Logo Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears


Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 8752
Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig), per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització de la tasca dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. En el batxillerat els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries.

Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon al Govern de l’Estat, entre altres, el disseny del currículum bàsic en relació amb els objectius, competències, continguts, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables i criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa a tot l’Estat de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32 ext., d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la

disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 c de l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat (BOE núm. 3, de 3 de gener de 2015), el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l’àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l’Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum del batxillerat.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i l’article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Aquests textos legals també regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que el domini d’una segona o fins i tot d’una tercera llengua estrangera s’ha convertit en una prioritat en l’educació com a conseqüència del procés de globalització en el qual vivim, a més de ser una de les principals carències del nostre sistema educatiu.

L’etapa del batxillerat té la finalitat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència; també ha de capacitar els alumnes per accedir a l’ensenyament superior. Fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida implica que els alumnes han de tenir una formació que els permeti seguir aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o altres activitats.

El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.

Aquesta nova configuració curricular suposa un important increment en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, que poden decidir les opcions i les vies en què s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada administració educativa. El sistema és més flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altres centres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts. Les administracions educatives poden confiar als centres la determinació d’horaris i assignatures i els continguts d’aquestes, dins els límits fixats.

La nova organització del batxillerat es desenvolupa en els articles 34-38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, relatius a l’organització general de batxillerat, modificats per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.

El currículum bàsic de les assignatures corresponents al batxillerat s’ha dissenyat d’acord amb el que s’estableix en el capítol IV de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre. S’estructura el batxillerat en tres modalitats, amb matèries troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica, que s’han d’orientar a la consecució dels objectius, comuns a totes les modalitats. Les modalitats s’organitzen en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’ensenyament superior tant universitari com no universitari.

S’hi introdueix una novetat significativa en l’avaluació dels processos d’aprenentatge i les condicions de titulació: les proves de l’avaluació final individualitzada en acabar el batxillerat per comprovar els objectius assolits en aquesta etapa i el grau d’adquisició de les competències i així poder obtenir el títol de batxiller.

El currículum establert en aquest Decret comprèn els principis essencials de la proposta educativa. En els annexos s’hi descriuen, per a cada matèria troncal, específica i de lliure configuració autonòmica, els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables, els objectius, les orientacions metodològiques i la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències clau. Aquests elements del currículum han de ser desplegats, completats i aplicats pels centres docents, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica i en funció de les característiques del grup d’alumnes, de l’equip docent responsable d’aplicar-los, de les característiques del centre i de l’entorn on està ubicat.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 15 de maig de 2015,

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret, d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, constitueix el desplegament normatiu per al batxillerat del que disposa l’article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i integra el que regula el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat.

2. Aquest Decret és d’aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments del batxillerat.

Article 2

Principis generals

1. El batxillerat forma part de l’educació secundària postobligatòria i comprèn dos cursos acadèmics. Es pot cursar en règim ordinari, en règim nocturn i en règim a distància.

2. El batxillerat es desenvolupa en modalitats diferents i, si escau, en itineraris diferents dins cada modalitat, que permeten als alumnes una preparació especialitzada d’acord amb les seves perspectives i interessos de formació, per incorporar-se als estudis posteriors o al món laboral.

3. Els alumnes poden romandre cursant el batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no. En els règims de nocturn i a distància no hi ha limitació de permanència.

4. Les activitats educatives en el batxillerat han d’afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, per treballar en equip i per aplicar els mètodes d’investigació apropiats.

5. L’escolarització dels alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu s’ha de regir pels principis de normalització i d’inclusió, i ha d’assegurar la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

6. El batxillerat ha de ser impartit pels professors que estableix l’article 94 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

7. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat s’han de coordinar amb els centres que imparteixen els ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i amb els que imparteixen l’educació superior per garantir una transició dels alumnes adequada i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

8. En totes les situacions educatives de l’àmbit escolar han d’estar implícits els valors que sustenten l’educació per a la democràcia i per al coneixement i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la pau, l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones, la coeducació, l’educació per a la interculturalitat i per a la construcció europea, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació viària, l’educació per a la salut i l’educació sexual, atès que aquests àmbits no es poden treballar de manera aïllada, ja que estan íntimament relacionats entre si, amb les competències clau i amb totes les matèries del currículum.

Article 3

Finalitats

Les finalitats del batxillerat són les següents:

a) Proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar els alumnes per accedir a l’educació superior.

Article 4

Objectius

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola i pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític.

c) Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

d) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i les discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb una atenció especial a les persones amb discapacitat.

e) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per aprofitar eficaçment l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

f) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

g) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

h) Emprar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.

j) Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora de l’entorn social.

k) Conèixer, valorar críticament i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva història i el seu patrimoni artístic i cultural.

l) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

m) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.

n) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, feina en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

o) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària i el criteri estètic com a fonts de formació i enriquiment cultural.

p) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

q) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

Article 5

Definicions

1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén per currículum la regulació dels aspectes que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge.

2. El currículum està integrat pels elements següents:

a) Objectius: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’atènyer en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

b) Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa educativa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

c) Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a assolir els objectius de l’etapa i a adquirir competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries.

d) Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment o l’assoliment atès. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables.

e) Criteris d’avaluació: el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen el que es vol valorar i que els alumnes han d’assolir, tant en coneixements com en competències. Responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.

f) Metodologia didàctica: conjunt d’accions, estratègies i procediments organitzats i planificats pels professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

Article 6

Competències clau

1. Als efectes d’aquest Decret, les competències clau del currículum són les següents:

a) Comunicació lingüística.

b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

c) Competència digital.

d) Aprendre a aprendre.

e) Competències socials i cíviques.

f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

g) Consciència i expressions culturals.

2. Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

3. S’ha de potenciar el desenvolupament de la comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Article 7

Orientació i tutoria

1. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar les capacitats bàsiques dels alumnes i a orientar-los per aconseguir la seva maduresa i autonomia. L’acció tutorial ha de permetre tractar els aspectes que també són part de la seva formació però que generalment resten fora de les programacions específiques. D’aquesta manera, contribueix a la formació de la personalitat i afavoreix la reflexió sobre els factors personals i les exigències socials que condicionen els seus desitjos i decisions pel que fa al seu futur.

L’orientació i la tutoria dels alumnes forma part de la funció docent. La programació de les activitats de tutoria i orientació ha de quedar reflectida en el pla d’acció tutorial.

2. Cadascun dels grups en què es distribueixen els alumnes de batxillerat ha de tenir, almenys, un professor que n’exerceixi la funció tutorial, designat pel director del centre, a proposta del cap d’estudis. Correspon a aquesta persona la coordinació de l’equip docent en el desenvolupament i l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge i la tutoria individualitzada dels alumnes del grup.

3. L’equip directiu ha de garantir que el tutor imparteixi docència a tot el grup d’alumnes del qual exerceix la tutoria.

4. Tots els professors que intervenen en un grup d’alumnes n’han d’exercir l’acció tutorial, amb la coordinació del tutor responsable del grup.

5. L’acció tutorial ha de garantir l’orientació dels alumnes en l’elecció de les diferents opcions que permet el batxillerat i un assessorament adient per afavorir la seva continuïtat en el sistema educatiu i en els estudis superiors, proporcionant-los informació sobre les diverses opcions existents. Quan l’alumne opti per no continuar els estudis, se li ha de facilitar orientació sobre l’accés al món laboral.

6. Els equips docents han de col·laborar per prevenir els problemes d’aprenentatge i de convivència que puguin presentar-se i han de compartir tota la informació que sigui necessària per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. Amb aquesta finalitat, s’han de planificar, dins el període de permanència dels professors al centre, horaris específics per a les reunions de coordinació.

7. S’ha de promoure el desenvolupament de fórmules de tutoria compartida i personalitzada que possibilitin un assessorament individualitzat i estable al llarg de l’etapa.

Article 8

Accés

1. Poden accedir als estudis del batxillerat, en qualsevol de les modalitats, els alumnes que estiguin en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria o dels que la normativa declari equivalents a aquest efecte. El títol de graduat en educació secundària obligatòria s’ha d’haver obtingut per l’opció d’ensenyaments acadèmics, excepte en el cas en què el títol no especifiqui l’opció per la qual s’ha titulat.

2. D’acord amb l’article 53.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, el títol de tècnic d’arts plàstiques i disseny permet l’accés directe a qualsevol de les modalitats del batxillerat.

3. Així mateix, d’acord amb l’article 65.3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, el títol de tècnic esportiu permet l’accés a qualsevol de les modalitats del batxillerat.

4. Els alumnes que vulguin accedir al batxillerat procedents de sistemes educatius estrangers necessiten l’homologació, d’acord amb la normativa vigent, dels estudis corresponents a l’educació secundària obligatòria.

Article 9

Organització general

1. L’etapa del batxillerat s’organitza en matèries i comprèn dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en modalitats diferents i, si escau, en itineraris diferents dins cada modalitat.

2. Les matèries s’agrupen en tres blocs d’assignatures:

a) Assignatures troncals.

b) Assignatures específiques.

c) Assignatures de lliure configuració autonòmica.

3. Les modalitats del batxillerat que poden oferir els centres docents són les següents:

a) Ciències.

b) Humanitats i ciències socials.

c) Arts.

4. La modalitat d’humanitats i ciències socials s’organitza en dos itineraris, referits l’un a humanitats i l’altre a ciències socials.

5. Els centres poden elaborar itineraris per orientar els alumnes en l’elecció de les matèries troncals d’opció i específiques.

Article 10

Estructura i organització del primer curs

1. En la modalitat de ciències, els alumnes han de cursar al primer curs les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Filosofia.

b) Llengua castellana i literatura I.

c) Matemàtiques I.

d) Primera llengua estrangera I.

També han de cursar dues matèries d’opció entre les següents:

a) Biologia i geologia.

b) Dibuix tècnic I.

c) Física i química.

2. En la modalitat d’humanitats i ciències socials, els alumnes han de cursar al primer curs les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Filosofia.

b) Llengua castellana i literatura I.

c) Primera llengua estrangera I.

d) Per a l’itinerari d’humanitats, llatí I; per a l’itinerari de ciències socials, matemàtiques aplicades a les ciències socials I.

També han de cursar dues matèries d’opció, organitzades, si escau, en blocs que facilitin el trànsit a l’educació superior, entre les següents:

a) Economia.

b) Grec I.

c) Història del món contemporani.

d) Literatura universal.

3. En la modalitat d’arts, els alumnes han de cursar al primer curs les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Filosofia.

b) Fonaments de l’art I.

c) Llengua castellana i literatura I.

d) Primera llengua estrangera I.

També han de cursar dues matèries d’opció entre les següents:

a) Cultura audiovisual I.

b) Història del món contemporani.

c) Literatura universal.

4. Els alumnes han de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques:

a) Educació física.

b) Dues matèries de les següents:

― Qualsevol matèria no cursada per l’alumne del bloc d’assignatures troncals de qualsevol modalitat, que ha de ser considerada específica a tots els efectes.

― Anàlisi musical I.

― Anatomia aplicada.

― Cultura científica.

― Dibuix artístic I.

Llenguatge i pràctica musicals.

Religió.

― Segona llengua estrangera I.

Tecnologia industrial I.

― Tecnologies de la informació i la comunicació I.

― Volum.

Els centres han d’oferir obligatòriament la matèria de segona llengua estrangera.

5. Els alumnes han de cursar la matèria de llengua i literatura catalana I del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

Les matèries de llengua catalana i literatura I i de llengua castellana i literatura I han de rebre un tractament anàleg.

Article 11

Organització del segon curs

1. En la modalitat de ciències, els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Història d’Espanya.

b) Llengua castellana i literatura II.

c) Matemàtiques II.

d) Primera llengua estrangera II.

També han de cursar dues matèries d’opció entre les següents:

a) Biologia.

b) Dibuix tècnic II.

c) Física.

d) Geologia.

e) Química.

2. En la modalitat d’humanitats i ciències socials, els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Història d’Espanya.

b) Llengua castellana i literatura II.

c) Primera llengua estrangera II.

d) Per a l’itinerari d’humanitats, llatí II; per a l’itinerari de ciències socials, matemàtiques aplicades a les ciències socials II.

També han de cursar dues matèries d’opció, organitzades, si escau, en blocs que facilitin el trànsit a l’educació superior, entre les següents:

a) Economia de l’empresa.

b) Geografia.

c) Grec II.

d) Història de l’art.

e) Història de la filosofia.

3. En la modalitat d’arts, els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Fonaments de l’art II.

b) Història d’Espanya.

c) Llengua castellana i literatura II.

d) Primera llengua estrangera II.

També han de cursar dues matèries d’opció entre les següents:

a) Arts escèniques.

b) Cultura audiovisual II.

c) Disseny.

4. Els alumnes han de cursar dues matèries del bloc d’assignatures específiques:

a) Qualsevol matèria no cursada per l’alumne del bloc d’assignatures troncals de qualsevol modalitat, que ha de ser considerada específica a tots els efectes.

b) Ciències de la terra i el medi ambient.

c) Dibuix artístic II.

d) Fonaments d’administració i gestió.

e) Història de la música i la dansa.

f) Imatge i so.

g) Psicologia.

h) Religió.

i) Segona llengua estrangera II.

j) Tècniques d’expressió graficoplàstica.

k) Tecnologia industrial II.

l) Tecnologies de la informació i la comunicació II.

Els centres han d’oferir obligatòriament la matèria de segona llengua estrangera.

5. Els alumnes han de cursar la matèria de llengua i literatura catalana II del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

Les matèries de llengua catalana i literatura II i de llengua castellana i literatura II han de rebre un tractament anàleg.

Article 12

Currículums

1. Els centres docents han de desplegar, completar i concretar, si escau, els currículums de les diferents assignatures establerts en els annexos d’aquest Decret mitjançant la concreció curricular corresponent.

2. Els currículums de les assignatures troncals es recullen en l’annex 1.

3. Els currículums de les assignatures específiques es recullen en l’annex 2.

4. El currículum de l’assignatura de lliure configuració autonòmica es recull en l’annex 3.

Article 13

Horari

1. La distribució de l’horari lectiu setmanal s’ha d’establir mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

2. Els centres docents, a l’hora de formular la programació general anual, han d’organitzar l’horari escolar, el qual, d’acord amb la normativa vigent, ha de ser supervisat pel Departament d’Inspecció Educativa.

Article 14

Llengües d’ensenyament

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la llengua castellana i les llengües estrangeres cursades són objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les matèries lingüístiques corresponents i, alhora, una eina per impartir assignatures no lingüístiques.

2. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana només s’han d’emprar com a suport en les matèries impartides en llengües estrangeres.

Article 15

Avaluacions

1. Els referents per comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa en l’avaluació de les matèries són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que figuren en els annexos d’aquest Decret.

2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i diferenciada segons les distintes matèries, ha de tenir un caràcter formatiu i ha de ser un instrument per millorar tant els processos d’ensenyament com els processos d’aprenentatge.

3. S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions, inclosa l’avaluació final individualitzada de l’etapa, s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquestes adaptacions no s’han de tenir en compte en cap cas per minorar les qualificacions obtingudes.

4. Els professors han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, per a la qual cosa han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques.

5. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de garantir el dret dels alumnes a una avaluació objectiva i en la qual la dedicació, l’esforç i el rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, per a la qual cosa ha d’establir els procediments oportuns.

6. El professor de cada matèria ha de decidir, en finalitzar el curs, si l’alumne ha aconseguit els objectius i ha assolit un grau d’adquisició de les competències corresponents adequat.

7. L’equip docent, constituït pels professors de l’alumne i coordinat pel tutor, ha de valorar la seva evolució en el conjunt de les matèries i la seva maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat i les competències corresponents.

Article 16

Continuïtat entre matèries del batxillerat

1. La superació de les matèries del segon curs que s’indiquen en l’annex 4 està condicionada a la superació de les corresponents matèries del primer curs, atès que impliquen continuïtat.

2. No obstant això, l’alumne pot matricular-se de la matèria del segon curs sense haver cursat la corresponent matèria del primer curs sempre que el professor que la imparteixi consideri que compleix les condicions necessàries per poder seguir amb aprofitament la matèria de segon. En cas contrari, ha de cursar la matèria del primer curs, que ha de tenir la consideració de matèria pendent, si no ha de ser computable a l’efecte de promocionar.

Article 17

Promoció i permanència

1. Els alumnes promocionen del primer al segon del batxillerat quan hagin superat totes les matèries cursades o tenguin una avaluació negativa en dues matèries com a màxim. En tot cas, s’han de matricular al segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docents han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

2. Sense superar el termini màxim per cursar el batxillerat indicat en l’article 2.3, els alumnes que cursen el batxillerat en règim ordinari poden repetir cada un dels cursos del batxillerat una sola vegada com a màxim, si excepcionalment poden repetir un dels cursos una segona vegada, amb l’informe previ favorable de l’equip docent.

Article 18

Avaluació final individualitzada del batxillerat

1. En finalitzar el batxillerat, els alumnes han de dur a terme una avaluació individualitzada, en la qual s’ha de comprovar l’assoliment dels objectius de l’etapa i el grau d’adquisició de les competències corresponents en relació amb les matèries següents:

a) Llengua catalana i literatura del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

b) Totes les matèries generals cursades en el bloc d’assignatures troncals. En el supòsit de matèries que impliquin continuïtat d’acord amb l’annex 4, s’ha de tenir en compte només la matèria cursada al segon curs.

c) Dues matèries d’opció cursades en el bloc d’assignatures troncals a qualsevol dels cursos. Les matèries que impliquin continuïtat entre el primer i el segon curs d’acord amb l’annex 4 només computen com una matèria; en aquest supòsit, s’ha de tenir en compte només la matèria cursada al segon curs.

d) Una matèria del bloc d’assignatures específiques cursada a qualsevol dels cursos, que no sigui educació física o religió.

2. Només poden presentar-se a aquesta avaluació els alumnes que hagin obtingut una avaluació positiva en totes les matèries.

3. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, havent consultat prèviament les comunitats autònomes, ha d’establir les característiques de les proves per a tot el sistema educatiu espanyol, i per a cada convocatòria les ha de dissenyar i n’ha de fixar el contingut. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir les característiques de la prova de llengua catalana i literatura, i per a cada convocatòria l’ha de dissenyar i n’ha de fixar el contingut.

4. S’han de dur a terme almenys dues convocatòries anuals, una d’ordinària i una altra d’extraordinària.

5. La superació d’aquesta avaluació requereix una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10.

6. Els alumnes que no hagin superat aquesta avaluació o que desitgin augmentar la qualificació final del batxillerat poden repetir-la en convocatòries successives, havent-ho sol·licitat prèviament.

La qualificació de l’avaluació final individualitzada és la més alta de les obtingudes en les convocatòries en què l’alumne s’hagi presentat.

7. En el cas d’alumnes que desitgin obtenir el títol de batxiller per més d’una modalitat, poden sol·licitar que se’ls avaluï de les matèries generals i les d’opció que triïn del bloc d’assignatures troncals corresponents a les modalitats elegides.

Article 19

Títol de batxiller

1. Per obtenir el títol de batxiller és necessari superar l’avaluació final individualitzada i obtenir una qualificació final de l’etapa igual o superior a 5 punts sobre 10, que es dedueix de la ponderació següent:

a) Amb un pes del 60 %, la mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes a cada una de les matèries cursades al batxillerat.

b) Amb un pes del 40 %, la nota obtinguda en l’avaluació final individualitzada del batxillerat.

2. Els alumnes que es trobin en possessió d’un títol de tècnic, de tècnic superior o de tècnic dels ensenyaments professionals de música o de dansa poden obtenir el títol de batxiller superant l’avaluació final individualitzada del batxillerat havent-se examinat de les matèries del bloc d’assignatures troncals que com a mínim s’hagin de cursar en la modalitat i l’itinerari que triïn.

En el títol de batxiller s’ha de fer referència al fet que el títol s’ha obtingut de la forma indicada en el paràgraf anterior, així com la qualificació final del batxillerat, que és la nota obtinguda en l’avaluació final individualitzada del batxillerat.

3. El títol de batxiller faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l’educació superior establerts en l’article 3.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

4. En el títol de batxiller hi ha de constar almenys la informació següent:

a) Modalitat cursada. En el cas d’alumnes que desitgin obtenir el títol de batxiller per més d’una modalitat, s’hi han de fer constar les modalitats que hagin superat en l’avaluació final individualitzada.

b) Qualificació final del batxillerat.

5. L’avaluació positiva en totes les matèries del batxillerat sense haver superat l’avaluació final individualitzada d’aquesta etapa dóna dret a l’alumne a obtenir un certificat que té els efectes laborals i acadèmics prevists en els articles 41.2 b, 41.3 a i 64.2 d de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

Article 20

Atenció a la diversitat

1. En l’organització dels estudis del batxillerat s’ha de parar una atenció especial als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. En aquest sentit, correspon a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats establir les condicions d’accessibilitat i disseny universal i els recursos de suport que afavoreixin l’accés al currículum dels alumnes amb necessitats educatives especials, i adaptar els instruments i, si escau, els temps i suports que assegurin una correcta avaluació d’aquests alumnes. L’escolarització dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, identificats com a tal segons el procediment i en els termes que determini la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, es pot flexibilitzar, en els termes que determini la normativa vigent.

2. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat han d’adoptar mesures d’acolliment i adaptació per als alumnes que s’incorporin en qualsevol moment de l’etapa. La Direcció General de Planificació i Infraestructures Educatives ha d’adoptar les mesures necessàries per fer una distribució equilibrada d’aquests alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics.

Article 21

Autonomia dels centres docents

1. Els centres docents disposen d’autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, així com les normes d’organització i de funcionament del centre en el marc de la legislació vigent.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de potenciar i promoure l’autonomia dels centres, de manera que els seus recursos econòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de feina i d’organització que elaborin, una vegada que siguin convenientment avaluats i valorats. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts.

3. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de feina, formes d’organització, normes de convivència i ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu de matèries, en els termes que estableixi la Direcció General de Planificació i Infraestructures Educatives i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni exigències a l’Administració educativa.

4. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracions educatives, adaptant-les a les característiques dels alumnes i a la seva realitat educativa per atendre tots els alumnes. Així mateix, han d’arbitrar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin la feina en equip.

5. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes en què s’especifiquin les activitats que els uns i els altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu.

6. Per impulsar l’autonomia dels centres, la Direcció General de Planificació, i Infraestructures Educatives ha de potenciar la funció directiva mitjançant mesures específiques adreçades a reforçar el lideratge i la responsabilitat del director i de l’equip directiu i la coresponsabilitat dels òrgans de coordinació.

7. La Direcció General d’Educació i Cultura ha d’exercir les funcions de supervisió i d’avaluació corresponents per garantir l’exercici de l’autonomia dels centres i la defensa dels drets dels alumnes i de la comunitat educativa en general.

Article 22

Projecte educatiu

1. El projecte educatiu és un instrument de planificació institucional del centre, que concreta les intencions educatives consensuades per la comunitat educativa i serveix per donar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre.

2. Els centres han d’elaborar el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques dels alumnes, les directrius i les propostes del consell escolar i del claustre i les aportacions de les associacions d’alumnes i les de pares i mares d’alumnes.

3. El projecte educatiu ha d’incloure com a mínim els elements següents:

a) Els trets d’identitat del centre.

b) La concreció curricular.

c) El pla d’atenció a la diversitat.

d) El pla d’acció tutorial.

e) El projecte lingüístic.

f) El reglament d’organització i funcionament.

4. Els centres han de fer públic el seu projecte educatiu i també els altres aspectes que puguin facilitar informació sobre el centre i orientació als alumnes i als pares o tutors legals, de manera que s’afavoreixi una implicació més gran del conjunt de la comunitat educativa.

5. Els centres estan obligats, com a mínim cada cinc anys, a dur a terme la revisió i, si escau, la modificació del projecte educatiu amb la participació de tota la comunitat educativa.

Article 23

Concreció curricular

1. La concreció curricular del centre és el document que desplega, completa, adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent, i forma part del projecte educatiu. Suposa l’establiment d’un marc comú, acordat pel claustre, que defineixi les línies educatives del centre i que doni coherència i continuïtat al llarg de tota l’etapa educativa a les programacions docents que en formen part.

2. La concreció curricular ha de contenir com a mínim els elements següents:

a) Les programacions docents.

b) Els itineraris de les diverses modalitats.

c) Els programes de reforç als alumnes amb matèries pendents i el seguiment dels alumnes repetidors.

3. Per fomentar la innovació i promoure l’autonomia dels centres, la concreció curricular es pot dur a terme mitjançant projectes específics adreçats a millorar l’èxit escolar, que assegurin als alumnes l’adquisició de les competències i els objectius del currículum.

Article 24

Programacions docents

1. Els centres docents han de desplegar, completar, adequar i concretar els currículums d’acord amb l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, mitjançant la programació docent per a cadascuna de les matèries de cada curs.

2. Els departaments didàctics són els òrgans responsables de l’elaboració de les programacions docents. En aquest àmbit, el cap de departament corresponent ha de coordinar el procés d’elaboració de les programacions docents, tenint en compte les característiques dels alumnes i de l’entorn del centre.

3. La programació docent ha d’incloure, com a mínim, els elements següents:

a) L’adequació i la seqüenciació dels objectius específics de la matèria.

b) La seqüència dels continguts.

c) Els mètodes pedagògics.

d) La distribució espai-temps.

e) Les activitats d’ampliació i de reforç.

f) Els criteris d’avaluació i de qualificació.

g) Els estàndards d’aprenentatge avaluables.

h) Els materials i recursos didàctics que s’han d’utilitzar.

i) Els procediments de suport i de recuperació.

j) Les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

k) Les activitats complementàries i extraescolars que l’equip docent pretén fer.

l) La contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clau.

4. La programació ha de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. També ha d’incloure els plans d’actuació i les mesures de suport per facilitar a aquests alumnes el desenvolupament de les competències i l’assoliment dels objectius d’aquesta etapa.

5. Les programacions docents són públiques i han d’estar a l’abast de la comunitat educativa. Els centres han de donar una publicitat especial als objectius educatius, als criteris d’avaluació, als estàndards avaluables, als criteris de qualificació i a les mesures de recuperació.

6. Les programacions docents s’han de desplegar en programacions d’aula, organitzades en unitats seqüenciades. El director del centre ha de poder consultar les programacions d’aula.

7. Els departaments didàctics de les matèries lingüístiques han de coordinar les programacions didàctiques de les matèries lingüístiques.

Article 25

Materials curriculars

1. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin la tasca dels professors en aquest sentit i regulin els procediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s’adaptin al rigor científic adequat a l’edat dels alumnes i al currículum establert pel Govern de les Illes Balears mitjançant aquest Decret. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de vetllar perquè en els materials educatius s’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari d’inspecció que exerceix l’Administració educativa.

Article 26

Participació dels pares i tutors legals en el procés educatiu

1. De conformitat amb el que estableix l’article 4.2 e de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, els pares o tutors legals han de participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels fills o tutelats, conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció, col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per facilitar el seu progrés educatiu i tenir accés als documents oficials d’avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions relatius als fills o tutelats.

2. El professor tutor ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt dels professors dels alumnes que tutoritza i, en conseqüència, ha de mantenir una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l’exercici dels drets reconeguts en l’article 4.1 d i g de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol.

3. Els centres han de cooperar estretament amb els pares o tutors legals i establir mecanismes per afavorir la seva participació en el procés educatiu dels fills o tutelats.

Disposició addicional primera

Proves lliures, règim nocturn i règim a distància

1. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha d’organitzar periòdicament proves perquè les persones més grans de vint anys puguin obtenir directament el títol de batxiller, sempre que demostrin haver assolit els objectius del batxillerat, establerts en l’article 33 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, així com els fixats en el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre.

2. En el batxillerat cursat en el règim nocturn no és d’aplicació el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 17 d’aquest Decret.

3. En el batxillerat cursat en el règim a distància no és d’aplicació el que s’estableix en l’article 17 d’aquest Decret.

Disposició addicional segona

Ensenyaments de religió

1. Els alumnes que cursin religió poden triar entre l’ensenyament de les confessions religioses amb les quals l’Estat té subscrits acords internacionals o de cooperació en matèria educativa.

2. La determinació del currículum de l’assignatura de religió és competència de la corresponent autoritat religiosa. Els professors responsables dels ensenyaments de les diverses religions han d’elaborar la programació docent corresponent.

3. L’avaluació de l’assignatura de religió s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres assignatures del batxillerat.

Disposició addicional tercera

Adaptació de referències

Les referències fetes per la normativa vigent a les modalitats, vies i matèries del batxillerat s’han d’entendre fetes a les modalitats, als itineraris, als blocs d’assignatures i a les matèries corresponents recollits en aquest Decret.

Disposició addicional quarta

Centres autoritzats per impartir les diverses modalitats

1. Els centres docents que a l’entrada en vigor d’aquest Decret impartien la modalitat de ciències i tecnologia queden autoritzats a impartir la modalitat de ciències establerta en aquest Decret.

2. Així mateix, els centres que a l’entrada en vigor d’aquest Decret impartien la modalitat d’arts o la modalitat d’humanitats i ciències socials, o totes dues, queden autoritzats a impartir aquestes mateixes modalitats establertes en aquest Decret.

Disposició transitòria única

Calendari d’aplicació

Aquest Decret s’ha d’aplicar al primer curs del batxillerat el curs escolar 2015-2016. Per al segon curs, no s’ha d’aplicar fins al curs escolar 2016-2017.

Disposició derogatòria única

Derogació de normativa

1. El Decret 82/2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, queda derogat a l’inici del curs escolar 2016-2017.

2. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en els punts en què s’oposen al que disposa aquest Decret.

Disposició final primera

Desplegament

S’autoritza el conseller d’Educació, Cultura i Universitats a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 15 de maig de 2015

El president

José Ramón Bauzá Díaz

La consellera d’Educació, Cultura i Universitats

Maria Núria Riera Martos

ANNEX 1

Assignatures troncals

ARTS ESCÈNIQUES

Finalitat de l’assignatura

Les arts escèniques, matèria troncal pròpia de la modalitat del segon curs del batxillerat d’arts, s’entenen com l’estudi i la pràctica del conjunt de manifestacions que requereixen d’una representació duta a terme per un o diversos emissors i un públic que la rebi. Així, constitueixen una forma d’art viva i efímera, que, tradicionalment, es circumscrivia al teatre, la dansa i la música. No obstant això, en l’actualitat, aquestes manifestacions es difuminen i barregen per generar noves formes de presentació escènica.

L’objectiu final de la matèria és que l’alumne, mitjançant el coneixement i l’ús de diverses tècniques i habilitats pròpies de les arts escèniques, com ara la dramaticitat, l’expressió corporal i el fet musical, pugui transmetre pensaments, emocions, vivències, idees i conceptes. Per aconseguir aquest objectiu, la programació i les seqüències didàctiques han de tenir en compte l’harmonia entre el saber i el saber fer; és a dir, entre els ensenyaments teòrics i les aplicacions pràctiques.

A més, les arts escèniques impliquen el funcionament d’un procés comunicatiu amb un triple vessant, perquè no tan sols s’expliquen per la seva naturalesa artística, sinó que han de preveure els factors socials i culturals que es manifesten en uns codis específics i diferenciats. Per tant, la matèria contribueix a incrementar l’interès dels alumnes envers diferents manifestacions artístiques i a entendre que el fet teatral forma part d’un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’estudi i gaudi; en definitiva, ensenyar a saber ser.

Així, mitjançant aquests ensenyaments, l’alumne ha d’assolir la motivació necessària per participar en diferents propostes, i a la vegada reforçar valors com l’autoestima, la seguretat en sí mateix, la responsabilitat, la iniciativa i l’autonomia. Aquest procés, en una matèria com arts escèniques, no pot ser mai individual, i, en requerir la participació dels altres, enforteix l’empatia i les relacions interpersonals, la qual cosa condueix al rebuig de la violència i de prejudicis i estereotips de tota mena. Aquests ensenyaments contribueixen a la resolució pacífica de conflictes, ja que la feina és completament activa i experimental i necessita de la col·laboració grupal, mitjançant la negociació, el diàleg i la predisposició solidària, per arribar a un resultat satisfactori.

Finalment, i de forma semblant a les altres matèries del batxillerat, les arts escèniques requereixen una feina individual i col·lectiva que condueix a l’èxit. L’esforç i la disciplina són imprescindibles en l’execució dels exercicis i en el muntatge d’espectacles escènics. Partint de les pròpies capacitats, l’alumne ha de demostrar motivació, compromís i esperit de superació. En el moment en què es canvia una posició passiva per una d’activa s’han de posar en pràctica els coneixements i les habilitats treballades i és llavors quan l’alumne pren consciència de les seves limitacions i capacitats reals, camí que condueix al procés de maduració que s’ha d’assolir al final de l’etapa.

Estructura del currículum

El currículum s’estructura en cinc blocs: “Bloc 1. Les arts escèniques i el seu context històric”, “Bloc 2. L’expressió i la comunicació escènica”, “Bloc 3. La interpretació en les arts escèniques”, “Bloc 4. La representació i l’escenificació” i “Bloc 5. La recepció d’espectacles escènics”. Aquesta distribució no s’ha d’entendre rígidament; ans al contrari, les unitats didàctiques que la desenvolupen han de partir d’una visió integral del que es proposa al currículum, incloent, en la mesura que sigui possible, continguts dels diferents blocs.

El primer bloc, “Les arts escèniques i el seu context històric”, se centra, per una banda, en els coneixements bàsics de la història del teatre en les tradicions orientals i occidentals, així com en les característiques diferenciadores seguint un eix cronològic. D’altra banda, es tracta que l’alumne, a partir de criteris estètics i artístics, apliqui allò que ha estudiat per a la construcció de mons dramàtics i personatges, i valori les possibilitats expressives que les diferents formes ofereixen. En definitiva, l’apropament a la matèria en aquest bloc ha de ser doble: diacrònic i sincrònic.

El segon bloc, “L’expressió i la comunicació escènica”, té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats expressives i creatives mitjançant l’aplicació de les tècniques que intervenen en les formes de presentació escènica. Per tant, la finalitat és que l’alumne conegui i utilitzi els recursos que intervenen en una representació teatral: acció dramàtica, creació i caracterització de personatges, activitats d’interpretació (joc dramàtic, improvisació i dramatització), disseny d’escenes (il·luminació, recursos sonors...) i d’altres (indumentària, maquillatge...). Aquestes tècniques s’han d’aplicar tant a propostes individuals com a d’altres de col·lectives.

Amb l’etiqueta “La interpretació en les arts escèniques”, eix del tercer bloc, es troba l’explicació de diverses teories sobre la interpretació que ofereixen a l’actor eines que permeten l’execució de la partitura teatral. Els alumnes han de dur a la pràctica, a través de la creació de personatges, els conceptes que se’ls han explicat per desenvolupar destreses, capacitats i habilitats expressives com a intèrprets.

El quart bloc, “La representació i l’escenificació”, s’articula en una triple direcció que parteix d’elements teòrics per arribar a la planificació i l’execució d’un projecte global de posada en escena d’un espectacle concret. Pel que fa al primer punt, s’ha d’afavorir el coneixement de les tipologies bàsiques de l’espectacle escènic, tant clàssic com d’avantguarda, així com d’altres manifestacions escèniques actuals. La planificació parteix del disseny de la dramatúrgia, la producció, la realització i la direcció de l’espectacle i arriba al moment de l’assaig. L’objectiu de tot espectacle teatral és la seva representació, que és la culminació d’aquest bloc i la finalitat darrera dels estudis dramàtics.

El bloc final, “La recepció d’espectacles escènics”, es divideix en els dos aspectes que tenen a veure amb la forma en què una obra és rebuda pel públic i la crítica. Així, es fa necessària la reflexió sobre textos dramàtics i la valoració de tot tipus d’espectacles teatrals, després d’haver introduït els conceptes de públic i les seves característiques. Tot plegat, es tracta d’afavorir l’esperit crític i expressar-lo amb rigor i coherència.

En definitiva, el que pretén aquest currículum és la concepció global del fet teatral, entès com a fenomen literari, d’expressió del patrimoni cultural i també com a desenvolupament pràctic. El cercle es tanca quan l’alumne ha participat activament en el procés creatiu (planificació, producció i execució) que suposa dur un espectacle davant el públic i rebre’n les opinions. Des del moment en què la crítica és assumida i es posen els mitjans que condueixen a la millora, el procés es reobre i ajuda a formar individus amb criteri propi, autonomia personal i capacitat creativa que, com a persones tolerants, solidàries i participatives, mostren una cultura artística que els permet gaudir com executants i com espectadors.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Les arts escèniques s’han d’abordar des d’un enfocament pràctic, ja que l’objectiu darrer de la matèria és la posada en escena d’allò que els alumnes han produït en equip al llarg del curs. Aquesta motivació posa en funcionament eines que afavoreixen l’autoestima, la capacitat crítica i la creació artística. S’ha d’insistir en el fet que la finalitat de la matèria no és formar actors professionals, sinó que el que es pretén és potenciar les capacitats expressives i creatives dels alumnes, en les quals, si de cas, aprofundiran en estudis superiors d’art dramàtic.

La matèria arts escèniques s’entén d’una forma activa i pluridireccional, en el sentit que els alumnes, a partir de la formació humanística, artística i cultural que aquests estudis comporten, es converteixen tant en emissors –el que anomenaríem actor entès en un sentit ampli del terme– com en receptors. El procés culmina quan l’alumne es converteix en crític tant de produccions pròpies com dels treballs d’altri i, finalment, en un futur espectador que aprecia el teatre com la font d’expressió i de gaudi que és.

Per aconseguir el que s’acaba de dir, la metodologia ha de tenir en compte que els continguts teòrics han de comportar sempre una aplicació pràctica. En els blocs 2 i 3, per exemple, s’han de treballar els instruments de l’intèrpret que desenvolupen tant l’expressió corporal com la gestual, l’oral i la ritmicomusical mitjançant la improvisació i altres tècniques dramàtiques. Amb aquest tipus de propostes didàctiques s’incideix no tan sols en la competència de consciència i expressions culturals, sinó també en la lingüística. Òbviament, aquestes competències no són exclusives dels apartats esmentats sinó que també es treballen a la resta del currículum.

Així mateix, les competències socials i cíviques es potencien amb l’elecció d’uns materials dramàtics que plantegin i afavoreixin la resolució de conflictes i situacions de problemàtica personal i social. A partir de l’estudi de les possibilitats escèniques de les propostes aportades, l’alumne enceta un procés reflexiu sobre la realitat que el duu a una relació dinàmica i crítica amb el món que l’envolta i que li serà útil per a la vida adulta.

Recursos didàctics

El departament ha de fer una reflexió sobre la utilitat del llibre de text com a eina única per treballar les competències. Si es troba un manual que respongui a l’enfocament competencial i eminentment pràctic de la matèria, aquest ha de ser una guia bàsica tant per al professor com per a l’alumne. En qualsevol cas, el desenvolupament de la matèria requereix també de la lectura de textos, fragments o obres senceres que, en forma d’antologia, podrien servir per preparar les execucions dels alumnes a partir de les seves preferències, capacitats, preocupacions, etc.

A les societats de la informació i del coneixement que emergeixen de la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació és un error no fer ús dels recursos que estan a disposició de tota la comunitat educativa. En aquest sentit, les possibilitats didàctiques que es poden trobar a Internet són infinites, i van des de la recerca d’informació fins a l’aplicació pràctica en noves formes d’expressió escènica. A la xarxa es poden trobar arxius i editors d’àudio i vídeo; textos, partitures i propostes d’expressió corporal i coreogràfiques; enregistraments i edicions d’espectacles i actuacions; tutorials de veu i cant; exemples de videocreacions diverses... que s’han d’aprofitar com la font inesgotable que són a l’hora de programar i seqüenciar les unitats didàctiques.

Distribució espai-temps

La matèria requereix d’una aula adient (una sala prou gran, un mobiliari multifuncional que es pugui adaptar a les diverses necessitats que sorgeixen durant la planificació i el muntatge d’un espectacle, a més d’un equipament bàsic d’il·luminació i so), encara que també s’hauria de tenir la possibilitat d’emprar altres espais per respondre a les diferents propostes didàctiques.

Pel que fa a la distribució horària, aquesta s’ha d’adequar a les especificitats de la matèria, que difícilment pot ser impartida en sessions de cinquanta-cinc minuts. Així, s’haurien d’agrupar en un mínim de dues de seguides i, sempre que l’horari ho permeti, en la franja final de la jornada escolar. L’objectiu és optimitzar el temps real disponible durant la sessió tenint en compte la complexitat de les pràctiques inherents a la matèria. La banda temporal suggerida es justifica per la necessitat de la flexibilitat horària que requereix la producció d’una obra. Segurament, quan s’apropi el moment de mostrar el producte final que s’ha treballat durant el curs, sorgiran imprevists a què es pot fer front amb aquest horari.

Tipologia d’agrupaments

Per treballar amb aprofitament les arts escèniques, s’ha de partir d’un grup reduït i divers d’alumnes. La pràctica teatral que es planteja com a objectiu darrer d’aquest currículum necessita d’un tipus d’agrupament que permeti una atenció individualitzada i, alhora, una feina en equip que difícilment es pot aconseguir en gran grup.

Tractament disciplinari

Poques matèries ofereixen la possibilitat d’un tractament interdisciplinari tan ampli com aquesta, que no tan sols presenta la possibilitat de treballar amb altres matèries del centre, sinó també amb professionals externs que poden impartir els seus coneixements en forma de seminaris, conferències, classes magistrals, etc.

Del que s’acaba d’esmentar es dedueix que s’ha d’afavorir el desenvolupament de la feina en equip dels professors del centre de forma coordinada. El batxillerat d’arts es configura a partir d’unes matèries troncals i d’altres d’específiques que faciliten la interacció amb el fet teatral. D’aquesta manera, per exemple, es poden aprofitar els continguts impartits a llengua castellana i literatura i llengua catalana i literatura per a la part teòrica de la matèria, i així evitar repeticions i reiteracions innecessàries.

A les troncals d’opció, els vincles obvis amb disseny (tot el que fa referència a escenografia, maquillatge, vestuari, grafisme dels programes i cartells...) i cultura audiovisual (aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació, fonts documentals...) s’han de fer servir a l’hora de plantejar propostes escèniques. Aquesta interdisciplinarietat es pot completar amb l’oferta específica del centre. Imatge i so, tecnologies de la informació i la comunicació II i dibuix artístic II, entre altres, obren un ventall de possibilitats de què la matèria podria treure’n profit.

Avaluació

L’avaluació ha de partir dels coneixements previs per arribar a la comprensió de totes les facetes que implica el fet teatral, ha d’estar basada en l’adquisició de les competències i ha d’incloure les fases inicial, final i sumatòria. A més, ha de preveure l’autoavaluació tant de l’alumne com del professor.

La feina diària a l’aula i la participació activa i constructiva en les tasques i les activitats demandades per la programació són objecte d’avaluació i han d’incloure el progrés de l’alumne de forma individual i com a integrant del grup, valorar-ne les habilitats expressives i creatives i la seva predisposició i compromís davant les propostes que se li presenten.

La identificació, la comprensió i l’explicació de les característiques pròpies de les arts escèniques en una doble perspectiva, sincrònica i diacrònica, i amb l’ajuda de fonts de consulta tradicionals i digitals, són elements del procés d’avaluació. A més, s’ha de considerar la capacitat per donar forma a personatges que responguin a la producció, desenvolupament i resolució de conflictes dramàtics atenent a diferents teories interpretatives.

En qualsevol cas, i atès el component eminentment pràctic de la matèria, i tenint també present que l’avaluació ha de ser un procés continu, el professor ha d’avaluar la tasca final, la realització d’un projecte escènic, tot sospesant la capacitat de l’alumne a l’hora d’adoptar els diferents rols que implica la materialització del fet teatral.

Si el procés de creació escènica es tanca amb la recepció del públic i la crítica, el procés d’avaluació ha d’incloure ambdós aspectes. Des del moment que la segona es converteix en autocrítica de les pròpies produccions, l’alumne aplica no tan sols l’autoavaluació, sinó que la pot fer extensiva a la resta de companys mitjançant la coavaluació.

És evident que el professor ha d’avaluar tot el procés i, si escau, reconduir-lo, per a la qual cosa ha d’establir indicadors d’assoliment. A més, s’hi han de recollir diferents aspectes, com ara la gestió de l’aula –que ha de tenir en compte com a elements bàsics l’anàlisi dels espais, la temporització i les relacions i els conflictes–, les febleses i les fortaleses de la programació, la relació amb els alumnes i les famílies, la metodologia i, en definitiva, l’eficiència en el procés d’aprenentatge.

El paper dels docents

Partint dels coneixements que els alumnes han assolit al llarg de la seva formació, el professor d’arts escèniques ha d’adoptar un paper actiu com a gestor del procés d’aprenentatge dels alumnes, els quals ha de motivar perquè s’impliquin en les tasques proposades. Amb aquesta finalitat, ha d’organitzar i animar activitats que facilitin la feina col·lectiva i individual. A més, ha d’afavorir l’establiment de relacions interpersonals satisfactòries entre els alumnes i, si se dóna el cas, resoldre els conflictes que puguin sorgir durant les classes.

La pràctica docent avui té dos pilars fonamentals: la feina en equip i les TIC. Pel que fa al primer aspecte, la feina amb altres professors suposa la coordinació a fi d’optimitzar recursos i aconseguir aprenentatges significatius dels alumnes. La segona qüestió implica no tan sols la formació en tecnologies de la informació i la comunicació, sinó també la seva aplicació a l’aula.

En una matèria com arts escèniques, centrada en l’expressió i creativitat personals, el professor és un transmissor de valors en el sentit que les seves propostes han de ser conductores de les competències socials i cíviques. L’autocrítica és part de la pràctica ciutadana democràtica, i l’autoavaluació de les pròpies actuacions es pot considerar la materialització d’aquella en l’àmbit acadèmic.

Participació de les famílies

D’acord amb el que marca la llei, les famílies han de tenir un paper actiu en el procés educatiu en la mesura que han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació de la matèria i han de donar suport a la pràctica docent per facilitar els aprenentatges. En aquest sentit, s’ha de facilitar la participació de les famílies en la mesura que sigui possible, per exemple, en el muntatge final.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria d’arts escèniques contribueix, bàsicament, al desenvolupament de les competències clau següents: consciència i expressions culturals, comunicació lingüística i competències socials i cíviques.

La competència que es refereix a la consciència i les expressions culturals comporta apreciar el fet cultural i artístic, a més de disposar de les eines que faciliten la comprensió de les diferents materialitzacions escèniques. Això implica la valoració i la sensibilització que condueixen, a través de la imaginació, al gaudi i a la creació. Així mateix, suposa la valoració d’expressions artístiques i culturals amb una actitud respectuosa cap a les manifestacions alienes i oberta cap a les noves formes creatives. D’aquesta manera, la matèria contribueix a la consciència de pertànyer a una cultura generadora d’un patrimoni que s’enriqueix amb l’aportació d’altres comunitats i cultures i que, com a conseqüència, és un bé immaterial que s’ha de protegir.

Des del moment que la creació artística és un procés col·lectiu, s’ha de disposar de tècniques cooperatives que s’activen treballant en equip. Hi intervenen, d’aquesta manera, les competències socials i cíviques, ja que l’alumne ha d’assolir la seva part alíquota dels seus deures individuals a les tasques que se li encomanen, a la vegada que ha de fer ús de la negociació, el diàleg i el respecte -rebutjant qualsevol estereotip i ús discriminatori- per contribuir al resultat final, la posada en escena d’una producció teatral, que és sempre el resultat solidari de la feina en equip. Les manifestacions escèniques suposen el contacte directe amb la realitat social i la seva diversitat; és a dir, amb la coeducació, en la mesura que el fet d’actuar implica l’assumpció de problemàtiques i situacions diverses que afecten l’ésser humà al llarg de la seva vida, no tan sols com a individu, sinó també com a integrant d’una societat.

