Logo del Govern de les Illes Balears

Detall actualitat informativa


Recerca Avançada

Actualitat informativa

Dia i hora d'emissió: 2017-09-13, 11:14:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General de Pressuposts i Finançament

Catalina Cladera reclama una reforma del sistema de finançament que permeti a les comunitats adquirir major quota d’autonomia fiscal i de coresponsabilitat a l’Estat.

Cladera ha participat en una taula rodona organitzada per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i la AIReF, a Santander, sobre el paper de les administracions autonòmiques dins de la governança fiscal a Espanya.

La reforma del sistema de finançament autonòmic ha d’apostar per “aprofundir el concepte constitucional de federalisme fiscal, i permetre que el procés de descentralització administrativa del model de l’Estat de les Autonomies es pugui completar per la banda de l’augment de la competència dels ens territorials en la gestió dels ingressos”. Així ho ha afirmat la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques Catalina Cladera, en el decurs de la seva intervenció dins de la jornada “La governança fiscal a Espanya, el paper de les administracions territorials” que han organitzat la UIMP  i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, en el marc dels cursos d’estiu del centre universitari que s’han celebrat a Santander.
Cladera ha explicat que les comunitats autònomes han de poder gestionar de manera directa una major part dels ingressos que es generen als seus territoris, d’iguaL forma que ja ho fan amb les despeses, atenent al fort procés de transferència de competències que han rebut les comunitats autònomes a partir del doble camí constitucional que han suposat els articles 143, per les comunitats declarades històriques, i del 151, per la resta. “A ulls de l’Estat no podem ser com nins, les CA hem de poder assumir més gestió dels ingressos i major responsabilitat”.
Aquesta “doble via constitucional és la mateixa que volem aplicar ara per desbloquejar el procés de reforma del sistema de finançament” ha dit Cladera, que s’ha referit en aquest punt a la feina que ha exposat el professor i economista Guillem López Casasnovas a la recentment clausurada Comissió d’experts per a la reforma del SFA.
“Les comunitats més dinàmiques han de poder assumir una major quota de responsabilitat i d’autonomia fiscal, mentre que les que no vulguin assumir aquest risc, es podran seguir acollint a un sistema com l’actual, basat en les transferències de finançament de l’Estat” ha dit Cladera, diferenciant entre les comunitats de capacitat fiscal (entre les que es troba Balears) i les que manifesten necessitat fiscal.
Per Cladera, l’actitud del Govern central fins ara ha estat “contrària a aquesta demanda de major autonomia fiscal que reclamem des de Balears” ja que ha fet “tot el contrari”, en referència a moviments recentralitzadors com “usar els mecanismes de liquiditat per substituir el finançament ordinari que pertocaria a les comunitats”. A aquest respecte Cladera ha recordat que el FLA és un crèdit a baix interès que atorga l’Estat a les CA, que s’ha de retornar, i que comporta un alt cost en unes condicions que van en contra de les capacitats d’autogovern dels governs autonòmics; hem de pensar en abandonar aquests mecanismes” ha dit Cladera.
El desenvolupament de la Comissió d’experts, en la que el Govern central ha teledirigit l’adopció d’una proposta de reforma del SFA determinada, mentre que la alternativa proposada des de Balears s’ha hagut d’incloure com a un vot particular, no ha respost a les expectatives creades, tot i que això no condiciona que el Govern de les Illes Balears segueixi lluitant per aconseguir un model de finançament que superi l’actual.
En aquest context Cladera s’ha mostrat oberta a poder incidir en la millora del model de finançament en l’àmbit de negociació política que s’ha d’iniciar ara en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, tot i que ja podem veure que no es compliran els terminis establerts per la reforma, que va anunciar el president Rajoy a principis d’any en la Conferència de Presidents.    
Cladera ha al·ludit a la dificultat que ara presenta la qüestió sobiranista a Catalunya, tot i que “potser si aquest nou model de finançament s’hagués plantejat abans, ens hauríem evitat la situació actual”. Sobre el paper que haurien de tenir les hisendes forals dins del nou marc del finançament de les CA, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques ha afirmat que “hauria de ser major”, tot i que ha recordat la paradoxa de que el Govern de l’Estat i el Basc varen acordar bilateralment la reforma del cupo basc sense cap informació a la resta de comunitats i en ple procés de la Comissió d’experts, “un fet que va provocar la dimissió d’un dels experts en senyal de protesta”.
Cladera ha estat ponent d’una mesa en la qual també hi han participat els consellers d’Hisenda de la Xunta de Galícia, Valeriano García, i de Castella i Lleó, María del Pilar del Olmo, i que ha estat moderada per l’investigador José Fernández-Albertos.

Imatges adjuntes

  • La mesa de debat s'ha celebrat al Palacio de la Magdalena, seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo

    La mesa de debat s'ha celebrat al Palacio de la Magdalena, seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
  • Catallina Cladera, amb consellers Xunta Galícia, Valeriano Martínez i de Castella i Lleó, Maria del Pilar del Olmo i José Fernández-Albertos

    Catallina Cladera, amb consellers Xunta Galícia, Valeriano Martínez i de Castella i Lleó, Maria del Pilar del Olmo i José Fernández-Albertos
  • Imatge 3

    Imatge 3
  • Imatge 4

    Imatge 4
  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears