torna

Detall de la notícia

Imatge 2617019

La Direcció General de Política Lingüística celebra el segon acte dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística amb una conferència a Formentera del sociolingüista de la UIB Gabriel Bibiloni


Dins del programa d'actes de celebració dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística, el professor i sociolingüista de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni ha impartit la conferència "Les lleis lingüístiques com a instruments de transformació social" a la Sala d'Actes de Cultura del Consell de Formentera, a Sant Francesc Xavier. La conferència és el segon dels actes de commemoració del 30è aniversari, després de l'acte d'obertura del passat 29 d'abril a Es Baluard, a Palma, en el qual hi han assistit la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, i la consellera de Cultura de Formentera, Susana Labrador.

Bibiloni ha exposat una anàlisi d'una mostra de lleis lingüístiques d'arreu del món, i especialment d'Europa, establint una tipologia de situacions en funció de l'objectiu perseguit per les legislacions. En uns casos, i segons el conferenciant, les lleis pretenen aconseguir un equilibri entre diverses comunitats lingüístiques presents en un Estat, assegurant la igualtat i les condicions de normalitat de totes les llengües (és el cas de Bèlgica, Suïssa o el Canadà). En altres casos, les lleis s'orienten a protegir minories lingüístiques en un Estat on la immensa majoria de la població parla una llengua amb tradició de normalitat (República Txeca, Eslovàquia, Sèrbia). Hi ha també el cas de nacions independitzades en època recent on la llei cerca tant promoure i valoritzar una llengua nacional abans subordinada com alhora protegir minories lingüístiques (és el cas de Letònia o Estònia),segons observa Bibiloni. Finalment ha parlat sobre els models en què l'Estat assegura l'hegemonia d'una de les llengües mentre que altres llengües només poden comptar amb la legislació i la política d'entitats subestatals, de possibilitats limitades (Espanya, Rússia). Partint del resultat que ha donat cada un d'aquests models lingüístics, la conferència ha acabat analitzant en quina situació es troba la llengua catalana (especialment a les Illes Balears) i quines perspectives hi ha per al futur en diversos supòsits de manteniment o canvi del model actual.

La conferència s'ha pogut seguir en directe a través de la xarxa Periscope i del twitter de la directora general de Política Lingüística @fuxamarta.