit. Han de desenvolupar una activitat econòmica amb els habitatges; no basta la mera tinença.
 
Buit és l’habitatge, a l’efecte de les obligacions derivades d’aquesta Llei, que dugui un mínim de dos anys desocupat.
 
El Registre d’habitatges desocupat es nodrirà tant de pisos procedents de desnonaments hipotecaris com d’altres que els grans tenidors mantenguin sense utilitzar durant dos anys o més.
 
Aquests habitatges buits —sempre en funció de les necessitats— seran gestionats per l’IBAVI per un període de tres anys com a part de la borsa d’habitatges de lloguer social.
 
Com a segona mesura per obtenir més habitatges, la Llei reforça el programa de cessió voluntària d’habitatges de particulars a canvi de la seva reforma, una línia de feina que ja ha encetat l’IBAVI per tenir més pisos de lloguer social.
 
A més de cedir els habitatges buits, els grans tenidors també hauran d’oferir a les persones que es trobin immerses en un procés de desnonament hipotecari la possibilitat de quedar a la casa pagant un lloguer social, o un habitatge alternatiu. Aquesta mesura està adreçada a protegir les famílies desnonades en situació de vulnerabilitat i que no disposen d’un altre lloc on viure. L’ incompliment d’aquesta obligació per les entitats bancàries és considerat una infracció molt greu.
 
Lluita contra el frau, fiances i sancions
 
Finalment, per tal de garantir l’existència suficient d’habitatges de protecció oficial, totes les noves promocions mantindran per sempre la seva qualificació com a HPO, de manera que mai no es podran vendre per sobre del preu que s’estableixi per als habitatges protegits. Aquesta mesura no afecta les HPO actuals.
 
Per combatre el frau, s’estableixen les limitacions d’ús dels habitatges protegits, i es prohibeix qualsevol ús que no sigui el de domicili habitual.
 
El dipòsit de les fiances dels contractes de lloguer serà obligatori i hi haurà sancions si no es compleix. Serà necessari acreditar el dipòsit de la fiança per poder tenir l’alta de subministraments.
 
Totes les mesures que fixa la futura llei de l’habitatge són de compliment obligat i es concreta un règim sancionador detallat per penalitzar els incompliments.
 
Les sancions previstes poden anar dels 60 als 3.000 euros en cas d’infraccions lleus fins a multes d’entre 30.001 i 90.000 euros per a les infraccions molt greus. L’import de les sancions es destinarà sempre a polítiques de foment de l’habitatge públic.