Pel que fa a la comunicació lingüística, és obvi que és impossible participar del fet escènic sense tenir-la en consideració. Les manifestacions literàries que es treballen a la matèria parteixen generalment de la lectura i la comprensió d’un text, que pot servir tant per treballar l’expressió oral i la dicció com per fomentar la creació de discursos escènics individuals o col·lectius.

D’altra banda, la competència digital ofereix, als estudiants d’arts escèniques, la possibilitat d’usar fonts d’informació diverses relacionades directament amb les tecnologies amb la finalitat de destriar, ordenar i comprendre la informació, tot aplicant l’esperit crític. Les possibilitats són immenses i els recursos, impossibles d’exhaurir. Així mateix, les capacitats que l’alumne ha de posar en funcionament a l’hora de gestionar allò que les modernes tecnologies aporten contribueixen a un aprenentatge permanent i autònom, pilar de la competència d’aprendre a aprendre.

Finalment, la competència que fa referència al sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor es desenvolupa des del moment en què l’alumne ha de prendre decisions per dur a terme i gestionar els seus projectes escènics amb rigor i eficiència.

En definitiva, les arts escèniques potencien les competències que s’activen a través de la feina en equip per desenvolupar projectes en comú amb un objectiu finalista, la producció d’un espectacle de caire teatral. Són, així mateix, una eina immillorable per insistir en les competències lingüístiques, socials i cíviques, en tant que faciliten la interacció i l’acceptació dels altres. A més, potencien l’autoconfiança, la motivació, l’esperit emprenedor i les habilitats per aprendre a aprendre. Planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats són indissolubles de l’execució d’un projecte escènic.

Objectius específics

Els ensenyaments d’arts escèniques tenen els objectius que s’esmenten a continuació:

1. Conèixer i aplicar els conceptes bàsics de les arts escèniques i de la seva història, tot demostrant-ne una adquisició sòlida i vivencial.

2. Comprendre els elements constitutius de la diversitat de les arts escèniques i dels espectacles que s’hi relacionen amb un objectiu finalista, la posada en escena d’un projecte escènic.

3. Estimular la capacitat crítica de les produccions escèniques pròpies i alienes, i analitzar-ne la diversitat, els valors artístics i altres qüestions com ara el context sociocultural i econòmic a fi de generar valoracions amb rigor i coherència i fomentar l’assistència futura a espectacles teatrals.

4. Reflexionar sobre les arts escèniques com a procés comunicatiu i posar especial èmfasi en el públic i en les teories de la recepció.

5. Motivar l’interès per adquirir la capacitat de la feina en grup i per assumir tasques i responsabilitats en projectes col·lectius amb la finalitat de desenvolupar la identitat personal.

6. Demostrar i perfeccionar les destreses expressives i creatives, en projectes individuals o grupals, mitjançant l’experimentació dels elements que configuren l’acció dramàtica i dels diferents paradigmes interpretatius, partint d’un pla preestablert o de la improvisació.

7. Entendre i usar les arts escèniques com a mitjà d’expressió individual i col·lectiva, tant diacrònicament com sincrònicament, a partir de problemàtiques socials a fi de generar eines per a la resolució de conflictes.

8. Reflexionar sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació i aplicar-les com a formes alternatives de presentació escènica en un procés de canvi continu.

9. Dissenyar, organitzar i conèixer el procés de producció d’un projecte concret d’escenificació, assumir diferents rols i participar en el producte final.

10. Valorar la riquesa del patrimoni cultural i la diversitat pròpia i aliena a través de les produccions escèniques de diferents societats com a font de gaudi personal i mitjà per a la participació activa en el seu perllongament en el temps.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. LES ARTS ESCÈNIQUES I EL SEU CONTEXT HISTÒRIC

Continguts

Concepte i tipologia de les arts escèniques.

Les arts escèniques i les seves grans tradicions: Orient i Occident.

Les arts escèniques i la seva història: moments de canvi i transformació.

Elements comuns en les arts escèniques: dramaticitat i teatralitat.

Naturalesa, descripció i classificació dels codis de significació escènica.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Demostrar un coneixement sòlid i crític dels conceptes fonamentals de les arts escèniques.

1.1. Coneix i valora la gènesi i l’evolució històrica de les diferents modalitats d’espectacle escènic.

1.2. Identifica els diferents tipus d’espectacle escènic presents en l’entorn en funció de les seves característiques.

2. Identificar, comprendre i explicar les característiques fonamentals de les diferents formes de la representació i l’espectacle escènic, en una perspectiva històrica.

2.1. Explica, emprant un vocabulari específic i adequat, les característiques de les diferents formes de representació.

2.2. Reconeix i situa en el temps i l’estil els diferents espectacles visionats a l’aula.

3. Identificar, valorar i saber utilitzar els diferents estils escènics i paradigmes interpretatius.

3.1. Fa servir diferents formes de crear mons dramàtics en funció de criteris estètics i artístics.

3.2. Aplica els recursos expressius disponibles per a la construcció de personatges.

BLOC 2. L’EXPRESSIÓ I LA COMUNICACIÓ ESCÈNICA

Continguts

Exploració i desenvolupament harmònic dels instruments de l’intèrpret: expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical.

Estudi de l’escena com a espai significant.

Anàlisi del rol i del personatge: de la conducta dramàtica a la conducta teatral.

Exploració dels elements en l’expressió: personatge, situació, acció i conflicte.

Exploració i desenvolupament de processos: anàlisi, caracterització i construcció del personatge.

Exploració i desenvolupament de tècniques: joc dramàtic, improvisació, dramatització i creació col·lectiva.

Anàlisi i control de recursos literaris i altres materials.

Exploració i desenvolupament de recursos plàstics: disseny de l’escena, indumentària, maquillatge, il·luminació i recursos sonors.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Demostrar les capacitats expressives i creatives necessàries per a la recreació de l’acció dramàtica i dels elements que la configuren.

1.1. Desenvolupa les seves capacitats expressives i creatives.

1.2. Demostra implicació en la millora de les seves capacitats a través de la feina individual i col·lectiva.

2. Interpretar peces en les quals es valorin les destreses i habilitats adquirides.

2.1. Aplica les habilitats tècniques necessàries en les activitats d’interpretació.

2.2. Col·labora amb el grup i respecta les regles fixades per aconseguir un resultat concorde amb les seves pròpies possibilitats.

3. Conèixer i utilitzar les diferents tècniques per recrear l’acció dramàtica, dissenyar personatges i configurar situacions i escenes.

3.1. Construeix personatges i els situa en tot tipus de situacions, desenvolupant les accions pròpies dels mateixos.

3.2. Empra amb propietat tots els conceptes referits als elements que intervenen en l’expressió i la comunicació escènica.

BLOC 3. LA INTERPRETACIÓ EN LES ARTS ESCÈNIQUES

Continguts

Presentació i estudi de les teories de la interpretació.

Anàlisi del personatge a partir de la situació, l’acció, el conflicte, els seus objectius i funcions.

La partitura interpretativa i la seva execució.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Investigar sobre les diferents teories d’interpretació.

1.1. Coneix i explica raonadament les diferents teories de la interpretació.

2. Mostrar motivació, interès i capacitat per a la feina en grup i per assumir tasques i responsabilitats en projectes col·lectius.

2.1. Empra fonts de documentació en processos bàsics d’indagació i investigació. Valora la implicació en la feina diària de l’aula i la participació activa en les diferents activitats i tasques implícites en els processos d’aprenentatge.

3. Desenvolupar destreses, capacitats i habilitats expressives i creatives amb la finalitat d’abordar la recreació i representació de l’acció dramàtica.

3.1. Mostra interès pel desenvolupament de les seves pròpies capacitats interpretatives i expressives.

BLOC 4. LA REPRESENTACIÓ I L’ESCENIFICACIÓ

Continguts

L’espectacle escènic: concepte i característiques.

Tipologies bàsiques de l’espectacle escènic: clàssic, d’avantguarda, corporal, occidental, oriental, d’objectes, musical, d’interior, de carrer.

Altres formes de presentació escènica: happening, performance, vídeo-teatre o teatre-dansa.

El disseny d’un espectacle: equips, fases i àrees de feina.

La dramatúrgia en el disseny d’un projecte escènic.

La producció i la realització d’un projecte de creació escènica.

La direcció d’escena de projectes escènics.

Els assajos: tipologia, finalitats i organització.

Exhibició i distribució de productes escènics.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Participar en el disseny i la realització de projectes de creació i difusió escènica, assumint diferents rols.

1.1. Valora la implicació en la creació i l’exhibició d’espectacles escènics, assumint i duent a terme les tasques del rol que en cada cas hagi d’exercir.

2. Conèixer i comprendre els processos i fases presents en un projecte d’escenificació, identificant i valorant les tasques i responsabilitats de cada creador individual.

2.1. Participa activament en el disseny i la realització d’un projecte escènic.

2.2. Identifica amb precisió els diferents rols i les activitats i tasques pròpies de cada rol.

3. Organitzar i planificar els assajos i la distribució de tasques als equips de feina.

3.1. Assumeix el paper que ha de complir com a integrant de la nòmina teatral exercint de manera responsable les seves funcions.

BLOC 5. LA RECEPCIÓ D’ESPECTACLES ESCÈNICS

Continguts

El públic: concepte i tipologies.

Aspectes bàsics del procés de recepció.

Anàlisi dels espectacles escènics.

La crítica escènica en els seus aspectes bàsics.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar i comentar, amb actitud reflexiva i esperit crític, tot tipus de textos dramàtics i espectacles teatrals, identificant-ne i valorant-ne les característiques singulars i les implicacions artístiques.

1.1. Identifica i reflexiona sobre les característiques i les implicacions de textos dramàtics i espectacles teatrals amb esperit crític.

1.2. Fa crítiques escèniques, amb rigor i solidesa, utilitzant la terminologia adequada.

1.3. Consulta les fonts d’informació adequades per elaborar els treballs encomanats.

2. Conèixer el concepte de públic, i fer una lectura reflexiva i crítica de l’esdeveniment artístic i cultural, amb rigor i coherència.

2.1. Coneix i descriu el concepte de públic i aprofundeix en el procés de recepció.

2.2. Comprèn la complexitat del fenomen artístic extraient conclusions pròpies i reelaborant els coneixements adquirits en la matèria.

BIOLOGIA

Finalitat de l’assignatura

La biologia del segon curs del batxillerat té com a objectiu fonamental afavorir i fomentar la formació científica dels alumnes, partint de la seva vocació per l’estudi de les ciències. Contribueix a consolidar el mètode científic com a eina habitual de feina, estimulant la curiositat dels alumnes i la seva capacitat de raonar, de plantejar hipòtesis i de dissenyar experiments, d’interpretar dades i de resoldre problemes, a fi que assoleixin les competències necessàries per seguir estudis posteriors.

Els grans avenços i descobriments de la biologia, que se succeeixen de manera constant i contínua en les darreres dècades, no tan sols han possibilitat la millora de les condicions de vida de les persones i l’avenç de la societat, sinó que alhora han generat algunes controvèrsies que, per les implicacions de diferent naturalesa que presenten (socials, ètiques, econòmiques, etc.), no es poden preterir i també són objecte d’anàlisi en aquesta assignatura. Els reptes que contínuament afronten les ciències en general i els de la biologia en particular són el motor que fa que la recerca biològica continuï desenvolupant noves tècniques d’investigació en el camp de la biotecnologia o de l’enginyeria genètica, així com noves branques del coneixement com la genòmica o la biotecnologia, de manera que produeixen contínues transformacions en la societat i obren nous horitzons fruit de la col·laboració amb altres disciplines, cosa que permet el desenvolupament tecnològic actual.

La matèria de biologia, partint dels coneixements prèviament adquirits pels alumnes, els aporta uns coneixements fonamentals per a la seva formació científica, així com unes destreses que els han de permetre continuar aprofundint en aquest camp al llarg de la seva formació, tot això sense deixar de banda la necessitat d’enfortir la seva formació cívica com a ciutadans lliures i responsables.

Estructura del currículum

Bloc 1. La base molecular i fisicoquímica de la vida

Es dedica a l’estudi dels fenòmens biològics a nivell molecular amb una atenció especial a l’estudi dels bioelements i les biomolècules inorgàniques i orgàniques.

Bloc 2. La cèl·lula viva. Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular

Aborda l’estudi de la cèl·lula com un sistema complex integrat, així com de l’estructura, la ultraestructura i la fisiologia cel·lulars.

Bloc 3. Genètica i evolució

Comprèn l’estudi de la genètica, partint de la genètica mendeliana, fins a la genètica molecular i els nous desenvolupaments d’aquesta en el camp de l’enginyeria genètica, amb les repercussions ètiques i socials que implica. També inclou l’estudi de l’evolució i de la relació entre la genètica i el fet evolutiu.

Bloc 4. El món dels microorganismes i les seves aplicacions. Biotecnologia

Aborda l’estudi dels microorganismes, del paper que fan en els ecosistemes i com a agents patògens, i de la biotecnologia i les aplicacions que té en camps diversos com les indústries alimentària i farmacèutica, la bioremediació, etc.

Bloc 5. L’autodefensa dels organismes. La immunologia i les seves aplicacions

Estudia els mecanismes de defensa, els tipus de resposta immunitària i les aplicacions de la immunologia, i aprofundeix en el sistema immunitari humà i en les disfuncions i deficiències que pot presentar.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

La metodologia pot ser molt variada segons les circumstàncies de cada centre, professor i grup d’alumnes. En qualsevol cas, la didàctica recomanada en aquest nivell ha de tenir en compte: la maduresa dels alumnes, la motivació que ja tenen cap a l’estudi d’aquesta assignatura i les característiques de la biologia com a ciència, així com l’avenç continu que experimenta i la presència que té en el món actual.

Inicialment s’han de promoure activitats destinades a motivar els alumnes i a detectar els coneixements de biologia que tenen de cursos anteriors. A partir d’aquests coneixements previs, s’han d’afermar els continguts i s’ha de promoure que n’adquireixin de nous. Aquest punt de partida també ha de permetre detectar possibles idees prèvies errònies i evitar que es consolidin.

El grau de maduresa i autonomia dels alumnes durant l’aprenentatge els ha de permetre tractar problemes més complexos i intentar trobar-hi respostes ells mateixos. Els diferents temes es poden abordar plantejant inicialment un seguit de qüestions perquè els alumnes, després d’haver recopilat i estructurat la informació necessària, puguin arribar a les conclusions que permetin donar-hi resposta. La possibilitat de fer una autoavaluació o una avaluació entre companys, si es fa feina en grups petits, permet que els alumnes prenguin consciència dels propis errors i avancin en el seu procés d’aprenentatge. Finalment, el professor pot resoldre dubtes, explicar i completar conceptes que no han quedat clars, etc.

La utilització de recursos informàtics i audiovisuals en l’ensenyament de la biologia és molt interessant, ja que permet apropar els fenòmens biològics als alumnes i fer-los-els més comprensibles, cosa que afavoreix l’aprenentatge. L’existència de gran varietat de recursos relacionats amb la biologia en l’àmbit de les TIC (pàgines web, Moodle, webquestes, blogs, aules virtuals, etc.) facilita en gran mesura aquesta metodologia.

La feina al laboratori és fonamental perquè els alumnes millorin les seves destreses a l’hora de dur a terme el treball pràctic i perquè aquest serveixi per motivar i per refermar l’aprenentatge de la part teòrica. Quan, atesa la complexitat de la biologia, no sigui possible dur a terme la part experimental, s’ha de recórrer a modelitzacions o laboratoris virtuals. En qualsevol cas, s’ha de fer feina per consolidar la metodologia científica (observar els fenòmens, plantejar hipòtesis, experimentar i elaborar conclusions).

En alguns blocs temàtics també és important tenir en compte les diferents explicacions dels fenòmens que s’han donat al llarg del temps i confrontar les diverses teories, a fi d’assumir el procés de construcció del coneixement al llarg de la història en el camp de la ciència.

Els continus avenços de la ciència i les aplicacions que aquests avenços tenen en la societat actual ens han de permetre relacionar el que s’estudia a l’aula amb el que contínuament es publica en els mitjans de comunicació. Com més va més sovint apareixen notícies sobre temes relacionats amb els nous descobriments en biologia: cèl·lules mare, transgènics, teràpia gènica, biotecnologia, etc. Són temes que, d’una banda, impliquen una renovació i posada al dia constant del professor, però que, d’altra banda, fomenten la curiositat dels alumnes i ajuden a l’hora de motivar-los. Per tot això, sembla interessant utilitzar els mitjans de comunicació com a font d’informació sobre els nous descobriments, perquè els alumnes analitzin críticament aquestes notícies i les relacionin amb alguns dels temes tractats en l’assignatura. Atès que, a causa de les seves implicacions socials, aquests nous avenços susciten controvèrsies en moltes ocasions, els alumnes haurien de considerar també aquest aspecte, ser conscients dels pros i contres de cada nova situació i formar-se una opinió fonamentada i crítica sobre aquests temes.

Recursos didàctics

La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els hagi de fer servir. Els recursos han de ser diversos, senzills i fàcilment comprensibles per als alumnes, i han de possibilitar que aquests es converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb situacions, observacions i experiències a les quals resultaria difícil accedir d’una altra manera.

En qualsevol cas, caldria disposar dels recursos següents:

— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.

— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, laboratoris virtuals, aules virtuals, llibres de text digitals, recursos en xarxa, etc.

— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models tridimensionals, material fungible, reactius químics, etc.

— Material bibliogràfic: llibre de text, llibres de consulta, revistes de divulgació científica, suplements de ciència de diaris, etc.

— Guions de pràctiques, fitxes de treball, etc.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització (aula normal, aula matèria, aula d’informàtica o laboratori) i la durada de l’activitat. En cada cas, els alumnes poden fer feina de forma individualitzada o en grups petits. Als laboratoris s’hi ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la disponibilitat de material. En el cas de grups classe nombrosos, és imprescindible la presència d’un altre professor de suport al laboratori. En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre les circumstàncies, les característiques i les necessitats dels alumnes.

Tractament disciplinari

Alguns temes que formen part del currículum de biologia i que estan presents també en el currículum d’altres matèries de segon curs del batxillerat es poden tractar de forma interdisciplinària, abordant els diferents aspectes del tema des de la perspectiva de diverses matèries.

Alguns continguts del bloc 1 (“Base molecular i fisicoquímica de la vida”), amb relació als enllaços químics o la fisicoquímica de les dispersions aquoses, podrien tractar-se també des del punt de vista de l’assignatura de química. L’assignatura de ciències de la terra i del medi ambient conté temes com els cicles biogeoquímics o la bioremediació que també s’estudien en l’assignatura de biologia en el bloc 4 (“El món dels microorganismes”).

Avaluació

L’avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè ens permet conèixer si l’estratègia didàctica triada ha estat l’adequada i si s’han assolit prou les capacitats expressades en els objectius.

A més d’avaluar el procés d’ensenyament (elements del disseny curricular, paper dels professors, participació dels alumnes, etc.), cal avaluar el procés i els resultats de l’aprenentatge valorant, mitjançant activitats adequades, el grau d’assoliment de les competències clau.

En aquest sentit, uns indicadors adequats són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge que figuren en aquest document i que formen part de la programació de cada matèria en el projecte educatiu del centre. En la programació, convé concretar els mínims que els alumnes han d’assolir, tenint en compte la seva diversitat.

Per obtenir una informació vàlida i fiable per dur a terme l’avaluació, és convenient que els professors utilitzin els mètodes i els instruments més adequats en cada moment: prova de diagnòstic inicial; observació directa de la feina que l’alumne fa a classe; valoració de les activitats de tipus pràctic relacionades amb la recerca d’informació, dels informes de laboratori, dels comentaris d’articles científics o de la presentació dels projectes realitzats; proves objectives escrites de resposta oberta o múltiple, etc.

Si l’avaluació fa evident que el progrés d’un alumne no és l’adequat, tan aviat com es detectin les dificultats s’han d’establir mesures de reforç educatiu destinades a garantir que l’alumne adquireixi les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu.

A més de recollir informació respecte als progressos i les dificultats dels alumnes, la finalitat de l’avaluació és valorar tots els aspectes relacionats amb el procés educatiu: actuació del professor, activitats fetes, utilització del material, ambient de feina, etc., per orientar els alumnes i els professors sobre cadascun dels aspectes del procés.

El paper dels docents

En tot aquest procés, per assegurar el caràcter significatiu i funcional dels nous aprenentatges resulta imprescindible el paper dels professors, els quals han de proposar les activitats i utilitzar els recursos més adequats, han de motivar els alumnes i els han d’orientar perquè puguin modificar i enriquir els seus coneixements, i han d’afavorir que utilitzin els coneixements adquirits i els apliquin en noves situacions, àmbits i contextos.

Dins l’enfocament que es proposa, sembla lògic que el professor de biologia no s’ha de limitar a ser un mer transmissor de coneixements ja elaborats, sinó que ha d’actuar com a guia de l’aprenentatge, perquè l’alumne construeixi el seu propi coneixement. Una part important del seu paper consisteix a suscitar interrogants en els alumnes, a posar-los davant situacions problemàtiques, a ajudar-los a adquirir i comprendre continguts científics nous i a orientar-los en la resolució dels problemes.

Participació de les famílies

Els pares o tutors legals són un element fonamental a l’hora de donar suport als seus fills o tutelats en l’evolució del seu procés educatiu i, per tant, és important que coneguin les decisions relatives a la seva avaluació i promoció i que col·laborin en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Comunicació lingüística

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats amb la biologia.

— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.

— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.

— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.

— La resolució de problemes relacionats amb la biologia.

— La utilització del mètode científic, amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast d’hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.

— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.

— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.

— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.

— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.

Competència digital

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.

— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals procedeix.

Aprendre a aprendre

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar la pròpia feina i gestionar el temps i la informació de manera eficaç, ja sigui individualment o en grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne, a fi d’esbrinar les oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.

— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

Competències socials i cíviques

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.

— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius.

— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

Consciència i expressions culturals

La contribució de la biologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.

— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.

— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament científic com a part de la cultura.

Objectius específics

1. Entendre la biologia com una ciència en constant evolució i reconèixer les implicacions que tenen per a la societat els nous descobriments que s’hi fan.

2. Dissenyar i realitzar projectes en els quals es posi en pràctica la metodologia del treball científic.

3. Reconèixer els diferents tipus de biomolècules orgàniques i inorgàniques que constitueixen els éssers vius i relacionar-ne la composició química amb l’estructura que presenten i la funció que fan en els éssers vius.

4. Interpretar l’estructura cel·lular i relacionar-la amb la fisiologia cel·lular i les biomolècules que componen la cèl·lula.

5. Comprendre el cicle cel·lular i diferenciar els tipus de divisió cel·lular.

6. Contrastar les principals vies metabòliques dels éssers vius: diferenciar els principals tipus de vies catabòliques i identificar els processos que es produeixen en la fotosíntesi, així com el significat biològic dels processos fotosintètics.

7. Comprendre les lleis i els mecanismes de la transmissió dels caràcters hereditaris i valorar les implicacions de les noves tècniques d’enginyeria genètica per a la societat.

8. Reconèixer les evidències del procés evolutiu, relacionar-lo amb les fonts de variabilitat genètica i diferenciar els principis de les diverses teories evolutives.

9. Identificar les característiques que defineixen els diferents tipus de microorganismes i valorar la importància dels microorganismes en els ecosistemes, com a agents patògens i en els processos biotecnològics.

10. Identificar el paper de les diferents cèl·lules i molècules implicades en els mecanismes de defensa dels organismes, relacionar les disfuncions del sistema immunitari amb la presència de determinades malalties i entendre el paper d’aquest sistema en les tècniques de trasplantament i en el càncer.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. LA BASE MOLECULAR I FISICOQUÍMICA DE LA VIDA

Continguts

Els components químics de la cèl·lula. Bioelements: tipus, exemples, propietats i funcions.

Els enllaços químics: importància que tenen en biologia.

Les molècules i els ions inorgànics: aigua i sals minerals.

Fisicoquímica de les dispersions aquoses. Difusió, osmosi i diàlisi.

Les molècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Enzims o catalitzadors biològics: concepte i funció.

Vitamines: concepte i classificació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Determinar les característiques fisicoquímiques dels bioelements que els fan indispensables per a la vida.

1.1. Descriu tècniques instrumentals i mètodes físics i químics que permeten l’aïllament de les diferents molècules, així com la contribució d’aquests procediments al gran avenç de l’experimentació biològica.

1.2. Classifica els tipus de bioelements i els relaciona amb la proporció que presenten i la funció biològica que fan.

1.3. Discrimina els enllaços químics que permeten la formació de molècules inorgàniques i orgàniques presents en els éssers vius.

2. Argumentar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos biològics.

2.1. Relaciona l’estructura química de l’aigua amb les funcions biològiques que fa.

2.2. Distingeix els tipus de sals minerals i relaciona la composició de cada tipus amb la funció que fa.

2.3. Contrasta els processos de difusió, osmosi i diàlisi i interpreta la relació d’aquests processos amb la concentració salina de les cèl·lules.

3. Reconèixer els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-les amb les respectives funcions biològiques en la cèl·lula.

3.1. Reconeix i classifica els diferents tipus de biomolècules orgàniques i en relaciona la composició química amb l’estructura que presenten i la funció que fan.

3.2. Dissenya i duu a terme experiències amb les quals identifica la presència de diferents molècules orgàniques en mostres biològiques.

3.3. Contrasta els processos de diàlisi, centrifugació i electroforesi i interpreta la relació d’aquests processos amb les biomolècules orgàniques.

4. Identificar els tipus de monòmers que formen les macromolècules biològiques i els enllaços que els uneixen.

4.1. Identifica els monòmers i distingeix els enllaços químics que permeten la síntesi de les macromolècules: enllaços O-glicosídic, èster, peptídic, N-glicosídic.

5. Determinar la composició química de les principals biomolècules orgàniques, descriure’n la funció, localitzar-les i proporcionar-ne exemples.

5.1. Descriu la composició i la funció de les principals biomolècules orgàniques.

6. Comprendre la funció dels enzims com a biocatalitzadors i valorar-ne la importància biològica.

6.1. Contrasta el paper fonamental dels enzims com a biocatalitzadors i en relaciona les propietats amb la funció catalítica que fan.

7. Assenyalar la importància de les vitamines per al manteniment de la vida.

7.1. Identifica els tipus de vitamines i associa la funció imprescindible que fan amb les malalties que prevenen.

BLOC 2. LA CÈL·LULA VIVA. MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I FISIOLOGIA CEL·LULAR

Continguts

La cèl·lula: unitat d’estructura i funció.

La influència del progrés tècnic en els processos de recerca. Del microscopi òptic al microscopi electrònic.

Morfologia cel·lular. Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars. Models d’organització en procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i vegetals.

La cèl·lula com un sistema complex integrat: estudi de les funcions cel·lulars i de les estructures en les quals es desenvolupen.

El cicle cel·lular.

La divisió cel·lular. La mitosi en cèl·lules animals i vegetals. La meiosi. Necessitat biològica de la meiosi en la reproducció sexual. Importància en l’evolució dels éssers vius.

Les membranes i la funció que fan en els intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Els processos d’endocitosi i exocitosi.

Introducció al metabolisme: catabolisme i anabolisme.

Reaccions metabòliques: aspectes energètics i de regulació.

La respiració cel·lular: significat biològic. Diferències entre les vies aeròbica i anaeròbica. Orgànuls cel·lulars implicats en el procés respiratori.

Les fermentacions: aplicacions.

La fotosíntesi: localització cel·lular en procariotes i eucariotes, etapes del procés fotosintètic, balanç global i importància biològica.

La quimiosíntesi.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Establir les diferències estructurals i de composició entre cèl·lules procariotes i eucariotes.

1.1. Compara una cèl·lula procariota amb una d’eucariota i identifica els orgànuls citoplasmàtics que presenten.

2. Interpretar l’estructura d’una cèl·lula eucariota animal i una de vegetal, identificar i representar-ne els orgànuls i descriure la funció que exerceixen.

2.1. Esquematitza els diferents orgànuls citoplasmàtics i en reconeix les estructures.

2.2. Analitza la relació existent entre la composició química, l’estructura i la ultraestructura dels orgànuls cel·lulars i la funció que fan.

3. Analitzar el cicle cel·lular i diferenciar-ne les fases.

3.1. Identifica les fases del cicle cel·lular i explicita els principals processos que es produeixen en cada una.

4. Distingir els tipus de divisió cel·lular i desenvolupar els esdeveniments que es produeixen en cada fase.

4.1. Reconeix en diferents microfotografies i esquemes les diverses fases de la mitosi i de la meiosi i indica els esdeveniments bàsics que es produeixen en cada una.

4.2. Estableix les analogies i diferències més significatives entre mitosi i meiosi.

5. Argumentar la relació de la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.

5.1. Resumeix la relació de la meiosi amb la reproducció sexual, l’augment de la variabilitat genètica i la possibilitat d’evolució de les espècies.

6. Examinar i comprendre la importància de les membranes en la regulació dels intercanvis cel·lulars per al manteniment de la vida.

6.1. Compara i distingeix els tipus i subtipus de transport a través de les membranes i explica detalladament les característiques de cada un.

7. Comprendre els processos de catabolisme i anabolisme i establir la relació entre ambdós.

7.1. Defineix i interpreta els processos catabòlics i els anabòlics, així com els intercanvis energètics que hi estan associats.

8. Descriure les fases de la respiració cel·lular i identificar-ne les rutes, així com els productes inicials i finals.

8.1. Situa, a nivell cel·lular i a nivell d’orgànul, el lloc on es produeixen cada un d’aquests processos i diferencia en cada cas les rutes principals de degradació i de síntesi i els enzims i les molècules més importants responsables dels processos.

9. Diferenciar la via aeròbica de l’anaeròbica.

9.1. Contrasta les vies aeròbiques i anaeròbiques i les relaciona amb el diferent rendiment energètic que presenten.

9.2. Valora la importància de les fermentacions en nombrosos processos industrials i en reconeix les aplicacions.

10. Detallar els diferents processos que tenen lloc en cada fase de la fotosíntesi.

10.1. Identifica els diferents tipus d’organismes fotosintètics i els classifica.

10.2. Localitza a nivell subcel·lular on es duen a terme cada una de les fases de la fotosíntesi i destaca els processos que hi tenen lloc.

11. Justificar la importància biològica de la fotosíntesi com a procés de biosíntesi, individual per als organismes, però també global en el manteniment de la vida a la Terra.

11.1. Contrasta la importància biològica de la fotosíntesi per al manteniment de la vida a la Terra.

12. Argumentar la importància de la quimiosíntesi.

12.1. Valora el paper biològic dels organismes quimiosintètics.

BLOC 3. GENÈTICA I EVOLUCIÓ

Continguts

La genètica molecular o química de l’herència. Identificació de l’ADN com a portador de la informació genètica. Concepte de gen.

Replicació de l’ADN. Etapes de la replicació. Diferències entre el procés de replicació d’eucariotes i procariotes.

L’ARN: tipus i funcions.

L’expressió dels gens. Transcripció i traducció genètiques en procariotes i eucariotes. El codi genètic en la informació genètica.

Les mutacions. Tipus. Els agents mutagènics.

Mutacions i càncer.

Implicacions de les mutacions en l’evolució i aparició de noves espècies.

L’enginyeria genètica: principals línies actuals de recerca. Organismes modificats genèticament.

El Projecte Genoma Humà. Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica i de les noves teràpies gèniques.

Genètica mendeliana. Teoria cromosòmica de l’herència. Determinisme del sexe i herència lligada al sexe i influïda pel sexe.

Evidències del procés evolutiu.

Darwinisme i neodarwinisme: la teoria sintètica de l’evolució.

La selecció natural. Principis. Mutació, recombinació i adaptació.

Evolució i biodiversitat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar el paper de l’ADN com a portador de la informació genètica.

1.1. Descriu l’estructura i composició química de l’ADN i en reconeix la importància biològica com a molècula responsable de l’emmagatzemament, la conservació i la transmissió de la informació genètica.

2. Distingir les etapes de la replicació i diferenciar els enzims que hi estan implicats.

2.1. Diferencia les etapes de la replicació i identifica els enzims que hi ha implicats.

3. Establir la relació de l’ADN amb la síntesi de proteïnes.

3.1. Estableix la relació de l’ADN amb el procés de síntesi de proteïnes.

4. Determinar les característiques i funcions dels ARN.

4.1. Diferencia els tipus d’ARN, així com la funció de cada un en els processos de transcripció i traducció.

4.2. Reconeix les característiques fonamentals del codi genètic i aplica aquest coneixement a la resolució de problemes de genètica molecular.

5. Elaborar i interpretar esquemes dels processos de replicació, transcripció i traducció.

5.1. Interpreta i explica esquemes dels processos de replicació, transcripció i traducció.

5.2. Resol exercicis pràctics de replicació, transcripció i traducció i d’aplicació del codi genètic.

5.3. Identifica i distingeix els enzims principals relacionats amb els processos de transcripció i traducció.

6. Definir el concepte de mutació i distingir els tipus principals de mutació i els agents mutagènics.

6.1. Descriu el concepte de mutació i estableix la relació que té amb les errades en la transmissió de la informació genètica.

6.2. Classifica les mutacions i identifica els agents mutagènics més freqüents.

7. Contrastar la relació entre mutació i càncer.

7.1. Associa la relació entre la mutació i el càncer i determina els riscs que impliquen alguns agents mutagènics.

8. Desenvolupar els avenços més recents en l’àmbit de l’enginyeria genètica i les aplicacions que se’n deriven.

8.1. Resumeix i duu a terme recerques sobre les tècniques desenvolupades en els processos de manipulació genètica per obtenir organismes transgènics.

9. Analitzar els progressos en el coneixement del genoma humà i la influència que tenen en els nous tractaments.

9.1. Reconeix els descobriments més recents sobre el genoma humà i les aplicacions que tenen en enginyeria genètica, i en valora les implicacions ètiques i socials.

10. Formular els principis de la genètica mendeliana, aplicar les lleis de l’herència a la resolució de problemes i establir la relació entre les proporcions de la descendència i la informació genètica.

10.1. Analitza i prediu, aplicant els principis de la genètica mendeliana, els resultats d’exercicis de transmissió de caràcters autosòmics, caràcters lligats al sexe i influïts pel sexe.

11. Diferenciar diverses evidències del procés evolutiu.

11.1. Argumenta diferents evidències que demostren el fet evolutiu.

12. Reconèixer i distingir els principis de les teories darwinista i neodarwinista.

12.1. Identifica els principis de les teories darwinista i neodarwinista i en compara les diferències.

13. Relacionar genotip i freqüències gèniques amb la genètica de poblacions i com influeixen en l’evolució.

13.1. Distingeix els factors que influeixen en les freqüències gèniques.

13.2. Comprèn i aplica models d’estudi de les freqüències gèniques en la recerca privada i en models teòrics.

14. Reconèixer la importància de la mutació i la recombinació.

14.1. Il·lustra la relació entre mutació i recombinació, l’augment de la diversitat i la influència que tenen en l’evolució dels éssers vius.

15. Analitzar els factors que incrementen la biodiversitat i com influeixen en el procés d’especiació.

15.1. Distingeix diversos tipus d’especiació i identifica els factors que possibiliten la segregació d’una espècie original en dues espècies diferents.

BLOC 4. EL MÓN DELS MICROORGANISMES I LES SEVES APLICACIONS. BIOTECNOLOGIA

Continguts

Microbiologia. Concepte de microorganisme. Microorganismes amb organització cel·lular i sense organització cel·lular. Bacteris. Virus. Altres formes acel·lulars: partícules infectives subvirals. Fongs microscòpics. Protozous. Algues microscòpiques.

Mètodes d’estudi dels microorganismes. Esterilització i pasteurització.

Els microorganismes en els cicles geoquímics.

Els microorganismes com a agents productors de malalties.

La biotecnologia. Utilització dels microorganismes en els processos industrials: productes elaborats per biotecnologia.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Distingir els tipus de microorganismes segons l’organització cel·lular que presenten.

1.1. Classifica els microorganismes en els grups taxonòmics als quals pertanyen.

2. Descriure les característiques estructurals i funcionals dels diferents grups de microorganismes.

2.1. Analitza l’estructura i la composició dels diferents microorganismes i les relaciona amb la funció que fan.

3. Identificar els mètodes d’aïllament, cultiu i esterilització dels microorganismes.

3.1. Descriu tècniques instrumentals que permeten aïllar els microorganismes, cultivar-los i estudiar-los per a l’experimentació biològica.

4. Valorar la importància dels microorganismes en els cicles geoquímics.

4.1. Reconeix i explica el paper fonamental dels microorganismes en els cicles geoquímics.

5. Reconèixer les malalties més freqüents transmeses pels microorganismes i utilitzar el vocabulari adequat relacionat amb aquestes malalties.

5.1. Relaciona els microorganismes patògens més freqüents amb les malalties que originen.

6. Avaluar les aplicacions de la biotecnologia i la microbiologia en la indústria alimentària i farmacèutica i en la millora del medi ambient.

6.1. Analitza la intervenció dels microorganismes en nombrosos processos naturals i industrials i les nombroses aplicacions que tenen.

6.2. Reconeix i identifica els diferents tipus de microorganismes implicats en processos fermentatius d’interès industrial.

6.3. Valora les aplicacions de la biotecnologia i l’enginyeria genètica en l’obtenció de productes farmacèutics, en medicina i en bioremediació per al manteniment i la millora del medi ambient.

BLOC 5. L’AUTODEFENSA DELS ORGANISMES. LA IMMUNOLOGIA I LES SEVES APLICACIONS

Continguts

El concepte actual d’immunitat. El sistema immunitari. Les defenses internes inespecífiques.

La immunitat específica. Característiques. Tipus: cel·lular i humoral. Cèl·lules responsables.

Mecanisme d’acció de la resposta immunitària. La memòria immunitària.

Antígens i anticossos. Estructura dels anticossos. Formes d’acció. Funció que fan en la resposta immunitària.

Immunitat natural i immunitat artificial o adquirida. Sèrums i vaccins. Importància en la lluita contra les malalties infeccioses.

Disfuncions i deficiències del sistema immunitari. Al·lèrgies i immunodeficiències. La sida i els efectes que té en el sistema immunitari.

Sistema immunitari i càncer.

Anticossos monoclonals i enginyeria genètica.

El trasplantament d’òrgans i els problemes de rebuig. Reflexió ètica sobre la donació d’òrgans.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Desenvolupar el concepte actual d’immunitat.

1.1. Analitza els mecanismes d’autodefensa dels éssers vius i identifica els tipus de resposta immunitària.

2. Distingir entre immunitat inespecífica i específica i diferenciar-ne les cèl·lules respectives.

2.1. Descriu les característiques i els mètodes d’acció de les diferents cèl·lules implicades en la resposta immunitària.

3. Discriminar entre resposta immunitària primària i secundària.

3.1. Compara les diferents característiques de la resposta immunitària primària i secundària.

4. Identificar l’estructura dels anticossos.

4.1. Defineix els conceptes d’antigen i d’anticòs i reconeix l’estructura i la composició química dels anticossos.

5. Diferenciar els tipus de reacció antigen-anticòs.

5.1. Classifica els tipus de reacció antigen-anticòs i resumeix les característiques de cada un.

6. Descriure els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat.

6.1. Destaca la importància de la memòria immunitària en el mecanisme d’acció de la resposta immunitària i l’associa amb la síntesi de vaccins i sèrums.

7. Investigar la relació existent entre les disfuncions del sistema immunitari i algunes patologies freqüents.

7.1. Resumeix les principals alteracions i disfuncions del sistema immunitari i analitza les diferències entre al·lèrgies i immunodeficiències.

7.2. Descriu el cicle de desenvolupament del VIH.

7.3. Classifica i cita exemples de les malalties autoimmunes més freqüents, així com els efectes que tenen sobre la salut.

8. Argumentar i valorar els avenços de la immunologia en la millora de la salut de les persones.

8.1. Reconeix i valora les aplicacions de la immunologia i l’enginyeria genètica per produir anticossos monoclonals.

8.2. Descriu els problemes associats al trasplantament d’òrgans i identifica les cèl·lules que hi actuen.

8.3. Classifica els tipus de trasplantaments i relaciona els avenços en aquest àmbit amb l’impacte futur en la donació d’òrgans.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Finalitat de l’assignatura

Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a l’educació secundària obligatòria, analitzant amb més detall l’organització, la biodiversitat i la distribució dels éssers vius i els factors que hi influeixen, així com el comportament de la Terra com un planeta amb contínua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan sols descriu fenòmens de l’entorn natural, sinó que els explica a partir de les dues grans teories que varen revolucionar aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la tectònica de plaques a geologia i la teoria de l’evolució a biologia. L’estudi d’aquestes teories permet evidenciar l’avenç continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la història.

La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació secundària obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius: composició química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també es desenvolupa i completa l’estudi de la classificació i l’organització dels éssers vius, especialment des del punt de vista del funcionament i l’adaptació al medi en què habiten. La geologia aprofundeix en continguts ja tractats a quart de l’educació secundària obligatòria i pren com a fil conductor la teoria de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la composició, l’estructura i la dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la geodinàmica externa.

Els continguts d’aquesta assignatura són la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient.

Atès que la biologia i la geologia són ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar els continguts amb l’entorn més acostat als alumnes, és a dir, l’entorn natural de les Illes Balears. Aquest tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l respecti i valori més i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el nostre cas, hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat de les nostres illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres ecosistemes a causa de la gran pressió humana que suporten i posar l’accent en la necessitat de conservar el nostre entorn i gestionar-lo de forma sostenible.

La matèria de biologia i geologia al batxillerat no tan sols permet que els alumnes consolidin els coneixements i les destreses en ciències, sinó que també completa la seva formació perquè siguin ciutadans responsables, respectuosos amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre i descobrir.

Estructura del currículum

Bloc 1. Els éssers vius: composició i funció

Es dedica aquest bloc a estudiar les funcions i la composició química dels éssers vius.

Bloc 2. L’organització cel·lular

L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la cèl·lula: tipus, estructura i funcions, cicle cel·lular i processos de divisió cel·lular.

Bloc 3. Histologia

Es dedica aquest bloc a estudiar les funcions i les característiques generals dels diferents tipus de teixits animals i vegetals.

Bloc 4. La biodiversitat

En aquest bloc s’estudia l’origen de la biodiversitat, els criteris de classificació dels organismes, els factors que condicionen la distribució dels éssers vius i la problemàtica relacionada amb la pèrdua de biodiversitat als ecosistemes.

Bloc 5. Les plantes: funcions i adaptacions al medi

Aquest bloc comprèn l’estudi de les funcions de nutrició, relació i reproducció dels vegetals, així com les característiques, condicionades pels factors ambientals, que presenten.

Bloc 6. Els animals: funcions i adaptacions al medi

En aquest bloc, s’inclou l’estudi de les funcions vitals dels animals i les principals adaptacions d’aquests als diferents ambients.

Bloc 7. Estructura i composició de la Terra

Aquest bloc inclou l’estudi de l’estructura de la Terra i de la dinàmica litosfèrica, així com dels seus components: els minerals i les roques.

Bloc 8. Els processos geològics i petrogenètics

Aquest bloc es dedica a estudiar el magmatisme, el metamorfisme i els processos de l’ambient sedimentari i a relacionar aquests processos amb la gènesi de les roques.

Bloc 9. La història de la Terra

En aquest tema es tracten els mètodes de datació geològica i els principals esdeveniments biològics i geològics que han succeït a la Terra des del seu origen fins a l’actualitat.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Al batxillerat s’han d’afavorir les metodologies que permetin als alumnes aprendre de forma autònoma, atès que són més madurs, tenen més capacitat de comprendre conceptes abstractes i ja han adquirit estratègies i habilitats d’aprenentatge més desenvolupades. A més de promoure la capacitat dels alumnes d’aprendre per si mateixos, s’han de promoure les habilitats per fer feina de manera col·laborativa en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats a cada tema.

A biologia i geologia de primer de batxillerat es repeteixen certs aspectes d’alguns temes ja tractats a l’educació secundària obligatòria, però ara s’amplien i aprofundeixen a fi de donar a l’aprenentatge un grau més elevat de complexitat i rigor científic. Els diferents continguts s’han de presentar partint de la base que els alumnes posseeixen d’estudis anteriors, i a l’inici de cada tema s’han de detectar les idees prèvies que en tenen per evitar que els errors conceptuals es consolidin. S’ha de plantejar una metodologia activa, de tal manera que l’alumne vagi construint el seu aprenentatge, redescobrint el tema i ampliant i desenvolupant els continguts de manera gradual i ordenada. Per aconseguir més implicació i motivació dels alumnes, s’ha de relacionar el tema amb aspectes del seu entorn i s’ha de posar èmfasi en les implicacions socials d’aquests nous coneixements. D’altra banda, atesa la gran extensió dels continguts, la metodologia emprada ha d’assegurar que els alumnes desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen i per organitzar els nous coneixements. La utilització de les TIC facilita el procés de recopilació, organització i transmissió dels nous coneixements. El professor ha d’actuar en tot moment com a impulsor i guia d’aquest aprenentatge, encaminant el procés, proposant noves qüestions, resolent dubtes, aclarint conceptes, etc.

És de gran importància el treball experimental al laboratori i al medi natural, on els alumnes fan feina en petits grups per observar fenòmens, formular hipòtesis i confrontar-les i elaborar informes amb les dades recopilades. Tot això ha de permetre que els alumnes consolidin les seves destreses en relació amb la metodologia científica i amb la feina col·laborativa en equip.

La feina al medi natural permet que els alumnes es familiaritzin amb el seu entorn natural més proper i que coneguin els aspectes geològics més rellevants, els ecosistemes més característics i la fauna i la flora pròpies de les Illes Balears. Així mateix, els permet reconèixer els principals problemes ambientals, la qual cosa fa que apreciïn el valor de l’entorn natural de les Illes Balears, que assumeixin l’impacte de les activitats humanes i que fomentin actituds conduents a protegir el seu entorn.

Recursos didàctics

La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser diversos, senzills i fàcilment comprensibles per als alumnes i han de possibilitar que aquests es converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.

En qualsevol cas, caldria disposar dels recursos següents:

— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.

— Material digital: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals i llibres de text digitals.

— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i roques, material fungible, reactius químics, etc.

— Material bibliogràfic: llibres de consulta, llibres de text, guies de camp, etc.

— Fitxes de treball, guions de pràctiques i documentació per a sortides al medi natural.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització (aula normal, aula matèria, aula d’informàtica, laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat. En cada cas, els alumnes poden fer feina de forma individualitzada o en petits grups. La disponibilitat de material al laboratori condiciona el nombre d’alumnes per grup. Si el grup classe és nombrós, és imprescindible la presència d’un altre professor de suport al laboratori. En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre les circumstàncies, les característiques i les necessitats dels alumnes.

Tractament disciplinari

Ateses les connexions que hi ha entre alguns temes del currículum de biologia i geologia i el d’altres matèries, resulta interessant dissenyar projectes conjunts en els quals es ressaltin aquests vincles i el que cadascuna d’aquestes matèries aporta a la comprensió global del tema. Són destacables les connexions amb la física i la química (composició química dels éssers vius i estudi de minerals), amb la filosofia (teories evolutives i hominització) i amb la nova assignatura de cultura científica (origen de la biodiversitat i teories evolutives, i estructura bàsica dels éssers vius).

Avaluació

L’avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè ens permet conèixer si l’estratègia didàctica triada ha estat l’adequada i si s’han assolit prou les capacitats expressades en els objectius.

A més d’avaluar el procés d’ensenyament (elements del disseny curricular, paper dels professors, participació dels alumnes, etc.), cal avaluar el procés i els resultats de l’aprenentatge valorant, mitjançant activitats adequades, el grau d’assoliment de les competències clau.

En aquest sentit, uns indicadors adequats són els criteris d’avaluació, concretats en els estàndards d’aprenentatge, que figuren en aquest document i que formen part de la programació de cada matèria en el projecte educatiu del centre. En la programació, convé concretar els mínims que han d’assolir els alumnes tenint en compte la seva diversitat.

Per obtenir una informació vàlida i fiable per dur a terme l’avaluació, és convenient que els professors utilitzin en cada moment els mètodes i els instruments més adequats: prova de diagnòstic inicial, observació directa, revisió dels informes de laboratori, valoració de les exposicions sobre els projectes realitzats, proves escrites de resposta oberta o tancada, etc.

Si al llarg del procés d’avaluació el progrés d’un alumne no és l’adequat, s’han d’establir unes mesures de reforç educatiu tan aviat com es detectin les dificultats, a fi de garantir l’adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu.

A més de recollir informació respecte als progressos i a les dificultats dels alumnes, la finalitat de l’avaluació és valorar tots els aspectes relacionats amb el procés educatiu: actuació del professor, activitats realitzades, utilització del material, ambient de feina, etc., per orientar els alumnes i els professors sobre cadascun dels aspectes del procés.

El paper dels docents

En tot aquest procés, per assegurar el caràcter significatiu i funcional dels nous aprenentatges, resulta imprescindible el paper dels professors, els quals han de proposar les activitats i utilitzar els recursos més adequats, han de motivar els alumnes i els han d’orientar perquè puguin modificar i enriquir els seus coneixements, i han d’afavorir que utilitzin els coneixements i els apliquin en noves situacions, àmbits i contextos.

Dins l’enfocament que es proposa, sembla lògic que el professor de biologia i geologia no ha de ser tan sols un transmissor de coneixements ja elaborats, sinó que una part important del seu paper consisteix a suscitar interrogants en els alumnes, a posar-los davant situacions problemàtiques, a ajudar-los a adquirir i comprendre continguts científics nous i a orientar-los en la resolució dels problemes.

Participació de les famílies

Els pares o tutors legals són un element fonamental a l’hora de donar suport als seus fills o tutelats en l’evolució del seu procés educatiu i, per tant, és important que coneguin les decisions relatives a la seva avaluació i promoció i que col·laborin en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Comunicació lingüística

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats amb la biologia i la geologia.

— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.

— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.

— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.

— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.

— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.

— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.

— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.

— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.

— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.

Competència digital

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.

— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia i la geologia.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

Aprendre a aprendre

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.

— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

Competències socials i cíviques

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.

— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes terrestres i l’Univers.

— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

Consciència i expressions culturals

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.

— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.

— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament científic com a part de la cultura.

Objectius específics

1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia habilitats i procediments científics.

2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i reconèixer la ciència com un procés canviant i dinàmic.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per interpretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes.

4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la biologia i geologia.

5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les funcions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis.

6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat.

7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n l’estructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un entorn determinat.

8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps geològic.

9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de dinàmica terrestre.

10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives encaminades conservar-lo.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. ELS ÉSSERS VIUS: COMPOSICIÓ I FUNCIÓ

Continguts

Característiques dels éssers vius i nivells d’organització.

Bioelements i biomolècules.

Relació entre estructura i funcions biològiques de les biomolècules.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius.

1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de nutrició, relació i reproducció.

2. Distingir bioelement, oligoelement i biomolècula.

2.1. Identifica i classifica els diferents bioelements i biomolècules presents als éssers vius.

3. Diferenciar i classificar els diversos tipus de biomolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-los amb les funcions biològiques que exerceixen a la cèl·lula.

3.1. Distingeix les característiques fisicoquímiques i les propietats de les molècules bàsiques que configuren l’estructura cel·lular i destaca la uniformitat molecular dels éssers vius.

4. Diferenciar cada un dels monòmers constituents de les macromolècules orgàniques.

4.1. Identifica cada un dels monòmers constituents de les macromolècules orgàniques.

5. Reconèixer algunes macromolècules i relacionar-les amb la funció que exerceixen.

5.1. Associa biomolècules amb la funció biològica que exerceixen d’acord amb la seva estructura tridimensional.

BLOC 2. L’ORGANITZACIÓ CEL·LULAR

Continguts

Models d’organització cel·lular: cèl·lules procariotes i eucariotes. Cèl·lula animal i cèl·lula vegetal.

Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.

El cicle cel·lular.

La divisió cel·lular: la mitosi i la meiosi. Importància de la meiosi en l’evolució dels éssers vius.

Planificació i realització de pràctiques de laboratori.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Distingir una cèl·lula procariota d’una d’eucariota, i una cèl·lula animal d’una de vegetal. Analitzar-ne les semblances i les diferències.

1.1. Interpreta la cèl·lula com una unitat estructural, funcional i genètica dels éssers vius.

1.2. Perfila cèl·lules procariotes i eucariotes i n’anomena les estructures.

2. Identificar els orgànuls cel·lulars i descriure’n l’estructura i la funció.

2.1. Representa esquemàticament els orgànuls cel·lulars i els associa amb la funció o funcions que exerceixen.

2.2. Reconeix cèl·lules animals i vegetals mitjançant microfotografies o preparacions microscòpiques i les anomena.

3. Reconèixer les fases de la mitosi i la meiosi i argumentar-ne la importància biològica.

3.1. Descriu els esdeveniments fonamentals en cada una de les fases de la mitosi i la meiosi.

4. Establir les principals analogies i diferències entre la divisió cel·lular mitòtica i la meiòtica.

4.1. Selecciona les principals analogies i diferències entre la mitosi i la meiosi.

BLOC 3. HISTOLOGIA

Continguts

Concepte de teixit, òrgan, aparell i sistema.

Principals teixits animals: estructura i funció.

Principals teixits vegetals: estructura i funció.

Observacions microscòpiques de teixits animals i vegetals.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Diferenciar els nivells d’organització cel·lular i interpretar com s’arriba al nivell tissular.

1.1. Identifica els diferents nivells d’organització cel·lular i determina quins avantatges tenen per als éssers pluricel·lulars.

2. Reconèixer l’estructura i la composició dels teixits animals i dels vegetals i relacionar-los amb les funcions que duen a terme.

2.1. Relaciona teixits animals i/o vegetals amb les cèl·lules que els són característiques i associa cada cèl·lula amb la funció que fa.

3. Associar imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

3.1. Relaciona imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

BLOC 4. LA BIODIVERSITAT

Continguts

La classificació i la nomenclatura dels principals grups d’éssers vius.

Les grans zones biogeogràfiques.

Patrons de distribució. Els principals biomes.

Factors que influeixen en la distribució dels éssers vius: geològics i biològics.

La conservació de la biodiversitat.

El factor antròpic en la conservació de la biodiversitat.

Biodiversitat de les Illes Balears. Espècies en perill d’extinció i endemismes de les Illes Balears

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer els grans grups taxonòmics d’éssers vius.

1.1. Identifica els grans grups taxonòmics dels éssers vius.

1.2. Aprecia el regne vegetal com a desencadenant de la biodiversitat.

2. Interpretar els sistemes de classificació i nomenclatura dels éssers vius.

2.1. Coneix i utilitza claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar diferents espècies d’animals i plantes.

3. Definir el concepte de biodiversitat i conèixer els principals índexs de càlcul de diversitat biològica.

3.1. Coneix el concepte de biodiversitat i el relaciona amb la varietat i abundància d’espècies.

3.2. Resol problemes de càlcul d’índexs de diversitat.

4. Conèixer les característiques dels tres dominis i els cinc regnes en els quals es classifiquen els éssers vius.

4.1. Reconeix els tres dominis i els cinc regnes en els quals s’agrupen els éssers vius.

4.2. Enumera les característiques de cada un dels dominis i dels regnes en els quals es classifiquen els éssers vius.

5. Situar les grans zones biogeogràfiques i els principals biomes.

5.1. Identifica els grans biomes i situa sobre el mapa les principals zones biogeogràfiques.

5.2. Diferencia els principals biomes i ecosistemes terrestres i marins.

6. Relacionar les zones biogeogràfiques amb les principals variables climàtiques.

6.1. Reconeix i explica la influència del clima en la distribució de biomes, ecosistemes i espècies.

6.2. Identifica les principals variables climàtiques que influeixen en la distribució dels grans biomes.

7. Interpretar mapes biogeogràfics i determinar les formacions vegetals corresponents.

7.1. Interpreta mapes biogeogràfics i de vegetació.

7.2. Relaciona les principals formacions vegetals amb els biomes corresponents.

8. Valorar la importància de la latitud, l’altitud i altres factors geogràfics en la distribució de les espècies.

8.1. Relaciona la latitud, l’altitud, la continentalitat, la insularitat i les barreres orogèniques i marines amb la distribució de les espècies.

9. Relacionar la biodiversitat amb el procés evolutiu.

9.1. Relaciona la biodiversitat amb el procés de formació d’espècies mitjançant canvis evolutius.

9.2. Identifica el procés de selecció natural i la variabilitat individual com a factors clau en l’augment de biodiversitat.

10. Descriure el procés d’especiació i enumerar els factors que el condicionen.

10.1. Enumera les fases de l’especiació.

10.2. Identifica els factors que afavoreixen l’especiació.

11. Reconèixer la importància biogeogràfica de la península Ibèrica en el manteniment de la biodiversitat.

11.1. Situa la península Ibèrica i reconeix la seva ubicació entre dues àrees biogeogràfiques diferents.

11.2. Reconeix la importància de la península Ibèrica com a mosaic d’ecosistemes.

11.3. Enumera els principals ecosistemes de la península Ibèrica i les espècies més representatives.

12. Conèixer la importància de les illes com a llocs que contribueixen a la biodiversitat i a l’evolució de les espècies.

12.1. Enumera els factors que afavoreixen l’especiació a les illes.

12.2. Reconeix la importància de les illes en el manteniment de la biodiversitat.

13. Definir el concepte d’endemisme i conèixer els principals endemismes de la flora i la fauna espanyoles en general i de les Illes Balears en particular.

13.1. Defineix el concepte d’endemisme o espècie endèmica.

13.2. Identifica els principals endemismes de plantes i animals a Espanya.

14. Conèixer les aplicacions de la biodiversitat en camps com la salut, la medicina, l’alimentació i la indústria.

14.1. Enumera els avantatges per a l’ésser humà que es deriven del manteniment de la biodiversitat.

15. Conèixer les principals causes de pèrdua de biodiversitat, així com les amenaces més importants que poden provocar l’extinció d’espècies.

15.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat.

15.2. Coneix i explica les principals amenaces que afecten les espècies i que en provoquen l’extinció.

16. Enumerar les principals causes d’origen antròpic que alteren la biodiversitat.

16.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat derivades de les activitats humanes.

16.2. Indica les principals mesures que redueixen la pèrdua de biodiversitat.

17. Comprendre els inconvenients produïts pel tràfic d’espècies exòtiques i per l’alliberament al medi d’espècies al·lòctones o invasores.

17.1. Coneix i explica els principals efectes derivats de la introducció d’espècies al·lòctones als ecosistemes.

18. Descriure les principals espècies i valorar la biodiversitat d’un ecosistema de l’entorn proper als alumnes. Conèixer els ecosistemes més característics de les Illes Balears i les espècies més representatives.

18.1. Dissenya experiències per estudiar ecosistemes i valorar-ne la biodiversitat.

BLOC 5. LES PLANTES: FUNCIONS I ADAPTACIONS AL MEDI

Continguts

Funcions de nutrició a les plantes. Procés d’obtenció i transport dels nutrients.

Transport de la saba elaborada.

La fotosíntesi.

Funcions de relació a les plantes. Els tropismes i les nàsties. Les hormones vegetals.

Funcions de reproducció als vegetals. Tipus de reproducció. Els cicles biològics més característics de les plantes. La llavor i el fruit.

Les adaptacions dels vegetals al medi.

Aplicacions i experiències pràctiques.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Descriure com es duu a terme l’absorció d’aigua i sals minerals.

1.1. Descriu l’absorció de l’aigua i les sals minerals.

2. Conèixer la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de transport.

2.1. Coneix i explica la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de transport.

3. Explicar els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

3.1. Descriu els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

4. Conèixer la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de transport.

4.1. Explicita la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de transport.

5. Comprendre les fases de la fotosíntesi, els factors que l’afecten i la importància biològica que té.

5.1. Detalla els principals fets que ocorren durant cada una de les fases de la fotosíntesi i els associa, a nivell d’orgànul, al punt on es produeixen.

5.2. Argumenta i precisa la importància de la fotosíntesi com a procés de biosíntesi, imprescindible per al manteniment de la vida a la Terra.

6. Explicar la funció d’excreció dels vegetals i les substàncies produïdes pels teixits secretors.

6.1. Reconeix algun exemple d’excreció als vegetals.

6.2. Relaciona els teixits secretors amb les substàncies que produeixen.

7. Descriure els tropismes i les nàsties i il·lustrar-los amb exemples.

7.1. Coneix i descriu exemples de tropismes i nàsties.

8. Definir el procés de regulació a les plantes mitjançant hormones vegetals.

8.1. Valora el procés de regulació de les hormones vegetals.

9. Conèixer els diferents tipus de fitohormones i les funcions que exerceixen.

9.1. Relaciona les fitohormones amb les funcions que exerceixen.

10. Comprendre els efectes de la temperatura i de la llum en el desenvolupament de les plantes.

10.1. Argumenta els efectes de la temperatura i la llum en el desenvolupament de les plantes.

11. Entendre els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual a les plantes.

11.1. Distingeix els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual a les plantes.

12. Diferenciar els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les fases i estructures característiques.

12.1. Diferencia els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les fases i estructures característiques.

12.2. Interpreta esquemes, dibuixos, gràfics i cicles biològics dels diferents grups de plantes.

13. Entendre els processos de pol·linització i de doble fecundació als espermatòfits, així com la formació de la llavor i el fruit.

13.1. Explica els processos de pol·linització i de fecundació als espermatòfits i diferencia l’origen i les parts de la llavor i del fruit.

14. Conèixer els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de germinació.

14.1. Distingeix els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de germinació.

15. Conèixer les formes de propagació dels fruits.

15.1. Identifica els mecanismes de propagació dels fruits.

16. Reconèixer les adaptacions més característiques dels vegetals als diferents medis en els quals habiten.

16.1. Relaciona les adaptacions dels vegetals amb el medi en el qual es desenvolupen.

17. Dissenyar i dur a terme experiències que demostrin la influència de determinats factors en el funcionament dels vegetals.

17.1. Duu a terme experiències que demostren la intervenció de determinats factors en el funcionament de les plantes.

BLOC 6. ELS ANIMALS: FUNCIONS I ADAPTACIONS AL MEDI

Continguts

Funcions de nutrició als animals. Anatomia i fisiologia dels principals tipus d’aparells digestius, respiratoris, circulatoris i excretors.

Funcions de relació als animals. Els receptors i els efectors.

El sistema nerviós i l’endocrí.

L’homeòstasi.

La reproducció als animals. Tipus de reproducció. Avantatges i inconvenients. Els cicles biològics més característics dels animals. La fecundació i el desenvolupament embrionari.

Les adaptacions dels animals al medi.

Aplicacions i experiències pràctiques.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Comprendre els conceptes de nutrició heteròtrofa i d’alimentació.

1.1. Argumenta les diferències més significatives entre els conceptes de nutrició i d’alimentació.

1.2. Coneix les característiques de la nutrició heteròtrofa i en distingeix els tipus principals.

2. Distingir els models d’aparells digestius dels invertebrats.

2.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels invertebrats.

3. Distingir els models d’aparells digestius dels vertebrats.

3.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels vertebrats.

4. Diferenciar l’estructura i la funció dels òrgans de l’aparell digestiu i les glàndules que presenten.

4.1. Relaciona cada òrgan de l’aparell digestiu amb la funció o funcions que duu a terme.

4.2. Descriu l’absorció a l’intestí.

5. Conèixer la importància de pigments respiratoris en el transport d’oxigen.

5.1. Reconeix i explica l’existència de pigments respiratoris als animals.

6. Comprendre els conceptes de circulació oberta i circulació tancada, circulació simple i circulació doble incompleta o completa.

6.1. Relaciona circulació oberta i tancada amb els animals que en presenten i n’exposa els avantatges i els inconvenients.

6.2. Associa representacions senzilles de l’aparell circulatori amb el tipus de circulació (simple, doble, incompleta o completa).

7. Conèixer la composició i la funció de la limfa.

7.1. Indica la composició de la limfa i n’identifica les principals funcions.

8. Distingir respiració cel·lular de respiració (ventilació, intercanvi gasós).

8.1. Diferencia respiració cel·lular i respiració i explica el significat biològic de la respiració cel·lular.

9. Conèixer els diferents tipus d’aparells respiratoris dels invertebrats i dels vertebrats

9.1. Associa els diferents aparells respiratoris amb els grups als quals pertanyen i els reconeix en representacions esquemàtiques.

10. Definir el concepte d’excreció i relacionar-lo amb els objectius que persegueix.

10.1. Defineix i explica el procés d’excreció.

11. Enumerar els principals productes d’excreció i assenyalar les diferències apreciables en els diferents grups d’animals en relació amb aquests productes.

11.1. Enumera els principals productes d’excreció i classifica els grups d’animals segons aquests productes.

12. Descriure els principals tipus d’òrgans i aparells excretors als diferents grups d’animals.

12.1. Descriu els principals aparells excretors dels animals i en reconeix les principals estructures a partir de representacions esquemàtiques.

13. Estudiar l’estructura dels nefrons i el procés de formació de l’orina.

13.1. Localitza i identifica les diferents regions d’un nefró.

13.2. Explica el procés de formació de l’orina.

14. Conèixer mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.

14.1. Identifica els mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.

15. Comprendre el funcionament integrat dels sistemes nerviós i hormonal als animals.

15.1. Integra la coordinació nerviosa i l’hormonal i relaciona ambdues funcions.

16. Conèixer els principals components del sistema nerviós i com funcionen.

16.1. Defineix estímul, receptor, transmissor i efector.

16.2. Identifica diferents tipus de nervis i receptors sensorials.

17. Explicar el mecanisme de transmissió de l’impuls nerviós.

17.1. Explica la transmissió de l’impuls nerviós a la neurona i entre neurones.

18. Identificar els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

18.1. Distingeix els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

19. Diferenciar el desenvolupament del sistema nerviós dels vertebrats.

19.1. Identifica els principals sistemes nerviosos de vertebrats.

20. Descriure els components i les funcions del sistema nerviós tant des del punt de vista anatòmic (SNC i SNP) com des del punt de vista funcional (somàtic i autònom).

20.1. Descriu el sistema nerviós central i el perifèric dels vertebrats i diferencia les funcions del sistema nerviós somàtic i de l’autònom.

21. Descriure els components del sistema endocrí i com es relacionen amb el sistema nerviós.

21.1. Estableix la relació entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.

22. Enumerar les glàndules endocrines dels vertebrats, les hormones que produeixen i les funcions que exerceixen aquestes.

22.1. Descriu les diferències entre glàndules endocrines i exocrines.

22.2. Discrimina quina funció reguladora exerceixen algunes de les hormones que actuen al cos humà i a quin lloc s’evidencia l’actuació.

22.3. Relaciona cada glàndula endocrina amb l’hormona o les hormones més importants que segrega i explica la funció de control que exerceix.

23. Conèixer les hormones i les estructures que les produeixen als principals grups d’invertebrats.

23.1. Relaciona les principals hormones dels invertebrats amb la funció de control que exerceixen.

24. Definir el concepte de reproducció i diferenciar entre reproducció sexual i reproducció asexual. Tipus. Avantatges i inconvenients.

24.1. Descriu les diferències entre reproducció asexual i reproducció sexual i argumenta els avantatges i els inconvenients de cada una.

24.2. Identifica tipus de reproducció asexual a organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

24.3. Distingeix els tipus de reproducció sexual.

25. Descriure els processos de la gametogènesi.

25.1. Distingeix i compara els processos d’espermatogènesi i d’oogènesi.

26. Conèixer els tipus de fecundació dels animals i quines etapes tenen.

26.1. Diferencia els tipus de fecundació dels animals i les etapes que presenten.

27. Descriure les diferents fases del desenvolupament embrionari.

27.1. Identifica les fases del desenvolupament embrionari i els esdeveniments característics de cada una.

27.2. Relaciona els tipus d’ou amb els processos de segmentació i gastrulació durant el desenvolupament embrionari.

28. Analitzar els cicles biològics dels animals.

28.1. Identifica les fases dels cicles biològics dels animals.

29. Reconèixer les adaptacions més característiques dels animals als diferents medis en els quals habiten.

29.1. Identifica les adaptacions animals als medis aeris.

29.2. Identifica les adaptacions animals als medis aquàtics.

29.3. Identifica les adaptacions animals als medis terrestres.

30. Dur a terme experiències de fisiologia animal.

30.1. Descriu i duu a terme experiències de fisiologia animal.

BLOC 7. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DE LA TERRA

Continguts

Anàlisi i interpretació dels mètodes d’estudi de la Terra.

Estructura de l’interior terrestre: capes que s’hi diferencien segons la composició i la mecànica.

Dinàmica litosfèrica. Evolució de les teories des de la deriva continental fins a la tectònica de plaques.

Aportacions de les noves tecnologies a la recerca sobre el nostre planeta.

Minerals i roques.

Classificació genètica de les roques.

Minerals i roques més característics de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Interpretar els diferents mètodes d’estudi de la Terra i identificar-ne les aportacions i limitacions.

1.1. Caracteritza els mètodes d’estudi de la Terra partint dels procediments que utilitza i de les seves aportacions i limitacions.

2. Identificar les capes que conformen l’interior del planeta d’acord amb la composició que tenen, diferenciar-les de les que s’estableixen segons la seva mecànica i marcar les discontinuïtats i les zones de transició.

2.1. Resumeix l’estructura i la composició de l’interior terrestre i distingeix les capes composicionals i les mecàniques, així com les discontinuïtats i les zones de transició entre aquestes.

2.2. Ubica en mapes i esquemes les diferents capes de la Terra i identifica les discontinuïtats que permeten diferenciar-les.

2.3. Analitza el model geoquímic i el geodinàmic de la Terra i contrasta el que aporta cada un al coneixement de l’estructura de la Terra.

3. Precisar els diferents processos que condicionen la seva estructura actual.

3.1. Detalla i enumera processos que han donat lloc a l’estructura actual del planeta.

4. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la rellevància que té per al desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

4.1. Indica les aportacions més rellevants de la deriva continental per al desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

5. Classificar les vores de plaques litosfèriques i assenyalar els processos que tenen lloc entre aquestes.

5.1. Identifica els tipus de vores de plaques i explica els fenòmens que hi estan associats.

6. Aplicar els avenços de les noves tecnologies a la recerca geològica.

6.1. Distingeix mètodes desenvolupats gràcies a les noves tecnologies i els associa a la recerca d’un fenomen natural.

7. Seleccionar i identificar els minerals i els tipus de roques més freqüents, especialment els utilitzats en edificis, monuments i altres aplicacions d’interès social o industrial. Reconèixer els minerals i les roques més característics de les Illes Balears.

7.1. Identifica les aplicacions d’interès social o industrial de determinats tipus de minerals i roques.

BLOC 8. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS I PETROGENÈTICS

Continguts

Magmatisme. Classificació de les roques magmàtiques. Roques magmàtiques d’interès. El magmatisme en la tectònica de plaques.

Metamorfisme: processos metamòrfics. Fisicoquímica del metamorfisme, tipus de metamorfisme. Classificació de les roques metamòrfiques. El metamorfisme en la tectònica de plaques.

Processos sedimentaris. Les fàcies sedimentàries: identificació i interpretació. Classificació i gènesi de les principals roques sedimentàries.

La deformació relacionada amb la tectònica de plaques. Comportament mecànic de les roques. Tipus de deformació: plecs i falles.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Relacionar el magmatisme i la tectònica de plaques.

1.1. Explica la relació entre el magmatisme i la tectònica de plaques i coneix les estructures resultants de l’emplaçament dels magmes en profunditat i en superfície.

2. Categoritzar els diferents tipus de magmes segons la composició i distingir els factors que influeixen en el magmatisme.

2.1. Discrimina els factors que determinen els diferents tipus de magmes i els classifica tenint en compte la composició.

3. Reconèixer la utilitat de les roques magmàtiques i analitzar-ne les característiques, els tipus i les utilitats.

3.1. Diferencia els tipus de roques magmàtiques, identifica les més freqüents amb l’ajuda de claus i relaciona la textura que presenten amb el procés de formació.

4. Establir les diferències d’activitat volcànica i associar-les al tipus de magma.

4.1. Relaciona els tipus d’activitat volcànica amb les característiques del magma i distingeix els diferents productes emesos en una erupció volcànica.

5. Diferenciar els riscs geològics derivats dels processos interns: vulcanisme i sismicitat.

5.1. Analitza els riscs geològics derivats dels processos interns. Vulcanisme i sismicitat.

6. Detallar el procés de metamorfisme i relacionar els factors que l’afecten i els tipus de metamorfisme.

6.1. Classifica el metamorfisme segons els diferents factors que el condicionen.

7. Identificar roques metamòrfiques a partir de les característiques i les utilitats.

7.1. Ordena i classifica les roques metamòrfiques més freqüents de l’escorça terrestre i relaciona la textura que presenten amb el tipus de metamorfisme experimentat.

8. Relacionar estructures sedimentàries i ambients sedimentaris.

8.1. Detalla i discrimina les diferents fases del procés de formació d’una roca sedimentària.

9. Explicar la diagènesi i les fases que presenta.

9.1. Descriu les fases de la diagènesi.

10. Classificar les roques sedimentàries tenint en compte els diferents orígens com a criteri.

10.1. Ordena i classifica les roques sedimentàries més freqüents de l’escorça terrestre segons l’origen.

11. Analitzar els tipus de deformació que experimenten les roques i relacionar-los amb els esforços a què estan sotmeses.

11.1. Associa els tipus de deformació tectònica als esforços a què se sotmeten les roques i a les propietats d’aquestes.

11.2. Relaciona els tipus d’estructures geològiques amb la tectònica de plaques.

12. Representar els elements d’un plec i d’una falla.

12.1. Distingeix els elements d’un plec i els classifica atenent diferents criteris.

12.2. Reconeix i classifica els diferents tipus de falles i identifica els elements que les constitueixen.

BLOC 9. LA HISTÒRIA DE LA TERRA

Continguts

Estratigrafia: concepte i objectius. Principis fonamentals. Definició d’estrat.

Datacions relatives i absolutes: estudi de talls geològics senzills. Grans divisions geològiques. La taula del temps geològic. Principals esdeveniments en la història geològica de la Terra. Orogènies.

Extincions massives i causes naturals que les han provocades.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Deduir, a partir de mapes topogràfics i talls geològics d’una zona determinada, l’existència d’estructures geològiques i la relació que mantenen amb el relleu.

1.1. Interpreta i elabora mapes topogràfics i talls geològics senzills.

2. Aplicar criteris cronològics per a la datació relativa de formacions geològiques i deformacions localitzades en un tall geològic.

2.1. Interpreta talls geològics i determina l’antiguitat dels estrats, les discordances i la història geològica de la regió.

3. Interpretar el procés de fossilització i els canvis que s’hi produeixen.

3.1. Categoritza els principals fòssils guia i en valora la importància a l’hora d’establir la història geològica de la Terra.

CULTURA AUDIOVISUAL

Finalitat de l’assignatura

Aquesta assignatura pretén iniciar els estudiants en la fabricació de les seves pròpies imatges i productes audiovisuals, de naturalesa estàtica com la fotografia o bé dinàmiques com el vídeo. Per a això, és necessari que l’alumne estigui en situació d’analitzar, relacionar i comprendre els elements que formen part de la cultura audiovisual del nostre temps.

La quantitat d’informació que circula en l’actualitat, construïda a partir d’elements tècnics audiovisuals (fotografia, cinema, vídeo, televisió i, fins i tot, ràdio) és d’una tal importància i d’una magnitud de tal dimensió com no s’havia donat mai en la història de la humanitat. La societat moderna té com una de les seves senyes d’identitat la presència d’imatges digitals en pràcticament qualsevol activitat que desenvolupi.

Des dels orígens de la humanitat, en el paleolític, l’evolució social dels pobles ha tingut la seva plasmació gràfica en representacions icòniques al llarg del temps, les quals reflectien l’entorn en el qual viuen, utilitzant per fer-ho eines variades al llarg del transcórrer del temps (principalment dibuix, escultura o pintura). L’aparició de la fotografia i el cinema al segle XIX va portar una nova manera de reflectir la realitat, basada en la impressió de la imatge en una pel·lícula. Una de les novetats del nou producte va ser que la imatge obtinguda va gaudir des de l’origen de percepció, per part de la societat, d’imatge versemblant i sense manipular, és a dir, de reflex cert de la realitat. Al costat d’això, la possibilitat de reproducció, pràcticament il·limitada, d’aquests elements va permetre l’accés a aquesta informació a la majoria de la societat, afectant, probablement per primera vegada en la història, totes les capes socials. Des de llavors, la societat ha viscut una nova relació de comunicació entre els seus elements, comunicació basada d’una manera creixent en mitjans audiovisuals. La història del segle XX no es pot concebre sense l’ús de la imatge i el so com a eines de datació i avaluació dels fets ocorreguts; analitzar qualsevol fita històrica i no recórrer a algun tipus d’imatge fotogràfica o cinematogràfica associada és una tasca difícil de concebre en la mentalitat actual.

El segle XXI presenta en el seu començament una nova revolució social en les comunicacions: l’era digital i Internet. Aquests dos elements estan suposant un canvi tan important en els comportaments socials que costa predir cap a on caminen les noves generacions nascudes dins aquest sistema d’informació i intercanvi de dades. Per primera vegada en la història, pràcticament tothom, a tots els països, té eines de recepció i tramesa d’informació a l’instant, informació que es construeix amb les eines que aquesta assignatura tracta d’analitzar per facilitar l’aprenentatge.

Una circumstància nova sorgida de les noves plataformes digitals és la possibilitat que es té de publicar a la xarxa productes construïts amb molt pocs mitjans tècnics i al marge de la indústria dedicada a la producció digital. Aquestes produccions individuals poden ser vistes i/o escoltades per milions de persones. Per primera vegada en la història els creatius poden assolir el reconeixement de la seva obra sense passar pel filtre de la indústria audiovisual. Aquest suport inicial serveix com a indicatiu de qualitat per a una posterior integració dels nous creadors dins la indústria audiovisual. D’altra banda, la facilitat d’exposició del material (“penjar a la xarxa”) no suposa un augment de la qualitat del que s’ha creat; molt al contrari, la realitat ens indica que la possibilitat il·limitada de generar fotos, vídeos, blogs i pàgines web sense l’ajuda del criteri raonat de la indústria està inundant el mercat audiovisual de productes de qualitat molt deficient. Resulta pertinent, per tant, que els alumnes entenguin la importància del procés creatiu.

Una altra de les novetats que presenta el món digital actual, que el diferencia dels seus orígens (sistemes analògics), és la possibilitat de generar imatges artificials o alterades d’una manera difícilment distingible de la imatge obtinguda per pura impressió de la realitat. Els sistemes digitals d’edició moderns permeten crear o modificar la realitat de la imatge amb una qualitat difícilment distingible de la simple plasmació de la realitat en un fotograma de cel·luloide.

Per tant, es fa necessari i pertinent facilitar als alumnes eines tècniques i educatives que els ajudin a gestionar la marea de dades, informació, imatges, sons i possibilitats creatives que diàriament reben en gairebé tots els àmbits en els quals es desenvolupa la seva vida. La intensitat i efectivitat que aconsegueixen les creacions plàstiques fetes en suport digital són, indubtablement, d’una força impressionant, ja que combinen sàviament, o precisament, imatges, música i missatges sonors.

És essencial, per tant, que l’alumne comprengui i analitzi la cultura audiovisual de la societat en la qual viu i els mitjans de producció utilitzats per generar-la; d’aquesta manera podrà ser capaç de desenvolupar un sentit crític i personal per ordenar la informació rebuda i temperar la intensitat de la potència icònica que el món audiovisual genera.

L’adquisició de competències per analitzar els elements expressius i tècnics, i la dotació de consciència crítica, han de servir per crear una ciutadania més responsable, crítica i participativa.

Aquesta matèria té un caràcter propedèutic necessari i bàsic per al seu desenvolupament en etapes posteriors, sia en estudis universitaris de comunicació audiovisual i publicitat o en belles arts (entre altres), com per als de formació professional d’imatge i so i ensenyaments artístics.

En aquest sentit, l’ensenyament d’aquesta matèria s’estructura en dos camins paral·lels i complementaris. El primer és l’anàlisi dels productes que es presenten per mitjans digitals. Aprendre a veure, a escoltar, a discernir el que es diu, com es diu i per què es presenta a l’espectador d’una manera determinada.

El segon és la creació de productes audiovisuals per part dels alumnes. Aprendre el procés creatiu dels productes audiovisuals és, probablement, una de les millors eines per al desenvolupament personal i humà que podem facilitar als alumnes per comprendre els continguts que reben per mitjans digitals.

Aquestes dues vies són, per tant, imprescindibles i complementàries en la formació. Cadascuna ajuda l’altra per caminar plegades en l’objectiu de formar els alumnes en una matèria tan apassionant com és la creació audiovisual.

L’alumne necessita saber llegir els productes audiovisuals per comprendre’n el missatge i, de forma complementària, començar a generar productes digitals a fi de comunicar-se i conèixer millor la realitat de la cultura audiovisual.

Cultura audiovisual es desenvolupa durant dos cursos acadèmics, amb el criteri organitzador de consolidar al primer curs del batxillerat les habilitats i els coneixements necessaris per al seu desenvolupament i la seva aplicació tècnica al segon curs.

Al primer curs, l’alumne analitza l’evolució dels mitjans i llenguatges audiovisuals, així com les funcions i característiques de la imatge fixa i en moviment, a fi de crear narracions audiovisuals senzilles.

Al segon curs, els alumnes analitzen la importància de la funció expressiva de la imatge, el so i la música en el procés de creació d’audiovisuals; així mateix, han de comprendre l’organització de la producció d’audiovisuals, les característiques dels nous mitjans i dels missatges publicitaris per valorar i elaborar productes audiovisuals senzills.

Estructura del currículum

Cultura audiovisual I

Bloc 1. Imatge i significat

La base d’aquesta assignatura és la imatge i, com a tal, l’alumne n’ha de conèixer la història a través dels segles, així com les seves funcions. En aquest bloc s’incideix especialment en l’evolució i la tipologia dels llenguatges audiovisuals: fotografia, cinema, televisió, etc.

Bloc 2. La imatge fixa i la seva capacitat expressiva

En aquest bloc es treballen els orígens de la imatge fixa, en especial en la fotografia. L’alumne ha d’aprendre el que implica la fotografia, pel que fa a la tecnologia i la tècnica que implica i com a element expressiu i instrument de publicitat per si mateix (denúncia social, política, moda, etc.).

Bloc 3. La imatge en moviment i la seva capacitat expressiva

Així com el bloc anterior se centra en la imatge fixa, en aquest és la imatge en moviment la protagonista. Es tracten tant temes tècnics (sistemes de captació d’imatges) com les finalitats expressives d’aquest tipus d’imatges (il·luminació, composició, 3D, etc.).

Bloc 4. Narrativa audiovisual

Perquè una narració audiovisual pugui ser entesa pel públic, els professionals han de tenir en compte alguns aspectes narratius bàsics. El darrer bloc d’aquest curs treballa aspectes tècnics que fan que les narracions siguin un producte de gran expressivitat en format documental, en cinema o en muntatges audiovisuals televisius.

Cultura audiovisual II

Bloc 1. Integració de so i imatge en la creació d’audiovisuals i nous mitjans

En l’art audiovisual, tan important és la imatge com el so. El so acompanya la imatge per dotar-la encara de més expressivitat. A més a més d’aspectes teòrics i tècnics, aquest bloc aborda la història de la banda sonora de la història del cinema i dels seus creadors

Bloc 2. Característiques de la producció audiovisual i multimèdia en els diferents mitjans

En el bloc anterior es treballa el so, sobretot en el cinema; aquest se centra sobretot en la producció, edició i postproducció de productes videogràfics i televisius.

Bloc 3. Els mitjans de comunicació audiovisual

En aquest bloc, coneguts els aspectes tècnics en l’anterior, l’alumne se centra en el llenguatge de la televisió i de la ràdio. Ha de conèixer els diferents gèneres i formats, així com també els personatges que han estat de gran importància en la indústria.

Bloc 4. La publicitat

La publicitat és un dels llenguatges visuals i audiovisuals més estesos en la vida de cada dia. En aquest bloc es treballa l’anàlisi de la imatge publicitària, les seves funcions, la seva dimensió social i les noves formes de publicitat.

Bloc 5. Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia

Aquest bloc tracta de l’anàlisi d’imatges fixes i en moviment i de la important incidència que tenen en els diferents emissors segons el mitjà emprat.

Orientacions metodològiques

Les competències clau inclouen de forma integrada continguts, destreses, valors i emocions de caire personal i social que pertanyen a diferents àmbits de coneixement. Aquestes tenen un caràcter contextual, així que requereixen saber aplicar el que s’ha après per resoldre situacions noves en diferents contextos d’acció reals i significatius per als alumnes, per la qual cosa en tota la metodologia s’ha posat èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges.

La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment diversa, comunicativa, activa, participativa i adreçada a l’assoliment dels objectius i les competències. L’aprenentatge de l’alumne s’articula a partir d’un procés de construcció del coneixement que es duu a terme a partir dels coneixements que ja posseeix i, per això, és convenient partir sempre dels coneixements previs, tenint en compte el que s’ha fet en cursos anteriors.

A l’aula s’hauria de potenciar l’aprenentatge de llarga durada i, per tant, l’aprenentatge significatiu en oposició al memorístic, la qual cosa no ha d’implicar eliminar aquest tipus d’aprenentatge. Així, cal afavorir una memorització comprensiva en el procés d’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes han d’aprendre a aprendre, ser capaços d’investigar pel seu compte i aprofundir en la matèria, així com a fer ús de diverses fonts d’informació, especialment les tecnologies de la informació i la comunicació. La metodologia que s’hauria d’emprar en aquesta assignatura al llarg del curs és bàsicament pràctica, ja que només amb la pràctica els alumnes poden assimilar la informació teòrica que el professor hagi pogut oferir-los.

Les eines audiovisuals permeten presentar als alumnes els continguts gràfics d’una manera fàcil i potent. D’altra banda, el coneixement de les eines informàtiques que tenen els alumnes sol ser en la majoria dels casos d’un nivell molt acceptable, amb un grau de desimboltura en l’ús de les eines probablement superior al de la resta de la societat. Això pot permetre utilitzar les eines digitals en la didàctica de l’aula: presentacions, tractament informàtic de les imatges, elaboració de documents multimèdia per presentar un tema o un projecte, integració de la imatge i el so, etc.; sense deixar de banda els recursos, les tècniques i els materials que han emprat i segueixen utilitzant els dissenyadors, artistes audiovisuals, cineastes, etc. al llarg de la història.

En l’assignatura de cultura audiovisual, els mitjans audiovisuals adquireixen un paper protagonista. És per això que s’han de posar a l’abast de l’alumne, sempre que sigui possible, totes les eines necessàries per a l’aprenentatge dels diferents sistemes de producció audiovisual.

L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes de batxillerat ha de ser contínua, formativa i integradora.

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne ha de ser integradora i ha de tenir en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l’etapa, així com el desenvolupament de les competències corresponents. El caràcter integrador de l’avaluació no ha d’impedir que el professor dugui a terme de manera diferenciada l’avaluació de cada assignatura tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna.

Cal fer una avaluació inicial a cada alumne a començament de curs o al principi de cada bloc de continguts per avaluar-ne els coneixements, destreses i actituds prèvies, sempre que el professor ho consideri oportú.

Per a l’avaluació dels alumnes, el professor pot establir proves escrites o orals per mesurar-ne el nivell, així com presentacions de treballs individuals o en grup, les quals es poden fer de manera combinada. Aquests treballs poden ser, a manera d’exemple per als professors, el disseny de campanyes publicitàries bàsiques, la creació d’anuncis o l’enregistrament de documentals, sempre que el professor ho consideri factible per als alumnes amb el material de què pugui disposar el centre o els alumnes mateixos.

Els professors han d’avaluar tant l’aprenentatge dels alumnes com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent, per la qual cosa cal establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques.

El professor, de manera conscient i reflexiva, ha d’emprar un conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats i potenciar la creativitat i l’esperit emprenedor.

El professor ha de supervisar els continguts, documents o imatges que facilita Internet, una eina docent imprescindible i molt usada pels alumnes.

El professor és la peça clau en la tasca diària de motivar els alumnes a aconseguir els objectius del curs. Per això, ha d’organitzar les tasques diàries de classe, a més de facilitar l’accés a la informació necessària perquè assoleixin el nivell de coneixements òptims de l’assignatura. Com a resultat de la feina feta a classe, els alumnes poden fer exposicions, mostres o intervencions dins i fora del centre, sempre que sigui possible.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

L’assignatura de cultura audiovisual contribueix a l’assoliment de les diferents competències clau com s’especifica a continuació:

Comunicació lingüística

S’assoleix mitjançant l’ús del llenguatge tècnic propi de la matèria, en què els alumnes han de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Amb la finalitat d’estimular l’hàbit de la lectura i millorar l’expressió oral cal plantejar activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

S’aprofundeix en el coneixement d’aspectes espacials de la realitat. Tot això per aprendre a desenvolupar-se amb comoditat per mitjà del llenguatge simbòlic.

Competència digital

S’atorga molta importància a aquesta competència en els continguts relatius a l’entorn visual i multimèdia, en particular en el món de la imatge, i es facilita el desenvolupament d’una cultura digital a l’aula, que és un dels objectius de la matèria.

Aprendre a aprendre

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement artístic contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. D’altra banda, també hi contribueixen el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn, de donar-hi respostes coherents i de tenir la capacitat de treballar en grup, així com de saber compartir el coneixement amb els altres i desenvolupar processos cognitius com analitzar, sintetitzar, relacionar, comparar, aplicar, avaluar, argumentar, etc.

Competències socials i cíviques

Es promouen actituds com la cooperació i la feina en grup i es potencien valors com la tolerància, la solidaritat, l’empatia i el compromís necessaris per a la convivència a l’aula.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Es fomenten les mesures perquè els alumnes participin en activitats que els permetin garantir l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, la feina en equip, l’autoconfiança i el sentit crític.

Consciència i expressions culturals

Es dóna molt d’èmfasi a l’ampliació del coneixement dels diferents codis artístics i a la utilització de les tècniques i els recursos propis. Els alumnes aprenen a mirar, a analitzar críticament, a veure, a observar, a percebre i, des del coneixement del llenguatge visual, a apreciar els valor estètics i culturals de les produccions artístiques, així com a entendre el món de la publicitat de forma crítica. D’altra banda, es contribueix a aquesta competència quan experimenta i investiga amb diversitat de tècniques visuals i és capaç d’expressar-se a través de la imatge.

Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge integrades que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

S’ha de potenciar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia.

L’assignatura de cultura audiovisual abraça, amb major o menor mesura, totes les competències clau. És una assignatura integradora que engloba l’art, la ciència i la tècnica, la qual cosa fa viable i interessant la coparticipació amb altres departaments didàctics en projectes comuns.

Objectius específics

L’ensenyament de cultura audiovisual té els objectius següents:

1. Assimilar la importància dels mitjans de comunicació en una societat democràtica i la interrelació creativa que brinden les tecnologies de la informació i la comunicació.

2. Comprendre i apreciar com el progrés actual de les tecnologies de la informació i la comunicació prové dels avenços tècnics i expressius produïts al llarg de la història.

3. Reconèixer las diferències existents entre la realitat i la representació que ens n’ofereixen els mitjans audiovisuals.

4. Conèixer i comprendre els aspectes estètics i tècnics dels mitjans de comunicació per aprendre a analitzar i crear documents audiovisuals senzills.

5. Valorar la importància de la funció expressiva del so i de la música en el procés de creació audiovisual.

6. Analitzar missatges publicitaris i valorar-ne els aspectes d’informació, art, propaganda i seducció.

7. Conèixer les característiques tècniques i expressives dels mitjans de comunicació, reconèixer-ne els diferents gèneres i mostrar-ne les possibilitats informatives i comunicatives.

8. Desenvolupar actituds selectives, crítiques i creatives davant els missatges que rebem a través dels diversos canals de difusió.

9. Prendre consciència de la capacitat dels espectadors, en la seva funció de consumidors, per exigir productes audiovisuals de qualitat i de la necessitat d’equilibri entre llibertat d’expressió i drets individuals.

10. Interessar-se pel coneixement del panorama de la producció audiovisual i dels mitjans de comunicació social a les Illes Balears.

11. Valorar, gaudir i respectar el patrimoni audiovisual i apreciar-lo com a font de coneixement i com a recurs per al desenvolupament individual i col·lectiu.

12. Millorar la capacitat per a l’elecció professional i acadèmica, tot coneixent les professions i estudis relacionats amb la comunicació i les tecnologies audiovisuals.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Cultura audiovisual I

BLOC 1. IMATGE I SIGNIFICAT

Continguts

Imatge representada: funcions i forma.

Evolució de la construcció d’imatges fixes al llarg de la història de l’art.

Mitjans audiovisuals i les seves característiques principals.

Evolució dels mitjans i llenguatges audiovisuals. El llenguatge dels nous mitjans. Comparativa històrica de les fites de la fotografia, el cinema, la televisió, la ràdio, el multimèdia i els nous mitjans. El món audiovisual com a representació del món real. Funcions de la imatge.

Transcendència de la valoració expressiva i estètica de les imatges i de l’observació critica dels missatges.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar les diferents funcions de la imatge representada: simbòlica, religiosa, lúdica, decorativa, jeràrquica, educativa, etc.

1.1. Analitza diferents imatges de la història de l’art i explica la funció a què estaven destinades.

2. Reconèixer i diferenciar les principals formes de representació icònica: simbolisme, realisme, expressionisme, naturalisme, idealisme i abstracció.

2.1. Compara imatges de la història de l’art, per exemple: hieratisme egipci, hel·lenisme grec, simbolisme romànic, dramatisme barroc, realisme vuitcentista, etc. i n’estableix les diferències formals.

3. Analitzar les característiques principals de la fotografia, el so, el cinema, la televisió i els productes digitals a Internet.

3.1. Analitza les similituds en els tractaments formals entre l’art tradicional i la fotografia.

3.2. Compara el tractament formal de la pintura i la fotografia del segle XIX: retrat, paisatge, esdeveniments històrics, etc.

4. Valorar la importància de l’evolució dels mitjans i els llenguatges audiovisuals en els diversos mitjans de comunicació en les societats actuals i la interrelació creativa que brinden les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.1. Explica les principals característiques, les relacions i diferències dels sistemes audiovisuals.

4.2. Estableix les diferències entre imatge i realitat i les seves diverses formes de representació.

4.3. Analitza els avenços que s’han produït al llarg de la història en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l’evolució estètica dels missatges audiovisuals.

4.4. Valora els diferents continguts multimèdia i nous mitjans en la representació de la realitat.

BLOC 2. LA IMATGE FIXA I LA SEVA CAPACITAT EXPRESSIVA

Continguts

Característiques pròpies de la imatge fotogràfica en relació amb altres imatges fixes.

Enquadrament en la imatge fixa.

Fotografia en blanc i negre i en color. Característiques principals.

Fotografia com a instrument de denúncia social i ús com a imatge del poder polític.

Fotografia de moda. Condicionants plàstics i econòmics. Obra gràfica de Mario Testino, Jaume de Laiguana, Eugenio Recuenco.

Realitat paradoxal. Obra gràfica de Chema Madoz.

Elements expressius i usos de la imatge fixa. Codis que configuren els diferents llenguatges.

Funció il·lustradora de la imatge (imatge i text).

Composició d’imatges fixes. Ritme Visual.

Narració mitjançant imatges fixes (cartells, historieta gràfica, presentacions). Guió de la historieta. Elaboració d’històries gràfiques mitjançant imatges d’ús públic. Fotografia en la publicitat.

Sistemes de captació d’imatges. Càmera fotogràfica.

Tècniques digitals en el disseny, la manipulació i la creació d’imatges.

Tractament d’imatges digitals.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer les propietats diferenciadores de la imatge fotogràfica.

1.1. Estableix les diferències entre imatge posada, instantània i captura del moviment.

2. Analitzar les composicions fotogràfiques i valorar la disposició dels elements dins l’espai físic de la imatge.

2.1. Fa fotografies de primers plans, pla detall, panoràmiques, picats i contrapicats i n’analitza els resultats obtinguts i en valora la correspondència gràfica amb treballs similars d’artistes coneguts.

3. Analitzar la capacitat expressiva de la imatge en blanc i negre i la seva utilització com a alternativa a la fotografia en color.

3.1. Analitza l’obra gràfica de fotògrafs que treballin en blanc i negre: Martín Chambi, Irving Penn, Cecil Beaton, Ansel Adams, etc.

3.2. Fa dos tractaments d’elaboració digital en una mateixa composició: en blanc i negre i color. N’analitza el diferent resultat estètic i semàntic.

4. Analitzar la composició del color a través del sistema RGB.

4.1. Analitza el sistema RGB de construcció del color.

4.2. Compara l’obra dels principals fotògrafs i artistes en el tractament del color: Ernst Haas, Andy Warhol, Howard Schatz, Ouka Lele i d’altres de possibles.

5. Analitzar l’ús del color en la imatge fixa: saturació, matís, inversió, etc.

5.1. Fa composicions en color i, mitjançant tractament digital, n’altera el cromatisme i analitza els diferents resultats obtinguts.

6. Identificar els patrons icònics de la fotografia com a instrument de difusió de la injustícia social.

6.1. Analitza l’obra i la transcendència social dels treballs de Dorothea Lange, Sebastião Salgado, Kevin Carter, Manuel Pérez Barriopedro, Cristina García Rodero, Gervasio Sánchez, etc.

7. Analitzar les diferents formes d’expressar el poder polític a través del temps, la imatge oficial a través d’escultura o pintura i valorar les similituds entre la imatge clàssica i la fotogràfica.

7.1. Fa una composició i analitza les diferents formes d’expressar el poder polític a través del temps: faraons, emperadors, reis, presidents, etc. Analitza les similituds entre la imatge clàssica i la fotogràfica.

8. Exposar i comentar les claus plàstiques de l’obra dels fotògrafs de moda.

8.1. Explica les claus plàstiques i compositives de l’obra fotogràfica i/o videogràfica de Mario Testino, Jaime de Laiguana i Eugenio Recuenco, entre altres de possibles.

9. Reflexionar sobre la relació imatge-realitat sorgida en l’obra gràfica de Chema Madoz.

9.1. Comenta la creació plàstica de Chema Madoz i analitza el joc entre la realitat i la percepció paradoxal a la seva obra.

10. Analitzar les diferents funcions de la imatge fixa emprades per satisfer les necessitats expressives de la societat actual i les aplica en l’elaboració d’imatges digitals.

10.1. Analitza els elements espacials, característiques bàsiques, significat i sentit emprats en la lectura d’imatges fixes.

10.2. Analitza les funcions del ritme en la composició d’imatges fixes.

10.3. Valora els diferents usos de la imatge fotogràfica en els mitjans de comunicació i en els nous mitjans.

10.4. Reconeix i valora que es respecti l’autoria en l’elaboració i distribució de fotografies per Internet.

10.5. Analitza els sistemes actuals digitals de captació i tractament fotogràfic.

BLOC 3. LA IMATGE EN MOVIMENT I LA SEVA CAPACITAT EXPRESSIVA

Continguts

Fonaments perceptius de la imatge en moviment. La il·lusió de moviment.

Composició expressiva del quadre d’imatge en el cinema i en televisió. La funció de la il·luminació.

Característiques tècniques de la imatge cinematogràfica i videogràfica, la imatge televisiva i dels audiovisuals. El 3D.

Sistemes de captació d’imatges en moviment. Sistemes tradicionals analògics i moderns sistemes digitals.

Característiques expressives de la velocitat de reproducció d’imatges: El cinema mut. La càmera lenta. L’efecte bala o bullet time.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar la tècnica d’exposició d’imatges fixes per simular moviment. Des del principi del cinema, passant per la televisió, fins a la imatge digital actual.

1.1. Diferencia les principals característiques tècniques dels sistemes cinema, PAL i NTSC en la reproducció d’imatges.

2. Analitzar les diferents funcions i les característiques comunicatives de la imatge en moviment emprades per satisfer les necessitats expressives de la societat actual i aplicar-les en l’elaboració de produccions digitals senzilles.

2.1. Analitza els elements espacials i temporals, les característiques bàsiques, el significat i el sentit en la lectura d’imatges en moviment.

2.2. Identifica i analitza els elements expressius i estètics utilitzats en les produccions audiovisuals: pel·lícula cinematogràfica i programa de televisió, entre altres.

3. Diferenciar la qualitat de la imatge quant a resolució, brillantor, lluminositat, etc. obtinguda per diferents mitjans digitals.

3.1. Valora la funció de la il·luminació com a component expressiu en la construcció del pla d’imatge.

3.2. Identifica els diferents sistemes tècnics de captació i edició digital en produccions audiovisuals.

3.3. Analitza les característiques dels sistemes de captació i projecció d’imatges en 3D.

4. Analitzar les característiques tècniques necessàries per crear els efectes de càmera ràpida, càmera lenta i bala (bullet time).

4.1. Analitza peces videogràfiques o cinematogràfiques en les quals s’apliquin efectes de moviment (intencionats o tècnics).

5. Valorar els resultats expressius obtinguts en alterar la velocitat de reproducció de les imatges en moviment.

5.1. Duu a terme diferents modificacions en peces videogràfiques: altera la velocitat de reproducció i els paràmetres relacionats amb la mida d’imatge i n’analitza el resultat obtingut.

BLOC 4. NARRATIVA AUDIOVISUAL

Continguts

Narració de la imatge en moviment. El pla i la seqüència.

Plans d’imatge. Moviments de càmera.

Diàleg en el cinema: pla i contraplà.

Pla seqüència.

Relacions espaciotemporals en la narració audiovisual. Salt endavant i salt enrere.

Literatura i guió cinematogràfic. La sinopsi. L’escaleta. El guió literari. La seqüència. El guió tècnic. El guió il·lustrat o storyboard.

El muntatge audiovisual.

Gèneres cinematogràfics. Gèneres televisius. Cinema de ficció i documental. Cinema d’animació.

Narrativa dels productes interactius.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Relacionar la construcció i la capacitat narrativa del pla d’imatge.

1.1. Relaciona els elements formals del pla i la seva conseqüència narrativa.

2. Diferenciar els principals tipus de pla d’imatge.

2.1. Analitza en una obra cinematogràfica la construcció narrativa dels plans i la seqüència.

2.2. Comenta, a partir d’una obra cinematogràfica, la construcció del pla-contraplà en un diàleg.

2.3. Explica la complexitat tècnica de la construcció d’un pla seqüència utilitzant, entre altres peces possibles, La soga, d’Alfred Hitchcock; Set de mal, d’Orson Welles, i Sóc Cuba, de Mikhail Kalatozov.

3. Analitzar la importància narrativa del salt enrere en la construcció narrativa cinematogràfica.

3.1. Comenta la transcendència narrativa del salt enrere en obres cinematogràfiques de rellevància.

3.2. Analitza el significat narratiu del salt enrere en sèries de televisió.

4. Identificar l’estructura narrativa en obres cinematogràfiques de rellevància.

4.1. Analitza l’estructura narrativa d’obres significatives de la història del cinema.

5. Reconèixer les diferències existents entre la realitat i la representació que ens n’ofereixen les imatges en moviment, analitzar els aspectes narratius dels productes audiovisuals i aplicar-hi criteris expressius.

5.1. Identifica i analitza els elements tècnics, expressius i estètics emprats en les produccions audiovisuals i els aplica en la valoració de diversos productes: pel·lícula cinematogràfica i programa de televisió, entre altres.

5.2. Especifica la tipologia de gènere, la intencionalitat comunicativa i els codis expressius emprats en la realització de pel·lícules i programes de televisió a partir del visionat i l’anàlisi.

6. Identificar i analitzar els elements tècnics, expressius i estètics utilitzats en les produccions audiovisuals.

6.1. Analitza produccions multimèdia interactives i nous mitjans i identifica les característiques i les possibilitats dels diferents productes.

7. Identificar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb especial atenció als mitjans de comunicació de lliure accés com Internet

7.1. Identifica i explica les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb especial atenció als mitjans de comunicació de lliure accés com Internet.

Cultura audiovisual II

BLOC 1. INTEGRACIÓ DE SO I IMATGE EN LA CREACIÓ D’AUDIOVISUALS I NOUS MITJANS

Continguts

Funció expressiva del so. Característiques tècniques.

Enregistrament del so. Tipus essencials de microfonia.

Enregistrament i difusió musical. Sistemes monofònics, estereofònics, Dolby Surround, 5.1, MP3 i d’altres de possibles.

Relació perceptiva entre imatge i so: diàlegs, veu en off, efectes especials i música.

Adequació de la música i dels sons a les intencions expressives i comunicatives. Integració del so a les produccions audiovisuals.

Elements expressius del so en relació amb la imatge. Funcions de la banda sonora.

Banda sonora en la història del cinema. Els grans creadors.

Banda sonora en el cinema espanyol. Els principals compositors: Augusto Algueró, Roque Baños, Bernardo Bonezzi, Carmelo Bernaola, Antón García Abril, Alberto Iglesias, José Nieto, Alfonso Santisteban, Adolfo Waitzman, etc.

Fites històriques del procés de transformació en els llenguatges i en els mitjans tècnics en el pas del cinema mut al cinema sonor.

L’slapstick en l’obra de Max Sennet, Max Linder i Charlie Chaplin.

La comèdia visual en Buster Keaton i Harold Lloyd.

La comèdia dialogada. L’obra cinematogràfica de Woody Allen.

La comèdia coral. L’obra cinematogràfica de Luis García Berlanga.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar les característiques tècniques del so. Longitud i freqüència d’ona. Timbre.

1.1. Explica les característiques físiques del so i el procés de creació i difusió.

2. Diferenciar els sistemes de captació microfònica a partir de les necessitats d’obtenció del so.

2.1. Fa enregistraments de so amb aparells senzills i valora els resultats obtinguts.

3. Diferenciar les característiques tècniques principals d’enregistrament i difusió de sons a través dels diferents sistemes: monofònics, estereofònics, Dolby Surround, 5.1, MP3, etc.

3.1. Edita digitalment, converteix peces musicals d’un sistema de so a un altre (monoestèreo, PCM WAV, AIFF-MP3) i n’avalua els resultats. Mida, qualitat, destinació final, etc.

4. Explicar la relació entre la imatge i el so.

4.1. Construeix peces audiovisuals combinant imatge i so integrant: veu en off, peces musicals i efectes en la narració visual.

5. Analitzar el diferent resultat perceptiu obtingut en modificar els elements sonors en una producció audiovisual.

5.1. Analitza el valor funcional, expressiu i comunicatiu dels recursos sonors (veu, efectes i música) emprats en una producció radiofònica o a la banda sonora d’una producció audiovisual.

5.2. Observa productes audiovisuals i valora les funcions comunicatives i estètiques de la integració d’imatge i so.

6. Analitzar la qualitat de la composició musical a les bandes sonores per al cinema i la importància que tenen en el conjunt total de la pel·lícula.

6.1. Relaciona la banda sonora de pel·lícules emblemàtiques i la seva importància en la qualitat del conjunt total de l’obra fílmica duita a terme.

7. Explicar l’evolució del cinema espanyol a través de les bandes sonores de pel·lícules emblemàtiques i compositors rellevants.

7.1. Analitza la composició musical de bandes sonores a Espanya i valora la qualitat de la construcció musical duita a terme.

8. Valorar la importància de la funció expressiva de la imatge, el so i la música en el procés de creació d’audiovisuals i de nous mitjans i analitzar les funcions comunicatives i estètiques dels productes audiovisuals.

8.1. Reconeix les diferències existents entre la realitat i la representació que ens n’ofereixen els mitjans sonors.

8.2. Identifica les funcions i necessitats dels sistemes tècnics emprats en la integració d’imatge i so en un audiovisual o en nous mitjans.

9. Analitzar la tècnica narrativa i les característiques tècniques del cinema mut.

9.1. Explica les característiques principals de la narrativa visual del cinema mut i referencia esquetxos emblemàtics de la història d’aquest cinema.

10. Comentar les diferències entre els gags visuals i sonors en el cinema.

10.1. Comenta les diferències narratives entre la comèdia d’acudit visual i sonor.

11. Exposar la complexitat tècnica de la comèdia coral.

11.1. Analitza la composició visual en les comèdies corals i explica la complexitat tècnica de la seva resolució narrativa.

BLOC 2. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL I MULTIMÈDIA EN ELS DIFERENTS MITJANS

Continguts

Indústria cinematogràfica, videogràfica i televisiva segons l’evolució històrica de les activitats de producció audiovisual.

Organigrames i funcions professionals en la creació de productes audiovisuals.

Procés de producció audiovisual i multimèdia.

Creació d’imatges en moviment i efectes digitals.

Edició i postproducció de documents multimèdia.

Els efectes en la història del cinema i la televisió: la nit americana, la doble exposició, el croma, l’edició digital.

Condicionants del disseny per a tots.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Comentar el resultat artístic i tècnic que utilitzen els creadors en la indústria del cinema i el teatre sobre el món de l’espectacle.

1.1. Analitza la visió del món del cinema en pel·lícules representatives.

2. Analitzar les característiques tècniques i expressives dels diferents mitjans de comunicació i les seves possibilitats informatives i comunicatives i identificar els tipus de destinataris dels missatges.

2.1. Relaciona l’evolució històrica de la producció audiovisual i de la radiodifusió amb les necessitats i característiques dels productes demandats per la societat.

2.2. Reconeix les diferents funcions dels equips tècnics humans que intervenen en les produccions audiovisuals i en les multimèdia.

2.3. Compara les característiques fonamentals dels destinataris de la programació d’emissions de ràdio i televisió.

3. Analitzar els processos tècnics que es duen a terme en la postproducció de peces audiovisuals.

3.1. Descriu la postproducció, finalitat i tècniques aplicades a la creació audiovisual.

4. Valorar la complexitat tècnica i els resultats pràctics obtinguts en la fabricació d’efectes per a cinema i televisió.

4.1. Analitza l’evolució dels efectes en el cinema.

4.2. Valora la necessitat de l’audiodescripció i la subtitulació de productes audiovisuals i multimèdia.

BLOC 3. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Continguts

Llenguatge de la televisió. Característiques tècniques i expressives. Gèneres i formats de programes de televisió. Televisió del futur. Televisió interactiva.

Fites de la televisió en el llenguatge audiovisual.

Televisió a Espanya. Tipologies i realització de programes per a televisió. Informatius, entreteniment, drama, comèdia, terror, musicals, concursos, etc.

Grans realitzadors.

Ràdio. Característiques tècniques i expressives. Gèneres i formats de programes de ràdio: informatius, magazine, retransmissions esportives, etc. Característiques pròpies de cada gènere.

Ràdio interactiva.

Estudi d’audiències i programació. Característiques de l’obtenció de les dades d’audiència. Sistemes d’elaboració estadística de resultats i transcendència a la producció audiovisual.

La ràdio i la televisió com a servei públic.

Mitjans de comunicació audiovisual de lliure accés. Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació.

Ús responsable de la xarxa.

Llibertat d’expressió i drets individuals de l’espectador.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar l’ús i accés als nous mitjans en relació amb les necessitats comunicatives actuals i les necessitats dels serveis públics de comunicació audiovisual tradicional.

1.1. Analitza produccions radiofòniques i televisives, identifica les característiques dels diferents gèneres i distingeix els estereotips més comuns presents en els productes audiovisuals.

2. Analitzar la importància creativa, tècnica i històrica dels principals realitzadors de la televisió a Espanya.

2.1. Analitza peces emblemàtiques dels principals realitzadors de televisió a Espanya i comenta la qualitat del producte duit a terme.

3. Explicar les característiques principals de la retransmissió radiofònica.

3.1. Comenta les principals característiques de la retransmissió radiofònica i l’evolució des del seu inici fins als sistemes digitals actuals.

4. Comentar les diferències de plantejament narratiu dels diferents gèneres radiofònics i establir-ne les característiques principals.

4.1. Identifica les característiques principals dels gèneres radiofònics.

4.2. Analitza l’estructura dels principals gèneres radiofònics i n’estableix les diferències principals: presentació, ritme narratiu, locució, recursos musicals i sonors, etc.

5. Analitzar i valorar la importància econòmica dels índexs d’audiència en els ingressos publicitaris de les empreses de comunicació.

5.1. Valora la participació dels estudis d’audiències en la programació dels programes de ràdio i televisió.

6. Identificar i discernir les comunicacions que emeten els mitjans de difusió, diferenciant informació de propaganda comercial.

6.1. Comenta la importància i la transcendència social dels programes informatius de ràdio i televisió.

6.2. Compara la mateixa notícia relatada segons diferents mitjans de comunicació i estableix conclusions.

6.3. Valora la influència dels mitjans de comunicació a través de la xarxa.

BLOC 4. LA PUBLICITAT

Continguts

Anàlisi de la imatge publicitària.

Publicitat: informació, propaganda i seducció.

Funcions comunicatives. Funcions estètiques.

Noves formes de publicitat: emplaçament del producte, publicitat encoberta i subliminar, definicions correctes d’ambdues situacions.

Publicitat en l’esport, claus socials i econòmiques.

Publicitat de dimensió social. Campanyes humanitàries.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la dimensió social i de creació de necessitats dels missatges publicitaris i analitzar les funcions comunicatives i estètiques del missatge publicitari.

1.1. Reconeix les diferents funcions de la publicitat i diferencia els elements informatius d’aquells altres relacionats amb l’emotivitat, la seducció i la fascinació.

1.2. Analitza diferents imatges publicitàries i en relaciona la composició i estructura amb la consecució dels seus objectius.

1.3. Justifica la composició comunicativa i l’estructura d’espots i missatges publicitaris en relació amb la consecució dels seus objectius.

2. Analitzar els sistemes d’inserció de publicitat en els programes de ràdio i televisió:

2.1. Analitza diferents recursos utilitzats per inserir publicitat en els programes: l’espot, el patrocini, la publicitat encoberta, etc.

2.2. Difereix els avantatges i inconvenients de cadascun.

3. Exposar les conseqüències socials del paper dels actors cinematogràfics com a generadors de tendències i la seva relació amb els patrocinadors comercials.

3.1. Reconeix i explica raonadament la presència de la publicitat i del patrocini en la imatge social dels actors i la seva transcendència social.

4. Comentar la relació entre els triomfs esportius i la seva associació amb productes comercials.

4.1. Analitza la relació entre l’esport i el patrocini comercial o la publicitat.

BLOC 5. ANÀLISI D’IMATGES I MISSATGES MULTIMÈDIA

Continguts

Lectura denotativa i connotativa d’imatges. Anàlisi d’imatges fixes i en moviment.

Anàlisi de productes multimèdia.

Valors formals, estètics, expressius i de significat de les imatges.

Incidència dels missatges segons l’emissor i el mitjà utilitzat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Desenvolupar actituds selectives, crítiques i creatives davant els missatges que rebem a través dels diferents canals de difusió i aplicar solucions expressives per elaborar petites produccions audiovisuals.

1.1. Analitza produccions multimèdia i nous mitjans i justifica les solucions comunicatives emprades.

2. Seleccionar i discernir recursos audiovisuals adaptats a una necessitat concreta.

2.1. Compara els continguts comunicatius audiovisuals que es troben a Internet i valora l’adequació dels emissors i les repercussions dels mateixos.

2.2. Reconeix expressivament i narrativament un film i en valora les solucions tècniques en la creació del missatge.

2.3. Analitza expressivament i narrativament un programa de televisió i en valora les solucions comunicatives i el públic a què va dirigit.

2.4. Elabora una petita producció audiovisual aplicant solucions expressives segons el gènere i format seleccionat.

DIBUIX TÈCNIC

Finalitat de l’assignatura

Entre les finalitats del dibuix tècnic figura de manera específica dotar l’estudiant de les competències necessàries per poder comunicar-se gràficament amb objectivitat en un món cada vegada més complex que requereix el disseny i la fabricació de productes que resolguin les necessitats presents i futures. Aquesta funció comunicativa, gràcies a l’acord d’una sèrie de convencions a escala estatal, europea i internacional, ens permet transmetre, interpretar i comprendre idees o projectes de manera fiable, objectiva i inequívoca.

El dibuix tècnic, per tant, s’empra com a mitjà de comunicació en qualsevol procés d’investigació o projecte que se serveixi dels aspectes visuals de les idees i de les formes per visualitzar el que s’està dissenyant i, si escau, definir d’una manera clara i exacta el que es vol produir. És a dir, el coneixement del dibuix tècnic com a llenguatge universal en els seus dos nivells de comunicació: comprendre o interpretar la informació codificada i expressar-se o elaborar informació comprensible per als destinataris.

Els alumnes, en adquirir competències específiques en la interpretació de documentació gràfica elaborada d’acord amb normes en els sistemes de representació convencionals, poden conèixer millor el món. Això requereix, a més del coneixement de les principals normes de dibuix, un desenvolupament avançat de la visió espacial, entesa com la capacitat d’abstracció per, per exemple, visualitzar o imaginar objectes tridimensionals representats mitjançant imatges planes.

A més de comprendre la complexa informació gràfica que ens envolta, és necessari que l’estudiant abordi la representació d’espais o objectes de tot tipus i l’elaboració de documents tècnics normalitzats que en plasmin les idees i projectes; relacionats amb el disseny gràfic, amb la ideació d’espais arquitectònics o amb la fabricació artesanal o industrial de peces i conjunts.

Durant el primer curs es treballen les competències clau relacionades amb el dibuix tècnic com a llenguatge de comunicació i instrument bàsic per a la comprensió, anàlisi i representació de la realitat. Per fer-ho, s’introdueixen gradualment i de manera interrelacionada tres grans blocs: geometria i dibuix tècnic, sistemes de representació, i normalització. És bàsic que l’estudiant tengui una visió global dels fonaments del dibuix tècnic que li permeti aprofundir al curs següent aspectes diferents d’aquesta matèria.

Al llarg del segon curs, a més del bloc de geometria i dibuix tècnic i del de sistemes de representació, es tracta un bloc nou, denominat projecte, per integrar les destreses adquirides en l’etapa.

Estructura del currículum

Dibuix tècnic I

Bloc 1. Geometria i dibuix tècnic

El primer bloc desenvolupa els continguts necessaris per resoldre problemes de configuració de formes i n’analitza la presència en la natura i l’art al llarg de la història i les aplicacions al món científic i tècnic.

Bloc 2. Sistemes de representació

En aquest segon bloc es desenvolupen els fonaments, les característiques i les aplicacions de les axonometries, les perspectives còniques i els sistemes dièdric i de plans delimitats. Aquest bloc s’ha d’abordar de manera integrada per permetre descobrir les relacions entre sistemes i els avantatges i inconvenients de cadascun. A més, és convenient potenciar la utilització del dibuix a mà alçada com a eina de comunicació d’idees i anàlisi de problemes de representació.

Bloc 3. Normalització

El bloc pretén dotar l’estudiant dels procediments per simplificar, unificar i objectivar les representacions gràfiques. Aquest bloc està especialment relacionat amb el procés d’elaboració de projectes, objecte del darrer bloc del segon curs de batxillerat, per la qual cosa encara que la seqüència establerta situa aquest bloc de manera específica al primer curs, la condició de llenguatge universal fa que la seva utilització sigui una constant al llarg de l’etapa.

Dibuix tècnic II

Bloc 1. Geometria i dibuix tècnic

Aquest primer bloc, com al curs anterior, desenvolupa els continguts necessaris per resoldre problemes de configuració de formes i n’analitza la presència en la natura i l’art al llarg de la història i les aplicacions al món científic i tècnic. Treballa amb l’assentament dels coneixements adquirits al llarg del primer curs del batxillerat.

Bloc 2. Sistemes de representació

En aquest bloc es desenvolupen els fonaments, les característiques i les aplicacions de les axonometries, perspectives còniques i dels sistemes dièdric i de plans delimitats. Com al curs anterior, és important que els alumnes treballin els sistemes de forma conjunta per permetre descobrir les relacions entre sistemes i els avantatges i inconvenients de cadascun.

Bloc 3. Documentació gràfica de projectes

El darrer bloc d’aquest curs té com a objectiu principal que l’estudiant mobilitzi i interrelacioni els continguts adquirits al llarg de tota l’etapa i els utilitzi per elaborar i presentar de forma individual i col·lectiva els esbossos, croquis i plànols necessaris per definir un projecte senzill relacionat amb el disseny gràfic, industrial o arquitectònic.

Orientacions metodològiques

Les competències clau inclouen de forma integrada continguts, destreses, valors i emocions de caire personal i social que pertanyen a diferents àmbits de coneixement. Aquestes tenen un caràcter contextual, així que requereixen saber aplicar el que s’ha après per resoldre situacions noves en diferents contextos d’acció reals i significatius per als alumnes, per la qual cosa en tota la metodologia s’ha posat èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges.

La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment diversa, comunicativa, activa, participativa i adreçada a l’assoliment dels objectius i les competències. L’aprenentatge de l’alumne s’articula a partir d’un procés de construcció del coneixement que es duu a terme a partir dels coneixements que ja posseeix i, per això, és convenient partir sempre dels coneixements previs, tenint en compte el que s’ha fet en cursos anteriors.

A l’aula s’hauria de potenciar l’aprenentatge de llarga durada i, per tant, l’aprenentatge significatiu en oposició al memorístic, la qual cosa no ha d’implicar eliminar aquest tipus d’aprenentatge. Així, cal afavorir una memorització comprensiva en el procés d’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes han d’aprendre a aprendre, ser capaços d’investigar pel seu compte i aprofundir en la matèria, així com a fer ús de diverses fonts d’informació, especialment les tecnologies de la informació i la comunicació.

Els recursos didàctics són una eina per a l’aprenentatge, ja que ens permeten organitzar la informació que volem transmetre i ajudar així l’alumne a desenvolupar les seves habilitats i potenciar la seva creativitat i interès.

Un clar exemple en serien les eines audiovisuals que permeten presentar als alumnes els continguts gràfics d’una manera fàcil i potent. D’altra banda, el coneixement de les eines informàtiques que tenen els alumnes sol ser en la majoria dels casos d’un nivell molt acceptable, amb un grau de desimboltura en l’ús de les eines probablement superior al de la resta de la societat. Això pot permetre utilitzar les eines digitals en la didàctica de l’aula: presentacions, tractament informàtic de les imatges, elaboració de documents multimèdia per presentar un tema o un projecte, integració de la imatge i el so, etc.; sense deixar de banda els recursos, les tècniques i els materials que han emprat i segueixen emprant els dissenyadors, arquitectes, etc. al llarg de la història.

El professor té autonomia per organitzar els grups de manera flexible i per adoptar les mesures d’atenció a la diversitat més adequades a les característiques dels seus alumnes i que permetin el millor aprofitament dels recursos de què disposi el centre.

L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes de batxillerat ha de ser contínua, formativa i integradora.

L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes ha de ser integradora, i s’ha de tenir en compte, des de totes i cadascuna de les assignatures, la consecució dels objectius establerts per a l’etapa i el desenvolupament de les competències corresponents.

Cal fer una avaluació inicial a cada alumne a començament de curs o al principi de cada bloc de continguts per avaluar-ne els coneixements, destreses i actituds prèvies, sempre que el professor ho consideri oportú.

Per a l’avaluació dels alumnes, el professor pot establir proves escrites o orals per mesurar-ne el nivell, així com presentacions de treballs individuals o en grup, les quals es poden fer de manera combinada.

El professor és la peça clau en la tasca diària de motivar els alumnes a aconseguir els objectius del curs. Per això, ha d’organitzar les tasques diàries de classe, a més de facilitar l’accés a la informació necessària perquè assoleixin el nivell de coneixements òptims de l’assignatura. Com a resultat de la feina feta a classe, els alumnes poden fer exposicions, mostres o intervencions dins o fora del centre, sempre que sigui possible.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

L’assignatura de dibuix tècnic contribueix a l’assoliment de les diferents competències clau, com s’especifica a continuació:

Comunicació lingüística

S’assoleix mitjançant l’ús del llenguatge tècnic propi de la matèria, en què els alumnes han de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

S’aprofundeix en el coneixement d’aspectes espacials de la realitat mitjançant la geometria i la representació objectiva de les formes. Tot això per aprendre a desenvolupar-se amb comoditat per mitjà del llenguatge simbòlic

Competència digital

La importància de l’era digital és fonamental en aquesta assignatura, ja que els alumnes depenen dels coneixements assolits en aquesta competència per al seu futur professional i laboral com, per exemple, en l’ús de programari de disseny bidimensional i tridimensional.

Aprendre a aprendre

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement tècnic de l’assignatura contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. D’altra banda, també hi contribueix el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, així com de saber compartir el coneixement amb els altres i desenvolupar processos cognitius com analitzar, sintetitzar, relacionar, comparar, aplicar, avaluar, argumentar, etc.

Competències socials i cíviques

Es promouen actituds com la cooperació i la feina en grup i es potencien valors com la tolerància, la solidaritat, l’empatia i el compromís necessaris per a la convivència a l’aula.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Es fomenten les mesures perquè els alumnes participin en activitats que els permetin garantir l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, la feina en equip, l’autoconfiança i el sentit crític.

Consciència i expressions culturals

Es dóna molt d’èmfasi a la utilització dels recursos propis. Els alumnes aprenen a mirar, analitzar críticament, veure, observar i percebre des del coneixement del llenguatge visual.

Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum, han de dissenyar-se activitats d’aprenentatge integrades que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

S’ha de potenciar el desenvolupament de les competències en comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

L’assignatura de dibuix tècnic abraça, en major o menor mesura, totes les competències clau. És una assignatura integradora que engloba l’art, la ciència i la tècnica, la qual cosa fa viable i interessant la coparticipació amb altres departaments didàctics en projectes comuns.

Objectius específics

1. Conèixer i utilitzar adequadament i amb certa destresa els instruments específics i la terminologia del dibuix tècnic i valorar la fluïdesa en l’ús de les tècniques gràfiques.

2. Apreciar la importància de l’acabat correcte i la presentació del dibuix pel que fa a la diferenciació dels diferents traços que el conformen, a l’exactitud d’aquests i a la neteja i cura del suport, així com valorar les millores que poden introduir les diverses tècniques gràfiques en la representació.

3. Considerar el dibuix tècnic com un llenguatge objectiu i universal i valorar la necessitat de conèixer-ne la sintaxi per poder expressar i comprendre la informació i atorgar-li el paper autònom que té quant a la resolució de problemes en projectes científics, tecnològics o artístics.

4. Desenvolupar les capacitats de concepció espacial dels objectes i formes geomètriques i potenciar l’observació i la interpretació correcta de les formes i les seves relacions, tant en la seva concreció bidimensional com en la tridimensional.

5. Conèixer i comprendre els principals fonaments de la geometria mètrica aplicada per resoldre problemes de configuració de formes en el pla i saber expressar gràficament i verbalment el procés d’elaboració de solucions de manera objectiva, raonada i precisa.

6. Comprendre i utilitzar els diversos sistemes de representació per resoldre problemes geomètrics en l’espai o representar figures tridimensionals en el pla i saber expressar gràficament i verbalment el procés d’elaboració de solucions de manera objectiva, raonada i precisa.

7. Conèixer la normalització i els convencionalismes del dibuix tècnic i valorar-ne la universalitat per aplicar-los, no tan sols a la lectura i interpretació de plànols, dissenys i productes artístics, sinó també a la representació de formes, d’acord especialment amb les normes UNE i ISO referides a l’obtenció, distribució i acotació de les vistes d’un cos. Entendre’ls com un sistema de treball idoni per simplificar i clarificar el procés de producció i com una manera de facilitar la comunicació entre tots els que participen en el procés de creació.

8. Potenciar l’hàbit de treballar els croquis i les perspectives a mà alçada per assolir les destreses òptimes en el traç quant a claredat i rapidesa i per adquirir l’hàbit de representar mentalment i gràficament les formes i els espais.

9. Planificar i reflexionar, de manera individual i col·lectiva, sobre el procés de realització de qualsevol construcció geomètrica i relacionar-se amb altres persones en les activitats col·lectives amb flexibilitat i responsabilitat.

10. Integrar els coneixements de dibuix tècnic dins els processos tecnològics i en aplicacions de la vida quotidiana i revisar i valorar l’estat de consecució del projecte o activitat sempre que sigui necessari.

11. Interessar-se per les noves tecnologies i els programes de disseny i gaudir amb la seva utilització i valorar-ne les possibilitats en la realització de plànols tècnics.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Dibuix tècnic I

BLOC 1. GEOMETRIA I DIBUIX TÈCNIC

Continguts

Traçats geomètrics.

Instruments i materials del dibuix tècnic.

Reconeixement de la geometria en la naturalesa.

Identificació d’estructures geomètriques en l’art.

Valoració de la geometria com a instrument per al disseny gràfic, industrial i arquitectònic.

Traçats fonamentals en el plànol.

Circumferència i cercle.

Operacions amb segments.

Mediatriu.

Paral·lelisme i perpendicularitat.

Angles.

Determinació de llocs geomètrics. Aplicacions.

Elaboració de formes basades en xarxes modulars.

Traçat de polígons regulars.

Resolució gràfica de triangles.

Determinació, propietats i aplicacions dels punts notables.

Resolució gràfica de quadrilàters i polígons.

Anàlisi i traçat de formes poligonals per triangulació, radiació i itinerari.

Representació de formes planes:

Traçat de formes proporcionals.

Proporcionalitat i semblança. Construcció i utilització d’escales gràfiques.

Construcció i utilització d’escales gràfiques.

Transformacions geomètriques elementals. Gir, translació, simetria homotècia i afinitat. Identificació d’invariants. Aplicacions.

Resolució de problemes bàsics de tangències i enllaços. Aplicacions.

Construcció de corbes tècniques, ovals, ovoides i espirals.

Aplicacions de la geometria al disseny arquitectònic i industrial.

Geometria i noves tecnologies.

Aplicacions de dibuix vectorial en 2D.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Resoldre problemes de configuració de formes poligonals senzilles en el pla amb l’ajuda d’estris convencionals de dibuix sobre pla aplicant els fonaments de la geometria mètrica d’acord amb un esquema pas a pas i/o figura d’anàlisi elaborada prèviament.

1.1. Dissenya, modifica o reprodueix formes basades en xarxes modulars quadrades amb l’ajuda de l’escaire i el cartabó utilitzant recursos gràfics per destacar clarament el traçat principal elaborat de les línies auxiliars utilitzades.

1.2. Determina, amb l’ajuda de regle i compàs, els principals llocs geomètrics d’aplicació als traçats fonamentals en el pla i comprova gràficament el compliment de les condicions establertes.

1.3. Relaciona les línies i els punts notables de triangles, quadrilàters i polígons amb les seves propietats i n’identifica les aplicacions.

1.4. Comprèn les relacions mètriques dels angles de la circumferència i el cercle, en descriu les propietats i n’identifica les possibles aplicacions.

1.5. Resol triangles amb l’ajuda de regle i compàs aplicant les propietats de les línies i punts notables i els principis geomètrics elementals i justifica el procediment utilitzat.

1.6. Dissenya, modifica o reprodueix quadrilàters i polígons analitzant les relacions mètriques essencials i en resol el traçat per triangulació, radiació, itinerari o relacions de semblança.

1.7. Reprodueix figures proporcionals, en determina la raó idònia per a l’espai de dibuix disponible, construeix l’escala gràfica corresponent en funció de l’apreciació establerta i la utilitza amb la precisió requerida.

1.8. Comprèn les característiques de les transformacions geomètriques elementals (gir, translació, simetria, homotècia i afinitat) i n’identifica els invariants i les aplica per resoldre problemes geomètrics i per representar formes planes.

2. Dibuixar corbes tècniques i figures planes compostes per circumferències i línies rectes, aplicar els conceptes fonamentals de tangències, fer ressaltar la forma final determinada i indicar gràficament la construcció auxiliar utilitzada, els punts d’enllaç i la relació entre els seus elements.

2.1. Identifica les relacions existents entre punts de tangència, centres i radis de circumferències i analitza figures compostes per enllaços entre línies rectes i arcs de circumferència.

2.2. Resol problemes bàsics de tangències amb l’ajuda de regle i compàs, aplica amb rigor i exactitud les propietats intrínseques i utilitza recursos gràfics per destacar clarament el traçat principal elaborat de les línies auxiliars utilitzades.

2.3. Aplica els coneixements de tangències a la construcció d’ovals, ovoides i espirals i en relaciona la forma amb les principals aplicacions en el disseny arquitectònic i industrial.

2.4. Dissenya a partir d’un esbós previ o reprodueix a l’escala convenient figures planes que contenguin enllaços entre línies rectes i arcs de circumferència i indica gràficament la construcció auxiliar utilitzada, els punts d’enllaç i la relació entre els seus elements.

BLOC 2. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

Continguts

Fonaments dels sistemes de representació:

Els sistemes de representació en l’art.

Evolució històrica dels sistemes de representació.

Els sistemes de representació i el dibuix tècnic. Àmbits d’aplicació.

Avantatges i inconvenients. Criteris de selecció.

Classes de projecció.

Sistemes de representació i noves tecnologies.

Aplicacions de dibuix vectorial en 3D.

Sistema dièdric:

Procediments per obtenir les projeccions dièdriques.

Disposició normalitzada.

Reversibilitat del sistema. Nombre de projeccions suficients.

Representació i identificació de punts, rectes i plànols. Posicions en l’espai. Paral·lelisme i perpendicularitat. Pertinença i intersecció.

Projeccions dièdriques de sòlids i espais senzills.

Seccions planes. Determinació de la seva magnitud vertadera.

Sistema de plans delimitats. Aplicacions.

Sistema axonomètric. Fonaments del sistema. Disposició dels eixos i utilització dels coeficients de reducció.

Sistema axonomètric ortogonal, perspectives isomètriques, dimètriques i trimètriques.

Sistema axonomètric oblic: perspectives cavalleres i militars.

Aplicació de l’oval isomètric com a representació simplificada de formes circulars.

Sistema cònic:

Elements del sistema. Pla del quadre i con visual.

Determinació del punt de vista i orientació de les cares principals.

Paral·lelisme. Punts de fuga. Punts mètrics.

Representació simplificada de la circumferència.

Representació de sòlids en els diferents sistemes.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Relacionar els fonaments i característiques dels sistemes de representació amb les possibles aplicacions al dibuix tècnic, seleccionar el sistema adequat a l’objectiu previst i identificar-ne els avantatges i inconvenients en funció de la informació que es vulgui mostrar i dels recursos disponibles.

1.1. Identifica el sistema de representació emprat a partir de l’anàlisi de dibuixos tècnics, il·lustracions o fotografies d’objectes o espais i en determina les característiques diferencials i els elements principals del sistema.

1.2. Estableix l’àmbit d’aplicació de cadascun dels principals sistemes de representació i n’il·lustra els avantatges i inconvenients mitjançant el dibuix a mà alçada d’un mateix cos geomètric senzill.

1.3. Selecciona el sistema de representació idoni per definir un objecte o espai i n’analitza la complexitat de la forma, la finalitat de la representació, l’exactitud requerida i els recursos informàtics disponibles.

1.4. Comprèn els fonaments del sistema dièdric i descriu els procediments d’obtenció de les projeccions i la disposició normalitzada.

2. Representar formes tridimensionals senzilles a partir de perspectives, fotografies, peces reals o espais de l’entorn pròxim fent servir el sistema dièdric o, si escau, el sistema de plans delimitats i disposar d’acord amb la norma les projeccions suficients per definir-les i identificar-ne els elements de manera inequívoca.

2.1. Dissenya o reprodueix formes tridimensionals senzilles, en dibuixa a mà alçada les vistes principals en el sistema de projecció ortogonal establert per la norma d’aplicació i disposa les projeccions suficients per definir-les i identificar-ne els elements de manera inequívoca.

2.2. Visualitza en l’espai perspectiu formes tridimensionals senzilles prou definides per les seves vistes principals i dibuixa a mà alçada axonometries convencionals (isometries i cavalleres).

2.3. Comprèn el funcionament del sistema dièdric, en relaciona els elements, convencionalismes i notacions amb les projeccions necessàries per representar inequívocament la posició de punts, rectes i plans, i resol problemes de pertinença, intersecció i magnitud vertadera.

2.4. Determina seccions planes d’objectes tridimensionals senzills, en visualitza intuïtivament la posició mitjançant perspectives a mà alçada, en dibuixa les projeccions dièdriques i n’obté la magnitud vertadera.

2.5. Comprèn el funcionament del sistema de plans delimitats com una variant del sistema dièdric que permet rendibilitzar els coneixements adquirits, n’il·lustra les principals aplicacions mitjançant la resolució de problemes senzills de pertinença i intersecció i obté perfils d’un terreny a partir de les corbes de nivell.

3. Dibuixar perspectives de formes tridimensionals a partir de peces reals o definides per les seves projeccions ortogonals seleccionant l’axonometria adequada al propòsit de la representació, disposar la posició dels eixos en funció de la importància relativa de les cares que es vulguin mostrar i emprar, si escau, els coeficients de reducció determinats.

3.1. Duu a terme perspectives isomètriques de cossos definits per les seves vistes principals amb l’ajuda d’estris de dibuix sobre pla, representa les circumferències situades en cares paral·leles als plans de coordenades com ovals en lloc d’el·lipses i en simplifica el traçat.

3.2. Duu a terme perspectives cavalleres o planimètriques de cossos o espais amb circumferències situades en cares paral·leles en un de sol dels plans de coordenades i en disposa l’orientació per simplificar-ne el traçat.

4. Dibuixar perspectives còniques de formes tridimensionals a partir d’espais de l’entorn o definides per les seves projeccions ortogonals, valorar el mètode seleccionat i considerar l’orientació de les cares principals respecte del pla de quadre i la repercussió de la posició del punt de vista sobre el resultat final.

4.1. Comprèn els fonaments de la perspectiva cònica, en classifica la tipologia en funció de l’orientació de les cares principals respecte del pla de quadre i la repercussió de la posició del punt de vista sobre el resultat final i determina el punt principal, la línia d’horitzó, els punts de fuga i els punts de mesura.

4.2. Dibuixa, amb l’ajuda d’estris de dibuix, perspectives còniques centrals de cossos o espais amb circumferències situades en cares paral·leles en un de sol dels plans de coordenades i en disposa l’orientació per simplificar-ne el traçat.

4.3. Representa formes sòlides o espacials amb arcs de circumferència en cares horitzontals o verticals, dibuixa perspectives còniques obliqües amb l’ajuda d’estris de dibuix, simplifica la construcció de les el·lipses en perspectiva mitjançant el traçat de polígons circumscrits i les traça a mà alçada o amb l’ajuda de plantilles de corbes.

BLOC 3. NORMALITZACIÓ

Continguts

Elements de normalització:

El projecte: necessitat i àmbit d’aplicació de les normes.

Formats. Plegatge de plànols.

Vistes. Línies normalitzades.

Escales. Acotació.

Talls i seccions.

Aplicacions de la normalització:

Dibuix industrial.

Dibuix arquitectònic.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la normalització com a convencionalisme per a la comunicació universal que permet simplificar els mètodes de producció, assegurar la qualitat dels productes, possibilitar-ne la distribució i garantir que el destinatari final els utilitzi.

1.1. Descriu els objectius i àmbits d’utilització de les normes UNE, EN i ISO, relaciona les específiques del dibuix tècnic amb la seva aplicació per triar i plegar formats, per usar escales, per establir el valor representatiu de les línies, per disposar les vistes i per acotar.

2. Aplicar les normes estatals, europees i internacionals relacionades amb els principis generals de representació, formats, escales, acotació i mètodes de projecció ortogràfics i axonomètrics; considerar el dibuix tècnic com a llenguatge universal, valorar la necessitat de conèixer-ne la sintaxi, i utilitzar-lo de forma objectiva per interpretar plànols tècnics i per elaborar d’esbossos, esquemes, croquis i plànols.

2.1. Obté les dimensions rellevants de cossos o espais representats utilitzant escales normalitzades.

2.2. Representa peces i elements industrials o de construcció, aplica les normes referides als principals mètodes de projecció ortogràfics, selecciona les vistes imprescindibles per definir-los, les disposa adequadament i diferencia el traçat d’eixos, línies vistes i ocultes.

2.3. Delimita peces industrials senzilles, identifica les cotes necessàries per a una definició dimensional correcta i les disposa d’acord amb la norma.

2.4. Delimita espais arquitectònics senzills identificant les cotes necessàries per a una definició dimensional correcta i els disposa d’acord amb la norma.

2.5. Representa objectes amb buits mitjançant talls i seccions i aplica les normes bàsiques corresponents.

Dibuix tècnic II

BLOC 1. GEOMETRIA I DIBUIX TÈCNIC

Continguts

Resolució de problemes geomètrics:

Proporcionalitat. El rectangle auri. Aplicacions.

Construcció de figures planes equivalents.

Relació entre els angles i la circumferència. Arc capaç.

Aplicacions.

Potència d’un punt respecte d’una circumferència. Determinació i propietats de l’eix radical i del centre radical. Aplicació a la resolució de tangències.

Inversió. Determinació de figures inverses. Aplicació a la resolució de tangències.

Traçat de corbes còniques i tècniques:

Corbes còniques. Origen, determinació i traçat de l’el·lipse, la paràbola i la hipèrbole.

Resolució de problemes de pertinença, tangència i incidència. Aplicacions.

Corbes tècniques. Origen, determinació i traçat de les corbes cícliques i envolupants.

Aplicacions.

Transformacions geomètriques:

Afinitat. Determinació dels elements. Traçat de figures afins. Construcció de l’el·lipse afí a una circumferència.

Aplicacions.

Homologia. Determinació dels elements. Traçat de figures homòlogues. Aplicacions.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Resoldre problemes de tangències mitjançant l’aplicació de les propietats de l’arc capaç, dels eixos i els centres radicals i/o de la transformació de circumferències i rectes per inversió i indicar gràficament la construcció auxiliar utilitzada, els punts d’enllaç i la relació entre els seus elements.

1.1. Identifica l’estructura geomètrica d’objectes industrials o arquitectònics a partir de l’anàlisi de plantes, alçats, perspectives o fotografies, n’assenyala els elements bàsics i en determina les principals relacions de proporcionalitat.

1.2. Determina llocs geomètrics d’aplicació al dibuix aplicant els conceptes de potència o inversió.

1.3. Transforma per inversió figures planes compostes per punts, rectes i circumferències i en descriu les possibles aplicacions en la resolució de problemes geomètrics.

1.4. Selecciona estratègies per resoldre problemes geomètrics complexos, n’analitza les possibles solucions i els transforma per analogia en uns altres problemes més senzills.

1.5. Resol problemes de tangències aplicant les propietats dels eixos i els centres radicals i indica gràficament la construcció auxiliar utilitzada, els punts d’enllaç i la relació entre els elements.

2. Dibuixar corbes cícliques i còniques, identificar-ne els principals elements i utilitzar-ne les propietats fonamentals per resoldre problemes de pertinença, tangència o incidència.

2.1. Comprèn l’origen de les corbes còniques i les relacions mètriques entre elements, en descriu les propietats i n’identifica les aplicacions.

2.2. Resol problemes de pertinença, intersecció i tangències entre línies rectes i corbes còniques, n’aplica les propietats i justifica el procediment emprat.

2.3. Traça corbes còniques determinant prèviament els elements que les defineixen com eixos, focus, directrius, tangents o asímptotes i en resol el traçat per punts o per homologia respecte de la circumferència.

3. Relacionar les transformacions homològiques amb les seves aplicacions a la geometria plana i als sistemes de representació i valorar la rapidesa i l’exactitud en els traçats que proporciona utilitzar-les.

3.1. Comprèn les característiques de les transformacions homològiques, n’identifica els invariants geomètrics i en descriu les aplicacions.

3.2. Aplica l’homologia i l’afinitat en la resolució de problemes geomètrics i en la representació de formes planes.

3.3. Dissenya a partir d’un esbós previ o reprodueix a l’escala convenient figures planes complexes i indica gràficament la construcció auxiliar utilitzada.

BLOC 2. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

Continguts

Punt, recta i pla en sistema dièdric:

Resolució de problemes de pertinença, incidència, paral·lelisme i perpendicularitat.

Determinació de la magnitud vertadera de segments i formes planes.

Abatiment de plans.

Determinació dels seus elements.

Aplicacions.

Gir d’un cos geomètric.

Aplicacions.

Canvis de pla. Determinació de les noves projeccions.

Aplicacions.

Construcció de figures planes.

Afinitat entre projeccions.

Problema invers a l’abatiment.

Cossos geomètrics en sistema dièdric:

Representació de políedres regulars. Posicions singulars.

Determinació de les seccions principals.

Representació de prismes i piràmides. Determinació de seccions planes i elaboració de desenvolupaments. Interseccions.

Representació de cilindres, cons i esferes. Seccions planes.

Sistemes axonomètrics ortogonals:

Posició del tríedre fonamental.

Relació entre el triangle de traces i els eixos del sistema.

Determinació de coeficients de reducció.

Tipologia de les axonometries ortogonals. Avantatges i inconvenients.

Representació de figures planes.

Representació simplificada de la circumferència.

Representació de cossos geomètrics i espais arquitectònics. Seccions planes. Interseccions.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la importància d’elaborar dibuixos a mà alçada per desenvolupar la visió espacial, analitzar la posició relativa entre rectes, plans i superfícies, identificar-ne les relacions mètriques per determinar el sistema de representació adequat i l’estratègia idònia que solucioni els problemes de representació de cossos o espais tridimensionals.

1.1. Comprèn els fonaments o principis geomètrics que condicionen el paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes i plans, utilitza el sistema dièdric o, si escau, el sistema de plans delimitats com a eina base per resoldre problemes de pertinença, posició, distàncies mínimes i magnitud vertadera.

1.2. Representa figures planes contingudes en plans paral·lels, perpendiculars o oblics als plans de projecció i en traça les projeccions dièdriques.

1.3. Determina la magnitud vertadera de segments, angles i figures planes utilitzant girs, abatiments o canvis de pla en sistema dièdric i, si escau, en el sistema de plans delimitats.

2. Representar políedres regulars, piràmides, prismes, cilindres i cons mitjançant les seves projeccions ortogràfiques, analitzar les posicions singulars respecte dels plans de projecció, determinar les relacions mètriques entre els seus elements, les seccions planes principals i la magnitud vertadera o desenvolupament de les superfícies que els conformen.

2.1. Representa l’hexàedre o cub en qualsevol posició respecte dels plans de coordenades, la resta dels políedres regulars, prismes i piràmides en posicions favorables, amb l’ajuda de les seves projeccions dièdriques i en determina parts vistes i ocultes.

2.2. Representa cilindres i cons de revolució aplicant girs o canvis de pla per disposar-ne les projeccions dièdriques en posició favorable per resoldre problemes de mesura.

2.3. Determina la secció plana de cossos o espais tridimensionals formats per superfícies polièdriques, cilíndriques, còniques i/o esfèriques i en dibuixa les projeccions dièdriques i n’obté la magnitud vertadera.

2.4. Troba la intersecció entre línies rectes i cossos geomètrics amb l’ajuda de les seves projeccions dièdriques o la seva perspectiva i indica el traçat auxiliar utilitzat per determinar els punts d’entrada i sortida.

2.5. Desenvolupa superfícies polièdriques, cilíndriques i còniques, amb l’ajuda de les seves projeccions dièdriques, emprant girs, abatiments o canvis de pla per obtenir la magnitud vertadera de les arestes i cares que les conformen.

3. Dibuixar axonometries de políedres regulars, piràmides, prismes, cilindres i cons i disposar-ne la posició en funció de la importància relativa de les cares que es vulguin mostrar i/o de la conveniència dels traçats necessaris, utilitzant l’ajuda de l’abatiment de figures planes situades en els plans de coordenades, calculant-ne els coeficients de reducció i determinant-ne les seccions planes principals.

3.1. Comprèn els fonaments de l’axonometria ortogonal, en classifica la tipologia en funció de l’orientació del tríedre fonamental, en determina el triangle de traces i en calcula els coeficients de reducció.

3.2. Dibuixa axonometries de cossos o espais definits per les vistes principals, en disposa la posició en funció de la importància relativa de les cares que es vulguin mostrar i/o de la conveniència dels traçats necessaris.

3.3. Determina la secció plana de cossos o espais tridimensionals formats per superfícies polièdriques i dibuixa isometries o perspectives cavalleres.

BLOC 3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE PROJECTES

Continguts

Elaboració d’esbossos, croquis i plànols.

El procés de disseny/fabricació: perspectiva històrica i situació actual.

El projecte: tipus i elements.

Planificació de projectes.

Identificació de les fases d’un projecte. Programació de tasques.

Elaboració de les primeres idees.

Dibuix d’esbossos a mà alçada i esquemes.

Elaboració de dibuixos delimitats.

Elaboració de croquis de peces i conjunts.

Tipus de plànols. Plànols de situació, de conjunt, de muntatge, d’instal·lació, de detall, de fabricació o de construcció.

Presentació de projectes.

Elaboració de la documentació gràfica d’un projecte gràfic, industrial o arquitectònic senzill.

Possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al disseny, edició, arxivament i presentació de projectes.

Dibuix vectorial 2D. Dibuix i edició d’entitats. Creació de blocs. Visibilitat de capes.

Dibuix vectorial 3D. Inserció i edició de sòlids. Galeries i biblioteques de models. Incorporació de textures.

Selecció de l’enquadrament, la il·luminació i el punt de vista.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Elaborar esbossos, croquis i plànols necessaris per definir un projecte senzill relacionat amb el disseny industrial o arquitectònic, valorar l’exactitud, rapidesa i pulcritud que proporciona la utilització d’aplicacions informàtiques, planificar-ne de manera conjunta el desenvolupament, revisar l’avanç dels treballs i assumir les tasques encomanades amb responsabilitat.

1.1. Elabora i participa activament en projectes cooperatius de construcció geomètrica i aplica estratègies pròpies adequades al llenguatge del dibuix tècnic.

1.2. Identifica formes i mesures d’objectes industrials o arquitectònics a partir dels plànols tècnics que els defineixen.

1.3. Dibuixa esbossos a mà alçada i croquis delimitats per possibilitar la comunicació tècnica amb altres persones.

1.4. Elabora croquis de conjunts i/o peces industrials o objectes arquitectònics, disposa les vistes, talls i/o seccions necessàries, pren mides directament de la realitat o de perspectives a escala, elabora esbossos a mà alçada per elaborar dibuixos delimitats i plànols de muntatge, instal·lació, detall o fabricació d’acord amb la normativa d’aplicació.

2. Presentar de forma individual i col·lectiva els esbossos, croquis i plànols necessaris per definir un projecte senzill relacionat amb el disseny industrial o arquitectònic, valorar l’exactitud, rapidesa i pulcritud que proporciona la utilització d’aplicacions informàtiques, planificar-ne de manera conjunta el desenvolupament, revisar l’avanç dels treballs i assumir les tasques encomanades amb responsabilitat.

2.1. Comprèn les possibilitats de les aplicacions informàtiques relacionades amb el dibuix tècnic i valora l’exactitud, rapidesa i pulcritud que proporciona emprar-les.

2.2. Representa objectes industrials o arquitectònics amb l’ajuda de programes de dibuix vectorial 2D, crea entitats, importa blocs de biblioteques, edita objectes i disposa la informació relacionada en capes diferenciades per la utilitat.

2.3. Representa objectes industrials o arquitectònics utilitzant programes de creació de models en 3D, insereix sòlids elementals, els manipula fins a obtenir la forma cercada, importa models o objectes de galeries o biblioteques, incorpora textures i selecciona l’enquadrament, la il·luminació i el punt de vista idoni per al propòsit cercat.

2.4. Presenta els treballs de dibuix tècnic utilitzant recursos gràfics i informàtics de manera que aquests siguin clars, nets i responguin a l’objectiu per als quals s’han creat.

DISSENY

Finalitat de l’assignatura

El disseny s’ha convertit en un element d’importància capital en tot tipus de produccions humanes i constitueix, avui, un dels principals motors de l’economia cultural. El disseny s’aplica en tots els àmbits i es troba pertot arreu, penetrant en el quotidià de tal manera que la seva omnipresència es torna imperceptible. La funció del disseny en la societat contemporània no s’ha d’entendre únicament com el procés d’ideació i projecte per a la producció d’objectes, bidimensionals o tridimensionals. Un problema de disseny no és un problema circumscrit a la superfície geomètrica de dues o tres dimensions. Qualsevol objecte es connecta sempre, directament o indirectament, amb un entorn i, per tant, el conjunt de connexions que un objecte estableix amb esferes molt diferents és extensíssim. Per això, el dissenyador ha de contribuir que s’estableixi una relació recognoscible i immediata de la persona amb el seu entorn, en el qual aquest es fa accessible, amable, útil i adaptat. El disseny ha d’atendre tant els aspectes materials, tecnològics i funcionals dels objectes com els simbòlics i de comunicació. Un bon disseny contribueix que puguem utilitzar eficaçment els objectes d’una manera intuïtiva i còmoda, o que comprenguem amb rapidesa els missatges del nostre entorn.

L’estudi dels fonaments bàsics del disseny és de gran importància per capacitar els alumnes per a la comprensió i gaudi del seu entorn i per desenvolupar la creativitat i el pensament divergent, en potenciar la capacitat per produir respostes múltiples davant un mateix estímul. L’estudi i la iniciació en la pràctica del disseny promouen, per tant, actituds actives davant la societat i la naturalesa, i fomenten una actitud analítica respecte de la informació que li arriba de l’entorn; és a dir, contribueixen a desenvolupar la sensibilitat i el sentit crític.

L’assignatura de disseny té com a finalitat proporcionar una base sòlida a prop dels principis i fonaments que constitueixen aquesta activitat. És una assignatura de caràcter teoricopràctic que, sense pretendre formar especialistes en la matèria, sí que ha de proporcionar als alumnes els coneixements fonamentals de l’àmbit del disseny i les eines necessàries per iniciar-se en l’estudi, anàlisi i realització de projectes elementals de disseny.

D’altra banda, el desenvolupament i l’adquisició de competències constitueixen elements fonamentals a l’hora d’abordar i orientar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Estructura del currículum

Els continguts de l’assignatura s’han estructurat en cinc blocs que agrupen continguts i procediments, no obstant això, el seu desenvolupament no s’ha d’entendre de forma seqüencial.

Bloc 1. Evolució històrica i àmbits del disseny

El primer bloc estudia l’esdevenir històric en els principals àmbits del disseny i ha de contribuir a fer que els alumnes comprenguin que l’activitat de dissenyar sempre està condicionada per l’entorn natural, social i cultural en el qual es desenvolupi.

Bloc 2. Elements de configuració formal

El segon bloc està dedicat a l’anàlisi i a l’estudi dels elements de configuració específics per al disseny de missatges, objectes o espais en funció de les seves dimensions, formals, estètiques, comunicatives i simbòliques.

Bloc 3. Teoria i metodologia del disseny

El tercer bloc incideix en la importància de la metodologia del projecte com una eina valuosa i necessària que canalitzi la creativitat, la fantasia i la inventiva cap a una resolució eficaç de problemes de disseny. L’alumne ha d’analitzar totes les fases en el procés del disseny: plantejament, objecte i finalitat, elaboració, i presentació del projecte.

Bloc 4. Disseny gràfic

En aquest bloc es desenvolupa l’estudi de les funcions comunicatives del disseny gràfic, els àmbits en què s’aplica i els aspectes formals del disseny.

Bloc 5. Disseny de producte i de l’espai

El cinquè bloc ens aproxima al coneixement i a la pràctica del disseny d’objectes i del disseny d’interiors.

Orientacions metodològiques

Les competències clau inclouen de forma integrada continguts, destreses, valors i emocions de caire personal i social que pertanyen a diferents àmbits de coneixement. Aquestes tenen un caràcter contextual, així que requereixen saber aplicar el que s’ha après per resoldre situacions noves en diferents contextos d’acció reals i significatius per als alumnes, per la qual cosa en tota la metodologia s’ha posat èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges.

La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment diversa, comunicativa, activa, participativa i adreçada a l’assoliment dels objectius i les competències. L’aprenentatge de l’alumne s’articula a partir d’un procés de construcció del coneixement que es duu a terme a partir dels coneixements que ja posseeix i, per això, és convenient partir sempre dels coneixements previs, tenint en compte el que s’ha fet en cursos anteriors.

A l’aula s’hauria de potenciar l’aprenentatge de llarga durada i, per tant, l’aprenentatge significatiu en oposició al memorístic, la qual cosa no ha d’implicar eliminar aquest tipus d’aprenentatge. Així, cal afavorir una memorització comprensiva en el procés d’aprenentatge. D’altra banda, els alumnes han d’aprendre a aprendre, ser capaços d’investigar pel seu compte i aprofundir en la matèria, així com a fer ús de diverses fonts d’informació, especialment les tecnologies de la informació i la comunicació. La metodologia que s’hauria d’emprar en aquesta assignatura al llarg del curs és bàsicament pràctica, ja que només amb la pràctica els alumnes poden assimilar la informació teòrica que el professor hagi pogut oferir-los.

Els recursos didàctics són una eina per a l’aprenentatge, ja que ens permeten organitzar la informació que volem transmetre i ajudar així l’alumne a desenvolupar les seves habilitats i potenciar la seva creativitat i interès.

Un clar exemple en serien les eines audiovisuals, que permeten presentar als alumnes els continguts gràfics d’una manera fàcil i potent. D’altra banda, el coneixement de les eines informàtiques que tenen els alumnes sol ser en la majoria dels casos d’un nivell molt acceptable, amb un grau de desimboltura en l’ús de les eines probablement superior al de la resta de la societat. Això pot permetre utilitzar les eines digitals en la didàctica de l’aula: presentacions, tractament informàtic de les imatges, elaboració de documents multimèdia per presentar un tema o un projecte, integració de la imatge i el so, etc.; sense deixar de banda els recursos, les tècniques i els materials que han emprat i segueixen emprant els dissenyadors al llarg de la història.

En l’assignatura de disseny s’ha de posar a l’abast de l’alumne totes les eines necessàries per a l’aprenentatge del disseny, sempre que sigui possible, tant en matèria de noves tecnologies com en tècniques tradicionals de disseny.

L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes de batxillerat ha de ser contínua, formativa i integradora.

L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha de tenir un caràcter formatiu i ser un instrument per a la millora tant dels processos d’ensenyament com dels processos d’aprenentatge, i s’ha de dur a terme mitjançant exàmens o altres proves de nivell que el professor consideri oportunes.

Cal fer una avaluació inicial a cada alumne a començament de curs o al principi de cada bloc de continguts per avaluar-ne els coneixements, destreses i actituds prèvies, sempre que el professor ho consideri oportú.

Per a l’avaluació dels alumnes, el professor pot establir proves escrites o orals per mesurar-ne el nivell, així com presentacions de treballs individuals o en grup, les quals es poden fer de manera combinada. Aquests treballs poden ser, a manera d’exemple per als professors, el disseny de campanyes publicitàries bàsiques, la creació d’empaquetatges o de productes, sempre que el professor ho consideri factible per als alumnes amb el material de què pugui disposar el centre o els alumnes mateixos.

Els professors han d’avaluar tant l’aprenentatge dels alumnes com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent, per la qual cosa cal establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques.

Els professors, de manera conscient i reflexiva, han d’emprar un conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats, així com potenciar la creativitat i l’esperit emprenedor.

El professor ha de supervisar els continguts, encara que siguin documents o imatges que faciliti Internet, una eina docent imprescindible i molt usada pels alumnes.

El professor és la peça clau en la tasca diària de motivar els alumnes a aconseguir els objectius del curs. Per això, ha d’organitzar les tasques diàries de classe, sortides extraescolars (museus, galeries d’art, estudis de disseny, etc.), a més de facilitar l’accés a la informació necessària perquè assoleixin el nivell de coneixements òptims de l’assignatura. Com a resultat de la feina feta a classe, els alumnes poden fer exposicions, mostres o intervencions dins o fora del centre, sempre que sigui possible.

Depèn també de cada professor adaptar la metodologia a la realitat de cada centre.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

L’assignatura de disseny contribueix a l’assoliment de les diferents competències clau, com s’especifica a continuació:

Comunicació lingüística

S’assoleix mitjançant l’ús del llenguatge tècnic propi de la matèria, en què els alumnes han de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Amb la finalitat d’estimular l’hàbit de la lectura i millorar l’expressió oral cal plantejar activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

S’aprofundeix en el coneixement d’aspectes espacials de la realitat mitjançant la geometria i la representació objectiva de les formes. Tot això per aprendre a desenvolupar-se amb comoditat per mitjà del llenguatge simbòlic, que és un dels objectius de l’assignatura.

Competència digital

S’atorga molta importància a aquesta competència en els continguts relatius a l’entorn visual i multimèdia, en particular en el món de la imatge, i es facilita el desenvolupament d’una cultura digital a l’aula. S’empren programes informàtics d’il·lustració i disseny.

Aprendre a aprendre

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement artístic contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. D’altra banda, també hi contribueixen el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn, de donar-hi respostes coherents i de tenir la capacitat de treballar en grup, així com de saber compartir el coneixement amb els altres i desenvolupar processos cognitius com analitzar, sintetitzar, relacionar, comparar, aplicar, avaluar, argumentar, etc.

Competències socials i cíviques

Es promouen actituds com la cooperació i la feina en grup i es potencien valors com la tolerància, la solidaritat, l’empatia i el compromís necessaris per a la convivència a l’aula.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Es fomenten les mesures perquè els alumnes participin en activitats que els permetin garantir l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el feina en equip, l’autoconfiança i el sentit crític.

Consciència i expressions culturals

Es dóna molt d’èmfasi a l’ampliació del coneixement dels diferents codis artístics i a la utilització de les tècniques i els recursos propis. Els alumnes aprenen a mirar, a analitzar críticament, a veure, a observar, a percebre i, des del coneixement del llenguatge visual, a apreciar els valor estètics i culturals de les produccions artístiques, així com a entendre el món de la publicitat de forma crítica. D’altra banda, es contribueix a aquesta competència quan experimenta i investiga amb diversitat de tècniques plàstiques i visuals i és capaç d’expressar-se a través de la imatge.

Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge integrades que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

S’ha de potenciar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, la competència matemàtica i les competències clau en ciència i tecnologia.

L’assignatura de disseny abraça, en major o menor mesura, totes les competències clau. És una assignatura integradora que engloba l’art, la ciència i la tècnica, la qual cosa fa viable i interessant la coparticipació amb altres departaments didàctics en projectes comuns.

Objectius específics

L’ensenyament del disseny té els objectius següents:

1. Conèixer els principis i fonaments que constitueixen l’activitat del disseny i poder diferenciar-la d’altres camps científics i artístics, així com adquirir consciència de la complexitat de les eines i els processos en els quals es fonamenten.

2. Comprendre les arrels del disseny, l’evolució dels conceptes, els diferents àmbits d’aplicació i els factors que el condicionen, així com la seva capacitat per influir en l’entorn i en la cultura contemporània.

3. Analitzar i reconèixer els condicionaments funcionals de qualsevol procés de disseny emmarcat dins un determinat context social i la importància de les funcions simbòliques en el disseny actual.

4. Valorar i comprendre la importància del procés de treball característic del disseny i ser capaç d’aplicar-lo en la pràctica dels projectes.

5. Conèixer i experimentar les diferents relacions compositives i possibilitats que poden generar els elements visuals i reconèixer les aplicacions d’aquestes estructures en diferents camps del disseny.

6. Entendre la composició gràfica com quelcom unitari i identificador en què tots els elements estan interrelacionats i analitzar les possibles modificacions en funció dels objectius.

7. Resoldre problemes i projectes elementals de disseny utilitzant mètodes, eines i tècniques de representació adequats en els quals els factors funcionals i estètics estiguin subordinats a la finalitat principal del producte.

8. Assumir la flexibilitat com una condició del disseny, apreciar els diferents punts de vista per plantejar un problema i saber cercar noves vies per solucionar-lo, així com desenvolupar la capacitat de percepció dels alumnes.

9. Potenciar i desenvolupar l’actitud crítica que investigui, qüestioni, analitzi i valori la idoneïtat de diverses solucions del disseny a partir de l’anàlisi de problemes o conceptes similars en altres casos, amb la recerca de la màxima interrelació entre casos aparentment inconnexos.

10. Valorar la feina en equip i l’intercanvi d’idees i experiències com a mètode de treball en els diferents camps del disseny.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ÀMBITS DEL DISSENY

Continguts

Concepte de disseny: definició, orígens i tendències.

Història del disseny. De l’artesania a la indústria. Principals períodes i escoles de disseny en els diferents àmbits. Figures més rellevants.

Funcions del disseny. Disseny i comunicació social. Influència del disseny en l’ètica i estètica contemporànies.

Disseny publicitari i hàbits de consum.

Disseny sostenible: ecologia i medi ambient.

Principals camps d’aplicació del disseny: gràfic, interiors i productes.

Disseny i art. Diferències i similituds entre l’objecte artístic i l’objecte de disseny.

El procés en el disseny: disseny i creativitat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer i descriure les característiques fonamentals dels moviments històrics, corrents i escoles més rellevants en la història del disseny, reconèixer les aportacions del disseny en els diferents àmbits, i valorar la repercussió que això ha tingut en les actituds ètiques, estètiques i socials en la cultura contemporània.

1.1. Coneix i descriu les característiques fonamentals dels principals corrents i escoles de la història del disseny.

1.2. Analitza imatges relacionades amb el disseny i identifica l’àmbit a què pertanyen i les relaciona amb el corrent, escola o període a què pertanyen.

1.3. Analitza imatges de productes de disseny i d’obres d’art i explica raonadament les principals semblances i diferències entre aquests dos àmbits utilitzant amb propietat la terminologia específica de la matèria.

2. Comprendre que l’activitat de dissenyar sempre està condicionada per l’entorn natural, social i cultural i pels aspectes funcionals, simbòlics, estètics i comunicatius a què es vulgui donar resposta.

2.1. Comprèn, valora i explica amb arguments la incidència que té el disseny en la formació d’actituds ètiques, estètiques i socials i en els hàbits de consum.

BLOC 2. ELEMENTS DE CONFIGURACIÓ FORMAL

Continguts

Teoria de la percepció.

Elements bàsics del llenguatge visual: punt, línia, pla, color, forma i textura. Aplicació al disseny.

Llenguatge visual.

Estructura i composició. Recursos en l’organització de la forma i l’espai i la seva aplicació al disseny: repetició, ordenació i composició modular, simetria, dinamisme, desconstrucció, etc.

Disseny i funció: anàlisi de la dimensió pragmàtica, simbòlica i estètica del disseny.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar els diferents elements que formen l’estructura del llenguatge visual.

1.1. Identifica els principals elements del llenguatge visual presents en objectes de disseny o d’entorn quotidià.

2. Utilitzar els elements bàsics del llenguatge visual en la realització de composicions creatives que evidenciïn la comprensió i aplicació dels fonaments compositius.

2.1. Elabora composicions gràfiques seleccionant i utilitzant equilibradament els principals elements del llenguatge visual.

2.2. Analitza imatges o productes de disseny i en reconeix i diferencia els aspectes funcionals estètics i simbòlics dels mateixos.

3. Aplicar les teories perceptives i els recursos del llenguatge visual a la realització de productes concrets de disseny.

3.1. Aplica les teories perceptives i els recursos del llenguatge visual a la realització de propostes de disseny en diferents àmbits.

3.2. Utilitza el color segons les seves qualitats funcionals, estètiques i simbòliques i l’adequació a propostes específiques de disseny.

3.3. Modifica els aspectes comunicatius d’una peça de disseny i idea alternatives compositives i la reelabora amb diferents tècniques, materials, formats i acabats.

4. Diferenciar els aspectes formals, funcionals, estètics i comunicatius d’objectes de referència dels diferents àmbits del disseny.

4.1. Descompon en unitats elementals una obra de disseny gràfic complexa i les reorganitza per elaborar composicions noves plàsticament expressives, equilibrades i originals.

BLOC 3. TEORIA I METODOLOGIA DEL DISSENY

Continguts

Introducció a la teoria de disseny: definició de teoria, metodologia, investigació i projecte.

Fases del procés de disseny: plantejament i estructuració; subjecte, objecte, mètode i finalitat; elaboració i selecció de propostes; presentació del projecte.

Fonaments d’investigació en el procés de disseny: recopilació d’informació i anàlisi de dades.

Materials tècniques i procediments per fer croquis i esbossos gràfics.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la importància de la metodologia com a eina per al plantejament, desenvolupament, realització i comunicació encertats del projecte de disseny.

1.1. Coneix i aplica la metodologia de projecte bàsica.

2. Resoldre problemes de disseny de manera creativa, lògica i racional i adequar els materials i els procediments a la seva funció estètica, pràctica i comunicativa.

2.1. Desenvolupa projectes senzills que donin resposta a propostes específiques de disseny prèviament establertes.

3. Recopilar i analitzar informació relacionada amb els diferents aspectes del projecte que es desenvolupa per elaborar propostes creatives i realitzables davant un problema de disseny.

3.1. Determina les característiques tècniques i les intencions expressives i comunicatives de diferents objectes de disseny.

3.2. Recull informació, analitza les dades obtingudes i fa propostes creatives.

3.3. Planifica el procés de realització des de la fase d’ideació fins a l’elaboració final de l’obra.

4. Aportar solucions diverses i creatives davant un problema de disseny i potenciar el desenvolupament del pensament divergent.

4.1. Dibuixa o interpreta la informació gràfica tenint en compte les característiques i els paràmetres tècnics i estètics del producte per desenvolupar-lo posteriorment.

4.2. Fa esbossos i croquis per visualitzar la peça i valorar-ne l’adequació als objectius proposats.

5. Conèixer i aplicar tècniques bàsiques de realització de croquis i esbossos i presentar amb correcció els projectes i argumentar-los partint dels seus aspectes formals, funcionals, estètics i comunicatius.

5.1. Materialitza la proposta de disseny i presenta i defensa el projecte duit a terme desenvolupant la capacitat d’argumentació i l’autocrítica.

5.2. Planifica el treball, es coordina, participa activament i respecta i valora les realitzacions de la resta dels integrants del grup en un treball d’equip.

BLOC 4. DISSENY GRÀFIC

Continguts

Funcions comunicatives del disseny gràfic: identitat, informació i persuasió.

Àmbits d’aplicació del disseny gràfic.

Disseny gràfic i senyalització. La senyalística. Principals factors condicionants, pautes i elements en l’elaboració de senyals.

Aplicacions.

Tipografia: el caràcter tipogràfic. Llegibilitat. Principals famílies tipogràfiques.

Disseny publicitari. Fonaments i funcions de la publicitat. Elements del llenguatge publicitari.

Programari d’il·lustració i disseny.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explorar, amb iniciativa, les possibilitats plàstiques i expressives del llenguatge gràfic, utilitzar-les de manera creativa en la ideació i la realització d’obra original de disseny gràfic, analitzar des del punt de vista formal i comunicatiu productes de disseny gràfic i identificar els recursos gràfics, comunicatius i estètics emprats.

1.1. Duu a terme projectes senzills en algun dels camps propis del disseny gràfic com la senyalització, l’edició, la identitat, l’empaquetatge o la publicitat.

1.2. Examina diferents “objectes de disseny” i en determina la idoneïtat en funció de seves característiques tècniques, comunicatives i estètiques.

2. Identificar les principals famílies tipogràfiques i reconèixer les pautes bàsiques de llegibilitat, estructura, espaiat i composició.

2.1. Identifica les principals famílies tipogràfiques i reconeix les nocions elementals de llegibilitat, estructura, espaiat i composició.

2.2. Usa de forma adequada la tipografia seguint criteris encertats en l’elecció i la composició.

3. Dur a terme projectes elementals de disseny gràfic identificant el problema, aportant solucions creatives i seleccionant la metodologia i materials adequats per materialitzar-lo.

3.1. Resol problemes senzills de disseny gràfic utilitzant els mètodes, les eines i les tècniques de representació adequades.

3.2. Relaciona el grau d’iconicitat de diferents imatges gràfiques amb les seves funcions comunicatives.

4. Desenvolupar una actitud reflexiva i creativa en relació amb les qüestions formals i conceptuals de la cultura visual de la societat de la qual forma part.

4.1. Emet judicis de valor argumentats respecte de la producció gràfica pròpia i aliena partint dels seus coneixements sobre la matèria, el seu gust personal i sensibilitat.

5. Iniciar-se en la utilització de programes informàtics d’il·lustració i disseny aplicant-los a diferents propostes de disseny.

5.1. Utilitza amb solvència els recursos informàtics idonis i els aplica en la resolució de propostes específiques de disseny gràfic.

BLOC 5. DISSENY DE PRODUCTE I DE L’ESPAI

Continguts

Nocions bàsiques de disseny d’objectes.

Funcions, morfologia i tipologia dels objectes. Relació entre objecte i usuari.

Conceptes bàsics d’ergonomia, antropometria i biònica i aplicació al disseny de productes i interiors.

Disseny de l’espai habitable. Organització de l’espai: condicionants físics, tècnics, funcionals i psicosocials.

Distribució i circulació.

Principals materials, instal·lacions i elements constructius emprats en el disseny d’interiors: característiques tècniques, estètiques i constructives.

Il·luminació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar els aspectes formals, estructurals, semàntics i funcionals de diferents objectes de disseny com objectes naturals, artificials, d’ús quotidià o objectes propis del disseny.

1.1. Analitza diferents objectes de disseny, en determina la idoneïtat i duu a terme en cada cas un estudi de la seva dimensió pragmàtica, simbòlica i estètica.

1.2. Determina les característiques formals i tècniques d’objectes de disseny segons el tipus de producte i les seves intencions funcionals i comunicatives.

2. Desenvolupar un projecte senzill de disseny industrial seguint una metodologia idònia i seleccionar les tècniques de realització apropiades.

2.1. Desenvolupa projectes senzills de disseny de productes en funció de condicionants i requeriments específics determinats prèviament.

2.2. Interpreta la informació gràfica aportada en supòsits pràctics de disseny d’objectes i de l’espai.

2.3. Utilitza adequadament els materials i les tècniques de representació gràfica.

2.4. Fa esbossos i croquis per visualitzar i valorar l’adequació del treball als objectius proposats.

2.5. Participa activament en la planificació i coordinació del treball en propostes de feina en equip i respecta i valora les realitzacions i aportacions de la resta dels integrants del grup.

3. Elaborar un projecte elemental d’espai habitable seguint una metodologia idònia i seleccionar les tècniques de realització apropiades.

3.1. Proposa solucions viables d’habitabilitat, distribució i circulació en l’espai en supòsits senzills de disseny d’interiors.

4. Valorar la importància que té el coneixement i l’aplicació dels fonaments ergonòmics i antropomètrics en els processos de disseny, entendre que són eines imprescindibles per optimitzar l’ús d’un objecte o un espai i adequar-los a les mesures, morfologia i benestar humans.

4.1. Valora la metodologia de projecte, reconeix els diferents factors que hi intervenen i l’aplica a la resolució de supòsits pràctics.

4.2. Coneix les nocions bàsiques d’ergonomia i antropometria i les aplica en supòsits pràctics senzills de disseny d’objectes i de l’espai.

ECONOMIA

Finalitat de l’assignatura

El coneixement de l’economia és essencial per entendre el món on vivim. L’economia és present en tots els aspectes de la nostra vida, des de les decisions que prenem com a individus o famílies fins a les estructures de les empreses i dels estats. Per aquest motiu, és necessari que qualsevol ciutadà conegui la pluralitat de marcs teòrics que intenten donar resposta als esdeveniments econòmics, així com el llenguatge específic emprat pels economistes i pels mitjans de comunicació per analitzar aquests fets.

La importància creixent dels assumptes econòmics en la societat planteja la necessitat d’una formació específica que proporcioni a l’alumne les claus necessàries per comprendre l’economia com a aspecte bàsic de la realitat actual i del seu propi entorn, les Illes Balears.

Parlar d’economia és parlar d’elecció i de l’impacte que tenen les tries dels individus sobre la resta de la societat. Per tant, l’estudi de l’economia ens proporciona uns coneixements més precisos, amplis i detallats de la societat actual; facilita la comprensió de conceptes com inflació, desocupació, pobresa, distribució de la renda, esgotament dels recursos naturals, creixement, educació, etc.; potencia les habilitats i les destreses de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona eines per examinar de forma crítica la societat on vivim. A més, contribueix a desenvolupar la curiositat intel·lectual, la capacitat analítica, el rigor i l’amplitud de perspectives a l’hora d’afrontar l’estudi i la recerca de diversos temes, aporta un coneixement matemàtic i estadístic, i l’habilitat d’explicar i transmetre, de forma oral i escrita, idees i conclusions amb arguments i evidències empíriques, i proporciona un sòlid sentit de l’ètica i el respecte per l’ésser humà i una intensa capacitat de fer feina, tant individualment com en equip.

La inclusió d’aquesta disciplina en el currículum del batxillerat com a matèria troncal del batxillerat d’humanitats i de ciències socials s’explica per la gran transcendència social de l’economia, el coneixement de la qual contribueix a fomentar la millora de la qualitat de vida, el progrés i el benestar social.

Estructura del currículum

Els blocs de continguts s’ordenen en tres grans apartats: el primer, que agrupa els tres primers blocs, ofereix una perspectiva més microeconòmica; el segon, que agrupa els blocs quart i cinquè, presenta un enfocament més macroeconòmic, i, finalment, el tercer, que inclou els blocs sisè i setè, proporciona tant la visió internacional com la dels principals problemes econòmics actuals.

El primer apartat, que inclou els tres primers blocs, presenta els problemes bàsics que es planteja l’economia derivats de l’existència d’uns recursos escassos, defineix i situa els distints sistemes econòmics, i acosta al coneixement del comportament dels agents econòmics, sobretot les empreses i els consumidors, i, per tant, del funcionament dels mercats de béns i serveis. La comprensió del funcionament del mecanisme del mercat a través de la representació gràfica de les funcions d’oferta i demanda és la part que requereixi més atenció i, per tant, més temps de dedicació en l’aprenentatge.

El segon apartat, corresponent als blocs quart i cinquè, introdueix l’alumne en el coneixement del funcionament de l’economia nacional. Després de reconèixer els indicadors econòmics, se centra en les funcions del sector públic en l’economia i en les del sistema financer. En aquest apartat el procediment clau ha de ser l’anàlisi de dades, des del procés de recerca i selecció de la informació adequada fins a la preparació de l’informe i la presentació amb els mitjans més adients. La participació en debats prèviament preparats pot servir especialment per analitzar fets d’actualitat referents a mesures preses per l’Administració o per l’autoritat monetària.

En el darrer apartat, format pels dos darrers blocs, es tracta de donar una visió de l’economia més enllà de les fronteres d’una àrea econòmica i amb una perspectiva més a llarg termini. Per tant, s’han estudiar les funcions del sector públic en l’economia, els cicles econòmics i el creixement, i també les relacions econòmiques internacionals. Els alumnes han d’utilitzar tots els procediments treballats en els apartats anteriors.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Per impartir la matèria d’economia s’ha de seguir una metodologia que tengui presents els problemes econòmics actuals i que constantment faci referències a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar la necessitat de donar-hi un enfocament interdisciplinari que posi l’economia en un context sociològic, polític i històric.

La diversitat d’alumnes i la varietat de continguts que s’han d’impartir aconsella emprar una àmplia gamma d’estratègies didàctiques, que combinin les expositives i les d’indagació. El major o menor grau d’ajuda pedagògica que ha de proporcionar el professor depèn, en gran mesura, dels coneixements previs de l’alumne i dels tipus de continguts que s’hagin de tractar.

Les estratègies expositives són útils per promoure aprenentatges significatius i consisteixen a presentar els continguts, oralment o per escrit, estructurats de forma clara i coherent, i de forma que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Aquestes estratègies són adequades en la fase d’introducció de la matèria, a fi d’oferir a l’alumne una visió global i integradora. Els esquemes i els mapes conceptuals són un recurs molt útil per als professors quan duen a terme activitats expositives.

Les estratègies d’indagació acompleixen una funció molt important en l’adquisició de procediments i actituds, ja que plantegen a l’alumne situacions que l’estimulen a reflexionar i a posar en joc les seves idees, els conceptes i les formes d’explicar els fets econòmics. Mitjançant aquestes estratègies, els alumnes, d’una banda, poden aproximar-se a situacions reals noves i/o problemàtiques que els han de permetre aplicar els coneixements ja adquirits per assolir nous aprenentatges i, de l’altra, tenen l’oportunitat d’oferir respostes creatives per resoldre problemes. Tot plegat contribueix a fomentar l’autonomia dels alumnes en la feina i a crear un clima d’interrelacions a l’aula. Hi ha una tipologia variada d’activitats que poden ser més o menys concretes o aplicables a situacions diferents. Les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duguin a terme amb els alumnes han de ser prèviament planificades i seqüenciades, s’han d’adaptar al tipus de contingut que es vol ensenyar i han de ser tan diverses com sigui possible perquè resultin més motivadores. Entre les activitats que es poden fer, destaquen les següents: els treballs monogràfics; les entrevistes i les enquestes; l’anàlisi de situacions i la resolució de problemes; la lectura crítica i raonada de textos de naturalesa econòmica; l’aprenentatge cooperatiu; l’argumentació i la participació en debats preparats prèviament; la utilització de programes de simulació per a ordinador i de jocs de rol en què els estudiants poden situar-se davant un problema determinat amb una perspectiva i un punt de vista diferents dels que els són habituals; les visites a empreses i institucions d’interès econòmic i social; l’elaboració d’un diccionari de termes econòmics, etc.

Per tot això, la metodologia més adient és una metodologia oberta i flexible: oberta en el sentit de permetre modificar la programació a mesura que es posa en pràctica i flexible per permetre adaptar l’ensenyament a les característiques i al ritme d’aprenentatge dels alumnes que componen l’aula (individualització), a fi d’incorporar-hi l’atenció a la diversitat.

Recursos didàctics

Els criteris en la selecció de recursos didàctics i la forma d’utilitzar-los constitueixen un factor bàsic per afavorir una actuació docent coherent. És molt important fer una bona selecció de materials que siguin variats i suggerents per afavorir la feina autònoma dels alumnes i l’ensenyament dels diferents tipus de continguts que s’han d’impartir.

Els llibres de text constitueixen un material útil per a la pràctica educativa. Tanmateix, és convenient que es combinin amb altres materials de característiques distintes, com llibres de consulta, anuaris, publicacions especialitzades, etc. Per emprar aquests recursos cal crear una biblioteca d’aula que reuneixi aquesta diversitat de materials.

Un altre recurs molt valuós són els materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals, qüestionaris breus, casos pràctics, etc. Aquests materials requereixen un esforç molt important del professor, però resulten molt útils, ja que permeten aplicar els continguts treballats, explorar idees prèvies, etc.

El material audiovisual constitueix una bona ajuda per comprendre temes i conceptes complexos a partir de situacions. La utilització d’aquest recurs no s’ha de convertir en una simple visualització de continguts, sinó que ha d’anar precedida d’una introducció i ha de finalitzar amb unes conclusions.

La premsa diària constitueix un altre recurs imprescindible per tractar els problemes econòmics d’actualitat amb els coneixements adquirits. La diversitat d’informacions que proporciona permet analitzar i contrastar enfocaments diferents o complementaris sobre els mateixos fets.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

L’organització de l’espai de l’aula i la constitució de grups són aspectes relacionats. Hi ha determinades activitats que exigeixen una feina individual que permeti la reflexió de l’alumne i el suport didàctic del professor de forma individualitzada.

En altres moments del procés és convenient organitzar les activitats en grups petits que permetin l’intercanvi de punts de vista i opinions entre els alumnes, fet que pot afavorir la cooperació i la cohesió entre ells.

Per a determinades activitats col·lectives de posada en comú, col·loquis, debats, etc., és adequada una organització del grup classe que permeti als alumnes conèixer i valorar punts de vista distints mitjançant les exposicions de la resta de companys.

L’organització del temps és un altre factor que cal considerar quan s’han de decidir els terminis o la durada de les activitats. S’ha de tenir en compte el ritme d’aprenentatge dels alumnes per evitar situacions d’ansietat a l’hora de fer les tasques, situacions que obstaculitzen el procés d’aprenentatge i deterioren l’ambient de l’aula.

Tractament disciplinari

Avui en dia és imprescindible donar a l’estudi de l’economia un enfocament interdisciplinari que la posi dins un context sociològic, polític i històric.

La matèria d’economia recolza en les capacitats desenvolupades i en els coneixements adquirits en altres àrees, com les ciències socials, les ciències de la naturalesa o les matemàtiques, que permeten a l’alumne aïllar variables, establir relacions entre elles, formular hipòtesis, etc.

Igualment, s’ha de ressaltar que no es tracta d’una disciplina independent, ja que per comprendre-la calen altres ciències: la història, pels coneixements que aporta de les experiències d’altres èpoques; les matemàtiques, ja que requereix el coneixement de l’estadística descriptiva i la interpretació del càlcul dels paràmetres més significatius, així com de les diferents formes de representació gràfica com a eines fonamentals per assegurar l’anàlisi de dades; la geografia, com a font per a l’estudi de les variables que incideixen en el creixement econòmic i el determinen; de la psicologia, en qüestions relacionades amb la conducta humana davant la necessitat d’elecció, les preferències, els gusts, etc. Totes aquestes matèries permeten a l’alumne obtenir una visió global de la realitat actual.

Avaluació

L’avaluació és un dels instruments fonamentals del procés d’ensenyament i aprenentatge. Mitjançant l’avaluació es pretén valorar què passa a l’aula i per què passa i analitzar en cada moment les desviacions que es produeixen entre el que s’ha planificat o programat i la pràctica educativa.

El professor ha d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la seva pràctica docent.

Les activitats d’avaluació s’han de concebre com una continuació de les activitats d’aprenentatge que els alumnes han duit a terme, per la qual cosa han d’estar connectades amb aquestes i no s’han de reduir a fer unes proves determinades.

Les tècniques d’avaluació han de ser diverses, ja que han de permetre considerar l’aprenentatge dels alumnes en tots els seus vessants.

En el procés general d’avaluació hem de preveure tres fases:

Avaluació inicial, com a anàlisi dels coneixements previs de l’alumne abans de començar nous blocs de continguts. Aquests coneixements s’han de tenir en compte per planificar l’ajuda pedagògica que els permeti adquirir els nous continguts.

Avaluació formativa, que s’ha de desenvolupar durant el curs i s’ha d’anar nodrint de la mateixa reflexió del docent sobre la seqüència d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera, ha d’anar modulant el nivell i la durada dedicada als diferents continguts i també ha de revisar i ajustar el nivell de les activitats.

Pel que fa a l’avaluació sumatòria, es proposa una avaluació contínua, en tant que els continguts no es poden donar per assolits a partir d’una sola activitat d’avaluació, sinó que la complexitat d’alguns conceptes demana un assoliment progressiu i continuat. Per adquirir aquest coneixement més profund, és important habituar l’alumne a la reflexió i a la comprensió dels conceptes, i evitar la memorització ràpida. És necessari, doncs, que les qüestions i les activitats que es plantegin suposin la interrelació de conceptes, l’aplicació a situacions reals, la interpretació de dades extretes de l’actualitat, etc.

A més de les fases generals del procés d’avaluació, s’han de tenir en compte l’autoavaluació i l’avaluació cooperativa, especialment pel que fa a l’avaluació de la feina en equip, a fi d’aconseguir que l’alumne sigui partícip del seu propi procés d’aprenentatge.

El paper dels docents

A l’escola del segle XXI, el paper del professor ha canviat: ja no és un simple transmissor de continguts, sinó que és un coparticipant en el procés d’aprenentatge dels alumnes, és qui els guia a l’hora de seleccionar, organitzar, valorar i compartir la informació que obtenen per si mateixos.

L’alumne s’ha de convertir en el protagonista de l’educació. S’han de crear estils i atmosferes d’aprenentatge en què siguin els alumnes els qui generin processos i puguin mostrar el que han descobert i après als altres alumnes, al professor i a la comunitat. Per això, el professor ha de potenciar les estratègies d’indagació, a fi que l’alumne esdevengui crític amb el coneixement acumulat, el posi en qüestió i plantegi dubtes, i a fi d’aconseguir desenvolupar les seves capacitats per crear nous coneixements a partir de la seva pròpia pràctica.

Participació de les famílies

Les famílies són un recurs imprescindible per participar en l’educació dels alumnes, no sols dins l’àmbit familiar, sinó també en l’àmbit escolar. Els pares acompanyen els fills i els donen suport en el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, procés que comparteixen amb ells.

Per dur a terme la tasca docent, el professor s’ha de basar en la informació rellevant que aporten les fonts del currículum, entre les quals hi ha la font sociològica, que proporciona, entre altres, informació sobre el medi en què l’alumne està immers. La família és el medi social més proper a l’alumne. Així, és evident la importància que té per a la tasca docent conèixer les famílies i tenir-hi contacte.

La participació de les famílies s’ha d’entendre des de dues perspectives diferents: una d’individual, com a pares d’un alumne concret (formació-informació), i una altra de col·lectiva, que implica la col·laboració de les famílies a l’hora de gestionar o organitzar determinades activitats (tallers, xerrades, sortides, etc.) o a l’hora de participar-hi.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

L’economia contribueix a l’adquisició de les competències clau del batxillerat.

La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del llenguatge en contextos propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement, i d’organització i autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta. La matèria d’economia ajuda a assolir aquesta competència, ja que contribueix a l’enriquiment del discurs escrit i oral de l’alumne per mitjà de l’ús del vocabulari econòmic, així com a la introducció de valors numèrics i de raonaments a partir de models i a la participació en debats.

Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident que l’estudi de l’economia contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que el món com més va més es mou dins els paràmetres científics, de manera que l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per assolir-ho. Així, a l’hora d’analitzar qualsevol indicador macroeconòmic cal disposar de l’habilitat necessària per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat. Així mateix, el mètode científic aplicat a l’economia requereix el coneixement d’elements matemàtics bàsics i l’ús de processos de raonaments que condueixin a resoldre els problemes o a obtenir informació.

La competència digital en l’àrea d’economia s’assoleix en la mesura que les diferents fases de la resolució de problemes poden ser assistides i executades mitjançant eines informàtiques i audiovisuals: la recerca d’informació a través d’Internet o de suports digitalitzats, o la utilització de fulls de càlcul, fotografies, programes de simulació per ordinador, pàgines web, etc. L’excés d’informació, d’una banda, i la facilitat per accedir-hi, de l’altra, són les dues conseqüències de l’aparició i l’extensió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La feina dels professors s’ha de centrar a exigir rigor a l’hora de seleccionar la informació, de contrastar-la o de verificar-la amb fonts oficials.

La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies per resoldre problemes pràctics. L’estudi de l’economia implica la curiositat per formular preguntes i l’habilitat per identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, a fi de saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i contextos diversos.

Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural. L’estudi de l’economia ofereix l’oportunitat de conèixer millor l’entorn immediat i també el món globalitzat. També ajuda a fer que els alumnes defensin de manera argumentada la pròpia opinió respectant les opinions dels altres en debats i activitats en grup.

El sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor fan referència a la capacitat de triar amb criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans personals, a fi d’adquirir autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les conseqüències dels seus actes. L’economia ajuda a adquirir aquesta competència perquè cerca transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme elaborant plantejaments previs o idees noves i cercant solucions.

L’estudi de l’economia contribueix a la competència de consciència i expressions culturals des de la consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres d’organitzar l’economia al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat. Les diferents fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes econòmics diferents i amb diferents maneres de resoldre els problemes econòmics fonamentals de satisfacció de les necessitats i de desenvolupament.

Objectius específics

1. Identificar el cicle de l’activitat econòmica. Reconèixer l’existència de diferents sistemes econòmics i les formes de respondre als problemes econòmics. Prendre consciència de les relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials. Analitzar el sistema econòmic de les Illes Balears.

2. Relacionar els fets econòmics significatius amb el context social, polític i cultural en què es produeixen. Traslladar aquesta reflexió a les situacions quotidianes i aplicar els procediments d’indagació de les ciències socials a partir de diverses fonts i mitjans d’informació.

3. Valorar positivament l’ús de models per analitzar la realitat econòmica i ser conscient tant de la utilitat com de les limitacions d’aquests models. Explicar les característiques principals que diferencien el sistema d’economia de mercat respecte d’altres i valorar-ne els avantatges i els inconvenients.

4. Comprendre l’estructura bàsica de l’economia de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa mitjançant la conjunció de variables que n’expliquin la situació actual, els factors de creixement i les repercussions sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i poder-ho comparar amb un altre o uns altres moments històrics.

5. Analitzar i proposar mesures de política econòmica que puguin ajudar a reconduir o resoldre determinats problemes i/o desequilibris econòmics. Establir també les limitacions o els inconvenients que pot suposar la implantació d’aquestes mesures, la recerca d’objectius contraposats o els interessos polítics.

6. Intervenir en un debat per expressar els propis arguments utilitzant la terminologia econòmica i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d’enriquiment personal.

7. Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones. Tenir una opinió sobre els diferents graus de desenvolupament de les economies i les alternatives al model de creixement.

8. Interpretar els missatges, les dades i les informacions que apareixen en els diversos mitjans de comunicació sobre desajusts econòmics actuals i analitzar les mesures correctores de política econòmica que es proposen.

9. Analitzar el paper de les noves tecnologies de la informació en el procés d’integració dels països i valorar els canvis que la globalització provoca en el funcionament i en l’economia de les societats.

10. Manifestar interès i curiositat per conèixer els grans problemes econòmics actuals, com les desigualtats econòmiques mundials, la concentració empresarial, les desigualtats per raó de sexe i cultura, la pobresa, la degradació mediambiental, el consum innecessari, etc., i analitzar-ho amb sentit crític i solidari.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Continguts

L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.

Els agents econòmics. El flux circular de la renda entre les famílies, les empreses i el sector públic.

Els diferents mecanismes d’assignació de recursos.

Anàlisi i comparació dels diferents sistemes econòmics.

Els models econòmics. Economia positiva i economia normativa.

Identificació i anàlisi dels principals problemes de l’economia de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar el problema dels recursos escassos i les necessitats il·limitades.

1.1. Reconeix l’escassetat i la necessitat d’elegir i de prendre decisions com els elements més determinants que s’han d’afrontar en tot sistema econòmic.

2. Observar els problemes econòmics d’una societat, analitzar les formes de resolució d’aquests problemes des del punt de vista dels diferents sistemes econòmics i expressar-ne una valoració crítica.

2.1. Analitza els diferents plantejaments i les diferents formes d’abordar els elements clau en els principals sistemes econòmics.

2.2. A partir de casos concrets, analitza els canvis més recents en l’escenari econòmic mundial i els relaciona amb les circumstàncies tècniques, econòmiques, socials i polítiques que els expliquen.

2.3. Compara diferents formes d’abordar la resolució de problemes econòmics a partir d’exemples de situacions econòmiques actuals de l’entorn internacional.

3. Comprendre el mètode científic que s’utilitza en l’àrea de l’economia així com identificar les fases de la recerca científica en economia i els models econòmics.

3.1 Distingeix les proposicions econòmiques positives de les proposicions econòmiques normatives.

BLOC 2. L’ACTIVITAT PRODUCTIVA

Continguts

L’empresa: objectius i funcions. Procés productiu i factors de producció.

Divisió tècnica de la feina, productivitat i interdependència.

La funció de producció. Obtenció i anàlisi dels costs de producció i dels beneficis.

Els sectors econòmics i la interdependència que presenten.

L’estructura productiva de les Illes Balears i d’Espanya.

Lectura i interpretació de dades i gràfics de contingut econòmic.

Anàlisi d’esdeveniments econòmics relativa a canvis en el sistema productiu o en l’organització de la producció en el context de la globalització.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar les característiques principals del procés productiu.

1.1. Expressa una visió integral del funcionament del sistema productiu partint de l’estudi de l’empresa i la seva participació en sectors econòmics, així com la seva connexió i interdependència.

2. Explicar les raons del procés de divisió tècnica de la feina.

2.1. Relaciona el procés de divisió tècnica de la feina amb la interdependència econòmica en un context global.

2.2. Indica les diferents categories de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i tecnologia

3. Identificar els efectes de l’activitat empresarial per a la societat i la vida de les persones.

3.1. Estudia i analitza les repercussions de l’activitat de les empreses, tant en un entorn proper com en un entorn internacional.

4. Expressar els principals objectius i funcions de les empreses a partir de referències reals de l’entorn proper i transmetre la utilitat que es genera amb l’activitat que duen a terme.

4.1. Analitza i interpreta els objectius i les funcions de les empreses.

4.2. Explica la funció de les empreses de crear o incrementar la utilitat dels béns.

5. Relacionar i distingir l’eficiència tècnica i l’eficiència econòmica.

5.1. Determina i interpreta l’eficiència tècnica i econòmica a partir dels casos plantejats.

6. Calcular i emprar els costs i els beneficis de les empreses, així com representar i interpretar gràfics relatius als conceptes esmentats.

6.1. Comprèn i utilitza diferents tipus de costs, tant fixos com variables, totals, mitjans i marginals, i representa i interpreta gràfics de costs.

6.2. Analitza i interpreta els beneficis d’una empresa a partir de supòsits d’ingressos i costs d’un període.

7. Analitzar, representar i interpretar la funció de producció d’una empresa a partir d’un cas donat.

7.1. Representa i interpreta gràfics de producció total, mitjana i marginal a partir de supòsits donats.

BLOC 3. EL MERCAT I EL SISTEMA DE PREUS

Continguts

La corba de demanda. Moviments al llarg de la corba de demanda i desplaçaments en la corba de demanda. Elasticitat de la demanda.

La corba d’oferta. Moviments al llarg de la corba d’oferta i desplaçaments en la corba de l’oferta. Elasticitat de l’oferta.

L’equilibri del mercat.

Diferents estructures de mercat i models de competència.

La competència perfecta. La competència imperfecta. El monopoli. L’oligopoli. La competència monopolística.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Interpretar, a partir del funcionament del mercat, les variacions en les quantitats de béns i serveis demanades i oferides en funció de diferents variables.

1.1. Representa gràficament els efectes de les variacions de les diferents variables en el funcionament dels mercats.

1.2. Expressa les claus que determinen l’oferta i la demanda.

1.3. Analitza les elasticitats de la demanda i de l’oferta i interpreta els canvis en els preus i les quantitats, així com els efectes que tenen sobre els ingressos totals.

2. Analitzar el funcionament de mercats reals i observar les diferències que presenten amb els models, així com les conseqüències que tenen per als consumidors, les empreses o els estats.

2.1. Analitza i compara el funcionament dels diferents tipus de mercats i n’explica les diferències.

2.2. Aplica l’anàlisi dels diferents tipus de mercats a casos reals identificats a partir de l’observació de l’entorn més immediat.

2.3. Valora, de forma crítica, els efectes que es deriven sobre els que participen en els diversos mercats.

BLOC 4. LA MACROECONOMIA

Continguts

Macromagnituds: la producció, la renda, la despesa, la inflació, el tipus d’interès.

Anàlisi i comparació de les diferents magnituds macroeconòmiques de les Illes Balears i d’Espanya.

El mercat laboral. La desocupació: tipus de desocupació i causes. Polítiques contra la desocupació.

Característiques del mercat laboral a les Illes Balears.

Els vincles dels problemes macroeconòmics i la interrelació que presenten.

Limitacions de les variables macroeconòmiques com a indicadors del desenvolupament de la societat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Diferenciar i emprar les principals magnituds macroeconòmiques, analitzar les relacions que hi ha entre elles i valorar els inconvenients i les limitacions que presenten com a indicadors de la qualitat de vida.

1.1. Valora, interpreta i comprèn les principals magnituds macroeconòmiques com a indicadors de la situació econòmica d’un país.

1.2. Relaciona les principals macromagnituds i les utilitza per establir comparacions amb caràcter global.

1.3. Analitza de forma crítica els indicadors estudiats i en valora l’impacte, els efectes i les limitacions per mesurar la qualitat de vida.

2. Interpretar dades i indicadors econòmics bàsics i l’evolució que presenten.

2.1. Utilitza i interpreta la informació continguda en taules i gràfics de diferents variables macroeconòmiques i l’evolució que presenten en el temps.

2.2. Valora estudis de referència com a font de dades específiques i comprèn els mètodes d’estudi utilitzats pels economistes.

2.3. Empra variables econòmiques en aplicacions informàtiques, les analitza i interpreta, i presenta les valoracions de caràcter personal que en fa.

3. Valorar l’estructura del mercat laboral i la relació que té amb l’educació i la formació, i analitzar de forma especial la desocupació.

  1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb el mercat de treball.

3.2. Valora la relació entre l’educació i la formació i les probabilitats d’obtenir una ocupació i salaris millors.

3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.

4. Estudiar les diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la inflació i a la desocupació.

4.1. Analitza les dades de la inflació i la desocupació a Espanya i les diferents alternatives per lluitar contra aquests dos fenòmens.

BLOC 5. ASPECTES FINANCERS DE L’ECONOMIA

Continguts

Funcionament i tipologia dels diners en l’economia.

Procés de creació dels diners.

La inflació segons les diferents teories explicatives.

La política monetària. Concepte i objectius.

Anàlisi dels mecanismes de l’oferta i la demanda monetàries i els efectes que tenen sobre el tipus d’interès.

Funcionament del sistema financer i del Banc Central Europeu.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer el procés de creació dels diners, els canvis de valor que experimenten i la forma en què es mesuren.

1.1. Analitza i explica el funcionament dels diners i del sistema financer en una economia.

2. Descriure les diferents teories explicatives sobre les causes de la inflació i els efectes que té sobre els consumidors, les empreses i el conjunt de l’economia.

2.1. Reconeix les causes de la inflació i valora les repercussions econòmiques i socials que té.

3. Explicar el funcionament del sistema financer i conèixer les característiques dels principals productes i mercats del sistema.

3.1. Valora el paper del sistema financer com a element canalitzador de l’estalvi a la inversió i identifica els productes i mercats que el componen.

4. Analitzar els diferents tipus de política monetària.

4.1. Raona de forma crítica, en contextos reals, sobre les accions de política monetària i l’impacte econòmic i social que tenen.

5. Identificar el paper del Banc Central Europeu, així com l’estructura de la política monetària que aplica.

5.1. Identifica els objectius i la finalitat del Banc Central Europeu i raona sobre el paper que té i la manera com funciona.

5.2. Descriu els efectes de les variacions dels tipus d’interès en l’economia.

BLOC 6. EL CONTEXT INTERNACIONAL DE L’ECONOMIA

Continguts

Funcionament, suports i obstacles del comerç internacional.

La balança de pagaments. Concepte i estructura. Interpretació dels principals components d’una balança de pagaments.

Anàlisi de la balança de pagaments de les Illes Balears.

Descripció dels mecanismes de cooperació i integració econòmica i, especialment, de la construcció de la Unió Europea.

Causes i conseqüències de la globalització i del paper dels organismes econòmics internacionals en la regulació del fenomen.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar els fluxos comercials entre dues economies.

1.1. Identifica els fluxos comercials internacionals.

2. Examinar els processos d’integració econòmica i descriure les passes que s’han produït en el cas de la Unió Europea.

2.1. Explica i reflexiona sobre el procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió Europea i valora les repercussions i implicacions que ha tingut per a Espanya en un context global.

3. Analitzar i valorar les causes i les conseqüències de la globalització econòmica i el paper dels organismes econòmics internacionals en la regulació del fenomen.

3.1. Expressa les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països.

3.2. Descriu les implicacions i els efectes de la globalització econòmica per als països i reflexiona sobre la necessitat d’establir mecanismes per regular-la i coordinar-la.

BLOC 7. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I EL PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA

Continguts

Les crisis cícliques de l’economia.

L’Estat en l’economia. La regulació. Els errors del mercat i la intervenció del sector públic. La igualtat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa.

Anàlisi dels components d’un pressupost públic com a instrument de política fiscal. El dèficit públic i finançament del dèficit.

Valoració de les polítiques macroeconòmiques de creixement, estabilitat i desenvolupament.

Consideració del medi ambient com a recurs sensible i escàs.

Identificació de les causes de la pobresa i del subdesenvolupament i possibles vies de solució.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reflexionar sobre l’impacte del creixement i les crisis cícliques en l’economia i sobre els efectes que tenen en la qualitat de vida de les persones, el medi ambient i la distribució de la riquesa en els àmbits local i mundial.

1.1. Identifica i analitza els factors i les variables que influeixen en el creixement econòmic, el desenvolupament i la redistribució de la renda.

1.2. Diferencia els conceptes de creixement i de desenvolupament.

1.3. Reconeix i explica les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, el medi ambient i la qualitat de vida.

1.4. Analitza de forma pràctica els models de desenvolupament dels països emergents i les oportunitats que tenen els països en vies de desenvolupament per créixer i progressar.

1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.

1.6. Desenvolupa actituds positives en relació amb el medi ambient i valora i considera aquesta variable en la presa de decisions econòmiques.

1.7. Identifica els béns ambientals com un factor de producció escàs, que proporciona inputs i acumula materials de rebuig i residus, la qual cosa suposa valorar els costs associats.

2. Explicar i il·lustrar amb exemples significatius les finalitats i les funcions de l’Estat en els sistemes d’economia de mercat, identificar els principals instruments que utilitza i valorar els avantatges i els inconvenients del paper de l’Estat en l’activitat econòmica.

2.1. Comprèn i explica les diferents funcions de l’Estat: fiscals, estabilitzadores, redistributives, reguladores i proveïdores de béns i serveis públics.

2.2. Identifica els principals errors del mercat, les causes que els provoquen, els efectes que tenen per als agents que intervenen en l’economia i les diferents opcions d’actuació de l’Estat.

ECONOMIA DE L’EMPRESA

Finalitat de l’assignatura

L’activitat empresarial afecta la vida diària de tots els ciutadans. Les empreses són una part molt important de l’economia, ja que influeixen d’una manera directa en el nivell de vida de la societat i en la naturalesa i el nombre de llocs de feina.

L’empresa com a institució i com a subsistema d’un sistema més ampli s’interrrelaciona amb l’entorn, desenvolupa l’activitat dins un marc jurídic, social, polític i tecnològic que en determina el funcionament. Al mateix temps, amb la seva actuació genera una sèrie de valors i de relacions que fan que assumeixi una responsabilitat social i ètica cap a les persones amb què es relaciona directament, cap a la societat i cap al medi ambient en què desenvolupa l’activitat.

La importància de les empreses en la societat planteja la necessitat d’una formació específica que proporcioni a l’alumne les claus necessàries per comprendre-la com a aspecte bàsic de la realitat actual i del seu propi entorn, les Illes Balears.

L’estudi de la realitat empresarial examina les múltiples funcions i operacions que es duen a terme tant dins les petites empreses com en les grans. Això implica una revisió tant dels seus aspectes interns com en totes les implicacions amb el seu entorn.

L’economia de l’empresa contribueix de manera múltiple als objectius del batxillerat que es relacionen amb la ciutadania responsable, l’esperit crític o la iniciativa emprenedora.

Estructura del currículum

Els blocs de continguts s’ordenen en dos grans apartats: un que inclou els continguts de naturalesa econòmica i normativa relacionats amb el concepte d’empresa, i un altre que inclou el conjunt de principis teòrics i pràctics vàlids per a qualsevol tipus d’organització.

Aquests continguts s’especifiquen en set blocs. Els dos primers consideren l’empresa des d’un punt de vista global i relacionat amb la seva funció social. S’analitza la intervenció de l’empresa en la societat com a generadora de riquesa, però també s’atén la responsabilitat social i el creixement de les empreses multinacionals i el paper de les petites i mitjanes empreses com a generadores d’ocupació.

Els cinc blocs restants fan referència a les diferents àrees funcionals de l’empresa. D’aquesta manera, el tercer i el quart bloc tracten de l’organització de l’empresa, els aspectes relatius a la direcció, la planificació i la presa de decisions, incloent-hi la gestió del factor humà. També es considera l’organització de la producció i la seva rendibilitat. El cinquè i el sisè bloc presenten la gestió de la informació que l’empresa genera, tant en el sentit comercial com en l’empresarial, derivat de les obligacions comptables i fiscals de l’empresa. El darrer bloc introdueix la valoració dels projectes d’inversió i el seu finançament.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

La metodologia que s’hauria de seguir per impartir la matèria d’economia de l’empresa ha de tenir present el món econòmic i empresarial actual, i ha de fer constants referències a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar-nos de donar-hi l’enfocament interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context sociològic, polític i històric.

La diversitat d’alumnes i la varietat de continguts que s’han d’impartir aconsellen emprar una àmplia gamma d’estratègies didàctiques, que combinin les expositives i les d’indagació. El major o menor grau d’ajuda pedagògica del professor dependrà, en gran mesura, dels coneixements previs de l’alumne i del tipus de contingut que s’hagi de tractar.

Les estratègies expositives són útils per promoure aprenentatges significatius i consisteixen a presentar, oralment o per escrit, els continguts estructurats de forma clara i coherent i de manera que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Aquestes estratègies serien adequades en la fase d’introducció de la matèria amb la finalitat d’oferir a l’alumne una visió global i integradora. Els esquemes i els mapes conceptuals són un recurs molt útil per als professors quan fan activitats expositives. Alguns dels continguts que es poden abordar amb estratègies expositives són els relatius al subsistema economicofinacer o a tècniques d’investigació comercial.

Altres continguts de la matèria es poden aprendre mitjançant l’ús d’estratègies d’indagació. Aquests són els relacionats amb el marc extern de l’empresa, l’organització i la planificació empresarial. Les estratègies d’indagació plantegen a l’alumne situacions que l’estimulin a reflexionar i a posar en joc les seves idees, conceptes i formes d’explicar els fets econòmics. Mitjançant aquestes estratègies es possibilita que els alumnes s’aproximin a situacions reals noves i/o problemàtiques que els permetran aplicar coneixements ja adquirits per fer nous aprenentatges, així com la possibilitat d’oferir respostes creatives a la solució de problemes. Tot això contribueix a fomentar l’autonomia en la feina dels alumnes, així com a crear un clima d’interrelacions a l’aula. Hi ha una tipologia variada d’activitats que poden ser més o menys concretes o aplicables a situacions diferents. Les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duguin a terme amb els alumnes han de ser prèviament planificades i seqüenciades, s’han d’adaptar al tipus de contingut que es vol ensenyar i han de ser tan diverses com sigui possible perquè resultin més motivadores. Entre les possibles activitats que podem fer destacam les següents: els treballs monogràfics, les entrevistes i enquestes, l’anàlisi de situacions i la resolució de problemes, la lectura crítica i raonada de textos de naturalesa empresarial, l’aprenentatge cooperatiu, la utilització de programes de simulació per ordinador, els jocs de rol en què els estudiants poden situar-se davant un problema determinat amb una perspectiva i un punt de vista diferent del que els és habitual, les visites a empreses i institucions d’interès econòmic i social, l’elaboració d’un diccionari de termes empresarials...

Per tot això, la metodologia més adient és una metodologia oberta i flexible; oberta en el sentit de permetre modificar la programació durant el procés de posada en pràctica, i flexible per permetre adaptar l’ensenyament segons les característiques i el ritme d’aprenentatge (individualització) dels alumnes que componen la nostra aula, i preveure d’aquesta manera l’atenció a la diversitat.

Recursos didàctics

Els criteris en la selecció de recursos didàctics i la forma d’utilitzar-los constitueixen un factor bàsic per afavorir una actuació docent coherent. És molt important fer una bona selecció de materials que siguin variats i suggerents, per afavorir la feina autònoma dels alumnes i l’ensenyament dels diferents tipus de continguts que s’han d’impartir.

Els llibres de text constitueixen un material útil per a la pràctica educativa; tanmateix, és convenient que es combinin amb altres materials de distintes característiques, com llibres de consulta, anuaris, publicacions especialitzades... La utilització d’aquests recursos requereix la creació d’una biblioteca d’aula que reuneixi aquesta diversitat de materials.

Un altre recurs molt valuós són els materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals, qüestionaris breus, casos pràctics... Tot això requereix un esforç molt important del professor, però resulten molt útils perquè permeten l’aplicació dels continguts treballats, l’exploració de les idees prèvies...

El material audiovisual constitueix una bona ajuda per comprendre temes i conceptes complexos a partir de situacions. La utilització d’aquest recurs no s’ha de convertir en una simple visualització d’aquest material, sinó que ha d’anar precedida d’una introducció i s’ha de finalitzar amb unes conclusions.

Un altre recurs imprescindible és el suport constant de la premsa diària i l’especialitzada per afrontar els problemes empresarials d’actualitat amb els coneixements adquirits. La diversitat d’informació que se’ns presenta permet analitzar i contrastar informacions diferents o complementàries sobre els mateixos fets.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

L’organització de l’espai de l’aula i la constitució de grups són aspectes relacionats. Hi ha determinades activitats que exigeixen una feina individual que permeti la reflexió de l’alumne i el suport didàctic del professor de forma individualitzada.

En altres moments del procés és convenient organitzar les activitats en petits grups que permetin l’intercanvi de punts de vista i opinions entre els alumnes, que pot afavorir la cooperació i la cohesió entre ells.

Per a determinades activitats col·lectives de posada en comú, col·loquis, debats..., seria adequada una organització del grup classe que permeti als alumnes conèixer i valorar punts de vista distints mitjançant les exposicions de la resta dels companys.

L’organització del temps és un altre factor que cal considerar quan s’han de decidir els terminis o la durada de les activitats. S’ha de tenir en compte el ritme d’aprenentatge dels alumnes per evitar situacions d’ansietat en la realització de les tasques, que obstaculitzen el procés d’aprenentatge i deterioren l’ambient de l’aula.

Tractament disciplinari

Avui en dia és imprescindible donar a l’estudi de l’economia de l’empresa un enfocament interdisciplinari que la posi dins un context sociològic, polític i històric.

La matèria d’economia de l’empresa enllaça de manera especial amb els continguts de la matèria d’economia, ja que ambdues serveixen per analitzar les activitats econòmiques, encara que ho fan sota dos prismes diferents. Les característiques del mercat en què l’empresa opera, l’anàlisi dels costs empresarials, el context global de l’economia, la incidència de la inflació o del creixement en les decisions d’inversió són continguts de la matèria d’economia que contextualitzen i completen la visió dels problemes empresarials. L’estudi de les decisions de l’empresa no es pot deslligar del comportament del mercat en conjunt, les variables macroeconòmiques o altres aspectes globals de l’economia mundial.

D’altra banda, aquesta matèria es basa en les capacitats desenvolupades i en els coneixements adquirits en altres àrees com les matemàtiques aplicades a les ciències socials, relacionats amb l’anàlisi i tractament de dades que permetin la presa de decisions, i la geografia, pel que fa als processos de mundialització i els desequilibris territorials, l’anàlisi de les activitats econòmiques i la seva repercussió social i ambiental.

Avaluació

L’avaluació és un dels instruments fonamentals del procés d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant el qual es pretén valorar què passa a l’aula i per què passa, analitzant en cada moment les desviacions que es produeixen entre el que s’ha planificat o programat i la pràctica educativa.

El professor ha d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la seva pràctica docent.

Les activitats d’avaluació s’han de concebre com una continuació de les activitats d’aprenentatge que els alumnes han fet, per la qual cosa hi han d’estar connectades i no s’han de reduir a la realització d’unes proves determinades.

Les tècniques d’avaluació han de ser diverses, ja que han de permetre contemplar l’aprenentatge dels alumnes en tots els seus vessants.

En el procés general d’avaluació hem de preveure tres fases:

— Avaluació inicial, com a anàlisi dels coneixements previs dels alumnes abans de començar nous blocs de continguts. Aquests coneixements s’han de tenir en compte per planificar l’ajuda pedagògica que els permeti adquirir els nous continguts.

— Avaluació formativa, que s’ha de desenvolupar durant el curs i es va nodrint de la mateixa reflexió del docent sobre la seqüència ensenyament-aprenentatge. Així, ha d’anir modulant el nivell i la durada dedicada als diferents continguts i també ha de revisar i ajustar el nivell de les activitats.

— Pel que fa a l’avaluació sumatòria, es proposa un plantejament de diferents tipologies d’activitats a l’aula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes basades, a banda dels resultats i l’evolució de les activitats formatives, en activitats que permetin una visió aplicada dels continguts a la resolució i la reflexió sobre casos i problemes, a l’elaboració de dossiers breus i a l’exposició i la defensa de projectes o altres propostes semblants. Aquests instruments permeten valorar el procés de maduració personal dels alumnes i respecte de la disciplina que, en definitiva, constitueix la base de la formació integral dels alumnes. És necessari, doncs, que les qüestions i les activitats que es plantegin suposin la interrelació de conceptes, l’aplicació a situacions reals, la interpretació de dades extretes de l’actualitat...

A més de les fases generals del procés d’avaluació, s’han de tenir en compte l’autoavaluació i l’avaluació cooperativa, especialment pel que fa a l’avaluació de la feina en equip, i aconseguir, d’aquesta manera, fer partícips els alumnes del seu propi procés d’aprenentatge.

El paper dels docents

A l’escola del segle XXI, el paper dels professors ha canviat. Ja no són uns simples transmissors de continguts, sinó que són uns coparticipants en el procés d’aprenentatge dels alumnes, són els qui guien els alumnes a organitzar, seleccionar, valorar i compartir la informació que obtenen per si mateixos.

L’alumne s’ha de convertir en el protagonista de l’educació. S’han de crear estils i atmosferes d’aprenentatge en què siguin els alumnes els qui generin processos i puguin mostrar als altres alumnes, al professor i a la comunitat què han descobert i après. Per això, el professor ha de potenciar les estratègies d’indagació i fer que l’alumne es torni crític amb el coneixement acumulat, posar-lo en qüestió i plantejar dubtes, per aconseguir desenvolupar les seves capacitats de crear nous coneixements a partir de la seva pròpia pràctica.

Participació de les famílies

Les famílies són un recurs imprescindible per participar en l’educació dels alumnes, no sols dins l’àmbit familiar, sinó també en l’àmbit escolar. Els pares acompanyen, comparteixen i donen suport als fills en el seu desenvolupament i aprenentatge.

Per dur a terme la tasca docent, ens hem de basar en la informació rellevant que ens aporten les fonts del currículum, entre les quals hi ha la font sociològica, la qual ens dóna, entre altres, informació sobre el medi en què els alumnes estan immersos. La família és el medi social més proper a l’alumne. Així, és evident la importància que té el contacte i el coneixement de les famílies per a la nostra tasca docent.

Hem d’entendre la participació de les famílies des de dues perspectives diferents: una d’individual com a pares d’un alumne concret (formació-informació), i una altra de col·lectiva, col·laborant en la gestió, l’organització o la participació en determinades activitats (tallers, xerrades, sortides...).

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

L’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició de les competències clau del batxillerat.

La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del llenguatge en contextos propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, la construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Els continguts de la matèria, la seva forta interrelació amb l’entorn, la necessitat de debatre i contrastar opinions sobre els desajusts existents en l’activitat empresarial i el seu entorn o bé sobre l’èxit de determinades estratègies empresarials contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. En totes les activitats, cal dominar les eines del llenguatge oral i escrit, el vocabulari específic, l’elaboració i l’organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació, l’originalitat i l’empatia, destreses presents en altres matèries del batxillerat però aplicades en aquest cas al coneixement del món de l’empresa.

Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident que l’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que de cada vegada més el món de l’empresa es mou dins paràmetres científics, per la qual cosa l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per assolir-ho. D’aquesta manera, en l’anàlisi de qualsevol fenomen relacionat amb el món empresarial és necessària l’habilitat per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat.

La competència digital en la matèria d’economia de l’empresa s’assoleix en la mesura que la presa de decisions empresarials reposa en el tractament, l’anàlisi i la presentació de la informació. Totes les àrees funcionals de l’empresa desenvolupen l’activitat per mitjà de l’anàlisi de dades quantitatives: les xifres de vendes, les estadístiques dels estudis de mercat, el càlcul d’un full de salari, l’estudi dels costs empresarials, l’anàlisi de projectes d’inversió o l’anàlisi dels comptes anuals d’una empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats d’organització i sistematització de la informació, tractament mitjançant càlculs matemàtics i estadístics, ús d’eines informàtiques i de xarxes virtuals per arribar a unes conclusions que permetin la presa d’una decisions encertades i responsables. Així mateix, aquesta competència també es manifesta en la capacitat d’adaptació a nous models de feina, l’organització o la comunicació com a conseqüència dels canvis tecnològics constants, així com la disposició a un reciclatge constant en l’ús de les tecnologies. D’altra banda, també obre el debat sobre l’ètica en l’ús de la informació obtinguda per l’empresa i el difús límit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, així com la confusió informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge interessada o deformada dels seus productes o serveis.

La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes pràctics. L’estudi de l’economia de l’empresa implica la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, tractant de saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i contextos diversos.

L’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a la consciència i les expressions culturals des de la consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres d’organitzar la producció al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat. Les distintes fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes organitzatius de l’activitat empresarial diferents i amb diferents maneres de resoldre els seus problemes.

El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fa referència a la capacitat de triar amb criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les conseqüències dels seus actes. L’economia de l’empresa ajuda a l’adquisició d’aquesta competència perquè cerca transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes, elaborant els plantejaments previs o noves idees, cercant solucions. És palesa la necessitat que té el mercat laboral de professionals amb sentit d’iniciativa i esperit emprenedor per a empreses que operen en entorns i mercats canviants que requereixen contínues adaptacions i reformulacions de les tasques. Igualment, la construcció d’equips de feina, els lideratges i l’empatia esdevenen imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital humà empresarial, que sovint esdevé un dels factors estratègics que motiva l’èxit.

Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en un societat plural. L’estudi de l’economia de l’empresa ofereix l’oportunitat de conèixer millor el funcionament i l’organització de les unitats empresarials de l’entorn immediat i també el món globalitzat.

Objectius específics

La matèria d’economia de l’empresa en el batxillerat té els objectius següents:

1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques dels diferents tipus d’empreses més representatives de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i de la resta del món.

2. Analitzar les actuacions que duen a terme les empreses per assolir els seus objectius i les seves interrelacions amb l’entorn. Elaborar judicis o criteris personals sobre els efectes positius i negatius que poden tenir, defensant els seus punts de vista amb autonomia i amb respecte per altres opinions.

3. Valorar la incidència de l’activitat empresarial en la qualitat de vida de les persones, la distribució de la riquesa i l’esgotament dels recursos naturals, prenent consciència de la necessitat de la sostenibilitat de l’activitat productiva i de l’ètica empresarial. Identificar factors de limitació o desigualtat per causa del gènere o per altres causes en l’activitat empresarial i conèixer possibles mesures correctores.

4. Identificar les àrees funcionals de l’empresa, la funció que desenvolupen i les relacions internes, quantificant-ne la dependència externa, per comprendre i analitzar el món productiu que ens envolta i resoldre els problemes que se’n derivin.

5. Interpretar i valorar de manera general les decisions de les empreses en les estratègies de creixement, internacionalització i localització, i considerar el paper de les petites i mitjanes empreses en el context d’una economia globalitzada.

6. Interpretar la gestió dels recursos humans com una oportunitat de generar avantatges competitius de l’empresa a través de la gestió del capital humà, de les relacions i la motivació dins l’empresa i de la resolució de conflictes.

7. Reconèixer la importància de la recerca i la innovació com a motors del canvi tecnològic, la millora competitiva i el progrés econòmic i social en un món globalitzat.

8. Analitzar les polítiques de màrqueting que fan les empreses identificant els destinataris, interpretant les diverses estratègies possibles, valorant l’impacte sobre el comportament dels consumidors i manifestant iniciativa i creativitat en el disseny de propostes pròpies.

9. Obtenir, registrar, seleccionar i interpretar la informació comptable de les empreses, detectar els desequilibris econòmics i financers i proposar mesures correctores, valorant la importància de la seva fiabilitat en relació amb la gestió, les garanties davant persones terceres i la responsabilitat fiscal.

10. Utilitzar els mitjans i les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quotidiana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi d’informació empresarial, verificant-ne la fiabilitat i aplicant-la a la presa de decisions empresarials.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. L’EMPRESA

Continguts

L’empresa i l’empresari.

Classificació, components, funcions i objectius de l’empresa.

Anàlisi del marc jurídic que regula l’activitat empresarial.

Funcionament i creació de valor.

Interrelacions amb l’entorn econòmic i social.

Característiques de les empreses de cada sector econòmic de les Illes Balears.

Valoració de la responsabilitat social i mediambiental de l’empresa.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Descriure i interpretar els diferents elements de l’empresa, les classes d’empreses, les funcions que duen a terme en l’economia i les diferents formes jurídiques que adopten i relacionar cada una de les formes jurídiques amb les responsabilitats legals dels propietaris i gestors i les exigències de capital.

1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències de capital i les responsabilitats establertes per a cada tipus.

1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.

1.3. Analitza, per a un determinat cas pràctic, els diferents criteris de classificació d’empreses: la naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la dimensió que tenen, el nivell tecnològic que assoleixen, el tipus de mercat en el qual operen, la fórmula jurídica que adopten, el caràcter públic o privat que presenten.

2. Identificar i analitzar els trets principals de l’entorn en el qual l’empresa desenvolupa l’activitat i explicar, a partir d’aquests trets, les diferents estratègies i decisions adoptades i les possibles implicacions socials i mediambientals de l’activitat.

2.1. Identifica els diferents tipus d’empreses i empresaris que actuen al propi entorn, així com la forma en què es relacionen amb el seu àmbit més proper.

2.2. Analitza la relació entre empresa, societat i medi ambient. Valora els efectes, positius i negatius, de les actuacions de les empreses en els àmbits social i mediambiental.

2.3. Analitza l’activitat de les empreses com a element dinamitzador i de progrés i valora el fet que creïn valor per a la societat i per als ciutadans.

BLOC 2. DESENVOLUPAMENT DE L’EMPRESA

Continguts

Localització i dimensió empresarial.

Anàlisi dels factors que determinen la dimensió i la localització de les empreses dels diferents sectors econòmics de les Illes Balears.

Estratègies de creixement intern i extern.

Consideració de la importància de les petites i mitjanes empreses i les seves estratègies de mercat.

Internacionalització, competència global i tecnologia.

Identificació dels aspectes positius i negatius de l’empresa multinacional.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar i analitzar les diferents estratègies de creixement i les decisions preses per les empreses considerant les característiques del marc global en el qual actuen.

1.1. Descriu i analitza els diferents factors que determinen la localització i la dimensió d’una empresa i valora la transcendència futura per a l’empresa de les decisions preses.

1.2. Valora el creixement de l’empresa com a estratègia competitiva i relaciona les economies d’escala amb la dimensió òptima de l’empresa.

1.3. Explica i distingeix les estratègies d’especialització i diversificació.

1.4. Analitza les estratègies de creixement intern i extern a partir de supòsits concrets.

1.5. Examina el paper de les petites i mitjanes empreses al nostre país i valora les seves estratègies i formes d’actuar, així com els avantatges i els inconvenients que presenten.

1.6. Descriu les característiques i les estratègies de desenvolupament de l’empresa multinacional i valora la importància de la responsabilitat social i mediambiental.

1.7. Estudia i analitza l’impacte de la incorporació de la innovació i de les noves tecnologies en l’estratègia de l’empresa i el relaciona amb la capacitat per competir de forma global.

2. Analitzar la situació de les multinacionals i de les petites i mitjanes empreses espanyoles i de les Illes Balears en una economia global.

BLOC 3. ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA

Continguts

La divisió tècnica de la feina i la necessitat d’organització en el mercat actual.

Funcions bàsiques de la direcció.

Planificació i presa de decisions estratègiques.

Aspectes que cal considerar per a la planificació estratègica de les empreses de les Illes Balears.

Disseny i anàlisi de l’estructura de l’organització formal i informal.

La gestió dels recursos humans i la incidència que té en la motivació.

Els conflictes d’interessos i les vies de negociació.

Anàlisi i avaluació de les característiques del factor humà i la gestió d’aquest a les empreses de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar la planificació, l’organització i la gestió dels recursos d’una empresa i valorar les possibles modificacions que s’han de dur a terme segons l’entorn en el qual desenvolupa l’activitat i els objectius plantejats.

1.1. Reflexiona sobre la divisió tècnica de la feina en un context global d’interdependència econòmica i la valora.

1.2. Descriu l’estructura organitzativa, l’estil de direcció, els canals d’informació i comunicació, el grau de participació en la presa de decisions i l’organització informal de l’empresa.

1.3. Identifica la funció de cada una de les àrees d’activitat de l’empresa aprovisionament, producció i comercialització, inversió i finançament, recursos humans i administració i la manera com s’interrelacionen.

1.4. Analitza l’organització de les empreses de l’entorn més proper, n’identifica els avantatges i els inconvenients, hi detecta els problemes que s’han de solucionar i descriu propostes de millora.

1.5. Aplica els seus coneixements a una organització concreta, hi detecta els problemes i proposa millores.

1.6. Valora la importància dels recursos humans en una empresa i analitza diferents maneres de gestionar-los i de relacionar la motivació amb la productivitat.

BLOC 4. LA FUNCIÓ PRODUCTIVA

Continguts

Procés productiu, eficiència i productivitat.

La recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) com a elements clau per al canvi tecnològic i la millora de la competitivitat empresarial.

Costs: classificació i càlcul dels costs a l’empresa.

Càlcul i interpretació del llindar de rendibilitat de l’empresa.

Els inventaris de l’empresa i els seus costs. Models de gestió d’inventaris.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar diferents processos productius des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat i reconèixer la importància de l’R+D+I.

1.1. Elabora càlculs de la productivitat de diferents factors, interpreta els resultats obtinguts i coneix els mitjans i les alternatives de millora de la productivitat en una empresa.

1.2. Analitza i valora la relació existent entre la productivitat i els salaris dels treballadors.

1.3. Valora la relació entre el control d’inventaris i la productivitat i l’eficiència en una empresa.

1.4. Reflexiona sobre la importància, per a la societat i per a l’empresa, de la recerca i la innovació tecnològica en relació amb la competitivitat i el creixement.

2. Determinar l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa i calcular-ne el benefici i el llindar de rendibilitat a partir d’un supòsit plantejat.

2.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua generats al llarg de l’exercici econòmic i aplica raonaments matemàtics per interpretar resultats.

2.2. Calcula els diferents tipus de costs, ingressos i beneficis d’una empresa i els representa gràficament.

2.3. Reconeix el llindar de vendes necessari per a la supervivència de l’empresa.

2.4. Analitza els mètodes d’anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat com a mètodes de mesurament i avaluació i com a ajuda per prendre decisions.

3. Descriure els conceptes fonamentals del cicle d’inventari i emprar els models de gestió.

3.1. Identifica els costs que genera el magatzem i resol casos pràctics sobre el cicle d’inventari.

3.2. Valora les existències al magatzem mitjançant diferents mètodes.

BLOC 5. LA FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA

Continguts

Concepte de mercat i classes.

Tècniques de recerca de mercats.

Anàlisi del consumidor i segmentació de mercats.

Variables del màrqueting mix i elaboració d’estratègies.

Estratègies de màrqueting i ètica empresarial.

Aplicació de les tecnologies més avançades al màrqueting.

Interès per conèixer estratègies de màrqueting utilitzades per empreses de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar les característiques del mercat i explicar, d’acord amb aquestes característiques, les polítiques de màrqueting aplicades per una empresa davant diferents situacions i objectius.

1.1. Caracteritza un mercat segons diferents variables, com per exemple el nombre de competidors i el producte venut.

1.2. Identifica, i adapta a cada cas concret, les diferents estratègies i enfocaments de màrqueting.

1.3. Interpreta i valora estratègies de màrqueting i incorpora a la valoració consideracions de caràcter ètic, social i ambiental.

1.4. Comprèn i explica les diferents fases i etapes de la recerca de mercats.

1.5. Aplica criteris i estratègies de segmentació de mercats a diferents casos pràctics.

1.6. Analitza i valora les oportunitats d’innovació i transformació amb el desenvolupament de la tecnologia més actual aplicada al màrqueting.

BLOC 6. LA INFORMACIÓ A L’EMPRESA

Continguts

Obligacions comptables de l’empresa.

La composició del patrimoni i la valoració d’aquest.

Els comptes anuals i la imatge fidel.

Elaboració del balanç i el compte de pèrdues i guanys.

Anàlisi i interpretació de la informació comptable.

La fiscalitat empresarial.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar les dades més rellevants del balanç i del compte de pèrdues i guanys, explicar-ne el significat, diagnosticar la situació a partir de la informació obtinguda i proposar mesures per millorar-la.

1.1. Reconeix els diferents elements patrimonials i la funció que tenen assignada.

1.2. Identifica i gestiona correctament els béns, els drets i les obligacions de l’empresa en masses patrimonials.

1.3. Interpreta la correspondència entre inversions i el finançament d’aquestes.

1.4. Detecta, mitjançant la utilització de proporcions, possibles desajusts en l’equilibri patrimonial, la solvència i el palanquejament de l’empresa.

1.5. Proposa mesures correctores adequades en cas que es detectin desajusts.

1.6. Reconeix la importància del domini de les operacions matemàtiques i els procediments propis de les ciències socials com a eines que faciliten la solució de problemes empresarials.

1.7. Reconeix la conveniència d’un patrimoni equilibrat.

1.8. Valora la importància de la informació en la presa de decisions.

2. Reconèixer la importància de complir les obligacions fiscals i explicar els diferents imposts que afecten les empreses.

2.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i descriu el funcionament bàsic dels imposts i les principals diferències que hi ha entre aquests. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.

BLOC 7. LA FUNCIÓ FINANCERA

Continguts

Estructura econòmica i financera de l’empresa.

Concepte d’inversió i classes.

Valoració i selecció de projectes d’inversió.

Recursos financers de l’empresa.

Anàlisi de fonts alternatives de finançament intern i extern.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar diferents projectes d’inversió i justificar raonadament la selecció de l’alternativa més avantatjosa, i diferenciar les possibles fonts de finançament en un determinat supòsit i raonar l’elecció més adequada.

1.1. Coneix i enumera els mètodes estàtics (termini de recuperació) i dinàmics (criteri del valor actual net i criteri de la taxa interna de rendibilitat) per seleccionar i valorar inversions.

1.2. Explica les possibilitats de finançament de les empreses i diferencia el finançament extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada possibilitat i les implicacions que tenen en la marxa de l’empresa.

1.3. Analitza, en un supòsit concret de finançament extern, les diferents opcions possibles, els costs que tenen i les variants d’amortització.

1.4. Analitza i avalua, a partir d’una necessitat concreta, les diferents possibilitats que tenen les empreses de recórrer al mercat financer.

1.5. Valora les fonts de finançament de l’empresa, tant externes com internes.

1.6. Analitza i descriu les opcions financeres que s’adapten millor a un cas concret de necessitat financera.

1.7. Aplica els coneixements tecnològics a l’anàlisi i a la resolució de supòsits.

FILOSOFIA

Finalitat de l’assignatura

La matèria de filosofia es presenta com a continuació de la filosofia de quart de l’educació secundària obligatòria i els temes de què tracta es poden desenvolupar amb més profunditat en la història de la filosofia del segon curs del batxillerat.

Aquesta matèria té com a finalitat que els alumnes siguin capaços de treballar les habilitats de pensar i comprendre i que s’abstreguin racionalment del camp concret estudiat en cadascuna de les altres matèries per centrar-se en el que caracteritza específicament la filosofia: reflexionar, raonar i exposar crítiques i arguments, utilitzant la manera de fer preguntes radical i última que li és pròpia, sobre els problemes referits a la totalitat de la vivència humana, sense deixar de costat la capacitat que té aquesta disciplina de transformar i canviar tant l’individu com la societat.

La filosofia és una manera especial de demanar i de saber, d’entendre la realitat que ens envolta i les circumstàncies en què vivim i d’enfrontar-s’hi, les quals, en bona part, ens fan ser com som i comprendre el que som.

Per això, la matèria de filosofia té com a objectiu principal que els alumnes es comprenguin a si mateixos i comprenguin el seu món. Per aconseguir-ho, els dota d’eines cognitives, tant teòriques com pràctiques. La part teòrica de l’assignatura serveix perquè els alumnes coneguin els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. La part pràctica permet adquirir habilitats com saber pensar, raonar i argumentar amb fonament i coherència i de forma autònoma, i eines com l’actitud crítica i reflexiva, que ensenya als alumnes a no admetre idees que no han estat rigorosament analitzades i evidenciades, l’habilitat discursiva per dialogar i convèncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat de destriar el que és evident del que és arbitrari, el que és substancial del que és accidental, la gestió creativa de les seves capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom, coherent i fonamentat.

Estructura del currículum

El temari de l’assignatura s’organitza en sis blocs.

El primer és un bloc de continguts comuns, com el comentari de textos filosòfics o les regles bàsiques de l’argumentació.

El segon introdueix l’estudiant en la reflexió sobre el mateix concepte de filosofia explicant-ne aspectes essencials, com l’origen històric, les característiques, les principals branques o la vigència que té.

En el tercer bloc es tracta el tema del coneixement, se n’analitzen els problemes més rellevants i se’n resumeixen les teories més destacades.

En el quart, el tema tractat és el de la realitat i s’hi expliquen algunes de les principals respostes filosòfiques als grans interrogants metafísics de la humanitat.

El cinquè, en canvi, està enfocat al tema de l’ésser humà i repassa algunes de les concepcions antropològiques més influents de la història de la filosofia.

Finalment, en el sisè bloc es fa referència a la dimensió pràctica de la racionalitat i s’hi repassen algunes qüestions fonamentals de camps com l’ètica, la política o l’estètica.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Agafant com a referència els principis de la pedagogia constructivista, proposam a continuació una sèrie d’orientacions metodològiques i didàctiques que poden servir com a base per intentar assolir un aprenentatge realment significatiu.

En primer lloc, segons el marc de referència esmentat, és essencial partir dels coneixements previs dels alumnes i de les seves pròpies experiències. D’aquesta manera, podran relacionar els continguts nous amb allò que ja saben i s’incrementarà, així, l’assimilació de les noves idees.

És fonamental treballar la recerca, la selecció, l’anàlisi i l’avaluació de la informació, la feina en equip, etc. A l’hora de dur a terme l’aprenentatge, s’ha de tenir en compte el grau de maduresa i autonomia dels alumnes, que els permetrà tractar problemes més complexos i intentar trobar les respostes per si mateixos. Es poden abordar els diversos temes partint d’un qüestionari inicial que permeti que els alumnes, després d’haver recollit i estructurat la informació, puguin arribar a conclusions que responguin a aquestes qüestions inicials. És molt aconsellable fer una autoavaluació o una coavaluació. Si es treballa en grups petits, els alumnes es conscienciaran molt més dels seus propis errors i avançaran molt millor en el seu procés d’aprenentatge. El professor, finalment, pot resoldre dubtes, explicar i completar conceptes que no hagin quedat clars, etc.

En segon lloc, és important també emprar una metodologia activa en què es fomenti la participació de l’alumne a través de l’experimentació. Aquesta estratègia promou el desenvolupament d’habilitats com el pensament crític, la creativitat i la comunicació efectiva en cadascuna de les fases del procés.

La utilització de recursos informàtics i audiovisuals pot ser interessant, ja que permet acostar els temes filosòfics als alumnes i fer-los més comprensibles, amb la qual cosa s’afavoreix l’aprenentatge. L’existència d’una gran varietat de recursos en l’àmbit de les TIC (webs, webquestes, blogs, etc.) facilita molt aquesta metodologia.

En tercer lloc, s’ha de procurar que les activitats plantejades siguin tan reals, coherents i funcionals com sigui possible. En aquest sentit, cal aprofitar tots els recursos que es tenguin a l’abast per oferir als alumnes tasques que els resultin estimulants, a fi d’augmentar així la seva motivació i la implicació en el propi aprenentatge.

La pràctica cooperativa d’activitats és fonamental perquè els alumnes millorin les seves destreses i perquè aquesta pràctica serveixi per motivar i refermar la part teòrica.

Finalment, és necessari tenir en compte aspectes tan determinants com l’etapa evolutiva dels alumnes o la diversitat present a l’aula, i adaptar-nos en cada cas a les característiques i les necessitats de cadascú.

Recursos didàctics

Com hem dit abans, és convenient utilitzar tots els recursos que tinguem a la nostra disposició a fi de despertar l’interès dels alumnes per aprendre i aconseguir, així, que s’impliquin de forma activa en les dinàmiques plantejades. Des d’aquest punt de vista, volem reiterar la utilitat de les metodologies actives, que fan que l’aprenent sigui protagonista i constructor del seu propi procés en comptes d’un simple espectador i receptor de continguts. Les TIC, sempre que tenguin en compte el criteri anterior, solen ser eines molt útils per aconseguir captar l’atenció dels joves.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

Segons les activitats que duguem a terme, necessitarem diferents tipus d’agrupaments: individuals, en parelles, en grup gran o petit, debats, etc., per la qual cosa la distribució de l’espai ha de ser flexible i ha de permetre diferents tipus d’intercanvis.

Tractament disciplinari

La filosofia permet fer feina interdisciplinàriament, ja que, per la diversitat de temes de què tracta i l’actitud oberta que presenta, està relacionada amb gairebé totes les branques del saber i hi interactua de forma crítica.

Avaluació

El procés d’avaluació s’ha d’orientar cap a dues direccions: per una banda, ajudar a millorar l’aprenentatge dels alumnes i, per l’altra, valorar la pròpia pràctica docent.

L’avaluació inicial permet detectar el bagatge previ amb el qual els alumnes accedeixen a l’assignatura i identificar quins coneixements i quines idees errònies en tenen, quin grau d’interès els desperta, quines són les seves expectatives, etc.

D’altra banda, l’avaluació continuada durant tot el curs està encaminada a prendre consciència dels progressos en l’assoliment de les competències i la consecució dels objectius fixats. A més, permet descobrir i gestionar possibles obstacles que dificulten l’aprenentatge.

En aquest sentit, és important que els alumnes coneguin els elements bàsics de la seva avaluació (criteris, mecanismes, finalitat, etc.) i que entenguin la necessitat de saber-los emprar per poder autoavaluar-se i regular-se durant el curs.

El paper dels docents

El paper del docent és essencial: escolta, orienta i estimula; guia les recerques i les descobertes; fomenta el diàleg, la creativitat i l’adquisició de l’esperit crític; dóna suport, i ofereix models i reptes. Ha de fonamentar la seva acció tenint en compte les característiques personals i del grup.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria de filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:

Comunicació lingüística

— Pensant amb ordre i criteri i exposant les opinions pròpies amb raons, respectant les dels altres i valorant-les per enriquir la pròpia visió de la realitat.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

— Coneixent les regles matemàtiques de presa de decisions democràtiques, així com els conceptes matemàtics en què es basen les diferents definicions tradicionals de justícia.

— Identificant problemes filosòfics plantejats per la ciència actual sobre l’ésser humà i la seva condició biològica i cultural i abordant-los de manera crítica.

— Relacionant les dimensions física i biològica, social i cultural dels éssers humans i emprant aquests coneixements de forma intel·ligent quan sigui necessari.

Competència digital

— Sabent cercar i usar eines informàtiques per exposar activitats i/o el propi pensament.

Aprendre a aprendre

— Adquirint estratègies que serveixin a l’individu per desenvolupar el propi pensament i l’autonomia i la iniciativa personals.

Competències socials i cíviques

— Identificant problemes filosòfics i abordant-los críticament mitjançant la definició i l’ús rigorós de conceptes, l’anàlisi d’idees, el diàleg i l’argumentació.

— Reconeixent i valorant les relacions entre política i ciutadania.

— Aconseguint l’habilitat de practicar els valors democràtics.

Consciència i expressions culturals

— Distingint les característiques que defineixen la ciència enfront del saber artístic.

Objectius específics

1. Reconèixer el caràcter propi de la filosofia i distingir-la d’altres tipus de sabers, com la ciència, la religió, l’art, etc.

2. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics.

3. Usar i identificar correctament la terminologia bàsica de les diferents disciplines filosòfiques.

4. Comentar textos filosòfics analitzant-ne l’estructura, interpretant-ne el significat i fent-ne una reflexió crítica.

5. Desenvolupar estratègies per accedir a la informació de forma rigorosa, seleccionar-la adequadament i utilitzar-la correctament en l’elaboració de treballs de recerca o presentacions.

6. Valorar el diàleg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com a exercici actiu del respecte, la tolerància i la comprensió.

7. Adoptar una actitud crítica davant opinions contraposades.

8. Adquirir habilitats de comunicació i argumentació coherent de les pròpies opinions, tant de forma oral com escrita.

9. Desenvolupar actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària i una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

Continguts

Comentari de textos filosòfics i textos pertanyents a altres branques del saber relacionats amb les temàtiques filosòfiques.

Composició escrita d’arguments de reflexió filosòfica i de discursos orals, emprant les regles bàsiques de la retòrica i l’argumentació.

Ús dels procediments i de les tecnologies de la informació i la comunicació de la feina intel·lectual adequats a la filosofia.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius breus pertanyents a pensadors destacats.

1.1. Analitza de forma crítica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les problemàtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i l’ordre de l’argumentació i relaciona els problemes que s’hi plategen amb el que s’ha estudiat a la unitat, amb el que han aportat altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.

2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temàtiques estudiades a la unitat de forma oral i escrita, amb claredat i coherència.

2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.

3.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant de llibres especialitzats com d’Internet i empra les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació per consolidar i ampliar la informació.

3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprèn el significat, els aplica amb rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per comprendre la filosofia.

4. Analitzar plantejaments filosòfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de forma cooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils emprant mitjans i plataformes digitals.

4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques, etc., i demostra que comprèn els eixos conceptuals estudiats.

BLOC 2. EL SABER FILOSÒFIC

Continguts

La filosofia: sentit, necessitat i història.

El saber racional. L’explicació preracional: mite i màgia. L’explicació racional: la raó i els sentits.

El saber filosòfic a través de la seva història.

Característiques de la filosofia.

Les disciplines teoricopràctiques del saber filosòfic.

Funcions i vigència de la filosofia.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer i comprendre l’especificitat i la importància del saber racional en general i del filosòfic en particular com a saber de comprensió i interpretació de la realitat i valorar que la filosofia és, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la creativitat i la innovació.

1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del seu origen i els compara amb el plantejament d’altres sabers, com el científic o el teològic.

1.2. Explica l’origen del saber filosòfic i el diferencia dels sabers preracionals, com el mite i la màgia.

2. Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia i els seus objectius, característiques, disciplines, mètodes i funcions, i relacionar-los paral·lelament amb altres sabers de comprensió de la realitat.

2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant pràctic i el teòric de l’activitat filosòfica i identifica les diferents disciplines que conformen la filosofia.

3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques analitzades, expressar per escrit les aportacions més importants del pensament filosòfic des del seu origen, identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades i expressar les pròpies opinions respecte a aquestes qüestions.

3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapa cultural europea.

3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics més importants del pensament occidental.

4. Comprendre i usar amb precisió el vocabulari tècnic filosòfic fonamental i elaborar un glossari de termes de forma cooperativa mitjançant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.1. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes filosòfics com raó, sentits, mite, logos, arkhé, necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica, metafísica, lògica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.

5. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius i breus sobre l’origen, la caracterització i la vigència de la filosofia, identificar les problemàtiques i les solucions exposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació i relacionar els problemes que apareixen en els textos amb el que s’ha estudiat a la unitat i amb el plantejament d’altres intents de comprensió de la realitat, com el científic i el teològic, o altres tipus de filosofia, com l’oriental.

5.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l’origen de l’explicació racional i sobre les funcions i les característiques del pensament filosòfic i identifica les problemàtiques filosòfiques plantejades.

BLOC 3. EL CONEIXEMENT

Continguts

El problema filosòfic del coneixement. La veritat.

La teoria del coneixement.

Graus i eines del coneixement: raó, enteniment, sensibilitat.

Racionalitat teòrica i pràctica.

L’abstracció.

Els problemes implicats en el coneixement: les possibilitats i els límits que té, els interessos, l’irracional.

La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de l’enteniment: coherència i adequació.

Alguns models filosòfics d’explicació del coneixement i l’accés a la veritat.

Filosofia, ciència i tecnologia. La filosofia de la ciència.

Objectius i instruments de la ciència.

El mètode hipoteticodeductiu.

La visió aristotèlica de la feina científica.

La recerca científica en la modernitat. Matemàtiques i tècnica com a eines de coneixement i interpretació fonamentals.

La recerca contemporània i la reformulació dels conceptes clàssics.

Tècnica i tecnologia: saber i praxi.

Reflexions filosòfiques sobre el desenvolupament científic i tecnològic: el problema de la inducció.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer de forma clara i ordenada les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà analitzades des del camp filosòfic i els seus graus, eines i fonts, i exposar per escrit els models explicatius del coneixement més significatius.

1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemàtiques que comporta el procés de coneixement de la realitat, com ara els graus, les possibilitats i els límits.

2. Explicar el problema de l’accés a la veritat, reflexionar-hi i identificar les problemàtiques i les postures filosòfiques que han sorgit al voltant de l’estudi d’aquest problema.

2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, com l’idealisme, el realisme, el racionalisme, l’empirisme, el perspectivisme, el consens o l’escepticisme, i contrasta les semblances i les diferències entre els conceptes clau que empren.

2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt de vista metafísic com gnoseològic emprant amb rigor termes com gnoseologia, raó, sentits, abstracció, objectivitat, certesa, dubte, evidència, escepticisme, autoritat, probabilitat, prejudici, coherència o adequació, consens, incertesa, interès i irracional, entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma col·laborativa usant Internet.

3. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius sobre l’anàlisi filosòfica del coneixement humà i dels elements, possibilitats i límits que té, i valorar els esforços de la filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els prejudicis.

3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset, Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.

4. Conèixer i explicar la funció de la ciència, els models d’explicació, les seves característiques i els mètodes i la tipologia del saber científic, exposar les diferències i les coincidències de l’ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic, com la problemàtica de l’objectivitat o l’adequació teoria-realitat, i argumentar les pròpies opinions de forma raonada i coherent.

4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la ciència emprant termes com fet, hipòtesi, llei, teoria i model.

4.2. Construeix una hipòtesis científica, n’identifica els elements i raona l’ordre lògic del procés de coneixement.

4.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics com inducció, hipoteticodeductiu, mètode, verificació, predicció, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos i indeterminisme, entre altres.

5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber pràctic transformador de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia de la tecnologia, sobre les relacions que manté amb la ciència i amb els éssers humans.

5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i dominar la naturalesa per posar-la al servei de l’ésser humà, així com sobre les conseqüències d’aquesta actuació, i participa en debats sobre les implicacions de la tecnologia en la realitat social.

6. Analitzar de forma crítica fragments de textos filosòfics relacionats amb la reflexió filosòfica sobre la ciència, la tècnica i la filosofia, identificar-hi les problemàtiques i les solucions proposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació, relacionar els problemes que s’hi plantegen amb el que s’ha estudiat a la unitat i raonar la resposta.

6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristòtil, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers, o J. C. García Borrón, entre altres.

7. Entendre i valorar la relació entre la filosofia i la ciència.

7.1. Identifica problemes comuns al camp filosòfic i al científic, com els límits i les possibilitats del coneixement, la qüestió de l’objectivitat i la veritat, la racionalitat tecnològica, etc., i hi reflexiona de forma argumentada,

7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informació procedent de fonts solvents sobre les problemàtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que aprofundeixi en la relació entre la filosofia i la ciència.

BLOC 4. LA REALITAT

Continguts

L’explicació metafísica de la realitat.

La metafísica com a explicació teòrica de la realitat.

La pregunta per l’ésser com a punt de partida de la filosofia. Plató versus Aristòtil.

La interrogació metafísica sobre la veritable realitat: el problema aparença-realitat.

La pregunta per l’origen i l’estructura del que és real.

La caracterització de la realitat: el canvi o la permanència, el substancialisme estàtic enfront de l’esdevenir.

Essencialisme i existencialisme.

La necessitat de categoritzar racionalment el real.

Les cosmovisions científiques sobre l’univers. La filosofia de la naturalesa.

L’admiració filosòfica per la naturalesa o filosofia de la naturalesa.

El paradigma qualitatiu organicista: l’univers aristotèlic.

L’univers màquina: la visió mecanicista en la modernitat. Supòsits epistemològics del model heliocèntric: La recerca de les lleis universals d’un univers infinit. Determinisme, regularitat, conservació, economia i continuïtat.

La visió contemporània de l’univers.

El retrobament de la filosofia i la física en la teoria del caos.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i valorar la metafísica, disciplina filosòfica que estudia la totalitat de la realitat, i distingir-la de les ciències que versen sobre aspectes particulars de la realitat.

1.1. Sap què és la metafísica, empra l’abstracció per comprendre’n els continguts i l’activitat i raona sobre aquests.

2. Conèixer i explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat.

2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que suscita el coneixement metafísic de la realitat.

2.2. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic, realitat, aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència, transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre altres.

2.3. Analitza críticament teories metafísiques divergents d’interpretació de la realitat.

2.4. Analitza i comprèn fragments de textos breus i significatius sobre les problemàtiques metafísiques que planteja la realitat de pensadors com Plató, Aristòtil, Tomàs d’Aquino, Descartes, Marx i Nietzsche, entre altres, compara els diferents enfocaments, estableix semblances i diferències entre aquests i disserta de forma coherent sobre les diferents postures històriques.

3. Conèixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre l’univers.

3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de l’univers: el paradigma organicista aristotèlic i el model mecanicista newtonià.

3.2. Descriu els caràcters essencials de la interpretació contemporània relativista i quàntica de la realitat i explica les implicacions filosòfiques que hi estan associades.

3.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com cosmovisió, paradigma, univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat, conservació, principi, mecanicisme, matèria, relativitat, quàntic, espai, temps, atzar, determinisme, indeterminisme, probabilitat i caos, entre altres.

4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents caràcters adjudicats històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitzar històricament i culturalment cada cosmovisió i ampliar la informació mitjançant Internet i/o fonts bibliogràfiques.

4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en què compara els diferents caràcters adjudicats històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitza històricament i culturalment cada cosmovisió i amplia la informació mitjançant Internet i/o fonts bibliogràfiques.

5. Llegir i analitzar de forma crítica textos filosòfics, epistemològics i científics sobre la comprensió i la interpretació de la realitat, tant des del punt de vista metafísic com físic, emprant amb precisió els termes tècnics estudiats, relacionant els problemes plantejats en els textos amb el que s’ha estudiat a les unitats i raonant la pròpia postura.

5.1. Analitza textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis, que aborden les mateixes problemàtiques i comprova la vigència de les idees exposades.

5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les pròpies idees, sobre les implicacions filosòfiques que afecten la visió de l’ésser humà en cada una de les cosmovisions filosoficocientífiques estudiades.

BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIA

Continguts

Les implicacions filosòfiques de l’evolució. La construcció de la pròpia identitat. La dialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi.

Filosofia i biologia. La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de la identitat humana.

La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà i el sentit de l’existència.

La visió grega: l’heroi homèric, concepte socràtic, dualisme platònic, l’animal racional i polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista.

El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, de la llibertat.

El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.

La modernitat i el segle XIX: raó, emocions i llibertat.

L’ésser humà en la filosofia contemporània.

La reflexió filosòfica sobre el cos. Algunes claus sobre el sentit de l’existència humana.

La qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, la destinació, l’atzar, la història, la necessitat de transcendència.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer en què consisteix l’antropologia filosòfica.

1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica, com evolució, dialèctica, procés, progrés, emergència, atzar, selecció natural, apte, reduccionisme, creacionisme, evolució cultural, vitalisme, determinisme genètic, naturalesa i cultura.

2. Conèixer i explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relacionar-les amb continguts metafísics i pensadors ja estudiats.

2.1. Coneix i explica les consideracions filosòfiques implicades en la teoria de l’evolució, com la consideració dinàmica i dialèctica de la vida o l’indeterminisme, entre altres.

2.2. Analitza fragments breus i significatius d’E. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J. Mosterín, A. Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres.

3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacció dialèctica entre el component natural i el cultural que caracteritzen l’ésser humà i reconèixer que el que s’ha adquirit culturalment és una condició per a la innovació i la creativitat que caracteritzen l’espècie humana.

3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l’ésser humà i com es relaciona amb els elements culturals que sorgeixen en els processos d’antropogènesi i humanització a fi de donar lloc a la identitat pròpia de l’ésser humà.

3.2. Disserta sobre l’ésser humà com a resultat de la dialèctica evolutiva entre el que és genèticament innat i el que és culturalment adquirit, condició per a la innovació i la capacitat creativa que caracteritzen la nostra espècie.

3.3. Localitza informació a Internet sobre les recerques actuals relacionades amb l’evolució humana i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de forma cooperativa.

4. Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicis antropocèntrics i per motius físics i actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

4.1. Argumenta de forma coherent, fonamentant-se en les dades objectives apreses, sobre les implicacions d’adoptar prejudicis antropocentristes per jutjar els éssers humans i les cultures.

5. Reflexionar sobre les concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut al llarg de la història de la filosofia occidental, comparar les semblances i les diferències entre els successius plantejaments, analitzar críticament la influència del context sociocultural en la concepció filosòfica i valorar alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la consideració actual de la persona.

5.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut al llarg de la història.

5.2. Analitza de forma crítica textos significatius i breus dels grans pensadors.

5.3. Utilitza amb rigor termes com dualisme i monisme antropològic, areté, ment, cos, esperit, creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, ànima, humanisme, persona, dignitat, sentit, estat de naturalesa, estat de civilització, existència, llibertat, emoció, passió, determinisme, alienació, nihilisme, existència, inconscient, mort, història o transcendència, entre altres.

6. Comparar la visió filosòfica occidental de l’ésser humà amb la visió filosòfica oriental —budisme, taoisme i hinduisme— i argumentar les pròpies opinions sobre les semblances i les diferències.

6.1. Coneix i explica les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut, històricament, en el context de la filosofia occidental.

7. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l’àmbit del sentit de l’existència, com la qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història o la necessitat de transcendència, entre altres.

7.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donen sentit a l’existència humana.

8. Conèixer algunes teories filosòfiques occidentals sobre el cos humà, reflexionar-hi de forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista.

8.1. Argumenta i raona, de forma oral i escrita, sobre els seus propis punts de vista sobre l’ésser humà des de la filosofia i sobre diferents temàtiques filosòfiques relacionades amb el sentit de l’existència humana.

8.2. Coneix les teories filosòfiques sobre la relació ment-cos: monisme, dualisme, emergentisme, etc., argumenta sobre aquestes teories i en compara les semblances i les diferències de forma cooperativa.

BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICA

Continguts

L’ètica. Principals teories sobre la moral humana.

L’ètica com a reflexió sobre l’acció moral: caràcter, consciència i maduresa moral.

Relativisme i universalisme moral.

L’origen de l’ètica occidental: Sòcrates versus sofistes.

La recerca de la felicitat.

La bona voluntat: Kant.

La justícia com a virtut eticopolítica.

Els fonaments filosòfics de l’Estat.

Principals interrogants de la filosofia política.

La justícia segons Plató.

El convencionalisme en els sofistes.

El realisme polític: Maquiavel.

El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.

La pau perpètua de Kant.

Els fonaments filosòfics del capitalisme al s. XIX: John Stuart Mill.

Alienació i ideologia segons Marx.

La disputa política entre Popper i l’Escola de Frankfurt.

La funció del pensament utòpic.

Legalitat i legitimitat.

L’estètica filosòfica i la capacitat simbòlica de l’ésser humà.

La realitat des de l’art, la literatura i la música.

La capacitat simbòlica: E. Cassirer.

La creativitat: H. Poincaré.

L’estètica filosòfica: funció i característiques.

L’art com a instrument de comprensió i expressió simbòlica de la realitat.

El sentiment, l’experiència i el judici estètic. La bellesa. Creació artística i societat. Abstracció artística i pensament metafísic. L’art com a justificació o com a crítica de la realitat.

La filosofia i l’art. Filosofia i literatura. La filosofia i la música.

Retòrica, argumentació i lògica: la comunicació des de la filosofia.

La importància de la comunicació i la relació que manté amb el llenguatge, la veritat i la realitat.

La lògica proposicional.

La retòrica i la composició del discurs.

L’argumentació: regles i eines del diàleg i la demostració d’arguments.

Filosofia del llenguatge: el problema filosòfic dels conceptes universals i l’error argumentatiu de la generalització precipitada.

La filosofia i l’empresa com a projecte racional.

La manera metafísica de demanar per dissenyar un projecte, vital i d’empresa.

Els processos de qüestionament i la importància de la definició d’objectius.

El procés d’anàlisi racional del conjunt d’un sistema, dels elements que l’integren i de l’ordre racional que es deriva de l’estructura lògica d’un projecte, vital i empresarial.

La importància del diàleg i de la defensa argumentativa de projectes, finalitats i mitjans.

El disseny d’un projecte, vital i laboral. El paper de l’estètica en el desenvolupament del pensament creatiu i innovador.

La importància de l’ètica per establir el sistema de valors en el treball. La raó crítica com a reguladora de l’acció humana.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar l’especificitat de la dimensió pràctica de la raó com a orientadora de l’acció humana.

1.1. Reconeix la funció de la racionalitat pràctica per dirigir l’acció humana, si bé reconeix els vincles ineludibles que té amb la raó teòrica i la intel·ligència emocional.

1.2. Explica l’origen de l’ètica occidental en el pensament grec i contrasta, de forma raonada, la concepció socràtica amb la dels sofistes.

2. Reconèixer l’objecte i la funció de l’ètica.

2.1. Explica de forma raonada l’objecte i la funció de l’ètica.

3. Conèixer i explicar les principals teories ètiques sobre la justícia i la felicitat i sobre el desenvolupament moral.

3.1. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la felicitat i la virtut, raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.

3.2. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la justícia, raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.

3.3. Analitza textos breus d’alguns dels filòsofs representants de les principals teories ètiques sobre el desenvolupament psicològic moral de l’individu.

3.4. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convenció moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme moral, utilitarisme, deure moral, ètica de màxims, ètica de mínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme, emotivisme i utilitarisme.

4. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política, com l’origen i la legitimitat de l’Estat, les relacions individu-Estat o la naturalesa de les lleis.

4.1. Identifica la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política.

4.2. Utilitza amb rigor conceptes clau de la filosofia política com democràcia, Estat, justícia, dret, drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convenció, contractualisme, alienació, ideologia i utopia, entre altres.

5. Conèixer les principals teories i conceptes filosòfics en què s’ha basat la construcció de la idea d’Estat i les funcions d’aquest i valorar el paper de la filosofia com a reflexió crítica.

5.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosoficopolítics de Plató, els sofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre altres.

5.2. Analitza la relació individu-Estat i hi reflexiona sobre la base del pensament dels sofistes, de Marx i de l’Escola de Frankfurt.

5.3. Analitza de forma crítica textos significatius i breus d’alguns dels autors estudiats en què s’argumenta sobre el concepte d’Estat i els elements i les característiques d’aquest.

5.4. Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a eina contra l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la violència.

6. Dissertar de forma oral i escrita sobre la utilitat del pensament utòpic i analitzar-ne i valorar-ne la funció per proposar possibilitats alternatives, projectar idees innovadores i avaluar el que ja s’ha experimentat.

6.1. Reflexiona per escrit sobre les possibilitats del pensament utòpic, argumentant les pròpies idees.

7. Distingir els conceptes de legalitat i legitimitat.

7.1. Descriu i compara els conceptes de legalitat i legitimitat.

8. Reconèixer la capacitat simbòlica com a element distintiu de l’espècie humana.

8.1. Explica les tesis fonamentals d’E. Cassirer sobre la capacitat simbòlica humana i les de H. Poincaré sobre el procés creatiu.

9. Conèixer el camp de l’estètica i reflexionar sobre les aportacions filosòfiques de tres de les construccions simbòliques culturals fonamentals.

9.1. Comprèn i utilitza conceptes com estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art, experiència estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic i avantguarda.

9.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en el context de la cultura occidental i analitza, de forma cooperativa, textos literaris, audicions musicals i visualitzacions d’obres d’art per explicar els continguts de la unitat.

10. Relacionar la creació artística amb altres camps, com els de l’ètica, el coneixement i la tècnica.

10.1. Disserta sobre la relació entre la creació artística, la ciència i l’ètica i la possibilitat que tenen de transformar la realitat humana.

11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de l’art, la literatura i la música com a vehicles de transmissió del pensament filosòfic, utilitzant amb precisió el vocabulari específic propi de l’estètica filosòfica.

11.1. Coneix i descriu alguns dels elements fonamentals de la reflexió estètica sobre l’art a partir de textos significatius de filòsofs com Plató, Schelling, Hume, Kant, Nietzsche, Walter Benjamin, Gadamer, Marcuse o Adorno, entre altres, i aplica aquestes idees a l’estudi de diverses obres d’art.

11.2. Entén el valor filosòfic de la literatura analitzant textos breus de pensadors i literats com Plató, sant Agustí, Calderón de la Barca, Pío Baroja, Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus, entre altres.

11.3. Coneix la visió filosòfica de la música a través de l’anàlisi de textos filosòfics breus sobre la visió pitagòrica, de Plató, Schopenhauer, Nietzsche o Adorno, entre altres, i mitjançant audicions significatives.

12. Reflexionar per escrit sobre alguns dels temes significatius estudiats, argumentant les pròpies posicions i ampliar, a través d’Internet, la informació apresa.

12.1. Disserta de forma clara i coherent sobre el valor de les arts per transmetre idees filosòfiques.

13. Entendre la importància de la comunicació per al desenvolupament de l’ésser humà i les societats.

13.1. Coneix i empra amb rigor conceptes com símbol, comunicació, llenguatge formal, lògica, judici lògic, raonament, demostració, discurs, eloqüència, orador, retòrica, exordio, inventio, dispositio, argumentació, elocutio, compositio, actio, fal·làcia, debat, negociació, persuasió i concepte universal, entre altres.

14. Conèixer en què consisteix la lògica proposicional i apreciar-ne el valor per mostrar el raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per a les relacions humanes.

14.1. Utilitza els elements i les regles del raonament de la lògica d’enunciats.

15. Conèixer les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les a la composició de discursos.

15.1. Comprèn i explica l’estructura i l’estil de la retòrica i de l’argumentació.

15.2. Coneix l’estructura i l’ordre del discurs i escriu breus discursos retòrics establint coherentment l’exposició i l’argumentació.

16. Conèixer i utilitzar les regles i les eines bàsiques del discurs basat en l’argumentació demostrativa.

16.1. Construeix un diàleg argumentatiu en el qual demostra les seves pròpies tesis mitjançant les regles i les eines de l’argumentació.

16.2. Distingeix un argument verídic d’una fal·làcia.

16.3. Analitza i comenta textos breus i significatius de Plató, Aristòtil, Ciceró, Quintilià i Tàcit, així com d’autors contemporanis, sobre l’art de la retòrica i l’argumentació.

17. Conèixer les possibilitats de la filosofia a l’hora de crear un projecte, en general i en l’àmbit empresarial en particular, i valorar-ne el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el diàleg.

17.1. Utilitza conceptes amb sentit filosòfic i els aplica al context empresarial: principis, saber, ordre lògic, finalitat, demostració, raonament, inducció, deducció, argumentació, sentit, significat, creativitat, diàleg, objectiu/subjectiu, emocions, globalitat i valor, entre altres.

18. Comprendre la importància de la manera de demanar radical de la metafísica per impulsar una idea o un projecte, vital o empresarial, la qual facilita els processos de qüestionament i definició de les preguntes radicals i les respostes a aquestes preguntes.

18.1. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals en què s’ha de basar la creació d’un projecte, tant vital com laboral, com per exemple “Què som?”, “Què faig?”, “Per què?”, “Per a què?”, “Quin és el meu objectiu?”, “Quin sentit o raó de ser té?”, i sap defensar amb arguments les respostes.

19. Comprendre el valor de la teoria del coneixement, la raó crítica i la lògica per introduir racionalitat a l’origen i al desenvolupament d’un projecte.

19.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorant l’íntima relació entre els pensaments i les accions, entre la raó i les emocions, a través del diàleg, l’argumentació i el llenguatge filosòfic.

20. Valorar les tècniques del diàleg filosòfic, l’argumentació i la retòrica per organitzar la comunicació entre les parts, resoldre negociacions i conflictes, generar un diàleg basat en la capacitat d’argumentar correctament, i definir i comunicar correctament l’objectiu d’un projecte.

20.1. Coneix i utilitza les eines de l’argumentació i el diàleg per resoldre dilemes i conflictes dins un grup humà.

21. Valorar la capacitat de l’estètica filosòfica per afavorir el pensament creatiu i innovador que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis, generar innovació i evitar l’estancament.

21.1. Valora la necessitat de fer possible les tasques innovadores, així com la funció i la importància de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat.

22. Comprendre i apreciar la funció axiològica de l’ètica per establir un sistema de valors que permeti millorar el clima laboral i entendre que els valors ètics són clau per aconseguir l’equilibri entre innovació, sostenibilitat i competitivitat.

22.1. Elabora un decàleg de valors ètics que han de regir el món laboral, de cara a la societat i a la naturalesa.

23. Conèixer i valorar la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i col·lectiu.

23.1. Comprèn i valora la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i col·lectiu.

24. Valorar la funció i la importància de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat.

24.1. Valora i disserta sobre la importància de la feina per desenvolupar-nos com a éssers humans, per fer avançar una cultura i per transformar la realitat.

FÍSICA

Finalitat de l’assignatura

La física és una part fonamental de la cultura científica necessària per a la formació integral de les persones i es relaciona amb altres ciències que tenen a veure amb el coneixement de la natura. Dins l’àmbit social, per la seva influència en la tecnologia i en la indústria, intervé de forma crucial en la millora de les condicions de vida de la humanitat. En aquest curs és una matèria bàsica per als estudis posteriors de tipus tècnic i científic i ha de dotar els alumnes d’aptituds que els capacitin per a la seva següent etapa de formació, independentment de la relació que pugui tenir amb la física. Pel seu caràcter altament formal, la matèria de física proporciona als estudiants una eficaç eina d’anàlisi i reconeixement, l’àmbit d’aplicació de la qual transcendeix els seus objectius.

Estructura del currículum

El primer bloc de continguts està dedicat a l’activitat científica, les estratègies de la ciència i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels fenòmens físics.

El segon bloc tracta de la interacció gravitatòria. Es treballen els conceptes de força gravitatòria, intensitat del camp gravitatori, energia potencial i potencial gravitatori, i s’estudia el moviment orbital de diferents cossos.

El tercer bloc estudia la interacció electromagnètica. Relaciona els conceptes de força i camp elèctric, energia potencial i potencial elèctric, i els aplica a situacions estàtiques i al moviment de càrregues elèctriques amb diferents trajectòries. Estudia el moviment de càrregues elèctriques en presència d’un camp magnètic uniforme, la creació de camps magnètics per càrregues en moviment, la interacció entre camps i corrents i entre corrents, i la inducció magnètica amb les seves aplicacions.

El quart bloc està dedicat a l’estudi dels fenòmens ondulatoris, tipus d’ones, magnituds característiques i equació d’una ona harmònica, energia i intensitat. Estudia els fenòmens ondulatoris de reflexió, refracció, interferència, difracció i efecte Doppler. Es refereix també al so i al nivell d’intensitat sonora i a descriure les ones electromagnètiques i les seves característiques.

El cinquè bloc tracta de l’òptica geomètrica dins el marc de l’aproximació paraxial. Explica processos quotidians a través de les lleis de l’òptica geomètrica. Estudia la formació d’imatges formades per miralls i lents, els principals instruments òptics i els defectes de l’ull humà.

El sisè i darrer bloc fa una introducció a la física del segle XX, a partir de la crisi de la física clàssica, incapaç d’explicar determinats processos. Es refereix a la teoria de la relativitat especial, els seus postulats i aplicacions, la física quàntica, i tracta la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric, els espectres atòmics i el principi d’incertesa. També incideix en la física nuclear, la fissió, la fusió, la radioactivitat i les seves aplicacions. Finalment, estudia les interaccions fonamentals i la composició de l’Univers al llarg de la història en termes de les partícules que el constitueixen, i n’estableix una cronologia a partir del Big Bang.

Orientacions metodològiques

Encara que el mètode científic s’ha treballat durant l’etapa de l’educació secundària obligatòria i al primer curs del batxillerat, es requereix una gradació igual que amb qualsevol altre contingut científic. En la física del segon curs del batxillerat s’eleva el grau d’exigència en l’ús de determinades eines, com són els gràfics (ampliant-los a la representació simultània de tres variables interdependents), i la complexitat de l’activitat duita a terme (experiències al laboratori o anàlisi de textos científics). És recomanable incidir en els aspectes històrics que reflecteixen les dificultats i els moments de confusió a l’hora d’adequar noves dades experimentals a les teories científiques vigents en un determinant moment de la història.

Així mateix, la física de segon trenca amb l’estructura seqüencial (cinemàtica-dinàmica-energia) del curs anterior i tracta de manera global blocs compactes de coneixement. D’aquesta manera, els aspectes cinemàtic, dinàmic i energètic es combinen per compondre una visió panoràmica de les interaccions gravitatòria, elèctrica i magnètica. Aquesta perspectiva permet enfocar l’atenció dels alumnes sobre aspectes nous, com el concepte de camp, i treballar alhora sobre casos pràctics més realistes.

El concepte d’ona no s’estudia en cursos anteriors i necessita, per tant, un enfocament seqüencial. Primerament, es tracta des d’un punt de vista descriptiu i, a continuació, des d’un punt de vista funcional. La seqüenciació triada (primer els camps elèctric i magnètic, després la llum) permet introduir la gran unificació de la física del segle XIX i justificar la denominació d’ones electromagnètiques. Les equacions dels sistemes òptics es presenten des d’un punt de vista operatiu, per proporcionar als alumnes una eina d’anàlisi de sistemes òptics complexos.

La física del segle XX mereix una atenció especial en el currículum bàsic del batxillerat. La complexitat matemàtica de determinats aspectes no ha de ser obstacle per comprendre conceptualment postulats i lleis que ja pertanyen al segle passat. D’altra banda, l’ús d’aplicacions virtuals interactives supleix satisfactòriament la possibilitat de comprovar experimentalment els fenòmens físics estudiats. La teoria de la relativitat especial i la física quàntica es presenten com a alternatives necessàries a la insuficiència de la física denominada clàssica per resoldre determinats fets experimentals. Els principals conceptes s’introdueixen empíricament, i es plantegen situacions que requereixen únicament les eines matemàtiques bàsiques, sense perdre rigor per això. En aquest apartat s’introdueixen també els rudiments del làser, una eina quotidiana actualment i que els estudiants empren habitualment.

La recerca de la partícula més petita en què pot dividir-se la matèria va començar a la Grècia clàssica; els alumnes de segon de batxillerat han de conèixer quin és l’estat actual d’un dels problemes més antics de la ciència. Sense necessitat d’aprofundir en teories avançades, els alumnes s’enfronten a un petit grup de partícules fonamentals, com els quarks, i el relacionen amb la formació de l’Univers o l’origen de la massa.

Per comprovar el grau de comprensió dels conceptes teòrics és molt important la resolució de problemes i de qüestions teoricopràctiques, en què els alumnes apliquen els seus coneixements i en comproven la utilitat. També són essencials els continguts de tipus experimental, en forma de pràctica experimental de laboratori o com a petita investigació. Els recursos matemàtics dels alumnes de segon de batxillerat permeten treballar continguts amb certa profunditat, i la seva capacitat de raonament permet un nivell d’abstracció important.

Els recursos aportats per les tecnologies de la informació i la comunicació són imprescindibles per al desenvolupament d’aquesta matèria. Així, els mitjans audiovisuals són importants per poder visualitzar situacions físiques impossibles de mostrar a l’aula o pràctiques no abordables al laboratori. També l’ordinador resulta necessari per a la recerca d’informació o les simulacions de processos.

Els estàndards d’aprenentatge avaluables d’aquesta matèria s’han dissenyat tenint en compte el grau de maduresa cognitiva i acadèmica dels alumnes en l’etapa prèvia als estudis superiors. La resolució dels supòsits plantejats requereix el coneixement dels continguts avaluats, així com un ús conscient, controlat i eficaç de les capacitats adquirides els cursos anteriors. L’extensió i la profunditat amb què s’han de treballar els diferents continguts a l’aula han d’estar basats en els criteris d’avaluació, els quals permeten comprovar si el grau d’aprenentatge dels alumnes és adequat en relació amb els objectius. El professor ha de concretar aquests criteris de manera que siguin perfectament comprensibles per als alumnes.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La resolució de problemes i de qüestions teoricopràctiques permet distingir el que es coneix del que es desconeix, així com dissenyar estratègies per resoldre’ls, seguir una línia de raonament i avaluar els resultats, fet que incideix en la competència clau d’aprendre a aprendre. També incideix en la mateixa competència l’anàlisi de textos científics, que fomenta l’hàbit de lectura, l’autonomia en l’aprenentatge, l’esperit crític i la curiositat.

Les pràctiques de laboratori i les petites investigacions permeten treballar les competències clau de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor i de comunicació lingüística, ja que obliguen a treballar de forma creativa i imaginativa, saber comunicar i presentar, expressar-se de forma oral i escrita fent servir el llenguatge científic amb rigor, comprendre textos, i cercar, recopilar i processar informació.

L’ús de conceptes i equacions matemàtiques, la realització de càlculs necessaris per resoldre problemes o tractar dades, la interpretació dels resultats, la utilització de material de laboratori i la presa de decisions basades en proves i arguments incideixen en la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, mitjançant aplicacions informàtiques, recerca d’informació o simulació de processos, treballa la competència digital, mentre que la feina en equip per dur a terme experiències i prendre consciència dels problemes mediambientals ajuda els alumnes a fomentar les competències socials i cíviques.

Objectius específics

1. Comprendre els principals conceptes i models de la física i aplicar-los per explicar situacions reals i per resoldre problemes físics qualitatius i quantitatius.

2. Utilitzar les eines matemàtiques adients per deduir expressions, resoldre problemes i tractar dades.

3. Familiaritzar-se amb el material de laboratori i fer experiments bàsics respectant les normes de seguretat.

4. Emprar el llenguatge científic de forma clara, precisa i coherent.

5. Comparar arguments que donen suport a diferents hipòtesis de forma crítica, valorant el procés canviant i evolutiu de la física al llarg del temps, i mantenint la curiositat i un punt de vista tolerant, sense dogmatismes.

6. Reconèixer els reptes als quals s’enfronta la física actualment i el canvi substancial que ha experimentat a partir del segle XX.

7. Comprendre que la física no és una ciència aïllada, sinó que té una profunda interacció amb altres àrees científiques i amb la tecnologia, i que el seu desenvolupament és determinant per a la societat.

8. Fer servir de forma crítica diverses fonts per obtenir informació que permeti formar opinions raonades, especialment a partir de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts

Estratègies pròpies de l’activitat científica.

Tecnologies de la informació i la comunicació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica, plantejant preguntes, identificant i analitzant problemes, emetent hipòtesis fonamentades, recollint dades, analitzant tendències a partir de models, dissenyant i proposant estratègies d’actuació.

1.2. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents magnituds en un procés físic.

1.3. Resol exercicis en els quals la informació s’ha de deduir a partir de les dades proporcionades i de les equacions que regeixen el fenomen, i contextualitza els resultats.

1.4. Elabora i interpreta representacions gràfiques de dues i tres variables a partir de dades experimentals i les relaciona amb les equacions matemàtiques que representen les lleis i els principis físics subjacents.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels fenòmens físics.

2.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil implantació al laboratori.

2.2. Analitza la validesa dels resultats obtinguts, elabora un informe final fent ús de les TIC i comunica el procés i les conclusions obtingudes.

2.3. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació científica existent a Internet i a altres mitjans digitals.

2.4. Selecciona, comprèn i interpreta la informació rellevant en un text de divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant amb propietat els llenguatges oral i escrit.

BLOC 2. INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

Continguts

Camp gravitatori.

Camps de força conservatius.

Intensitat del camp gravitatori.

Potencial gravitatori.

Relació entre energia i moviment orbital.

Caos determinista.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Associar el camp gravitatori a l’existència de massa i caracteritzar-lo per la intensitat del camp i el potencial.

1.1. Diferencia entre els conceptes de força i camp, i estableix una relació entre la intensitat del camp gravitatori i l’acceleració de la gravetat.

1.2. Representa el camp gravitatori mitjançant les línies de camp i les superfícies equipotencials.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seva relació amb una força central i associar-hi en conseqüència un potencial gravitatori.

2.1. Explica el caràcter conservatiu del camp gravitatori i determina el treball fet pel camp a partir de les variacions d’energia potencial.

3. Interpretar les variacions d’energia potencial i el seu signe en funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

3.1. Calcula la velocitat d’escapament d’un cos aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica.

4. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment dins camps gravitatoris.

4.1. Aplica la llei de conservació de l’energia al moviment orbital de diferents cossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies.

5. Relacionar el moviment orbital d’un cos amb el radi de l’òrbita i la massa generadora del camp.

5.1. Dedueix a partir de la llei fonamental de la dinàmica la velocitat orbital d’un cos, i la relaciona amb el radi de l’òrbita i la massa del cos.

5.2. Identifica la hipòtesi de l’existència de matèria fosca a partir de les dades de rotació de galàxies i la massa del forat negre central.

6. Conèixer la importància dels satèl·lits artificials de comunicacions, GPS i meteorològics i les característiques de les seves òrbites.

6.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per estudiar satèl·lits d’òrbita mitjana (MEO), d’òrbita baixa (LEO) i d’òrbita geostacionària (GEO) i n’extreu conclusions.

7. Interpretar el caos determinista en el context de la interacció gravitatòria.

7.1. Descriu la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotmesos a la interacció gravitatòria mútua emprant el concepte de caos.

BLOC 3. INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Continguts

Camp elèctric.

Intensitat del camp.

Potencial elèctric.

Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicacions.

Camp magnètic.

Efecte dels camps magnètics sobre càrregues en moviment.

El camp magnètic com a camp no conservatiu.

Camp creat per diferents elements de corrent.

Llei d’Ampere.

Inducció electromagnètica.

Flux magnètic.

Lleis de Faraday-Henry i de Lenz. Força electromotriu.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Associar el camp elèctric a l’existència de càrrega i caracteritzar-lo per la intensitat de camp i el potencial.

1.1. Relaciona els conceptes de força i camp, i estableix la relació entre la intensitat del camp elèctric i la càrrega elèctrica.

1.2. Empra el principi de superposició per calcular els camps i els potencials elèctrics creats per una distribució de càrregues puntuals.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seva relació amb una força central i associar-hi en conseqüència un potencial elèctric.

2.1. Representa gràficament el camp creat per una càrrega puntual, incloent-hi les línies de camp i les superfícies equipotencials.

2.2. Compara els camps elèctric i gravitatori i hi estableix analogies i diferències.

3. Caracteritzar el potencial elèctric en diferents punts d’un camp generat per una distribució de càrregues puntuals i descriure el moviment d’una càrrega lliure dins el camp.

3.1. Analitza qualitativament la trajectòria d’una càrrega situada dins un camp generat per una distribució de càrregues, a partir de la força neta que s’hi exerceix.

4. Interpretar les variacions d’energia potencial d’una càrrega en moviment dins camps electrostàtics en funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

4.1. Calcula el treball necessari per transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric creat per una o més càrregues puntuals a partir de la diferència de potencial.

4.2. Prediu el treball que s’ha de fer sobre una càrrega que es mou en una superfície equipotencial i ho discuteix en el context de camps conservatius.

5. Associar les línies de camp elèctric amb el flux a través d’una superfície tancada i establir la llei de Gauss per determinar la intensitat del camp elèctric creat per una esfera carregada.

5.1. Calcula el flux del camp elèctric a partir de la càrrega que el crea i la superfície que travessen les línies del camp.

6. Valorar la llei de Gauss com a mètode de càlcul de camps electrostàtics.

6.1. Determina el camp elèctric creat per una esfera carregada aplicant la llei de Gauss.

7. Aplicar el principi d’equilibri electrostàtic per explicar l’absència de camp elèctric en l’interior dels conductors i associar-ho a casos concrets de la vida quotidiana.

7.1. Explica l’efecte gàbia de Faraday fent servir el principi d’equilibri electrostàtic i el reconeix en situacions quotidianes com el mal funcionament dels mòbils a certs edificis o l’efecte dels llamps elèctrics als avions.

8. Conèixer el moviment d’una partícula carregada al si d’un camp magnètic.

8.1. Descriu el moviment que fa una càrrega quan penetra en una regió on hi ha un camp magnètic i analitza casos pràctics concrets com els espectròmetres de masses i els acceleradors de partícules.

9. Comprendre i comprovar que els corrents elèctrics generen camps magnètics.

9.1. Relaciona les càrregues en moviment amb la creació de camps magnètics i descriu les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric rectilini.

10. Reconèixer la força de Lorentz com la força que s’exerceix sobre una partícula carregada que es mou en una regió de l’espai on actuen un camp elèctric i un camp magnètic.

10.1. Calcula el radi de l’òrbita que descriu una partícula carregada quan penetra amb una velocitat determinada en un camp magnètic conegut aplicant la força de Lorentz.

10.2. Utilitza aplicacions virtuals interactives per comprendre el funcionament d’un ciclotró i calcula la freqüència pròpia de la càrrega quan es mou a l’interior.

10.3. Estableix la relació entre el camp magnètic i el camp elèctric quan una partícula carregada es mou amb moviment rectilini uniforme, aplicant la llei fonamental de la dinàmica i la llei de Lorentz.

11. Interpretar el camp magnètic com a camp no conservatiu i la impossibilitat d’associar-hi una energia potencial.

11.1. Analitza el camp elèctric i el camp magnètic des del punt de vista energètic tenint en compte els conceptes de força central i camp conservatiu.

12. Descriure el camp magnètic originat per un corrent rectilini, per una espira de corrent o per un solenoide en un punt determinat.

12.1. Estableix, en un punt donat de l’espai, el camp magnètic resultant creat per dos o més conductors rectilinis pels quals circulen corrents elèctrics.

12.2. Caracteritza el camp magnètic creat per una espira i per un conjunt d’espires.

13. Identificar i justificar la força d’interacció entre dos conductors rectilinis i paral·lels.

13.1. Analitza i calcula la força d’interacció entre dos conductors paral·lels, segons el sentit del corrent que porten, i elabora el diagrama corresponent.

