Logo del Govern de les Illes Balears

Detall actualitat informativa


Recerca Avançada

Actualitat informativa

Dia i hora d'emissió: 2017-08-01, 15:23:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General de Pressuposts i Finançament

El Govern denuncia que les conclusions de l’Informe del  Comitè d’experts per la reforma del sistema de finançament autonòmic suposen una involució sobre l’actual model.

La consellera Catalina Cladera i l’expert per designació del Govern, Guillem López Casasnovas han valorat l’abast de les conclusions del Comitè, i la proposta de nou sistema de finançament que Balears ha expressat a través d’un extens vot particular dins de l’Informe.

El lliurament de l’Informe de conclusions del Comitè d’experts per a la reforma del sistema de finançament, el passat dijous en el ple del Consell de Política Fiscal i Financera, va posar punt i final a la feina de més d’una vintena d’economistes, designats per les comunitats i ciutats autònomes de règim comú (a excepció de Catalunya) i per l’Administració General de l’Estat, que han efectuat un seguit de sessions durant els darrers sis mesos.
“És positiu que amb més de dos anys de retard s’hagi activat aquest primer mecanisme per a la reforma del sistema de finançament”, ha valorat la consellera Cladera, però el resultat de les deliberacions ha estat qualificat com a “decebedor”, per que les reformes proposades al sistema de finançament “no suposen cap avanç per les comunitats; al contrari, de fet és una involució sobre l’actual sistema en vigor”
Cladera, en aquest punt, ha detectat una “contradicció” entre la diagnosi sobre els problemes del sistema de finançament actual, que han fet els experts, i les solucions que proposen en el nou model de finançament de les comunitats. Així es dóna per cert que en l’actual sistema de finançament de 2009:

  • El finançament per habitant ajustat  és desigual i poc clar i que els resultats del model són arbitraris.
  • Hi ha insuficiència de recursos i desequilibri vertical entre comunitats i Administració de l’Estat en el seu repartiment. No hi ha mecanisme que garanteixi l’equilibri en el repartiment de recursos entre administracions.
  • El sistema en si és complicat, i no respecta l’ordinalitat entre comunitats en raó de la seves aportacions de recursos en referència al repartiment posterior que se’n fa.
  • Genera dèficit de corresponsabilitat fiscal entre les CA, ja que no poden decidir sobre molts de tributs (ingressos) ni sobre la cartera de serveis (despeses)
  • Els mecanismes addicionals de finançament (FLA) poden desincentivar per les CA per al compliment pressupostari, i la corresponsabilitat fiscal.
  • I es valora la necessitat d’acabar amb l’statu quo, mitjançant el qual tota comunitat ha de rebre com a mínim el mateix finançament via SFA que fins la data.
En canvi, la recepta que els experts proposen en l’Informe no ataca cap d’aquestes mancances del sistema.
  • En comptes de simplificar el sistema, es canvien uns fons per uns altres: es proposa crear un Fons Bàsic de Finançament, un Fons d’Anivellament Vertical (en comptes dels Fons de Suficiència, Cooperació i Competitivitat), un Fons Transitori de Compensació (per l’statu quo) i un Fons Complementari de Finançament ( per les competències singulars de cada CA). Es creen més Fons dels que s’eliminen.
  • Es planteja que el nou Fons Bàsic de Finançament es segueixi calculant segons el pes de la població ajustada, amb un fet agreujant. S’inclou dins d’aquest sistema de distribució el repartiment de l’IVA i dels IIEE (que ara es distribueixen segons Índex de Consum). Amb aquest càlcul Balears perdria uns 100 milions d’euros addicionals sobre l’actual model aproximadament.
  • NO s’obliga a l’Estat a posar més recursos, sinó que l’augment dels mateixos per repartir dins l’SFA es fia a dos mecanismes als quals “ens oposem”: copagaments  i augment de l’IVA
  • Aquest augment de l’IVA es faria a proposta de les CA, a través de l’anomenat IVA Col·legial. El plantejament de funcionament que es fa d’aquest sistema el fa inaplicable, per que la proposta d’una comunitat sobre qualsevol acció sobre l’IVA hauria de ser votada favorablement per totes les altres CA (unanimitat), i aplicada en totes elles. I a més, encara que s’arribés a aplicar, la major recaptació que es generaria a les Illes Balears es diluiria entre totes les CA, ja que es distribuiria segons població ajustada (sense tenir en compte, per tant, on s’ha produït el consum).
  • Es segueix sense respectar el principi d’ordinalitat, per que l’Informe dels experts suggereix que aquesta ordinalitat es mesuri, no en base a la capacitat tributària en origen de cada comunitat, sinó després d’aplicar els correctors d’anivellament per solidaritat a les CA. Per tant es “desvirtua” aquesta mesura.
  • En comptes d’acabar amb el principi d’statu quo, es crea un Fons de Compensació que substitueix l’actual Fons de Suficiència (en principi mentre s’extingeix progressivament), per la qual cosa el criteri de l’statu quo “es segueix mantenint de facto amb un altre nom”.
  • Es proposa l’harmonització d’impostos cedits (successions i patrimoni, entre d’altres), un fet que allunya la gestió de tributs que ara estan parcialment cedits en mans de les CA à es va en sentit contrari a la corresponsabilitat de els CA.
  • Finalment els experts tampoc han considerat adequat habilitar mecanismes de reestructuració del deute per que diuen que s’afavoriria a qui no ha fet una gestió adequada dels seus recursos. Un argument amb el qual “no podem estar d’acord” per que l’infrafinançament històric que pateix Balears età relacionat amb el mal funcionament dels successius sistemes de finançament.
 
Cladera ha expressat la voluntat de mantenir la proposta de nou finançament continguda en el vot particular de López Casasnovas en els nous fòrums de debat polític que s’obren, en el cas de la Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació del Consell de Política Fiscal i Financera, on Balears hi tindrà un representant. “El vot particular de Balears, defensat per Guillem López Casasnovas, ofereix un avanç real cap a la descentralització i l’autonomia fiscal que apunta cap a nou model d’Estat”, ha dit Cladera, en referència a l’encaix i el pes de les comunitats autònomes.
De la seva banda, l’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas s’ha referit a “l’oportunitat perduda” dins el Comitè d’experts, atenent als resultats obtinguts. En el model proposat pels experts “s’ha mantingut la discrecionalitat de l’Estat en l’aportació i el repartiment dels recursos, i no s’ha fet més transparent, com es reclamava” ha afirmat López Casasnovas. Al contrari, el model proposat pels experts “no detalla com s’ha de fer l’anivellament entre comunitats autònomes, i com a mecanisme per augmentar els recursos es recorre a un IVA col·legial que en la pràctica és inaplicable”.
L’expert balear ha exposat en el vot particular la fórmula de la “doble via” per la qual les comunitats amb voluntat de mantenir un estatus de “necessitat fiscal” amb major nombre de transferències des de l’Estat com fins ara, ho puguin fer; però que les comunitats com en el cas de Balears, que vulguin assumir una major quota de responsabilitat en la gestió dels ingressos, en funció de la seva “major capacitat fiscal”, també trobin aixopluc dins del nou sistema de finançament.
Cladera ha volgut fer una agraïment explícit a la feina de Guillem López Casasnovas, en un encàrrec de representació de Balears realitzat per la presidenta Francina Armengol el mes de juny de l’any passat.   
 

Imatges adjuntes

  • Catalilna Cladera i Guillem Lópèz Casasnovas

    Catalilna Cladera i Guillem Lópèz Casasnovas
  • Imatge 2

    Imatge 2
  • Imatge 3

    Imatge 3
  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears