torna

Detall de la notícia

Imatge 2720698

Cap a l'èxit educatiu: millorar els resultats acadèmics, reduir les taxes de fracàs i abandonament primerenc i combinar equitat i qualitat

La Conselleria d’Educació i Universitat vol promoure i liderar un conjunt d’actuacions que afavoreixin l’èxit educatiu. Per primera vegada les Illes Balears comptaran amb un pla integral enfocat a la millora general del sistema educatiu. En aquesta tasca hi vol implicar i comprometre tota la comunitat educativa i la societat en general, amb l’objectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracàs escolar i d’abandonament primerenc dels estudis dels alumnes de les Illes Balears, i simultàniament iniciar la reorientació del sistema educatiu cap a un model d'èxit basat en la combinació d'equitat i qualitat.

El document “Cap a l’èxit educatiu” ha estat elaborat per totes les direccions generals de la Conselleria i la seva aplicació es coordinarà a través d'un equip transversal de les distintes Direccions Generals i Departaments de la Conselleria d'Educació i Universitat.

El Departament d’Inspecció Educativa serà l’encarregat d’acompanyar els centres en el canvi d’orientació del sistema i d'avaluar, juntament amb l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) i amb l'equip transversal de la Conselleria d'Educació i Universitat, el resultat de les mesures implantades.

Algunes de les mesures que preveu el pla ja s’han començat a implantar com per exemple, el canvi d’orientació en la formació del professorat, els plans de millora educativa, el reforç del nombre d’inspectors, l’increment d’hores de lliure designació als nous currículums, la promoció de l’FP, el desdoblament de grups d’anglès a ESO o la baixada de ràtios a 3 anys, la creació d’equips específics per alumnes amb necessitats educatives especials, la millora de les ajudes a les famílies, entre d’altres.

El document Cap a l’èxit educatiu parteix de tres referents principals: l’Estratègia “Europa 2020”, el Pacte per a l’Educació i el document “Repensar l’educació: vers un bé comú mundial?” de la UNESCO i s’estructura a través de 11 línies d’actuació desenvolupades en 106 mesures concretes.

La situació de partida

Els principals indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears posen en evidència una problemàtica complexa, fruit de factors diversos, que es tradueix en una situació en la qual els valors de la majoria d’indicadors apareixen per sota de la mitjana de l’Estat, allunyats dels objectius de l’Estratègia 2020 de la Unió Europea: menors taxes netes d’escolarització en els nivells obligatoris i no obligatoris del sistema, majors índexs de fracàs i abandonament escolar, menors taxes de graduació en els nivells obligatoris i postobligatoris, menors índexs d’idoneïtat i conseqüentment majors taxes de repetició de curs, o resultats inferiors en les proves PISA.

Així, la realitat de l’educació a les Illes Balears ens condueix a una intervenció coordinada amb tots els agents que intervenen en aquest document es concreten en: 

  • Adequar el sistema educatiu als canvis socials i a les necessitats emergents de la societat.
  • Coordinar les actuacions de l’Administració envers les necessitats dels centres i  les demandes de la comunitat educativa.
  • Millorar els processos d’aprenentatge fent incidència en el desenvolupament de les competències clau amb la finalitat d’obtenir millors resultats educatius.
  • Millorar els resultats educatius i disminuir el fracàs i l’abandonament escolar, per situar-nos per sota de la mitjana de l’Estat espanyol. 
  • Reduir la taxa d’abandonament escolar prematur fins als nivells de l’Estat espanyol el 2020, i situar-la per sota el 2024.
  • Millorar la taxa d’idoneïtat a l’EP a 6è de primària.
  • Millorar la taxa d’idoneïtat a 4t d’ESO fins als valors de la mitjana de l’Estat espanyol el 2018, i situar-la per sobre de la mitjana el 2024.
  • Millorar la taxa de graduació a l’ESO fins als valors de la mitjana de l’Estat espanyol el 2018, i situar-la per sobre de la mitjana el 2024.
  • Millorar el nivell competencial de l’alumnat en proves internacionals (PISA, TIMSS, PIRLS) fins arribar a la mitjana de l’Estat espanyol el 2018, i situar-la per sobre de la mitjana el 2024.
  • Augmentar el nombre de titulats en FP i reduir-ne l’abandonament.
  • Millorar els resultats dels ensenyaments postobligatoris, fent especial  incidència en l’FP i en la formació al llarg de la vida.
  • Compensar les situacions contextuals dels centres i millorar l’equitat per incrementar la cohesió social i afavorir la disminució de les desigualtats i la inclusió educativa.
  • Acordar un gran projecte compartit per establir les bases d’un sistema     educatiu propi del segle XXI que permeti l’estabilitat del sistema.

Línies d’actuació

Implementar mesures de millora és una obligació de les administracions educatives. Això no obstant, l’equip de la Conselleria d’Educació i Universitat és ben conscient que on es produeix el fet educatiu és als centres, a l’aula. No hi ha cap dubte que els centres seran la primera font d’experimentació i d’innovació, especialment aquells en els quals es cultivi l’aprenentatge entre els professors amb el suport i l’impuls dels equips directius.

Per altra banda, perquè la definició d’aquestes mesures i la formulació d’estratègies sigui eficaç ha d’implicar la ciutadania en general i, especialment, la comunitat educativa, que ha de ser copartícep de la concreció de les actuacions. Per això el Pla d’Èxit es remet a partir d’avui a diferents col·lectius educatius i socials per a que hi facin les aportacions que considerin oportunes.

El document parteix de les següents conceptualitzacions:

- És necessari que el sistema educatiu estigui centrat en la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge perquè millorin els resultats.

- S’han de promoure la innovació, la reflexió i la recerca pedagògica, basades en la bona formació dels professionals i en l'aprenentatge entre el professorat.

- És essencial consolidar l’autonomia dels centres i la cultura de l’avaluació, combinar llibertat amb responsabilitat i estimular el lideratge per a l'aprenentatge centrat en els professionals.

- És important disposar d'un sistema educatiu que sigui fruit del consens i dotat d'una governança basada en la participació, la coresponsabilitat i l'estabilitat.

- És absolutament necessari que els objectius tenguin com a eix l’equitat i la qualitat, amb una elevada expectativa d'èxit de tot l'alumnat.

- Cal donar un tractament específic als centres de zones amb especials dificultats.

Tenint com a referència la necessitat de millora dels principals indicadors educatius i la reorientació del sistema, s’han definit les actuacions al voltant d’onze grans línies d’actuació:

  1. L’autonomia dels centres com a motor del canvi.
  2. Compensació de les situacions contextuals dels centres.
  3. Assignació de recursos als centres.
  4. Formació del professorat.
  5. Mesures per aconseguir una formació professional del segle XXI.
  6. Ensenyament i aprenentatge de les llengües i impuls a l’ús de la llegua catalana.
  7. Participació de la comunitat educativa.
  8. Innovació metodològica i didàctica
  9. Mesures de suport i d’atenció a la diversitat.
  10.  Absentisme i abandonament escolar.
  11.  Avaluació del procés educatiu.

En conjunt, a partir d'aquestes línies d'actuació, es duran a terme més de 100 mesures concretes per millorar l'èxit educatiu, fruit del treball coordinat de les distintes direccions generals i departaments de la Conselleria d'Educació i Universitat. La major part del pressupost anual de la Conselleria anirà destinat a donar compliment a les onze línies d’actuació del pla.

Aquesta proposta s’enriquirà amb les aportacions dels diferents integrants de la comunitat educativa, representants socials i empresarials i també es presentarà als grups polítics.