Logo Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears


Secció I. Disposicions generals

AJUNTAMENT D'INCA

Núm. 11551
Aprovació definitiva de l'ordenança sobre arbrat, parcs, jardins i espais verds

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

L'Ajuntament Ple en sessió celebrada en data de 30 de juny de 2016 va aprovar inicialment l'Ordenança sobre arbrat, parcs, jardins i espais verds.

Sotmès l'acord al tràmit d'informació pública i no havent-se presentat reclamacions durant el períod'exposició al públic es procedeix a elevar a definitiu l'acord d'aprovació inicial, resultant el text íntegre que es publica per al se general coneixement i en compliment del que disposa l'article 70.2 de la Llei 7/1985. de 2 d'abril, LRBRL:

ORDENANÇA SOBRE ARBRAT, PARCS, JARDINS I ESPAIS VERDS

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

 

Capítol I

Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1

Objecte

1.1. La present ordenança té per objecte defensar i regular l'ús dels parcs, jardins i espais verds del municipi, inclòs l'arbrat sense interès agrícola, en vista a la seva millor preservació com a àmbits imprescindibles per a l'equilibri ecològic del medi urbà natural i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Així mateix, té com a objectiu la defensa de les plantacions a vies i places públiques, així com dels espais catalogats pel seu interès històric o per la qualitat dels seus exemplars vegetals.

És objecte d’aquesta ordenança establir un règim que reguli totes les accions que es duguin a terme sobre parcs, jardins, espais verds del municipi i l’arbrat. També n'és objecte fixar unes directrius tècniques de gestió de l’arbrat i el seu entorn. Aquestes directrius han de servir per definir, programar i coordinar, cas per cas, qualsevol intervenció i totes les accions necessàries per assegurar la bona elecció, conservació, supervivència i seguretat de l’arbrat.

1.2. L'Ajuntament d'Inca pretén adoptar una política de millorar la qualitat ambiental de la ciutat, establint el marc de relacions entre l'Àrea de Medi Ambient i els ciutadans que, conjuntament, expressi i potenciï l'àmbit essencial de relacions humanes que és la ciutat. Per això, l’Ordenança estableix drets i deures dels ciutadans i no ciutadans d'Inca en relació amb parcs, jardins, espais verds i l’arbrat del municipi. També expressa el compromís de l'Ajuntament d'Inca en el compliment de les competències des del convenciment que d’una major qualitat dels parcs, jardins i espais verds del municipi deriva un augment de qualitat ambiental de l'entorn urbà i, per tant, una millor qualitat de vida dels ciutadans. L'Ajuntament d'Inca expressa que l'Ordenança que seguidament es desenvolupa suposa el compromís de prestar els serveis públics adients i amb un nivell de qualitat suficient, per tal d'assolir els objectius bàsics que la motiven.

1.3. És objecte d’aquesta ordenança definir les accions de millora de les condicions limitadores que puguin afectar seriosament el desenvolupament vital i la seguretat de parcs, jardins, espais verds del municipi i l’arbrat.

1.4. De la voluntat de conservació i sensibilització que persegueix aquesta ordenança, s’elaborarà el PLA DIRECTOR DE LES ZONES VERDES I L'ARBRAT DEL MUNICIPI D'INCA, amb l’objectiu d’assolir a curt i mitjà termini fites que promoguin la millora integral dels espais públics, tot polint-ne el disseny, l’accessibilitat i la qualitat.

1.5. Aquesta ordenança ha d’exalçar els valors de la qualitat ambiental i de vida de la nostra ciutat i entorns, a partir de concebre-la com un espai per afavorir la implantació i el desenvolupament de l’arbrat, en lloc d’adaptar-lo a les limitacions que la ciutat normalment imposa.

1.6. A la vegada es pretén potenciar i defensar l’arbrat tant de zones públiques com privades per la seva importància per mantenir l’equilibri ecològic del medi natural.

Article 2

Inventari de tots els jardins municipals i les seves espècies

L'Ajuntament, abans d'iniciar l'estudi individualitzat de cada espai públic de la ciutat amb l'objecte de millorar el disseny i triar les espècies més adequades per a cada zona verda, realitzarà un inventari de tots els jardins, parcs, places, alineacions d'arbres a voreres i passejos, jardins a illetes viàries, jardineres i elements de jardineria instal·lats a les vies públiques municipals i les espècies que hi són presents, introduint tota la informació a una sola base de dades informatitzada (annex III i IV).

Article 3

Difusió

L’Ajuntament donarà a conèixer el contingut de l’Ordenança als ciutadans i ciutadanes d'Inca a través dels mitjans de comunicació locals i altres mitjans que cregui oportuns per tal de donar-li la màxima difusió. De la mateixa manera, un exemplar d’aquestes ordenances es distribuirà els centres municipals d’atenció al públic, a totes les associacions veïnals, centres cívics, escoles de la ciutat, així com centres de jardineria i afins que es trobin dins el municipi, a fi d’aconseguir-ne una millor difusió.

Article 4

Obligació de compliment

El desconeixement d’aquesta ordenança no eximeix del compliment de les disposicions que estableix.

Article 5

Àmbit d’aplicació

Són d’aplicació les prescripcions de l’Ordenança següent a tots els arbres, parcs, jardins i espais verds tant si són de titularitat pública com privada, es trobin en sòl no urbanitzable, en sòl urbà o urbanitzable dins del terme municipal d'Inca.

Els arbres de titularitat pública morts també estan subjectes a aquesta ordenança fins que l’Ajuntament els retiri o en permeti la retirada.

Article 6

Competències

Tota acció necessària en relació amb l'arbrat, parcs, jardins i espais verds és competència de l’Ajuntament, concretament de l'Àrea de Medi Ambient.

En el cas que es plantegin nous espais que impliquin la instauració d’arbrat, l'Àrea de Medi Ambient serà qui tendrà plenes competències en totes les qüestions relacionades amb aquests parcs, jardins i espais verds. D’altra banda, l'Àrea de Medi Ambient serà qui emetrà informes preceptius quan es plantegin qüestions relacionades sobre arbrat en l’atorgament de llicències d’obres, o en cas d'espècies ja existents i que comportin un perill per a la ciutadania.

L’Ajuntament és el responsable d’ajustar les condicions i estat actual de l’arbrat del municipi al que disposa aquesta ordenança.

  

TÍTOL II

 CONSTRUCCIÓ I REMODELACIÓ D'ESPAIS ENJARDINATS

  

Capítol I

Projecte de jardineria

Article 7

Projecte de jardineria

Els promotors de projectes d'urbanització que executin el planejament han d'incloure un projecte de jardineria, que contingui els apartats descrits en el següent article.

Estaran igualment obligats a la presentació d'un projecte de jardineria els promotors de projectes de remodelació d'espais enjardinats, quan aquesta afecti més del 20 % de la superfície

Article 8

Contingut dels projectes de jardineria

Els projectes de jardineria han d'incorporar com a mínim els següents documents:

A. Memòria. Constitueix la descripció de la zona verda des del punt de vista estètic, funcional i tècnic. Ha de tractar com a mínim els següents punts:

· Ubicació i relació amb el planejament vigent.

· Descripció de l'estat actual i condicionants principals.

· Objectius del projecte.

· Criteris de disseny:

I. funcionals i d'usos

II. ambientals

III. paisatgistes

IV. de gestió

· Descripció detallada dels treballs a realitzar.

· Disseny i estructura general, equipament i plantacions.

· Justificació tècnica del tipus de vegetació triat, exposant les diferents espècies vegetals utilitzades, les seves característiques i necessitats particulars, i en relació amb la futura zona verda.

B. Pla d'obres, en el qual s'estableixi el termini final així com els parcials de les diferents fases.

C. Plànols. Com a mínim hauran de representar:

· Ubicació de la zona verda.

· Planta general acotada d'estat actual, assenyalant les instal·lacions i vegetals llenyosos existents, i diferenciant aquells que es puguin veure afectats per les obres.

· Planta acotada: camins, edificacions, mobiliari i plantacions.

· Perfils: moviments de terres.

· Conduccions i instal·lacions: electricitat, fontaneria i sanejament.

· Detalls: constructius, plantacions, etc.

Específicament, s'han de presentar els següents plànols:

· Plànol de la vegetació existent.

· Plànol de la vegetació proposada.

· Plànol de la xarxa de drenatge.

· Plànol de la xarxa de reg.

· Plànols de seccions detallades dels diferents estrats vegetals.

· Plànols de detalls de l'execució de la plantació.

· Plànols de detalls constructius d'elements auxiliars.

D. Plec de condicions, que ha de constar dels següents apartats:

· Condicions generals.

· Condicions dels materials.

· Execució dels treballs.

· Mesura i abonament (unitats d'obra).

· Mesures protectores i correctores, així com descripció detallada del projecte de reg.

E. Pressupost d'execució, que inclourà els mesuraments i preus de les diferents unitats d'obra definides en el plec de condicions, així com els imports finals.

F. Estudi bàsic o projecte de seguretat i salut.

 

Article 9

Xarxes de servei subterrànies

Les xarxes de serveis (semafòrica, elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, etc.) que hagin de travessar els espais enjardinats han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzades i senyalitzades, preferentment per zones de camí i passeig. Caldrà adoptar, si escau, les mesures oportunes amb vista a la protecció del sistema radicular de les espècies vegetals.

 

Capítol II

Eficiència hídrica

Article 10

Procedència de l'aigua de reg

El reg d'espais enjardinats es realitzarà preferentment amb "aigües alternatives" procedents d'aigües pluvials, aigües regenerades depurades i aigües procedents de captacions subterrànies no potables, i seran preferents les dues primeres.

En els projectes de jardineria s'inclourà dins de l'annex de reg, a més del càlcul agronòmic i el disseny hidràulic, un apartat en què es justifiqui la disponibilitat del subministrament i la procedència de l'aigua de reg.

Article 11

Xarxa de reg independent

Els espais enjardinats que utilitzin aigües alternatives de reg incorporaran una xarxa de reg independent de les d'aigua potable per al consum humà. En aquest cas, les canonades d'un i d'altre tipus hauran de tenir un color diferent.

Les boques de reg portaran impresa la llegenda d'"aigua no potable" en lloc visible, i el seu color serà el mateix que el de la xarxa d'aigües depurades.

Article 12

Sistema de recollida d'aigües pluvials

12.1. Els espais enjardinats de nova creació, o que pateixin modificacions en superfícies, incorporaran un sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua de pluja en aquests àmbits, llevat que l'absència de pendent del terreny (<5 %) no ho faci factible, o que sigui més convenient realitzar les obres de connexió a la xarxa de reg independent (no potable); en tot cas serà l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Inca la que dictamini quina és la millor opció per a la ciutat.

12.2. Aquestes instal·lacions hauran d'estar recollides a la fase de projecte, dins de l'annex de reg, incloent una anàlisi de la seva viabilitat, una descripció detallada de les instal·lacions i equips tècnics emprats, cabals a emprar, sistemes de mesurament i els estalvis d'aigua aconseguits.

Article 13

Disseny hidràulic de la xarxa de reg

13.1. Tots els espais enjardinats de nova creació o remodelació (art. 7) incorporaran sistemes de reg eficients, i en la mesura possible centralitzats.

13.2. Es recomanen els sistemes de reg automatitzats, que disposin de:

a) Programadors de reg que incorporin:

• Sensors de pluja o d'humitat.

• Alarmes en fuites i ruptures.

b) Aspersors de curt abast a les zones de praderia.

c) Reg per degoteig a zones d'espècies entapissants, subarbustives, arbustives i en arbres.

d) Comptadors d'aigua de reg.

13.3. Sempre que sigui possible es prioritzarà l'ús de:

a. Elements d'automatització alimentats per la xarxa elèctrica municipal.

b. Centralització del reg en un punt de l'espai enjardinat.

c. Cablejat amb protecció i registres cada 50 m.

d. Sistema de descodificadors en els casos en què l'automatització mitjançant un programador clàssic exigeixi molta longitud de cable.

e. Elements de prefiltratge i filtratge de l'aigua de reg, quan l'aigua procedeixi d'una font alternativa.

13.4. En els parcs i jardins existents s'estableix un termini màxim de cinc (5) anys per a l'adaptació de sistemes eficients de reg.

Article 14

Reg adaptat a les estacions de l'any

Durant els mesos de juny a setembre, ambdós inclosos, no estarà permès el reg entre les 9 i les 22 hores.

En cas de sequera declarada per l'Ajuntament, es podran imposar restriccions en els regs de parcs i jardins en el cas d'utilitzar aigua potable.

Aquestes restriccions en l'ús d'aigua per a reg en cap cas, llevat d'excepció de sequera extrema, hauran de superar el límit denominat reg deficitari, és a dir, la dosi de reg mínima per garantir la supervivència de les plantes i evitar-ne l'estrès hídric.

Tots els projectes de jardineria inclouran en el seu annex de reg una taula a la qual s'especificaran les dosis de reg deficitari del jardí per mesos.

Article 15

Agrupació d'espècies per hidrozones

La distribució dels elements vegetals en els espais enjardinats es projectarà agrupant-los per necessitats hídriques similars (hidrozones).

El disseny de les hidrozones es justificarà a l'annex de plantació, especificant els “coeficients d'espècie” de cadascuna de les espècies triades.

Article 16

Encoixinat per retenir l'aigua en el sòl

Es posaran en pràctica tècniques de mulch o encoixinat en els espais enjardinats de nova creació o remodelació (art. 7), els gruixos mínims a utilitzar seran de 5 cm en el cas d'utilitzar materials inerts i 10 cm en el cas d'utilitzar materials orgànics.

En cap cas es contemplarà la pràctica de l'encoixinat en cas de sòls excessivament argilosos.

Article 17

Fonts i estanys ornamentals

En el disseny i projecte de noves instal·lacions es tendran en compte els criteris de sostenibilitat i estalvi d'aigua, tant pel que fa al seu subministrament com al seu funcionament i manteniment.

Totes les instal·lacions que estiguin dissenyades amb aigua fluent disposaran de sistema de recirculació.

En els projectes de nova instal·lació s'inclourà un informe de disponibilitat de subministrament d'aigua en què es preveurà com a última opció el subministrament de la xarxa d'aigua potable, justificant les raons per les quals es descarten altres opcions.

Quant al sanejament de les aigües d'aquests punts d'aigua, sempre que sigui possible, s'optarà per un sistema de cloració automàtic per garantir-ne les condicions higienicosanitàries indicades per la normativa vigent. Aquests sistemes es controlaran amb la periodicitat adient per assegurar-ne el correcte funcionament.

Article 18

Percentatge d'ús d'espècies adaptades

En els espais enjardinats de nova creació o de remodelació, tant públics com privats, hauran d'utilitzar-fonamentalment espècies adaptades a les condicions ambientals del lloc, preferint sempre les espècies autòctones. Aquestes espècies vegetals ocuparan com a mínim un 80 % de la superfície de la zona vegetada.

En els projectes de jardineria s'inclourà un annex de plantació amb el llistat d'espècies triades i la justificació tècnica de la seva elecció.

  

TÍTOL III

ÚS DELS ESPAIS VERDS PÚBLICS

Article 19

Ús dels espais verds públics

Els espais verds vénen a conformar un gran contenidor per al desenvolupament de l'activitat humana sobre el territori. Són, també, els principals elements estructuradors de l'àmbit urbà; així, les zones verdes naturals constitueixen un condicionant obligat en tot plantejament de desenvolupament urbanístic, i les artificials es configuren com a peces adaptadores dels diferents usos i ocupacions del territori.

A la ciutat, les zones verdes componen la base de l'espai comunitari alhora que constitueixen un escenari d'urbanitat i convivència. Les zones verdes representen, per tant, un dels principals aspectes vertebradors de la realitat urbana.

Al seu torn, aquests espais contribueixen substancialment a la conservació i millora de la qualitat ambiental de les nostres ciutats i, per tant, a la preservació de la salut del ciutadà. Constitueixen, en definitiva, un agradable lloc de trobada, oci, gaudi i relaxament davant de la cada vegada més complicada vida a les nostres ciutats.

19.1. Els visitants dels espais verds públics d'Inca hauran de respectar els elements vegetals i arboris, així com les instal·lacions existents. També es respectarà el dret dels altres usuaris al descans i a la tranquil·litat, tot evitant qualsevol mena de sorolls per sobre dels límits permesos, i no s’hi cometran desperfectes ni s’hi deixarà brutícia. També hauran de mantenir una conducta adequada i atendre les indicacions contingudes en els rètols informatius i aquelles conductes que els puguin formular els gestors, policies i jardiners.

Quan per motius d’interès social s’autoritzin actes públics en els espais verds, caldrà prendre les mesures previsores necessàries per tal d’evitar malmetre les plantes i el mobiliari urbà. Les autoritzacions hauran de sol·licitar-se a l’Ajuntament amb temps suficient per prendre aquestes mesures, així com per exigir les garanties suficients.

19.2.  En els espais verds municipals resta absolutament prohibit:

a. Enfilar-se als arbres.

b. Collir flors, plantes, esqueixos o fruits.

c. Trepitjar o saltar parterres, talussos i plantacions.

d. Donar de menjar a cans, moixos i altres animals, exceptuant que es tracti d'una colònia felina autoritzada per l'Ajuntament.

e. Circular amb animals solts, així com dipositar els seus excrements i dejeccions fora de les zones especialment habilitades a tal efecte. Els propietaris dels animals hauran de recollir-ne les defecacions. Pel que fa als animals de companyia, s'haurà de donar compliment a l'Ordenança d'animals domèstics de l'Ajuntament d'Inca.

f. Abeurar animals a les fonts.

g. Llençar papers o deixalles fora de les papereres.

h. Realitzar grafits o qualsevol altre tipus de pintades a parets, murs i mobiliari de titularitat pública sense la corresponent autorització. 

i. Encendre o mantenir foc a zones no habilitades, o a les habilitades fora del període permès.  

j. Manipular el sistema de reg.       

k. Exercir sense llicència qualsevol tipus d’activitat.  

l. Utilitzar amb finalitats particulars qualsevol porció o element dels espais verds, sense la corresponent autorització municipal.

m. Llençar o dipositar runes o restes vegetals, així com d’altres elements o materials.

n. Qualsevol altra actuació que degradi aquests espais.

19.3. Els parcs i jardins amb tancament i control d'ús romandran oberts segons els horaris que determini l'Alcaldia/Àrea de Medi Ambient, i seran exposats als accessos d'aquestes zones verdes.

Les persones usuàries de les zones verdes han de complir les instruccions que figurin en indicadors i senyals sobre usos i prohibicions.

19.4. La vigilància de l'ordre i la seguretat en els espais verds serà a càrrec de la Policia Municipal i del personal autoritzat per l'Àrea de Medi Ambient, i podran donar lloc a multes per infraccions a la present ordenança.

Article 20

Instal·lacions lluminoses

En ocasió de fires i festes populars, l’Ajuntament podrà autoritzar la utilització dels arbres de la via pública per sostenir-hi instal·lacions i ornaments elèctrics, sota les següents condicions:

a) No es podran tallar branques ni introduir claus o altres elements punxants en els arbres.

b) Els elements sostinguts aniran recolzats sobre un cos tou (goma, suro, cautxú o lona de gruix suficient).

c) Els cables aniran a l’alçada mínima de 4 metres.

d) Els instal·ladors seguiran les instruccions que per seguretat determini l’Ajuntament.

e) Acabada la utilització, s’haurà de retirar el material i els lligams efectuats.

f) En el moment de ser concedit el permís, es podrà exigir el dipòsit d’una quantitat en concepte de fiança.

g) Els infractors seran sancionats per l’Alcaldia, sense perjudici de l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudicis causats als arbres.

En cap cas s'utilitzaran palmàcies o espècies arbustives com a base d'aquestes instal·lacions i, en cas de ser l'única opció, serà necessària l'autorització expressa, amb informe favorable del tècnic de Medi Ambient.

Article 21

Espais naturals protegits

Es consideren espais naturals protegits els terrenys naturals que la legislació general o bé el planejament municipal codifiquin com a sòls no urbanitzables de protecció, o hi estableixin qualsevol règim especial de protecció.

Hi restarà prohibit:

a. Tallar o arrencar arrels, plantes o fer llenya sense l’autorització pertinent.

b. Extraure humus, pedres, sorres o productes anàlegs.

c. Col·locar anuncis o rètols fora dels que estiguin correctament autoritzats.

d. Encendre foc o mantenir-lo i llençar llumins o puntes de cigarretes.

e. Llançar petards o disparar focs artificials.

f. Llençar escombraries, runes, restes vegetals o deixalles de qualsevol mena.

g. Circular amb vehicles a motor, així com la pràctica del motocròs, quads i trial fora de les pistes i camins especialment autoritzats.

 

TÍTOL IV

CONSERVACIÓ D'ESPAIS ENJARDINATS

Article 22

Operacions de manteniment i conservació

22.1. Una bona gestió, eficaç i eficient per a la conservació i manteniment dels espais enjardinats passa per la realització d'una sèrie d'operacions de diversa naturalesa, la base fonamental és la concepció racional dels elements que integren aquests espais. El desenvolupament de les tasques i operacions de manteniment i conservació s'ha de dur a terme segons la tècnica aplicable de manera que es mantingui o millori el valor estètic, ornamental i de seguretat de l'espai enjardinat i dels seus elements, amb la referència del bon ús i saber de la jardineria.

22.2. Per aquests motius i segons allò previst ja a l’article 1.4. d'aquesta ordenança s’elaborarà el PLA DIRECTOR DE LES ZONES VERDES I ARBRAT DEL MUNICIPI D'INCA.

El grup de tasques i operacions bàsiques comprenen:

· Preparació del terreny.

· Plantació i reposició d'elements vegetals.

· Reg, conservació i reposició de la xarxa, i els seus elements.

· Conservació i sega de praderies.

· Conservació i treball del sòl dels parterres.

· Nutrició i fertilització.

· Retall i podes d'elements vegetals.

· Poda, sanejament, trasplantament, tala i arrabassament d'arbrat.

· Tractament fitosanitari.

· Neteja i retirada d'elements inerts, mobiliari, jocs, paviments i àrees de vianants.

· Conservació i renovació de paviments i sòl en àrees de joc infantil.

· Reposició, sanejament i manteniment d'elements de joc i mobiliari.

A l'ANNEX V es recullen a nivell orientatiu una sèrie de taules sobre el període de l'any, la freqüència, etc. de les tasques a realitzar.

 

TÍTOL V

ARBRAT EN SÒL PÚBLIC

 

Capítol I

Arbrat viari o de carrer

Article 23

L’arbre com un element estructurador

23.1. L’arbre viari, entès com un dels elements estructuradors dels carrers de la ciutat, ha de gaudir de condicions òptimes per al seu desenvolupament sense que pugui entrar en conflicte amb altres elements de la via pública, així com interferir o envair la propietat privada.

23.2. Radicularment, els vials que permetin la seva presència han d’estar preparats per tal que els arbres puguin desenvolupar-se en plenes condicions sense que malmetin les voreres i/o serveis.

23.3. Sempre que l’amplada de vorera ho permeti, s’ha de plantar l’arbre a la mateixa vorera.

23.4. La presència de guals no ha d’afectar la regularitat de l’arbrat d’un carrer. Les llicències de les noves edificacions han de tenir en compte la presència de l’arbrat viari, igual que els fanals, en la disposició de guals, balcons i altres infraestructures que puguin afectar els elements de la via pública.

Article 24

Amplada de voreres

24.1.    L’amplada de vorera és decisiva a l’hora de decidir quin tipus d’arbrat hi pot ser plantat.

a) A voreres inferiors a 2,8 m d’amplada, des de la calçada fins a la façana de l’edifici o propietat privada, no hi pot haver arbrat viari.

b) A voreres amb una amplada total de 2,8 a 3,2 m només es poden plantar com a arbrat viari les espècies vegetals que pertanyen al grup 1 de l’annex I d’aquesta ordenança.

c) A voreres amb una amplada total de més de 3,2 a 3,8 m es poden plantar exclusivament les espècies dels grups 1 i 2 de l’annex I.

d) A voreres amb una amplada total de més de 3,8 a 5,4 m només es poden plantar les espècies que pertanyen als grups 1, 2 i 3 de l’annex I.

e)  A voreres amb una amplada total superior a 5,4 m es pot plantar qualsevol espècie dels grups 1, 2, 3 i 4 del mateix annex I.

f)  A voreres superiors a 6 m es pot estudiar la possibilitat de disposar dobles alineacions, sempre que es respectin les distàncies dels apartats anteriors d’aquest article.

g) A places dures i altres espais lliures, s’han de respectar igualment les distàncies dels arbres a les façanes, segons el seu desenvolupament.

24.2. A carrers on no es pugui disposar d'arbres a la vorera, perquè aquesta sigui massa estreta, o bé per tenir-hi serveis soterrats en tota la seva amplada, però, on sigui molt important que hi hagi presència d’arbrat, s’estudiarà la possibilitat d’ampliar la vorera puntualment ocupant part de l’espai d’aparcament, coincidint amb l’amplada de l’escocell de cada arbre. S’haurà de tenir cura de proveir l’arbre de les proteccions suficients respecte a possibles lesions en les maniobres d’aparcament. En aquest cas, la selecció d’arbrat també restarà condicionada a respectar les distàncies dels arbres a les façanes, segons el seu desenvolupament.

Article 25

Distàncies entre els arbres

El marc de plantació de l’arbrat viari ha de ser regular i a una distància que dependrà del seu desenvolupament, segons l’annex I d’aquesta ordenança.

a. La distància mínima entre els arbres del grup 1 ha de ser de 3 metres.

b. La distància mínima entre els arbres del grup 2 ha de ser de 5 metres.

c. La distància mínima entre els arbres del grup 3 ha de ser de 7 metres.

d. La distància mínima entre els arbres del grup 4 ha de ser de 10 metres.

e. La distància mínima entre arbres de grups diferents ha de ser igual a la mitjana de les distàncies que els pertany per grup.

Article 26

Distància de l’arbrat a les llumeneres

Els carrers de la ciutat es plantejaran per tal que els elements que els estructuren i que hi són presents no s’interfereixin entre si.

a)  La distància mínima entre els arbres del grup 1 i una lluminària ha de ser de 2 metres.

b)  La distància mínima entre els arbres del grup 2 i una lluminària ha de ser de 3 metres.

c)  La distància mínima entre els arbres del grup 3 i una lluminària ha de ser de 4 metres.

d)  La distància mínima entre els arbres del grup 4 i una lluminària ha de ser de 5 metres.

Article 27

Escocells

27.1. L’escocell s’ha de construir amb els límits al mateix nivell de la vorera, mai elevats per sobre, per tal de facilitar la recollida d’aigües pluvials. Hi ha d’haver 10 cm de profunditat com a mínim lliures per a la recepció d’aigua, entre el nivell del paviment de la vorera i la superfície de terra.

27.2. L’arbre ha de ser plantat exactament al centre geomètric de l’escocell.

27.3. L’escocell ha d’estar situat a la part més propera a la calçada, justament al costat de la peça del bordó de la vorera, excepte en el cas que es tracti d’una alineació d’arbres que es vulgui mantenir, tot i que l’amplada de vorera s’eixampli, o que es vulgui organitzar un espai amb suficient amplada per permetre un arbre, o grup d’arbres enmig de la vorera, sempre respectant el que disposa l’article 25.

27.4. La superfície dels escocells depèn de l’amplada de la vorera i del desenvolupament de les espècies d’arbres que hi van situats (segons annex I). Han de tenir lliure a partir d'un metre de profunditat, evitant que sobresurtin cap al seu interior les bases de formigó de la pavimentació de la vorera o de la fixació de l’escocell. Les terres de reble són a base de terra apta per al conreu i, si de cas hi manca, per sauló. En cap cas s’han d’omplir amb restes de materials de construcció o runes.

a. Les voreres amb una amplada total de 2,8 a 3,2 m han de disposar d’un escocell de com a mínim, 1,12 m2 útils, preferentment amb unes mides de com a mínim 0,8 m d’amplada i 1,4 m de llargada. Han de disposar sempre de reixa o material porós per evitar accidents.

b. Les voreres amb una amplada total de més de 3,2 a 3,8 m han de disposar d’un escocell de com a mínim 1,4 m2 útils, preferentment amb unes mides de com a mínim 1 m d’amplada i 1,4 m de llargada. Es recomana la disposició de reixa o material porós per evitar accidents.

c. Les voreres amb una amplada total de més de 3,8 a 5,4 m han de disposar d’un escocell de com a mínim 1,68 m2 útils, preferentment amb unes mides de com a mínim 1,2 m d’amplada i 1,4 m de llargada.

d. Les voreres amb una amplada total superior a 5,4 m han de disposar d’un escocell de com a mínim, 2,52 m2 útils, preferentment amb unes mides de com a mínim 1,4 m d’amplada i 1,8 m de llargada.

e. Els escocells situats dins la calçada han de disposar de com a mínim 3 m2 útils. Es recomana com a mínim una amplada de 2 m i una llargada d’1,5 m. Han de disposar de proteccions especials contra els vehicles, i dissenyats per a un correcte desguàs de l’aigua.

27.5. No es pot plantar cap element vegetal als escocells dels arbres en un radi inferior a 1,8 m del tronc.

27.6. Els escocells correguts són aquells que connecten els arbres d’una alineació. Han de disposar de mitjans físics contra l’aparició de males herbes.

Article 28

Espai de plantació

S’ha de destinar un volum del sòl sota la vorera per facilitar el desenvolupament radicular i reduir al màxim possible les agressions produïdes pels arbres als edificis, paviments i serveis.

Article 29

Disposició dels serveis

En cap cas es pot plantar un arbre a menys de 0,7 m de distància de la vertical del tronc de les línies de serveis de les companyies d’aigua, electricitat, gas, telèfon, fibra òptica, enllumenat públic o qualsevol altra, sigui soterrada o aèria. En aquests casos s'elegirà l’espècie més adient tenint en compte el seu sistema radicular, afavorint les espècies que el tenguin més profund.

 

Capítol II

Arbrat en parcs i jardins

Article 30

Paper i disposició de l’arbrat a parcs i jardins

La disposició de l’arbrat està sotmesa al disseny dels espais enjardinats. L’arbrat ha de respectar en tot moment les necessitats biològiques de l’arbre. La vegetació, i en concret l’arbrat, són els protagonistes dels parcs i jardins, per la qual cosa es donarà la màxima prioritat quant a la seva disposició i protecció.

Article 31

Paviments

31.1. Les zones pavimentades on hi hagi arbrat ha d’estar perfectament condicionades per afavorir el desenvolupament de l’arbre.

31.2. La compactació del sòl ha de ser sempre inferior al 75 %, exceptuant les zones de trànsit de vehicles de serveis compartides amb arbrat, on la compactació s’ha d’ajustar al percentatge mínim imprescindible per a aquest ús. Aquest grau de compactació condicionarà l’elecció de les espècies d’aquestes zones.

31.3. Els escocells situats a paviments de parcs i jardins han de ser, com a mínim, d’una superfície igual a la meitat de la projecció de la seva capçada.

Article 32

Disposició de fanals

32.1. Els fanals disposats dins els parcs i jardins no poden mai interferir el brancatge de l’arbrat que hi és present.

32.2.  Els fanals mai poden estar a una distància inferior a 3 m d’un arbre.

32.3. Els fanals es trien i es disposen racionalment segons el disseny de l’espai i en conjunció amb la distribució de l’arbrat dins l’espai enjardinat. La seva alçada i característiques depenen de l’alçada i amplada que podran assolir els arbres propers.

Article 33

Disposició del mobiliari i senyals

No hi pot haver cap paperera, banc, tanca, senyal, arqueta o qualsevol altre element de mobiliari urbà que necessiti una fixació al sòl a una distància mínima d’1,5 m del tronc de l’arbre.

Article 34

Edificacions i altres elements constructius

La disposició i el disseny de noves edificacions i elements constructius ha de tenir en compte la presència de l’arbrat existent. En cap cas pot haver-hi un mur, un edifici o un altre element construït a menys de 5 m d’un arbre.

En cas de tractar-se de murs de contenció on l’arbre es disposi per damunt del nivell del mur aquesta distància pot reduir-se a 2 m.

Article 35

Serveis

35.1. Sempre que sigui possible, el pas dels serveis soterrats s’ha de fer a una distància mínima de 4 m del tronc de l’arbre.

35.2. No es permet el pas de línies de telèfon, elèctriques o qualsevol altra que pugui interferir amb la capçada de l’arbre o que estigui situada en la vertical de la projecció d'aquesta en edat adulta.

 

Capítol III

Limitacions

Article 36

Arbrat no permès al municipi

Com que es tracta d’arbres molt invasors, problemàtics amb plagues i malalties o d’una gran capacitat de rebrot a l’arrel, es prohibeix la implantació de les espècies següents tant a sòl privat o públic com urbà o no urbà: Ailanthus altissima i acàcies.

Article 37

Arbrat no permès en àrees infantils

Per culpa de la seva toxicitat, no es permet la plantació de les espècies següents espècies a patis d’escola tant privats com públics, ni en àrees de joc públiques: Melia azedarach, Taxus baccata, Ilex aquifolium, Nerium oleander, Laburnum anagyroides i Rhus typhina.

Article 38

Arbrat no permès a voreres

A causa de la facilitat de trencament i les característiques de les seves arrels, no es permet la plantació de les espècies següents a voreres i zones pavimentades de la via pública: Robinia pseudoacacia, Populus sp., Pinus sp., Eucalyptus sp., Ulmus sp i Brachichiton sp.

 

TOL VI

ARBRAT EN SÒL PRIVAT

 

Capítol I

L’arbrat privat com a element de la ciutat

Article 39

Regulació general

39.1. Els propietaris de l’arbrat de jardins i terrasses particulars visibles des de la via pública han de mantenir-los en bones condicions, a fi de preservar l’estètica i el decòrum de la ciutat.

39.2. Atès l’interès social, cultural, paisatgístic i ambiental de l’arbrat privat, i amb la voluntat de vetllar i protegir el territori, els seus recursos i els valors naturals de la ciutat, aquesta ordenança prescriu que no es podran realitzar tales ni trasplantaments sense la llicència urbanística corresponent d’aquells arbres aïllats, masses arbòries i vegetació arbustiva, identificats o l'existència dels quals en algun moment es faci evident en propietat privada. Si l’Ajuntament ho creu oportú, s’aplicaran mesures alternatives a les tales per tal de preservar aquesta vegetació.

39.3. L’arbrat situat a sòl privat ha de complir les màximes garanties de seguretat, per això:

a. El servei competent de l’Ajuntament pot requerir al propietari efectuar a l’arbrat una esporga de seguretat o tala, en el supòsit d’arbres morts que suposin un risc, a càrrec de la persona propietària. Aquest requeriment estarà fonamentat per un informe tècnic, basat en l’estudi visual de risc de l’arbrat emès per l'Àrea de Medi Ambient.

b. L’obertura de rases a menys de 2,5 m de distància del tronc, pel risc que comporta en l’estabilitat de l’arbre, les edificacions més properes així com elements i persones de la via pública, necessitarà llicència municipal.

39.4. El propietari ha de tenir els arbres situats a la seva propietat en perfecte estat fitosanitari. L’Ajuntament pot requerir, a càrrec del propietari, un tractament contra plagues i malalties a fi d’evitar la proliferació a altres àmbits del municipi, siguin públics o privats.

Article 40

Valoració i reposició d’arbrat

40.1. L’arbrat proporciona a la ciutat uns valors ambientals de primer ordre. El valor patrimonial arbori del municipi és fruit del conjunt de tots els arbres que s’hi troben, tant si estan en sòl públic com en privat.

És objecte de l’Ajuntament la preservació d’aquest patrimoni i evitar en tot moment la seva pèrdua.

40.2. La concessió de llicència municipal per edificació o urbanització d’un solar on es detecti presència d’arbrat significatiu a eliminar portarà com a condició per al seu atorgament l’estudi i valoració d’aquest arbrat; per tal de proposar-ne la reposició, si s’escau, per un valor equivalent a les unitats eliminades. L’arbrat de reposició es determinarà en funció de les espècies recomanades en aquesta ordenança. L'Àrea de Medi Ambient emetrà informes preceptius proposant la seva nova ubicació a l’espai públic municipal.

