Logo del Govern de les Illes Balears

Detall actualitat informativa


Recerca Avançada

Actualitat informativa

Dia i hora d'emissió: 2017-05-16, 18:34:00
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

Les Illes Balears, la primera comunitat que garanteix la protecció de la posidònia

\ El projecte de Decret sobre la protecció de la Posidonia oceanica a les Illes Balears preserva l'hàbitat i l'espècie
\ La posidònia forma extenses praderies al voltant de les Illes Balears, que ocupen més de 650 km2


Les Illes Balears seran la primera comunitat autònoma en garantir la protecció i la conservació de la Posidonia oceanica mitjançant un Decret que avui han presentat el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir.
 
La Posidonia oceanica és "una fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, d’una extraordinària importància biològica, que forma extenses praderies entorn de les Illes Balears, amb una superfície de més de 650 km2. Es tracta de la vegetació marina més estesa en fons litorals, entre 0 i 35 m de profunditat, i fins a 43 m al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera", ha explicat el conseller.
 
La posidònia en l’àmbit europeu i estatal ja està protegida i la conservació, a través del Decret, es basa "en la importància biològica i ecològica, ja que és un dels hàbitats marins més importants; geomorfològica, atès que produeix arena i disminueix l'erosió de les platges, i mitigadora del canvi climàtic, ja que capta CO2", tal com ha explicat el director general.
 
Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l'Estat, concretament el 50 % del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la conservació. Per aquest motiu, la seva protecció efectiva " és un repte per ser pioner", segons el conseller Vidal.
 
Mir ha assegurat que "actualment l'increment d'usos a les nostres aigües ha fet aflorar indicis sobre impactes que poden posar en perill l’estat òptim de conservació de la posidònia", i ha afegit que, per aquest motiu, "és necessària una regulació que compatibilitzi l’existència d’activitats humanes amb la protecció de l’espècie i l’hàbitat".
 
Aquest és l'objectiu del projecte de Decret sobre la protecció de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, que vol establir un marc jurídic homogeni per protegir-la com a espècie i com a hàbitat regulant els usos i les activitats que la puguin afectar.
 
El Decret prohibeix sobre posidònia la pesca d’arrossegament, la ubicació d’instal·lacions d’aqüicultura, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats, l’abocament de salmorres procedents de dessaladores i el fondeig incontrolat. Així mateix, s’inclouen dins aquest règim les noves instal·lacions i obres sobre fons marins de posidònia i els abocaments derivats d’emissaris o de qualsevol altra activitat.
 
No s’inclouen dins aquest règim de prohibicions la instal·lació de boies ecològiques ni les activitats o altres actuacions legalment permeses o autoritzades que no afectin la superfície o la dinàmica de població dels alguers, o l’afectin en un àmbit reduït. És a dir, que la superfície afectada sigui inferior a l’1 % de l’extensió de l’alguer corresponent.
 
També es regula l'ús que s'ha de fer de les restes de posidònia. Es prohibeix la retirada, la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta a les platges naturals sense serveis, a excepció de les pràctiques destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals. En canvi, es pot autoritzar a les platges naturals amb serveis determinant-ne el mètode i les zones d’extracció d’acord amb les característiques ambientals i geomorfològiques del lloc. Pel que fa a les platges urbanes, i per raons socioeconòmiques, se’n permetrà la retirada seguint el manual de bones pràctiques que recull el mateix Decret.
 
D'altra banda, es creen el Comitè Posidònia, un comitè assessor permanent amb representació dels sectors interessats, i el Fons Posidònia, que es nodrirà de les aportacions que faci la Comunitat Autònoma, altres administracions, empreses, associacions, etc. i de les mesures compensatòries d’actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie.
 
El règim sancionador s'estableix per mitjà de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la normativa estatal.
 
Tot i això, s’exonerarà de responsabilitat sempre que la praderia no sigui visible, no estigui senyalitzada i no hi hagi cartografia oficial a disposició física o telemàtica del patró de l’embarcació. Per aquest motiu, el Decret conté una cartografia pròpia de les praderies i les classifica segons el valor.
 
El Decret es divideix en catorze articles, tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, dues disposicions finals i dos annexos.
 
L'esborrany de Decret comença ara un procés de participació previ a la tramitació ordinària. Avui mateix s'ha enviat als principals interessats (sector nàutic, grups ecologistes, consells insulars i ajuntaments) perquè hi facin suggeriments i propostes abans de treure la normativa a audiència i informació pública.
 

Imatges adjuntes

  • Mapa de les Illes amb l'explicació gràfica de les figures ambientals de Xarxa Natural 2000 ( LICS+ ZEPAS) i les praderies de posidònia

    Mapa de les Illes amb l'explicació gràfica de les figures ambientals de Xarxa Natural 2000 ( LICS+ ZEPAS) i les praderies de posidònia
  • El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir i el conseller Vicenç Vidal durant un moment de la roda de premsa

    El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir i el conseller Vicenç Vidal durant un moment de la roda de premsa

Documents adjunts

Talls de veu adjunts

  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears