torna

Detall de la notícia

Imatge 2725843

Un estudi revela la necessitat d'un Espai de Cooperació Illes de la Mediterrània per compensar la insularitat i convergir amb Europa

El vicepresident del Govern i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, i la consellera de Presidència, Pilar Costa, han presentat avui l’estudi ‘Les illes de la Mediterrània i l’Estratègia Europa 2020’, encomanat pel Centre Balears Europa. El document posa de manifest que les illes mediterrànies s’estan allunyant de la mitjana europea i de la mitjana dels seus estats en relació als indicadors de Creixement Intel·ligent, Creixement Inclusiu i Creixement Sostenible (els eixos de l’Estratègia Europa 2020), i planteja la necessitat d’impulsar polítiques públiques per compensar els efectes de la insularitat i per garantir la cohesió territorial, econòmica i social d’aquestes illes. Els territoris estudiats són, a més de les Illes Balears: Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Xipre i les illes gregues. A la presentació d’aquest estudi també han estat presents Luis Carvalho, cap de projectes de l’empresa CEDRU, encarregada de la seva elaboració, així com el director general de Fons Europeus, Félix Pablo, i la directora-gerent del Centre Balears Europa, Marta Neus López.

El vicepresident Barceló i la consellera Costa han recordat que la normativa comunitària impedeix actualment la cooperació transfronterera de regions que es trobin separades per una distància superior als 150 km de frontera marítima, cosa que limita molt les possibilitats de les Illes Balears de participar en programes de cooperació amb altres territoris que donen accés a fons europeus. Barceló ha afirmat: «Estam doblement penalitzats: patim els sobrecosts derivats de la insularitat i no podem optar a totes les vies de finançament europees. Davant d’això, hem de desenvolupar estratègies polítiques que ens permetin superar els obstacles i les limitacions de la normativa europea».

És per això que el Govern està impulsant una proposta per tal d’establir un nou espai de cooperació territorial per a les illes de la Mediterrània, que hauria de ser dotat amb fons FEDER a partir de l’any 2020. La proposta fou acordada pel Consell de Govern, el passat 27 de maig.

Per tal de fonamentar amb dades objectives la necessitat d’un espai propi i defensar la proposta davant l’Estat i les institucions europees, el Centre Balears Europa ha encomanat l’estudi presentat avui. Els resultats mostren que la situació de les illes de la Mediterrània no és satisfactòria i que calen mesures i polítiques específiques per part de la UE que permetin revertir-la.

Les constatacions generals de l’estudi són:

- Si bé en el passat sí que succeïa, actualment cap de les illes mediterrànies supera la mitjana de PIB per càpita de la UE.

- En general, l’impacte de la crisi econòmica iniciada el 2008 ha estat més pronunciat a la zona mediterrània que en el conjunt de la UE. El cop ha estat particularment accentuat a les illes que tenien millors dades de PIB. (A Balears, amb la crisi econòmica el PIB per càpita ha passat a ser més baix que la mitjana de la UE).

- La baixa competitivitat de les economies insulars del Mediterrani no fa preveure cap canvi de tendència, sinó més el contrari: la situació va camí d’empitjorar.

- L’Índex de Competitivitat Regional elaborat per la Comissió Europea mostra que les illes mediterrànies no només estan lluny de regions més competitives a Europa, sinó que estan també entre les més endarrerides dins els seus estats membres.

Les principals conclusions de l’estudi són tres:

1. La insularitat és una condició geogràfica que afecta l’habilitat de les illes per a assolir objectius de creixement integrador, inclusiu i sostenible. La insularitat importa, té conseqüències concretes.

2. Unes intervencions polítiques adequades poden mitigar els efectes de la insularitat i transformar aquesta insularitat en un actiu de gran potencial per al creixement.

3. El model de desenvolupament de la UE i la seva política de cohesió no tenen en compte les limitacions i potencialitats derivades de la insularitat.

Biel Barceló ha apuntat que «Davant aquesta situació, totes les administracions tenim un grau de responsabilitat en posar en marxa noves polítiques i en adaptar les existents per tal de millorar les perspectives de creixement de les illes mediterrànies». I ha afirmat: «La creació d’un espai de cooperació transnacional propi, ben dotat, podria ser un bon instrument per compensar els efectes de la insularitat i per garantir la cohesió territorial, econòmica i social de les nostres illes. El projecte d’Espai de Cooperació Illes de la Mediterrània està plenament justificat».

Per la seva banda, Pilar Costa ha recordat que «ja existeix un espai de cooperació entre illes europees, format per les illes de Madeira, Açores i Canàries. I aquest espai està rebent fons de cooperació territorial europeus dins el període actual 2014-2020. El que demanam és un programa operatiu de cooperació territorial específic per les illes de la conca mediterrània».

Costa ha explicat que les Illes Balears han traslladat la proposta al Govern de l’Estat i a la resta d’illes de la Mediterrània, i que els darrers mesos s’ha inclòs aquesta qüestió en els organismes regionals europeus.

De cara a les properes setmanes, la consellera ha avançat dues fites: en primer lloc, a l’Assemblea General de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes Europees, que tindrà lloc els dies 3 i 4 a les Açores, el director general de Ports i Aeroports del Govern, Xavier Ramis, intervindrà per demanar el suport de les més de 150 regions a l’Espai de Cooperació Illes de la Mediterrània. I en segon lloc, ha anunciat que el proper 21 de novembre el Govern de les Illes Balears acollirà a Palma una Cimera de la Insularitat amb les illes de Còrsega i Sardenya, en la qual es tractarà específicament l’establiment d’aquesta àrea de cooperació territorial en les polítiques de cohesió europees a partir de l’any 2020.