 

TOL VII

PROTECCIÓ DE L’ARBRAT

 

Capítol I

Garantir el benestar de l’arbrat

Article 41

Regulació general

L’objectiu d’aquest article és preservar i protegir les espècies arbòries de la ciutat, establint un marc legal que reguli totes les accions que d’una manera més o menys directa afecten l’arbrat públic.

Mesures de protecció generals:

a. Està prohibit, de forma especial, talar o arrabassar, podar o mutilar, aplicar pintures o danyar per qualsevol mitjà l’arbrat municipal. Cap persona no pot danyar intencionadament, fer talls, incisions, cavitats o mutilar un arbre, ni pot arrencar o partir els arbres.

b. Qualsevol acció que els modifiqui de qualsevol part (aèria i subterrània), així com sacsejar-lo o inclinar-lo. Tampoc es permet danyar, torçar, moure o manipular el seu sosteniment artificial (tutors, tensors, etc.) en el cas que l’arbre en disposi.

c. Resta especialment prohibida la instal·lació i fixació sobre els arbres de qualsevol mena de senyalització, eina, joc, vehicle, aparell o utilitzar-los com a suport de bastides, línies elèctriques, quadres elèctrics, llums, megafonia, pancartes i banderoles, tanques, gronxadors, etc., així com lligar-hi filferros, brides o cordes, clavar-hi claus o altres elements, o recolzar-hi eines, escales o altres.

d. Queda prohibit deixar, encara que sigui de forma transitòria, sobre l’escocell qualsevol material, d’obra, deixalles, escombraries o d’altra classe.

e. Queda també prohibit vessar en la seva proximitat qualsevol tipus de líquid que contingui substàncies nocives per a les arrels com lleixius, detergents, pintures, olis i qualsevol altre producte que pugui malmetre l’arbre o crear una capa sobre l’escocell que eviti la filtració d’aigua i/o l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera.

f. No és permès lligar als arbres: bicicletes, ciclomotors o altres vehicles que puguin malmetre'ls.

g. No és permès lligar als arbres: cans, cavalls o d’altres animals que puguin malmetre'ls.

h. Queda prohibit enfilar-se als arbres, retirar-ne els fruits i/o caçar-hi animals.

i. Queda prohibit fer proves o exercicis de tir, encendre petards, coets o focs d’artifici que puguin afectar l’arbrat.

j. En general, no es permeten totes les altres activitats no incloses en aquest article que puguin derivar en danys als arbres.

Article 42

Protecció en obres

42.1. En qualsevol obra o treball públic o privat que es desenvolupi en el terme municipal i en què les operacions de les obres, pas de vehicles i màquines es realitzin en terrenys propers a un arbre existent, aquests s’han de protegir abans del començament de les obres.

42.2. La protecció s’ha de dur a terme amb una tanca d’una alçada no inferior a 1,5 m d’alçada i a una distància de l’arbre no inferior de 0,5 m sempre que hi hagi la necessitat d’acostar-se al perímetre de l’arbre en una distància menor d’1 m.

Aquestes proteccions, les han de retirar un cop acabades les obres els operaris responsables de l’obra.

42.3. En aquelles obres en què no intervingui maquinària pesada, però que l’arbre estigui en perill de ser lesionat, cal protegir-lo amb una tanca que impedeixi qualsevol mal, col·locada a una distància mínima de 0,5 m.

42.4. Quan sigui inevitable elevar el nivell del sòl, s’han d’adoptar les mesures oportunes per conservar les condicions d’humitat, drenatge i aireig del terreny original, amb reblerts granulars permeables.

Article 43

Obertura de rases

43.1. Qualsevol obra a la via pública que impliqui l’obertura d’una rasa a menys d’1 m de distància s’ha de comunicar prèviament a l'Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament per escrit, detallant la màxima informació sobre amplada, llargada i fondària de la rasa, mètode d’excavació, el motiu pel qual es realitza la intervenció, dia de l’actuació, responsable i tota la informació requerida pel tècnic competent.

43.2. Les rases, i sempre que l’espai ho permeti, s’han de realitzar com a mínim a una distància superior d’1 m de l’escocell. En el cas de no poder-se respectar aquesta distància, la rasa només es pot fer amb mitjans manuals i en cap cas no es pot obrir a menys de 0,3 m del límit exterior de l’escocell. En cap cas no es poden tallar les arrels de diàmetre superior a 5 cm, i s’han de respectar com si es tractàs d’una canalització de serveis. També cal protegir-les de les dessecacions i gelades. En cas que s’hagin de seccionar arrels menors, s’han de retallar i sanejar correctament les lesions, i omplir la rasa o pou amb terra preparada que afavoreixi el desenvolupament de noves arrels.

43.3. Les canalitzacions dels serveis s’han d’instal·lar a la profunditat que marca la normativa per a cada servei.

43.4. En parcs i jardins la distància mínima a respectar per a l’obertura de rases serà equivalent a la de la projecció de la capçada. Pel que fa a les arrels, s’ha d’aplicar el que disposa l’art. 44.2 d’aquesta ordenança

Article 44

Protecció de grans exemplars

44.1. Com a finalitat primordial en aquest tipus d’arbrat, s’actua de manera que s’asseguri al màxim la seva conservació. Per tant, s’ha d’allunyar del seu entorn qualsevol ús que pugui afectar-ne de forma negativa l’existència.

44.2. Durant l’execució d’obres d’urbanització s’han d’adoptar les mesures següents:

a. Destinar la major extensió possible de sòl circumdant, com a mínim les àrees immediates als colls del tronc.

b. Formar parterres amb vegetació entapissant i de baix requeriment hídric, i condicionant el sòl com l’encoixinat (mulch) que millorin les condicions de vida de les arrels.

c. Evitar compactacions i impermeabilitzacions de terrenys explorats per arrels i com a mínim en el terreny ocupat per la seva capçada.

d. Protegir el seu perímetre amb la finalitat que no s’hi acostin vehicles, ni maquinària ni s’hi dipositin materials. Quan no sigui possible protegir aquest perímetre caldrà protegir colls, troncs, branques baixes, amb elements sòlids fixats per ells mateixos, sense malmetre arrels, amb la col·locació de planxes rígides que distribueixin càrregues puntuals.

e. Evitar reblerts i rebaixos del terreny explorat per arrels que puguin provocar-ne la destrucció i alterar-ne la humitat. Quan sigui inevitable elevar el nivell del sòl, s’han d’adoptar les mesures oportunes per conservar les condicions d’humitat, drenatge i aireig del terreny original, amb reblerts granulars permeables.

f. Separar la circulació i estacionament de vehicles.

g. Els rebaixos, que no haurien d’afectar el sòl situat sota la capçada, s’han de tancar ràpidament per evitar la dessecació del terreny un cop que s’han retallat les lesions de les arrels seccionades.

44.3. En tractar-se d’arbres i arbredes formades per grans exemplars, tots els treballs i operacions que afectin aquests individus han de ser informats, supervisats i assessorats pel tècnic responsable de l'Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament. Les mesures de protecció s’estableixen segons prescriuen aquesta ordenança i la normativa vigent.

 

 

TÍTOL VIII

PROTECCIÓ DEL MOBILIARI URBÀ SITUAT A ZONES DE PROTECCIÓ DE L'ORDENANÇA

Article 45

Ús i gaudiment del mobiliari urbà situat a les zones de protecció

El mobiliari urbà existent a les zones de protecció, constituït per bancs, jocs infantils, papereres, fonts, senyalització, fanals i elements decoratius, ornaments, estàtues, etc., s'ha de mantenir en el més adequat i estètic estat de conservació.

Els causants del seu deteriorament o destrucció seran responsables no només del rescabalament del dany produït, sinó que seran sancionats administrativament de conformitat amb la falta comesa, que serà considerada com a greu. La valoració del dany causat es realitzarà pels serveis tècnics municipals, i serà igual al cost de reposició de l'element danyat.

Article 46

Prohibicions en relació amb el mobiliari urbà

A tal efecte i, en relació amb el mobiliari urbà, s'estableixen les següents prohibicions:

a) Bancs

No se'n permetrà l'ús inadequat, arrencar els bancs que estiguin fixos, traslladar els que no estiguin fixats a terra a una distància superior a dos metres, agrupar bancs de forma desordenada, realitzar menjars sobre ells de forma que puguin tacar els seus elements, realitzar inscripcions o pintures sobre ells, i qualsevol acte contrari a la seva normal utilització o que perjudiqui o deteriori la seva conservació.

Les persones encarregades de la cura dels nins i nines hauran d'evitar que aquests, en els seus jocs, dipositin sobre els bancs sorra, aigua, fang o qualsevol element que pugui embrutar o tacar les persones usuàries d'aquests.

b) Jocs infantils

La seva utilització es realitzarà exclusivament per als nins i nines entre les edats específicament fixades a les senyalitzacions existents en ells, no es permet la utilització dels jocs infantils pels nins i nins majors de les edats especificades o per adults, així com tampoc la utilització dels jocs de forma que hi hagi perill per als seus usuaris, o que puguin deteriorar-se o ser destruïts.

c) Papereres

Les deixalles o papers s'han de dipositar a les papereres a tal fi establertes.

Les persones usuàries hauran d'abstenir-se de tota manipulació a les papereres, moure-les, bolcar-les i arrancar-les, així com de fer-hi inscripcions, adherir-hi adhesius o altres actes que deteriorin la seua presentació.

d) Fonts

Les persones usuàries s'hauran d'abstenir de realitzar qualsevol manipulació a les canonades i elements de la font que no siguin les pròpies del seu funcionament normal, així com la pràctica de jocs en elles.

A les fonts decoratives, sortidors, boques de reg, etc., no es permetrà beure, utilitzar-ne l'aigua, banyar-se o introduir-se a les seves aigües, practicar-hi jocs, així com tota la manipulació dels seus elements.

e) Senyalització, fanals, estàtues i elements decoratius

En aquests elements de mobiliari urbà no es permetrà enfilar, pujar, gronxar o realitzar-hi qualsevol acció o manipulació, així com qualsevol acte que els embruti, perjudiqui o deteriori.

 

 

TÍTOL IX

PARTICIPACIÓ

 

Capítol I

Participació en el projecte

Article 47

Introducció

En els últims temps la societat ve experimentant un gran increment del moviment associacionista davant la demanda dels ciutadans de participar activament en la recerca de solucions als problemes que els afecten, entre ells els mediambientals.

En resposta a aquesta realitat social i ambiental, des de fa alguns anys es vénen contemplant des de les diferents administracions diverses iniciatives d'intervenció i participació ciutadana en accions d'índole mediambiental; aquestes constitueixen una estratègia d'actuació imprescindible en la resolució i prevenció dels problemes ambientals.

Atès que les zones verdes d'ús públic constitueixen els màxims exponents de la diversitat biològica urbana i de la gestió conservacionista de qualitat, aquests espais s'erigeixen com a escenaris idonis per a la participació voluntària demandada pels ciutadans.

Article 48

Consulta a la ciutadania

L'Ajuntament, a través de la via de comunicació que consideri més àgil, iniciarà en la fase prèvia a l'encàrrec del projecte un període públic de consulta d'un mes perquè els ciutadans puguin aportar idees i necessitats al programa d'actuacions del projecte de parc o jardí.

En aquest procés es convocarà a participar a:

1. Tots els ciutadans que vulguin fer-ho via Internet (Facebook, pàgina web, etc.).

2. Associacions o col·lectius de veïns del barri o zona on es tengui prevista la creació o remodelació de l'espai enjardinat.

 

Capítol II

Ús i gaudiment de l'espai enjardinat

Article 49

Foment de la participació en l'ús i gaudiment

L'Ajuntament desenvoluparà amb caràcter anual un "programa de participació en parcs i jardins", dirigit a l'organització d'activitats de caràcter social, lúdic, esportiu i educatiu en els espais enjardinats del municipi.

 

TÍTOL X

INFRACCIONS I SANCIONS

 

Capítol I

Inspecció i control

Article 50

Atribucions de l’Ajuntament

Correspon a l'Ajuntament exercir el control del compliment d’aquesta ordenança, exigir l’adopció de mesures correctores necessàries, assenyalar limitacions, realitzar totes aquelles inspeccions que siguin necessàries i aplicar les sancions corresponents en cas d’incompliment.

Article 51

Denúncies

51.1. Tota persona, física o jurídica, pot denunciar davant l’Ajuntament qualsevol infracció a aquesta ordenança. Les denúncies formulades donen lloc a l’obertura de les diligències corresponents per tal de comprovar la veracitat dels fets denunciats i, si escau, a la incoació de l’expedient sancionador corresponent, i s’han de notificar als denunciants les resolucions que s’adoptin.

51.2. Quan es formalitzi la denúncia s’han de facilitar les dades necessàries perquè els òrgans municipals competents puguin realitzar la comprovació corresponent.

51.3. La iniciació, informació, tramitació i resolució de les denúncies formulades s’han d’ajustar al procediment sancionador general corresponent.

51.4. La persona responsable de l’activitat que pugui ocasionar o estigui provocant una afectació en algun element vegetal està obligada a permetre l’accés al personal acreditat de l'Ajuntament.

 

Capítol II

Infraccions

Article 52

Generalitats

52.1. Constitueix infracció administrativa l’incompliment de les disposicions que conté aquesta ordenança i la vulneració de les prohibicions que s’estableixin.

L’activitat instructora i la competència sancionada poden concórrer en el mateix òrgan.

52.2. Les infraccions seran objecte de sanció pel batle que en tengui atribuïda la competència per raó de la matèria que li hagi estat prèviament delegada, i amb el seguiment previ de l’expedient administratiu corresponent, amb la independència de l’obligació que té l’infractor/a de restituir el medi físic o el corresponent del patrimoni natural d'Inca a l’estadi anterior a la infracció.

52.3. Les infraccions contra les disposicions d’aquesta ordenança seran sancionades instruint l’expedient, simplificat, si escau, en què es garantirà l’audiència a la persona interessada, aplicant el procediment sancionador general.

Article 53

Responsabilitats

53.1. Les persones següents seran considerades responsables directes de les infraccions a aquesta ordenança:

a. Les autores i els autors materials de les infraccions, sigui per acció o omissió, tret dels supòsits que siguin menors d’edat, o que concorri en ells alguna causa legal d’impunitat. En aquest cas, en respondran els pares, les mares, els tutors, les tutores o aquelles persones que en posseeixin la custòdia legal.

b. Les persones titulars o propietàries dels vehicles amb els quals s’hagi comès la infracció, d’acord amb allò que s’estableixi a la legislació vigent.

c. En el cas d’animals, les persones que en siguin propietàries, d’acord amb el que estableix el Codi civil.

d. Les persones titulars de les llicències quan, amb motiu de l’exercici d’un dret que se’ls ha concedit, cometin una de les infraccions especificades en aquesta ordenança.

e. Quan no sigui possible determinar el grau de participació de les distintes persones que hagin intervingut a la realització de la infracció, la responsabilitat ha de ser solidària.

