Logo del Govern de les Illes Balears

Detall actualitat informativa


Recerca Avançada

Actualitat informativa

Dia i hora d'emissió: 2017-08-28, 13:00:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General de Pesca i Medi Marí

Detectat l'ús de xarxes de deriva a les proximitats de les Illes Balears

\ Les xarxes de deriva estan prohibides en aigües de la Unió Europea des de 2002
\ Les dues tortugues trobades mortes aquest mes d’agost havien quedat emmallades en una xarxa de deriva

El dia 14 d’agost el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil va localitzar a la Font de sa Cala (nord-est de Mallorca) un bocí de xarxa amb dues tortugues marines joves emmallades i mortes. Els indicis van fer sospitar els tècnics del Servei de Recursos Marins de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que la xarxa en qüestió no era un ormeig convencional i que podia tractar-se d’una xarxa de deriva, prohibida des de l’any 2002.
 
Gràcies a la col·laboració de Palma Aquàrium, on es varen traslladar les tortugues i que tenia les xarxes en depòsit, el tècnics de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, juntament amb els tècnics de Palma Aquàrium, varen poder inspeccionar les xarxes i confirmar les sospites: la xarxa localitzada per la Guàrdia Civil era un bocí de xarxa d’emmallament de deriva destinada a la captura de grans peixos pelàgics (les malles eren molt grans, de 18 cm) que havia arribat a les costes de Mallorca després d’anar a la deriva durant prop de dues setmanes, el temps que es calcula que les tortugues eren mortes.
 
A partir dels anys vuitanta, les xarxes de deriva, fins aleshores un ormeig tradicional per a la captura de sardines, es van convertir en un problema mediambiental considerable ja que es començaren a usar xarxes de malla ampla i de desenes de kilòmetres de longitud. Aquestes grans xarxes de deriva provocaren un increment significatiu de la mortalitat incidental d’espècies protegides, en particular de cetacis, tortugues marines i taurons, i la consegüent inquietud internacional sobre l’impacte ambiental. Pel que fa a les Illes Balears, està comprovat que fins i tot van provocar la mort de catxalots.
 
A principi dels anys noranta, l’Assemblea General de las Nacions Unides va dictar un seguit de resolucions en què es reclamava una moratòria sobre la pesca d’altura a gran escala amb xarxes d’emmallament i deriva, fet que impulsà la Unió Europea a adoptar legislació sobre la pesca amb aquest tipus d’arts. Com a conseqüència, des del 2002 totes las xarxes de deriva, independentment de la mida, estan prohibides en aigües de la Unió Europea.
 
La reaparició d’aquestes xarxes a la costa de Mallorca demostra que es continuen utilitzant a les aigües de la Unió Europea i que l’actual marc legislatiu presenta deficiències. La reaparició d’aquestes arts de pesca preocupa per les conseqüències mediambientals i de conservació dels recursos pesquers pelàgics que comporta.
 
L’arxipèlag balear constitueix un àrea de pesca individualitzada a la Mediterrània occidental, amb uns caladors que són explotats per una flota de característiques socioeconòmiques i tècniques particulars, composta per 350 embarcacions, el 80 % de les quals són d’arts menors. La flota només pesca en aigües de les Illes Balears i ven pràcticament tota la producció a l’arxipèlag. Per una conjunció de característiques socioeconòmiques i geogràfiques i una gestió conservadora dels recursos mitjançant reserves marines, els caladors de les Illes Balears són els més ben conservats de la Mediterrània espanyola. Per això, històricament el Govern de les Illes Balears ha reivindicat que siguin tractats de manera independent dels de les regions peninsulars espanyoles.
 

Imatges adjuntes

  • Imatge de les xarxes de deriva

    Imatge de les xarxes de deriva
  • Imatge de les xarxes de deriva

    Imatge de les xarxes de deriva
  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears