Logo del Govern de les Illes Balears

Detall acord del Consell de Govern


Recerca Avançada

Consells de Govern

Acords del Consell de Govern ()

Consell de Govern Ordinari

Consell de Govern: APROVAT EL PROJECTE DE LLEI DE L'HABITATGE QUE PREVEU OBLIGAR ELS GRANS TENIDORS A CEDIR PISOS Si HI HA NECESSITAT D’HABITATGE  

Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat

\ El Registre de demandants d’habitatge de l’IBAVI serà el que marcarà el criteri per exigir la cessió dels habitatges
\ Es crea un servei d’acompanyament al ciutadà en matèria d’habitatge i un cos d’inspecció específic per detectar pisos buits i usos irregulars dels HPO
 
El Consell de Govern ha aprovat avui el projecte de la primera Llei de l’habitatge de les Illes Balears, amb la incorporació de les aportacions fetes pel Consell Consultiu.

L’objectiu principal de la futura llei és facilitar l’accés dels ciutadans a l’habitatge, a més de garantir-ne la permanència.
La Llei neix per intentar donar solucions a la problemàtica que viuen les Illes Balears en matèria d’habitatge amb una doble finalitat:
1. La protecció dels ciutadans per poder accedir a l'habitatge o continuar-hi en condicions de dignitat, perquè també recull el dret als subministraments bàsics, i crea el Servei d’Acompanyament en matèria d’Habitatge.
2. La potenciació del lloguer social, tot incrementant el parc d’habitatges de gestió pública per destinar-los a lloguer social, i el control per evitar el frau en l’ús dels habitatges de protecció oficial.

Igualment, la Llei preveu un règim sancionador que es el camí per fer efectives les exigències que planteja.

Les principals mesures que preveu de la llei són les següents:

Servei d’acompanyament als ciutadans en matèria d’habitatge

Es crea un servei d’acompanyament en matèria d’habitatge, universal i gratuït, per a tots els ciutadans.
 
La funció d’aquest servei, que estarà integrat en l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), és guiar els ciutadans en situacions de risc de pèrdua de l’habitatge —perquè no poden pagar el lloguer o el préstec hipotecari— i assistir-los amb la informació que requereixin en processos de compra, lloguer o finançament de l’habitatge per a la defensa correcta dels seus drets.
 
Pobresa energètica

Es garanteix el dret de tots els ciutadans als subministraments bàsics. No hi pot haver tall de subministrament si la persona afectada aporta un informe dels serveis socials que acrediti la seva situació de pobresa energètica. L’empresa ha d’informar els afectats que tenen aquest dret abans de tallar subministraments.
 
Registre d’habitatges desocupats i obligació dels grans tenidors de cedir-los temporalment per a lloguer social

 
La Llei pretén tant facilitar que les famílies mantenguin la seva llar com incrementar la disponibilitat d’habitatges de lloguer a preu assequible —lloguer social— a la comunitat autònoma balear.
El Consell Consultiu ha avalat una de les principals mesures que inclou la Llei de l’habitatge per obtenir habitatges de lloguer social: la cessió temporal obligatòria per part dels grans tenidors dels habitatges que duguin dos anys buits si n’és necessària l’aportació per cobrir la demanada d’habitatges de lloguer públic.
S’han introduït en el text els condicionants que ha de tenir aquesta mesura per tal de reforçar-ne la constitucionalitat:
S’hauran de cedir els habitatges que duguin dos anys buits quan hi hagi una necessitat objectiva de dificultat d’accés a l’habitatge. Aquesta necessitat ve acreditada a través del Registre de sol·licitants d’habitatge públic.
Les entitats rebran una compensació econòmica adequada.
La Llei fixa l’obligació dels grans tenidors d’inscriure els habitatges buits de què disposin en el Registre d’habitatges desocupats, sota l’advertiment d’una sanció en cas que no ho compleixin. No fer-ho és una sanció greu: des de 3.000 fins a 30.000 euros. El termini per inscriure-s’hi és de 3 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei o des que es produeixi la situació de desocupació de dos anys.
 
Qui és un gran tenidor?

Són grans tenidors les persones físiques i jurídiques que, directament o indirectament (a través de societats que controlin), participen de manera activa en el mercat de l’habitatge i tenen deu habitatges o més en propietat, lloguer o usdefruit. Han de desenvolupar una activitat econòmica amb els habitatges; no basta la mera tinença. No afecta propietaris que els tenguin com a part del seu patrimoni. Han de ser empresaris actius en el mercat de l’habitatge, donats d’alta.
Què és un habitatge desocupat?

Buit o desocupat és l’habitatge, a l’efecte de les obligacions derivades d’aquesta Llei, que dugui un mínim de dos anys desocupat sense causa justificada.
 
El projecte de llei inclou ara també el concepte d’habitatge temporalment desocupat si està tancat més de sis mesos. Seran els ajuntaments els que podran decidir si adopten mesures de caràcter fiscal per afavorir que deixin d’estar desocupats, com podrien ser bonificacions, exempcions o altres tipus de mesures.
Aquests habitatges temporalment desocupats no són els que s’han de cedir al Govern per lloguer, només els que duguin més de dos anys tancats i siguin de grans tenidors.
 
Cos inspector. Detecció d’habitatges buits

La Llei preveu un cos d’inspecció tant per detectar habitatges buits com usos irregulars dels habitatges protegits i altres infraccions.
 
Habitatges de protecció oficial amb qualificació permanent

 
Per tal de garantir l’existència suficient d’habitatges de protecció oficial a la comunitat autònoma, totes les noves promocions mantindran per sempre la seva qualificació com a HPO, de manera que mai no es podran vendre per sobre del preu que s’estableixi, per part de l’Administració, per als habitatges protegits. Aquesta mesura NO afecta els HPO actuals. No té caràcter retroactiu.
 
 
Condicions d’ús dels habitatges protegits

La Llei detalla les condicions d’ús d’un habitatge protegit, que s’ha de destinar a domicili habitual. Els habitatges de protecció oficial no es poden llogar, excepte alguns casos justificats (com canvi de domicili per feina, per salut, familiars, casos de violència de gènere, terrorisme i aquelles altres situacions que es justifiquin i siguin autoritzades).
 
Dipòsit de les fiances de lloguer

Tot i que l’obligació de dipositar fiances dels contractes de lloguer ja existeix, ara la Llei en reforça l’obligatorietat amb sancions en cas d’incompliment.
També es reforça l’obligatorietat de la fiança per exemple per accedir a ajudes de l’Administració.
S’exigeix el dipòsit de la fiança d’un mes per als lloguers d’habitatge habitual. Per a tots els altres casos (siguin de dies o setmanes), s’exigeix el dipòsit de dos mesos de fiança.
 
Obligacions exigibles amb un règim sancionador contundent

La Llei no és una mera declaració d’intencions. Fixa obligacions i sancions per als casos d’incompliments.
Tots els incompliments impliquen una sanció (lleus, de 60 a 3.000 euros; greus, de 3.001 a 30.000 euros; o molt greus, de fins a 90.000 euros).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

tornar

Acords del Consell de Govern

  
Mapa  -  RSS
© Govern de les Illes Balears