53.2. La responsabilitat administrativa per les infraccions a què fa referència aquesta ordenança ha de ser independent de la responsabilitat civil, penal o d’un altre ordre que pugui derivar-se’n.

Article 54

Qualificació de les infraccions

Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus.

Article 55

Infraccions lleus

Es consideren com a lleus les infraccions següents:

a. Posar pancartes, cartells, llums o pasquins a l’arbrat.

b. Deixar sobre l’escocell, encara que sigui de forma transitòria, qualsevol material, sigui d’obra, deixalles o d’altra classe.

c. Lligar bicicletes, motocicletes o qualsevol vehicle o objecte a l’arbrat, així com cans, moixos o qualsevol animal domèstic.

d. Utilitzar els arbres per caçar o matar qualsevol animal, amb l’excepció de les zones autoritzades del municipi en aquells períodes en què la caça està autoritzada.

e. Retirar els fruits de l’arbrat públic, o fer qualsevol altre tipus d’aprofitament agrícola o forestal, excepte en aquells arbres d’espais forestals on es doni permís exprés.

f. Mantenir en males condicions els arbres privats visibles des de la via pública.

g. Qualsevol acció o omissió que infringeixi disposicions contingudes en aquesta ordenança i que no resulti tipificada d’infracció greu o molt greu.

Article 56

Infraccions greus

Es consideren com a greus les infraccions següents:

a. Les infraccions produïdes els espais verds públics d'Inca, recollits en els punts a, b, c, d, f i g dels articles 19, 20 i 21.

b. Danyar o maltractar l’arbrat.

c. No aplicar les corresponents mesures de protecció de l’arbrat descrites als articles 40, 41 i 42 d’aquesta ordenança a les obres que es realitzin a la via pública.

d. Abocar aigües residuals o qualsevol altre líquid nociu o perjudicial als escocells dels arbres.

e. Aplicar pintures o grafits a l’escorça de l'arbrat, parcs, jardins i espais verds tant si són de titularitat pública com privada.

f. Efectuar treballs de poda, tractaments fitosanitaris o d’altres de manteniment de l’arbrat públic sense permís municipal.

g. Talar o malmetre arbres en sòl privat sense llicència municipal.

h. Negar-se o resistir-se a la tasca inspectora i de vigilància de l’Administració, així com la negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o pels agents de l’autoritat, en el compliment de les seves funcions, i el subministrament d’informació o documentació falsa, inexacta, incompleta o que indueixi a error de manera explícita o implícita.

i. Les relacionades amb el mal ús del mobiliari urbà recollit als articles 45 i 46.

j. A més, la comissió reiterada d’una infracció lleu es considerarà greu.

Article 57

Infraccions molt greus

Es consideraran com a molt greus les infraccions següents:

a. Les infraccions produïdes als espais verds públics d'Inca contemplats en els punts h, i, j, k, l, m, n de l'article 19.

b. Talar, arrencar o mutilar arbres de titularitat pública sense llicència municipal.

c. A més, la comissió reiterada d’una infracció greu es considerarà molt greu.

Article 58

Reincidència

S’entén que hi ha reincidència quan la persona infractora ha estat sancionada, per resolució ferma, per raó d’haver comès més d’una infracció de la mateixa naturalesa dins del període dels dos anys immediatament anteriors.

 

 

Capítol III

Sancions

Article 59

Generalitats

Amb caràcter general, i sempre que no estigui previst a la legislació sectorial, les infraccions d’aquesta ordenança seran sancionades amb la multa prevista a la legislació general per a les sancions per infracció de les ordenances municipals. La quantia màxima de la multa serà l’autoritzada per la legislació vigent en matèria de règim local.

59.1. Les sancions a imposar són les següents:

a. Multa.

b. Reposició del bé al seu estat inicial.

c. Suspensió temporal de l’activitat, total o parcial, i de la llicència o títol municipal que autoritza, si s’escau, l’activitat.

d. Suspensió definitiva de l’activitat, total o parcial, i revocació, en els mateixos termes, de la llicència o títol municipal que autoritza, si escau, l’activitat.

e. Precintament d’aparells, vehicles i altres mitjans mecànics, temporals o definitius.

59.2. Les sancions previstes en aquesta ordenança s’apliquen a les persones responsables sense perjudici de l’exercici de les accions civils i/o penals que escaigui emprendre en cada cas en defensa del bé públic i de l’obligació de rescabalar els danys o d’indemnitzar els perjudicis causats.

Article 60

Multes

60.1. La multa que s’imposi en qualsevol cas pot portar aparellada qualsevol de les altres sancions que s’apliquin, en la mesura en què condicionin l’exercici de l’activitat, sempre que es tracti d’infraccions greus o molt greus.

60.2. Les multes han de ser graduades tenint en compte la concurrència de les circumstàncies següents, i cal fer menció explícita de les que es considerin provades en la infracció:

a. La intencionalitat dels infractors.

b. La comissió repetida d’infraccions.

c. La transcendència social.

d. La quantia del benefici il·lícit.

e. El fet que l’objecte de la infracció sigui autoritzable.

f. El grau d’incompliment efectiu dels supòsits d’aquesta ordenança de protecció o que no siguin previstos.

Article 61

Graduació de sancions i quantia de les multes

La quantia de la multa es determina en funció del grau de la infracció:

Infraccions lleus:                                                    multa de 60 a 300 euros

Infraccions greus:                                                   multa de 301 a 1.000 euros

Infraccions molt greus:                                            multa de 1.001 a 3.000 euros

Article 62

Càlcul de la indemnització per danys causats a l’arbrat municipal

62.1. L’aplicació de la indemnització corresponent per danys i perjudicis no exclou l’inici d’un expedient sancionador en aquells casos en què correspongui.

62.2. La valoració de danys es calcularà utilitzant el mètode de valoració de l’arbrat ornamental conegut com "Norma Granada" (elaborada per l'Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics —darrera revisió), annex II.

 

Disposicions finals

Primera

La present ordenança entrarà en vigor als quinze dies des de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Segona

L'Alcaldia queda facultada per dictar totes les ordres o instruccions que resultin necessàries per a l'adequada interpretació, desenvolupament i aplicació d'aquesta ordenança.

Tercera

En tot allò no previst a la present ordenança regiran les ordenances generals de la corporació i altres normes aplicables.

Quarta

Aquesta ordenança serà d'obligat compliment per a tots els espais enjardinats realitzats per promotors particulars amb cessió a públic.

Disposició derogatòria

Queden derogades aquelles disposicions de les ordenances municipals d'Inca que s'oposin o contradiguin els seus preceptes.

Contra el present acord es podrà interposar pels interessats recurs contenciós-administratiu, davant la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justicia de Balears, dins el termini de dos mesos des de el dia següent a la publicació del presente acord en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

 

Inca, 5 d'octubre de 2016.

 

EL BATLE,

Virgilio Moreno Sarrió

Documents adjunts


Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 17 64 41 Adreça: Pl. de la Drassana, 4 - 07012 Palma