14. Conèixer que l’ampere és una unitat fonamental del sistema internacional.

14.1. Justifica la definició d’ampere a partir de la força que s’estableix entre dos conductors rectilinis i paral·lels.

15. Valorar la llei d’Ampère com a mètode de càlcul de camps magnètics.

15.1. Determina el camp que crea un corrent rectilini aplicant la llei d’Ampère i l’expressa en unitats del sistema internacional.

16. Relacionar les variacions del flux magnètic amb la creació de corrents elèctrics i determinar-ne el sentit.

16.1. Estableix el flux magnètic que travessa una espira que es troba dins un camp magnètic i l’expressa en unitats del sistema internacional.

16.2. Calcula la força electromotriu induïda en un circuit i estima el sentit del corrent elèctric induït aplicant les lleis de Faraday i de Lenz.

17. Conèixer les experiències de Faraday i de Henry que van dur a establir les lleis de Faraday i de Lenz.

17.1. Empra aplicacions virtuals interactives per reproduir les experiències de Faraday i de Henry i dedueix experimentalment les lleis de Faraday i de Lenz.

18. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent altern i la seva funció.

18.1. Demostra el caràcter periòdic del corrent altern en un alternador a partir de la representació gràfica de la força electromotriu induïda en funció del temps.

18.2. Infereix la producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de la inducció.

BLOC 4. ONES

Continguts

Classificació i magnituds que caracteritzen les ones.

Equació de les ones harmòniques.

Energia i intensitat.

Ones transversals en una corda.

Fenòmens ondulatoris: interferència i difracció, reflexió i refracció.

Efecte Doppler.

Ones longitudinals. El so.

Energia i intensitat de les ones sonores. Contaminació acústica.

Aplicacions tecnològiques del so.

Ones electromagnètiques.

Naturalesa i propietats de les ones electromagnètiques.

L’espectre electromagnètic.

Dispersió. El color.

Transmissió de la comunicació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Associar el moviment ondulatori amb el moviment harmònic simple.

1.1. Determina la velocitat de propagació d’una ona i la de vibració de les partícules que la formen, i interpreta els resultats.

2. Identificar en experiències quotidianes o conegudes els principals tipus d’ones i les seves característiques.

2.1. Explica les diferències entre ones longitudinals i ones transversals a partir de l’orientació relativa de l’oscil·lació i de la propagació.

2.2. Reconeix exemples d’ones mecàniques en la vida quotidiana.

3. Expressar l’equació d’una ona en una corda i indicar el significat físic dels paràmetres característics.

3.1. Obté les magnituds característiques d’una ona a partir de l’expressió matemàtica.

3.2. Escriu i interpreta l’expressió matemàtica d’una ona harmònica transversal a partir de les magnituds característiques.

4. Interpretar la doble periodicitat d’una ona a partir de la freqüència i el nombre d’ona.

4.1. Donada l’expressió matemàtica d’una ona, justifica la doble periodicitat respecte a la posició i el temps.

5. Valorar les ones com un mitjà de transport d’energia però no de massa.

5.1. Relaciona l’energia mecànica d’una ona amb la seva amplitud.

5.2. Calcula la intensitat d’una ona a certa distància del focus emissor mitjançant l’equació que relaciona ambdues magnituds.

6. Utilitzar el principi de Huygens per comprendre i per interpretar la propagació de les ones i els fenòmens ondulatoris.

6.1. Explica la propagació de les ones utilitzant el principi de Huygens.

7. Reconèixer la difracció i les interferències com a fenòmens propis del moviment ondulatori.

7.1. Interpreta els fenòmens d’interferència i de difracció a partir del principi de Huygens.

8. Emprar les lleis de Snell per explicar els fenòmens de reflexió i refracció.

8.1. Experimenta i justifica, aplicant la llei de Snell, el comportament de la llum en canviar de medi, coneixent els índexs de refracció.

9. Relacionar els índexs de refracció de dos materials amb el cas concret de la reflexió total.

9.1. Obté el coeficient de refracció d’un medi a partir de l’angle format per l’ona reflectida i la refractada.

9.2. Considera el fenomen de reflexió total com el principi físic subjacent a la propagació de la llum en les fibres òptiques i la seva rellevància en les telecomunicacions.

10. Explicar i reconèixer l’efecte Doppler en els sons.

10.1. Reconeix situacions quotidianes en les quals es produeix l’efecte Doppler i les justifica de forma qualitativa.

11. Conèixer l’escala de mesurament de la intensitat sonora i la seva unitat.

11.1. Identifica la relació logarítmica entre el nivell d’intensitat sonora en decibels i la intensitat del so, i l’aplica a casos senzills.

12. Identificar els efectes de la ressonància en la vida quotidiana: soroll, vibracions, etc.

12.1. Relaciona la velocitat de propagació del so amb les característiques del medi on es propaga.

12.2. Analitza la intensitat de les fonts de so de la vida quotidiana i les classifica com a contaminants i no contaminants.

13. Reconèixer determinades aplicacions tecnològiques del so com les ecografies, els radars, el sonar, etc.

13.1. Coneix i explica algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les ecografies, els radars, els sonars, etc.

14. Establir les propietats de la radiació electromagnètica com a conseqüència de la unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica en una única teoria.

14.1. Representa esquemàticament la propagació d’una ona electromagnètica incloent-hi els vectors del camp elèctric i magnètic.

14.2. Interpreta una representació gràfica de la propagació d’una ona electromagnètica en termes dels camps elèctric i magnètic i de la seva polarització.

15. Comprendre les característiques i les propietats de les ones electromagnètiques, com la longitud d’ona, la polarització o l’energia, en fenòmens de la vida quotidiana.

15.1. Determina experimentalment la polarització de les ones electromagnètiques a partir d’experiències senzilles fent servir objectes emprats en la vida quotidiana.

15.2. Classifica casos concrets d’ones electromagnètiques presents en la vida quotidiana en funció de la longitud d’ona i l’energia.

16. Identificar el color dels cossos com la interacció de la llum amb aquests.

16.1. Justifica el color d’un objecte en funció de la llum absorbida i reflectida.

17. Reconèixer els fenòmens ondulatoris estudiats en fenòmens relacionats amb la llum.

17.1. Analitza els efectes de la refracció, la difracció i les interferències en casos pràctics senzills.

18. Determinar les principals característiques de la radiació a partir de la seva situació en l’espectre electromagnètic.

18.1. Estableix la naturalesa i les característiques d’una ona electromagnètica a partir de la seva situació en l’espectre.

18.2. Relaciona l’energia d’una ona electromagnètica amb la freqüència, la longitud d’ona i la velocitat de la llum en el buit.

19. Conèixer les aplicacions de les ones electromagnètiques de l’espectre no visible.

19.1. Reconeix aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions, principalment la infraroja, la ultraviolada i les microones.

19.2. Analitza l’efecte dels diferents tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre la vida humana en particular.

19.3. Dissenya un circuit elèctric senzill capaç de generar ones electromagnètiques, format per un generador, una bobina i un condensador, i en descriu el funcionament.

20. Reconèixer que la informació es transmet mitjançant ones, a través de diferents suports.

20.1. Explica esquemàticament el funcionament de dispositius d’emmagatzematge i transmissió de la informació.

BLOC 5 ÒPTICA GEOMÈTRICA

Continguts

Lleis de l’òptica geomètrica.

Sistemes òptics: lents i miralls.

L’ull humà. Defectes visuals.

Aplicacions tecnològiques: els instruments òptics i la fibra òptica.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Formular i interpretar les lleis de l’òptica geomètrica.

1.1. Explica processos quotidians mitjançant les lleis de l’òptica geomètrica.

2. Valorar els diagrames de rajos lluminosos i les equacions associades com a mitjà que permet predir les característiques de les imatges formades en sistemes òptics.

2.1. Demostra experimentalment i gràficament la propagació rectilínia de la llum mitjançant un joc de prismes que condueixen un feix de llum des de l’emissor fins a una pantalla.

2.2. Obté la mida, la posició i la naturalesa de la imatge d’un objecte produïda per un mirall pla i una lent prima, fa el traçat de rajos i aplica les equacions corresponents.

3. Conèixer el funcionament òptic de l’ull humà i els seus defectes, i comprendre l’efecte de les lents en la correcció d’aquests defectes.

3.1. Justifica els principals defectes òptics de l’ull humà: la miopia, la hipermetropia, la presbícia i l’astigmatisme, emprant un diagrama de rajos.

4. Aplicar les lleis de les lents primes i miralls plans a l’estudi dels instruments òptics.

4.1. Estableix el tipus i la disposició dels elements emprats en els principals instruments òptics, com ara la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera fotogràfica, i fa el corresponent traçat de rajos.

4.2. Analitza les aplicacions de la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera fotogràfica, i considera les variacions que experimenta la imatge respecte a l’objecte.

BLOC 6. FÍSICA DEL SEGLE XX

Continguts

Introducció a la teoria de la relativitat especial.

Energia relativista. Energia total i energia en repòs.

Física quàntica.

Insuficiència de la física clàssica.

Orígens de la física quàntica. Problemes precursors.

Interpretació probabilística de la física quàntica.

Aplicacions de la física quàntica. El làser.

Física nuclear.

La radioactivitat. Tipus.

El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva.

Fusió i fissió nuclears.

Interaccions fonamentals de la naturalesa i partícules fonamentals.

Les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa: gravitatòria, electromagnètica, nuclear forta i nuclear feble.

Partícules fonamentals constitutives de l’àtom: electrons i quarks.

Història i composició de l’Univers.

Fronteres de la física.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la motivació de Michelson i Morley per dur a terme el seu experiment i discutir les implicacions que se’n van derivar.

1.1. Explica el paper de l’èter en el desenvolupament de la teoria de la relativitat especial.

1.2. Reprodueix esquemàticament l’experiment de Michelson-Morley i els càlculs associats sobre la velocitat de la llum, i analitza les conseqüències que se’n derivaren.

2. Aplicar les transformacions de Lorentz al càlcul de la dilatació temporal i al de la contracció espacial que sofreix un sistema quan es desplaça a velocitats properes a les de la llum respecte a un altre.

2.1. Calcula la dilatació del temps que experimenta un observador quan es desplaça a velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència determinat aplicant les transformacions de Lorentz.

2.2. Determina la contracció que experimenta un objecte quan es troba dins un sistema que es desplaça a velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència determinat aplicant les transformacions de Lorentz.

3. Conèixer i explicar els postulats i les aparents paradoxes de la física relativista.

3.1. Discuteix els postulats i les aparents paradoxes associades a la teoria de la relativitat especial i la seva evidència experimental.

4. Establir l’equivalència entre la massa i l’energia, i les conseqüències que té en l’energia nuclear.

4.1. Expressa la relació entre la massa en repòs d’un cos i la seva velocitat amb la seva energia a partir de la massa relativista.

5. Analitzar les fronteres de la física a final del segle XIX i principi del segle XX i posar de manifest la incapacitat de la física clàssica per explicar determinats processos.

5.1. Explica les limitacions de la física clàssica davant determinats fets físics, com la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric o els espectres atòmics.

6. Conèixer la hipòtesi de Planck i relacionar l’energia d’un fotó amb la seva freqüència o amb la seva longitud d’ona.

6.1. Relaciona la longitud d’ona o freqüència de la radiació absorbida o emesa per un àtom amb l’energia dels nivells atòmics involucrats.

7. Valorar la hipòtesi de Planck en el marc de l’efecte fotoelèctric.

7.1. Compara la predicció clàssica de l’efecte fotoelèctric amb l’explicació quàntica postulada per Einstein i fa càlculs relacionats amb l’energia d’extracció i l’energia cinètica dels fotoelectrons.

8. Aplicar el model quàntic a l’estudi dels espectres atòmics i inferir la necessitat del model atòmic de Bohr.

8.1. Interpreta espectres senzills i els relaciona amb la composició de la matèria.

9. Presentar la dualitat ona-corpuscle com una de les grans paradoxes de la física quàntica.

9.1. Determina les longituds d’ona associades a partícules en moviment a diferents escales i n’extreu conclusions sobre els efectes quàntics a escales macroscòpiques.

10. Reconèixer el caràcter probabilístic de la mecànica quàntica en contraposició amb el caràcter determinista de la mecànica clàssica.

10.1. Formula de manera senzilla el principi d’incertesa de Heisenberg i l’aplica a casos concrets com els orbitals atòmics.

11. Descriure les característiques fonamentals de la radiació làser, els principals tipus de làsers existents, el seu funcionament bàsic i les seves principals aplicacions.

11.1. Descriu les principals característiques de la radiació làser i la compara amb la radiació tèrmica.

11.2. Associa el làser amb la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum, en justifica el funcionament de manera senzilla i reconeix el seu paper en la societat actual.

12. Distingir els diferents tipus de radiacions i el seu efecte sobre els éssers vius.

12.1. Descriu els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes sobre l’ésser humà, així com les seves aplicacions mèdiques.

13. Establir la relació entre la composició nuclear i la massa nuclear amb els processos nuclears de desintegració.

13.1. Obté l’activitat d’una mostra radioactiva aplicant la llei de desintegració i valora la utilitat de les dades obtingudes per datar restes arqueològiques.

13.2. Fa càlculs senzills relacionats amb les magnituds que intervenen en les desintegracions radioactives.

14. Valorar les aplicacions de l’energia nuclear en la producció d’energia elèctrica, la radioteràpia, la datació en arqueologia i la fabricació d’armes nuclears.

14.1. Explica la seqüència de processos d’una reacció en cadena i extreu conclusions sobre l’energia alliberada.

14.2. Coneix aplicacions de l’energia nuclear com la datació en arqueologia i la utilització d’isòtops en medicina.

15. Justificar els avantatges, els desavantatges i les limitacions de la fissió i la fusió nuclears.

15.1. Analitza els avantatges i els inconvenients de la fissió i la fusió nuclears i justifica la conveniència d’emprar-les.

16. Distingir les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa i els principals processos en què intervenen.

16.1. Compara les principals característiques de les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa a partir dels processos en què aquestes es manifesten.

17. Reconèixer la necessitat de trobar un formalisme únic per descriure tots els processos de la natura.

17.1. Estableix una comparació quantitativa entre les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa en funció de les energies involucrades.

18. Conèixer les teories més rellevants sobre la unificació de les interaccions fonamentals de la naturalesa.

18.1. Compara les principals teories d’unificació i n’estableix les limitacions i l’estat en què es troben actualment.

18.2. Justifica la necessitat de l’existència de noves partícules elementals en el marc de la unificació de les interaccions.

19. Utilitzar el vocabulari bàsic de la física de partícules i conèixer les partícules elementals que constitueixen la matèria.

19.1. Descriu l’estructura atòmica i nuclear a partir de la seva composició en quarks i electrons, emprant el vocabulari específic de la física de quarks.

19.2. Caracteritza algunes partícules fonamentals d’especial interès, com els neutrins i el bosó de Higgs, a partir dels processos en els quals es presenten.

20. Descriure la composició de l’Univers al llarg de la història en termes de les partícules que el constitueixen i establir-ne una cronologia a partir del Big Bang.

20.1. Relaciona les propietats de la matèria i l’antimatèria amb la teoria del Big Bang.

20.2. Explica la teoria del Big Bang i discuteix les evidències experimentals en què es basa, com són la radiació de fons i l’efecte Doppler relativista.

20.3. Presenta una cronologia de l’Univers en funció de la temperatura i de les partícules que el formaven en cada període, i discuteix l’asimetria entre matèria i antimatèria.

21. Analitzar els interrogants a què s’enfronten els físics avui en dia.

21.1. Elabora i defensa un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI.

FÍSICA I QUÍMICA

Finalitat de l’assignatura

L’ensenyament de la física i la química juga un paper central en el desenvolupament intel·lectual dels alumnes, i comparteix amb la resta de les disciplines la responsabilitat de promoure l’adquisició de les competències necessàries per integrar-se a la societat de forma activa. Com a disciplina científica, té el compromís afegit de dotar els alumnes d’eines específiques que li permetin afrontar el futur amb garanties, participant en el desenvolupament econòmic i social lligat a la capacitat científica, tecnològica i innovadora de la pròpia societat.

Perquè aquestes expectatives es concretin, l’ensenyament d’aquesta matèria ha d’incentivar un aprenentatge contextualitzat que relacioni els principis en vigor amb l’evolució històrica del coneixement científic; que estableixi la relació entre ciència, tecnologia i societat; que potenciï l’argumentació verbal, la capacitat d’establir relacions quantitatives i espacials, així com la de resoldre problemes amb precisió i rigor. Ha de dotar els alumnes d’eines per explicar i no tan sols descriure els fenòmens naturals, dins un cos organitzat de coneixements interrelacionats basat en les lleis de la física i la química.

Estructura del currículum

El primer bloc de continguts, comú a tots els nivells, està dedicat a desenvolupar les capacitats inherents al treball científic, partint de l’observació i l’experimentació com a bases del coneixement. Es treballa, així mateix, la presentació dels resultats obtinguts mitjançant gràfics i taules, l’extracció de conclusions i la confrontació amb fonts bibliogràfiques.

L’estudi de la química s’ha seqüenciat en quatre blocs: en el primer s’estudien els aspectes quantitatius de química, amb la teoria de Dalton, gasos i dissolucions; en el segon es tracta de les reaccions químiques, de la seva estequiometria, del reactiu limitant i del rendiment; el tercer aborda els sistemes termodinàmics, les transformacions energètiques i l’espontaneïtat de les reaccions químiques, mentre que el quart es dedica a la química del carboni, als principals composts orgànics, a la formulació i la nomenclatura, i a la isomeria estructural. Aquest darrer adquireix especial importància per la seva relació amb altres disciplines que també són objecte d’estudi en el batxillerat.

D’altra banda, la física consta de tres blocs. El primer estudia la cinemàtica dels moviments rectilini i circular, la composició de moviments amb especial referència al moviment parabòlic i el moviment harmònic simple. L’ús del càlcul vectorial és fa rellevant dins aquest capítol. El segon bloc tracta de la dinàmica de la partícula, dels tipus d’interaccions, dels diagrames de forces, de la dinàmica del moviment harmònic, de la conservació del moment lineal, de la interacció gravitatòria i de la interacció elèctrica. El tercer i darrer bloc es refereix a l’energia, i aborda el treball i l’energia mecànica, les forces conservatives, la conservació de l’energia, el tractament energètic del moviment harmònic simple, l’energia potencial elèctrica i el seu potencial associat.

Orientacions metodològiques

A primer de batxillerat aquesta matèria té un caràcter essencialment formal, i està enfocada a dotar els alumnes de capacitats específiques associades a aquesta disciplina. Els continguts reben un enfocament més acadèmic que als cursos precedents sobre les bases dels ja tractats a quart.

Es proposa una metodologia que ha de permetre als alumnes un aprenentatge significatiu, basat en la comprensió dels continguts i que eviti l’aprenentatge mecànic. S’ha de potenciar l’autonomia dels alumnes, que han de ser capaços d’arribar a conclusions per si mateixos i de comprovar l’interès de la matèria. Tot això va encaminat a fer que els alumnes siguin capaços d’aprendre a aprendre. La comprensió dels continguts ha de dur a una interpretació de l’entorn i a la consecució de les competències clau pròpies d’una matèria de caire científic. D’altra banda, és imprescindible que els conceptes es trobin interrelacionats, essent conseqüència uns dels altres i que els alumnes puguin aplicar-los dins el seu entorn més proper i en l’estudi d’altres matèries. S’ha de procurar que l’apropament a la física i la química resulti atractiu als alumnes i evitar sobretot el rebuig predeterminat cap a la ciència.

Els continguts propis del primer bloc, referent al mètode científic, es desenvolupen de forma transversal al llarg del curs, utilitzant l’elaboració d’hipòtesis i la presa de dades com a passes imprescindibles per resoldre qualsevol tipus de problema. S’han de desenvolupar destreses en l’ús de l’aparell científic, ja que el treball experimental és una de les pedres angulars de la física i la química.

La resolució de qüestions teoricopràctiques i de problemes numèrics, on es pugui contrastar el grau de comprensió dels conceptes teòrics que els alumnes ha d’assimilar, té una importància cabdal. La resposta raonada a qüestions desenvolupa la capacitat de comunicació lingüística, mentre que la resolució de problemes precisa de capacitat d’abstracció i també d’exercici d’habilitats matemàtiques.

L’estudi de la física consolida l’enfocament seqüencial (cinemàtica, dinàmica, energia) esbossat al segon cicle de l’educació secundària obligatòria. L’aparell matemàtic de la física cobra, alhora més rellevància en aquest nivell, per això convé començar l’estudi pels blocs de química, a fi que els alumnes puguin adquirir les eines necessàries que els van proporcionant les matemàtiques al llarg del curs.

La física i la química són matèries transdisciplinàries, que estan relacionades amb altres ciències com la biologia, la geologia o les ciències ambientals, i amb diverses ciències aplicades. És fonamental la tasca de mostrar els alumnes la relació dels conceptes derivats dels continguts de la física i la química amb els continguts d’aquestes altres matèries.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació mereix un tractament específic en l’estudi d’aquesta matèria. Els alumnes actuals estan familiaritzats amb la presentació i en la transferència digital d’informació. L’ús d’aplicacions virtuals interactives permet dur a terme experiències pràctiques que per raons d’infraestructura no serien viables en altres circumstàncies. D’altra banda, la possibilitat d’accedir a una gran quantitat d’informació implica la necessitat de classificar-la segons criteris de rellevància, la qual cosa permet desenvolupar l’esperit crític dels alumnes.

L’elaboració i defensa de treballs d’investigació sobre temes proposats o de lliure elecció té per objectiu desenvolupar l’aprenentatge autònom dels alumnes, aprofundir i ampliar continguts relacionats amb el currículum i millorar les seves destreses tecnològiques i comunicatives.

També és important afavorir el treball col·lectiu dels alumnes i transmetre la idea de la ciència com una activitat en revisió i construcció constant.

Els continguts de tipus experimental són essencials, en forma de pràctica de laboratori o com a petita investigació. Les pràctiques de laboratori permeten estudiar directament l’aplicació dels conceptes teòrics, i és imprescindible que siguin perfectament comprensibles per els alumnes i no presentin cap risc. Si la pràctica pogués presentar certa complexitat, hauria de ser el professor qui la dugués a terme, o es podria recórrer a la projecció de pràctiques filmades.

Els criteris d’avaluació han de ser coherents amb els continguts tractats a l’aula i amb les capacitats adquirides a cursos previs. Han de permetre comprovar al professor si el grau d’aprenentatge dels alumnes és adequat amb relació als objectius. Aquest criteris han de ser concrets i comprensibles per als alumnes. El raonament, la relació entre continguts diversos i la resolució de problemes són fonamentals per avaluar el grau de comprensió de la matèria.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Comunicació lingüística

La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats de problemes o d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten la competència en ciència i tecnologia.

Competència digital

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar determinats processos, i Internet per obtenir informació.

Aprendre a aprendre

El disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i l’autonomia en l’aprenentatge.

Competències socials i cíviques

L’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els resultats i comunicar-los de forma adequada.

Objectius específics

1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals i de la vida quotidiana.

2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i aplicable en futurs estudis.

3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i quantitatius mitjançant la formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració d’estratègies de resolució, el disseny d’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi de resultats i l’elaboració dels corresponents informes.

4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèries per construir un cos coherent de coneixements.

5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.

6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per fer simulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.

7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.

9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient, el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament humà.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts

Estratègies necessàries en l’activitat científica.

Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.

Projecte d’investigació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica com plantejar problemes, formular hipòtesis, proposar models, elaborar estratègies de resolució de problemes, dissenys experimentals i anàlisi dels resultats.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica: planteja preguntes, identifica problemes, recull dades, dissenya estratègies de resolució de problemes utilitzant models i lleis, revisa el procés i obté conclusions.

1.2. Resol exercicis numèrics, expressa el valor de les magnituds emprant la notació científica, estima els errors absolut i relatiu associats i contextualitza els resultats.

1.3. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents magnituds en un procés físic o químic.

1.4. Distingeix entre magnituds escalars i vectorials i opera adequadament amb elles.

1.5. Elabora i interpreta representacions gràfiques de diferents processos físics i químics a partir de les dades obtingudes en experiències de laboratori o virtuals i relaciona els resultats obtinguts amb les equacions que representen les lleis i principis subjacents.

1.6. A partir d’un text científic, extreu i interpreta la informació i argumenta amb rigor i amb precisió emprant la terminologia adequada.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels fenòmens físics i químics.

2.1. Usa aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil realització en el laboratori.

2.2. Estableix els elements essencials per al disseny, l’elaboració i la defensa d’un projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat científica vinculat amb la física o la química, emprant preferentment les TIC.

BLOC 2. ASPECTES QUANTITATIUS DE LA QUÍMICA

Continguts

Revisió de la teoria atòmica de Dalton.

Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals.

Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats col·ligatives.

Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer la teoria atòmica de Dalton així com les lleis bàsiques associades al seu establiment.

1.1. Justifica la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les lleis fonamentals de la química exemplificant-ho amb reaccions.

2. Utilitzar l’equació d’estat dels gasos ideals per establir relacions entre la pressió, el volum i la temperatura.

2.1. Determina les magnituds que defineixen l’estat d’un gas aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.

2.2. Explica raonadament la utilitat i les limitacions de la hipòtesi del gas ideal.

2.3. Determina les pressions totals i parcials dels gasos d’una mescla relacionant la pressió total d’un sistema amb la fracció molar i l’equació d’estat dels gasos ideals.

3. Aplicar l’equació dels gasos ideals per calcular masses moleculars i determinar fórmules moleculars.

3.1. Relaciona la fórmula empírica i la molecular d’un compost amb la seva composició centesimal aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.

4. Dur a terme els càlculs necessaris per preparar dissolucions d’una concentració donada i expressar-la en qualsevol de les formes establertes.

4.1. Expressa la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum. Descriu el procediment de preparació, al laboratori, de dissolucions d’una concentració determinada. Fa els càlculs necessaris si es parteix de soluts en estat sòlid o d’una altra dissolució de concentració coneguda.

5. Explicar la variació de les propietats col·ligatives entre una dissolució i el dissolvent pur.

5.1. Interpreta la variació de les temperatures de fusió i ebullició d’un líquid al qual s’afegeix un solut i relaciona-la amb algun procés d’interès en el nostre entorn.

5.2. Empra el concepte de pressió osmòtica per descriure el pas d’ions a través d’una membrana semipermeable.

6. Utilitzar les dades obtingudes mitjançant tècniques espectromètriques per calcular masses atòmiques.

6.1. Calcula la massa atòmica d’un element a partir de les dades espectromètriques obtingudes per als diferents isòtops d’aquest.

7. Reconèixer la importància de les tècniques espectroscòpiques que permeten l’anàlisi de substàncies i les seves aplicacions per detectar-les en quantitats molt petites de mostres.

7.1. Descriu les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació d’elements i composts.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts

Estequiometria de les reaccions. Reactiu limitant i rendiment d’una reacció.

Química i indústria.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Formular i anomenar correctament les substàncies que intervenen en una reacció química.

1.1. Escriu i ajusta equacions químiques senzilles de diferents tipus (neutralització, oxidació, síntesi) i d’interès bioquímic o industrial.

2. Interpretar les reaccions químiques i resoldre problemes de reaccions amb reactius limitants, amb reactius impurs i amb rendiment incomplet.

2.1. Interpreta una equació química en termes de quantitat de matèria, massa, nombre de partícules o volum per fer-hi càlculs estequiomètrics.

2.2. Fa els càlculs estequiomètrics aplicant la llei de conservació de la massa a diferents reaccions.

2.3. Efectua càlculs estequiomètrics en els quals intervenguin composts en estat sòlid, líquid o gasós, o en dissolució en presència d’un reactiu limitant o d’un reactiu impur.

2.4. Considera el rendiment d’una reacció en la realització de càlculs estequiomètrics.

3. Identificar les reaccions químiques implicades en l’obtenció de diferents composts inorgànics relacionats amb processos industrials.

3.1. Descriu el procés d’obtenció de productes inorgànics d’alt valor afegit, analitzant el seu interès industrial.

4. Conèixer els processos bàsics de la siderúrgia i les aplicacions dels productes resultants.

4.1. Explica els processos que tenen lloc en un alt forn escrivint i justificant les reaccions químiques que s’hi produeixen.

4.2. Argumenta la necessitat de transformar el ferro de fosa en acer, distingint entre ambdós productes segons el percentatge de carboni que contenen.

4.3. Relaciona la composició dels diferents tipus d’acer amb les seves aplicacions.

5. Valorar la importància de la investigació científica en el desenvolupament de nous materials aplicables en la millora de la qualitat de vida.

5.1. Analitza la importància i la necessitat de la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous materials i la seva repercussió en la qualitat de vida a partir de fonts d’informació científica.

BLOC 4. TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES I ESPONTANEÏTAT DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts

Sistemes termodinàmics.

Primer principi de la termodinàmica. Energia interna.

Entalpia. Equacions termoquímiques.

Llei d’Hess.

Segon principi de la termodinàmica. Entropia.

Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química. Energia de Gibbs.

Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Interpretar el primer principi de la termodinàmica com el principi de conservació de l’energia en sistemes en els quals es produeixen intercanvis de calor i treball.

1.1. Relaciona la variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor que s’hi absorbeix o s’hi desprèn i el treball fet en el procés.

2. Reconèixer la unitat de la calor en el sistema internacional i el seu equivalent mecànic.

2.1. Explica raonadament el procediment per determinar l’equivalent mecànic de la calor a partir d’aplicacions virtuals interactives associades a l’experiment de Joule.

3. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

3.1. Expressa les reaccions mitjançant equacions termoquímiques dibuixant i interpretant els diagrames entàlpics associats.

4. Conèixer les possibles formes de calcular l’entalpia d’una reacció química.

4.1. Calcula la variació d’entalpia d’una reacció aplicant la llei d’Hess, coneixent les entalpies de formació o les energies d’enllaç associades a una transformació química donada i interpreta el seu signe.

5. Donar resposta a qüestions conceptuals senzilles sobre el segon principi de la termodinàmica en relació amb els processos espontanis.

5.1. Prediu la variació d’entropia en una reacció química depenent de la molecularitat i de l’estat dels composts que hi intervenen.

6. Predir, de forma qualitativa i quantitativa, l’espontaneïtat d’un procés químic en determinades condicions a partir de l’energia de Gibbs.

6.1. Identifica l’energia de Gibbs com la magnitud que informa sobre l’espontaneïtat d’una reacció química.

6.2. Justifica l’espontaneïtat d’una reacció química en funció de l’entalpia, de l’entropia i de la temperatura.

7. Distingir els processos reversibles dels irreversibles, i la relació de la reversibilitat amb l’entropia i el segon principi de la termodinàmica.

7.1. Planteja situacions reals o figurades on es posa de manifest el segon principi de la termodinàmica, associant el concepte d’entropia amb la irreversibilitat d’un procés.

7.2. Relaciona el concepte d’entropia amb l’espontaneïtat dels processos irreversibles.

8. Analitzar la influència de les reaccions de combustió en l’àmbit social, industrial i mediambiental i les seves aplicacions.

8.1. A partir de diferents fonts d’informació, analitza les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils, relacionant les emissions de CO2, amb el seu efecte en la qualitat de vida, l’efecte hivernacle, l’escalfament global, la reducció dels recursos naturals, i d’altres i proposa actituds sostenibles per minorar aquests efectes.

BLOC 5. QUÍMICA DEL CARBONI

Continguts

Enllaços de l’àtom de carboni.

Composts de carboni:

Hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats.

Aplicacions i propietats.

Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni.

Isomeria estructural.

El petroli i els nous materials.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer els hidrocarburs saturats, els insaturats i els aromàtics, i conèixer la seva relació amb composts d’interès biològic i industrial.

1.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics.

2. Identificar composts orgànics que contenguin funcions oxigenades i nitrogenades.

2.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: composts orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada.

3. Representar els diferents tipus d’isomeria.

3.1. Representa els diferents isòmers d’un compost orgànic.

4. Explicar els fonaments químics relacionats amb la indústria del petroli i del gas natural.

4.1. Descriu el procés d’obtenció del gas natural i dels diferents derivats del petroli en l’àmbit industrial i la seva repercussió mediambiental.

4.2. Explica la utilitat de les diferents fraccions del petroli.

5. Diferenciar les diferents estructures que presenta el carboni en el grafit, el diamant, el grafè, el fullerè i els nanotubs i relacionar-les amb les seves aplicacions.

5.1. Identifica les formes al·lotròpiques del carboni relacionant-les amb les propietats fisicoquímiques i les seves possibles aplicacions.

6. Valorar el paper de la química del carboni en les nostres vides i reconèixer la necessitat d’adoptar actituds i mesures mediambientalment sostenibles.

6.1. A partir d’una font d’informació, elabora un informe en què s’analitzi i es justifiqui la importància de la química del carboni i la seva incidència en la qualitat de vida.

6.2. Relaciona les reaccions de condensació i combustió amb processos biològics.

BLOC 6. CINEMÀTICA

Continguts

Sistemes de referència inercials. Principi de relativitat de Galileu.

Moviment circular uniformement accelerat.

Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.

Descripció del moviment harmònic simple (MHS).

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Distingir entre sistemes de referència inercial i no inercial.

1.1. Analitza el moviment d’un cos en situacions quotidianes raonant si el sistema de referència triat és inercial o no inercial.

1.2. Justifica la viabilitat d’un experiment que distingeixi si un sistema de referència es troba en repòs o es mou amb velocitat constant.

2. Representar gràficament les magnituds vectorials que descriuen el moviment en un sistema de referència adequat.

2.1. Descriu el moviment d’un cos a partir dels seus vectors de posició, de velocitat i d’acceleració en un sistema de referència donat.

3. Reconèixer les equacions dels moviments rectilini i circular i aplicar-les a situacions concretes.

3.1. Obté les equacions que descriuen la velocitat i l’acceleració d’un cos a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps.

3.2. Resol exercicis pràctics de cinemàtica en dues dimensions (moviment d’un cos en un pla) per aplicació de les equacions dels moviments rectilini uniforme (MRU) i moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

4. Interpretar representacions gràfiques dels moviments rectilini i circular.

4.1. Interpreta els gràfics que relacionen les variables implicades en els moviments MRU, MRUA i circular uniforme (MCU) aplicant les equacions adequades per obtenir els valors de l’espai recorregut, la velocitat i l’acceleració.

5. Determinar velocitats i acceleracions instantànies a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps.

5.1. Plantejat un supòsit, identifica el tipus de moviment implicat i aplica les equacions de la cinemàtica per fer prediccions sobre la posició i la velocitat del mòbil.

6. Descriure el moviment circular uniformement accelerat i expressar l’acceleració en funció dels seus components intrínsecs.

6.1. Identifica els components intrínsecs de l’acceleració en diferents casos pràctics i aplica les equacions que permeten determinar el seu valor.

7. Relacionar en un moviment circular les magnituds angulars amb les lineals.

7.1. Relaciona les magnituds lineals i angulars per a un mòbil que descriu una trajectòria circular, i estableix les equacions corresponents.

8. Identificar el moviment no circular d’un mòbil en un pla com la composició de dos moviments unidimensionals rectilini uniforme (MRU) i/o rectilini uniformement accelerat (MRUA).

8.1. Reconeix moviments composts, estableix les equacions que els descriuen, calcula l’abast i l’altura màxima, i els valors instantanis de la posició, de la velocitat i de l’acceleració.

8.2. Resol problemes relatius a la composició de moviments per descomposició en dos moviments rectilinis.

8.3. Utilitza simulacions virtuals interactives per resoldre supòsits pràctics reals, determinant les condicions inicials, les trajectòries i els punts de trobada dels cossos implicats.

9. Conèixer el significat físic dels paràmetres que descriuen el moviment harmònic simple (MHS) i associar-ho al moviment d’un cos que oscil·la.

9.1. Dissenya i descriu experiències que posin de manifest el moviment harmònic simple (MHS) i determina les magnituds involucrades.

9.2. Interpreta el significat físic dels paràmetres que apareixen en l’equació del moviment harmònic simple.

9.3. Prediu la posició d’un oscil·lador harmònic simple coneixent l’amplitud, la freqüència, el període i la fase inicial.

9.4. Obté la posició, velocitat i acceleració en un moviment harmònic simple aplicant les equacions que el descriuen.

9.5. Analitza el comportament de la velocitat i de l’acceleració d’un moviment harmònic simple en funció de l’elongació.

9.6. Representa gràficament la posició, la velocitat i l’acceleració del moviment harmònic simple (MAS) en funció del temps comprovant la seva periodicitat.

BLOC 7. DINÀMICA

Continguts

La força com a interacció.

Forces de contacte. Dinàmica de cossos lligats.

Forces elàstiques. Dinàmica del MAS.

Sistema de dues partícules.

Conservació del moment lineal i impuls mecànic.

Dinàmica del moviment circular uniforme.

Lleis de Kepler.

Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment angular.

Llei de gravitació universal.

Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar totes les forces que actuen sobre un cos.

1.1. Representa totes les forces que actuen sobre un cos, obté el resultant, i extreu conseqüències sobre el seu estat de moviment.

1.2. Dibuixa el diagrama de forces d’un cos situat en l’interior d’un ascensor en diferents situacions de moviment, i calcula la seva acceleració a partir de les lleis de la dinàmica.

2. Resoldre situacions des d’un punt de vista dinàmic que involucren plans inclinats i/o politges.

2.1. Calcula el mòdul del moment d’una força en casos pràctics senzills.

2.2. Resol supòsits en què apareguin forces de fricció en plans horitzontals o inclinats, aplicant-hi les lleis de Newton.

2.3. Relaciona el moviment de diversos cossos units mitjançant cordes tenses i politges amb les forces actuants sobre cada un dels cossos.

3. Reconèixer les forces elàstiques en situacions quotidianes i descriure els seus efectes.

3.1. Determina experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei d’Hooke i calcula la freqüència amb què oscil·la una massa coneguda unida a un extrem de l’esmentat ressort.

3.2. Demostra que l’acceleració d’un moviment harmònic simple (MHS) és proporcional al desplaçament emprant l’equació fonamental de la Dinàmica.

3.3. Estima el valor de l’acceleració de la gravetat fent un estudi del moviment del pèndol simple.

4. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos i predir-ne el moviment a partir de les condicions inicials.

4.1. Estableix la relació entre impuls mecànic i moment lineal aplicant la segona llei de Newton.

4.2. Explica el moviment de dos cossos en casos pràctics com col·lisions i sistemes de propulsió mitjançant el principi de conservació del moment lineal.

5. Justificar la necessitat de l’existència de forces perquè es produeixi un moviment circular.

5.1. Aplica el concepte de força centrípeta per resoldre i interpretar casos de mòbils en corbes i en trajectòries circulars.

6. Contextualitzar les lleis de Kepler en l’estudi del moviment planetari.

6.1. Comprova les lleis de Kepler a partir de taules de dades astronòmiques corresponents al moviment d’alguns planetes.

6.2. Descriu el moviment orbital dels planetes del sistema solar aplicant-hi les lleis de Kepler i n’extreu conclusions sobre el seu període orbital.

7. Associar el moviment orbital amb l’actuació de forces centrals i la conservació del moment angular.

7.1. Aplica la llei de conservació del moment angular al moviment el·líptic dels planetes, relacionant els valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.

7.2. Utilitza la llei fonamental de la dinàmica per explicar el moviment orbital de diferents cossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa del cos central.

8. Determinar i aplicar la llei de gravitació universal a l’estimació del pes dels cossos i a la interacció entre cossos celestes tenint-ne en compte el caràcter vectorial.

8.1. Expressa la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos qualssevol, conegudes les variables de què depèn. Estableix la modificació de la força gravitatòria amb els canvis en aquestes variables.

8.2. Compara el valor de l’atracció gravitatòria de la Terra sobre un cos en la seva superfície amb l’acció de cossos llunyans sobre el mateix cos.

9. Conèixer la llei de Coulomb i caracteritzar la interacció entre dues càrregues elèctriques puntuals.

9.1. Compara la llei de Newton de la gravitació universal amb la de Coulomb, establint les diferències i les semblances entre elles.

9.2. Troba la força neta que un conjunt de càrregues exerceix sobre una altra càrrega problema fent servir la llei de Coulomb.

10. Valorar les diferències i semblances entre les interaccions elèctrica i gravitatòria.

10.1 Determina les forces d’interacció electrostàtica i gravitatòria entre dues partícules de càrrega i de massa conegudes, compara els valors obtinguts, i extrapola les conclusions al cas dels electrons i el nucli d’un àtom.

BLOC 8. ENERGIA

Continguts

Energia mecànica i treball.

Sistemes conservatius.

Teorema de les forces vives.

Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple.

Diferència de potencial elèctric.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Establir la llei de conservació de l’energia mecànica i aplicar-la a la resolució de casos pràctics.

1.1. Aplica el principi de conservació de l’energia per resoldre problemes mecànics, determina valors de velocitat, de posició i d’energies cinètica i potencial.

1.2. Relaciona el treball que fa una força sobre un cos amb la variació de l’energia cinètica i determina alguna de les magnituds implicades.

2. Reconèixer sistemes conservatius com aquells en què és possible associar una energia potencial. Representar-hi la relació entre treball i energia.

2.1. Classifica en conservatives i en no conservatives les forces que intervenen en un supòsit teòric, justifica les transformacions energètiques que s’hi produeixen i la seva relació amb el treball.

3. Conèixer les transformacions energètiques que tenen lloc en un oscil·lador harmònic.

3.1. Estima l’energia emmagatzemada en un ressort en funció de l’elongació, coneguda la constant elàstica.

3.2. Calcula les energies cinètica, potencial i mecànica d’un oscil·lador harmònic aplicant el principi de conservació de l’energia i fa la representació gràfica corresponent.

4. Vincular la diferència de potencial elèctric amb el treball necessari per transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric i conèixer la seva unitat en el sistema internacional.

4.1. Associa el treball necessari per traslladar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric amb la diferència de potencial entre ells i determina l’energia implicada en el procés.

FONAMENTS DE L’ART

Finalitat de l’assignatura

Aquesta assignatura se centra en l’estudi de les principals manifestacions de les arts visuals i musicals i de l’arquitectura des dels orígens fins als nostres dies. Pretén oferir una visió panoràmica de l’art dels diferents períodes històrics, amb especial referència al que s’ha produït en les èpoques més actuals.

L’estudi de l’art no s’entén com una finalitat en si mateixa, sinó que s’ha d’inserir dins una visió àmplia i integradora de les humanitats. Així doncs, es fa èmfasi en la connexió amb altres àrees de coneixement i no es redueix a l’estudi dels estils i les característiques que aquests presenten, sinó que s’aprofundeix en el coneixement del marc cultural i humanístic en què s’inscriu la creació artística de l’època objecte d’estudi.

La matèria de fonaments de l’art pretén oferir a l’alumne les nocions i els conceptes bàsics que li permetin interpretar tota la complexitat de les obres i els grans períodes de la història de l’art. Per aconseguir-ho, l’assignatura aprofundeix en el coneixement de les claus de lectura d’obres de cada període artístic, referents a l’artista i als condicionants socials, polítics i econòmics. Una part fonamental dels objectius de l’assignatura consisteix en l’anàlisi formal i contextual d’obres d’art, eina bàsica per comprendre tant el fet artístic concret com per entendre globalment un estil i una època artístics.

És, doncs, necessari analitzar múltiples obres artístiques des d’un doble punt de vista: d’una banda, tenint en compte el context històric i cultural en què es va crear l’obra i, de l’altra, considerant les característiques específiques de l’obra en qüestió. La multiplicitat de factors que intervenen en la creació de l’obra d’art i l’especificitat de cadascun dels llenguatges artístics exigeixen utilitzar un mètode d’anàlisi que integri diferents perspectives. És per això que haurem d’analitzar l’obra d’art, si més no, des dels punts de vista formal, històric i sociològic i, finalment, des d’una perspectiva iconològica. L’anàlisi formal s’ha de centrar en l’estudi del llenguatge artístic, els materials emprats, les tècniques i els processos de creació i les concepcions artístiques que aquests manifesten. La perspectiva històrica i sociològica s’ha de centrar a analitzar el context històric en què l’obra es va crear, així com a abordar la relació artista-client, les diferents formes de mecenatge i la consideració social de l’artista en el moment històric en què va crear l’obra. Finalment, la perspectiva iconològica ha de permetre aproximar-nos al significat i a les intencions que l’autor ha volgut transmetre amb la seva obra i centrar-nos en l’estudi dels temes, tant dels aparents com dels profunds o ocults.

Però l’estudi teòric de les obres d’art no ha de fer-nos perdre de vista un fet essencial en tota manifestació artística. L’art sorgeix no tan sols com una necessitat personal o vital de l’artista, sinó que ho fa també, i especialment, per al delit sensorial dels que contemplen les obres. La recerca de la bellesa és l’objectiu principal de l’artista. És per això que els docents no s’han de limitar a l’estudi teòric d’obres i èpoques artístiques, sinó que han d’intentar “educar” els alumnes en la valoració de la bellesa, en el gust artístic, en la contemplació plaent però també crítica de les obres. Els conceptes teòrics, si no s’hi aprofundeix en anys futurs, poden caure en l’oblit. Però el gust o criteri artístic roman. Aquest ha de ser un objectiu irrenunciable.

L’assignatura de fonaments de l’art està concebuda perquè s’imparteixi al llarg dels dos cursos del batxillerat d’arts. Els continguts s’han dividit de la manera següent: des de la prehistòria fins al segle XVIII, al primer curs; des del segle XIX fins a l’actualitat, al segon curs. A fonaments de l’art I hi han de ser molt presents els continguts teòrics, a fi de dotar l’alumne una base formativa inicial, sobretot pel que fa al vocabulari específic de l’art. L’estudi d’aquesta assignatura en aquest primer curs s’ha de centrar en les manifestacions artístiques “clàssiques”; això és: l’arquitectura, l’escultura i la pintura. A fonaments de l’art II s’ha d’obrir forçosament l’estudi a un altre tipus de manifestacions estètiques contemporànies, com la fotografia, el cinema, la televisió o la producció digital, sense oblidar, per això, les arts clàssiques o tradicionals.

D’altra banda, en una assignatura marcadament visual com aquesta, cal aprofitar els recursos tecnològics, sobretot Internet, eina bàsica per obtenir tot tipus de continguts artístics, ja siguin documents o imatges. Han de ser els docents els que supervisin convenientment aquests materials, al mateix temps que guien els alumnes a l’hora d’obtenir-los.

Finalment, s’ha d’inculcar als alumnes el respecte pel patrimoni cultural i artístic que ens ha llegat la història, la necessitat de conservar-lo i l’obligació de transmetre’l a les generacions futures.

Estructura del currículum

L’assignatura de fonaments de l’art es divideix en vint-i-cinc blocs temàtics, ordenats cronològicament. Els tretze primers inclouen els continguts que s’han d’impartir al primer curs del batxillerat i els dotze darrers, els que s’han d’impartir al segon curs.

Fonaments de l’art I

Bloc 1. Els orígens de les imatges artístiques

En aquest primer bloc s’estudia l’art prehistòric, tant l’art rupestre europeu com les construccions megalítiques. Atès que les Balears són un centre megalític de primera magnitud, es fa una referència especial a la cultura talaiòtica de les nostres illes.

Bloc 2. Les grans cultures de l’antiguitat: Egipte, Mesopotàmia i Pèrsia i la Xina

Comprèn l’estudi de les manifestacions artístiques de les primeres civilitzacions i la importància de la religió i del culte als morts en algunes d’aquestes cultures. Esquematització, hieratisme, idealisme, naturalisme, etc., són conceptes que s’analitzen en aquest bloc.

Bloc 3. L’origen d’Europa. Grècia

Comprèn l’estudi de l’art grec arcaic, clàssic i hel·lenístic, amb especial referència al Partenó i a l’obra escultòrica de Fídies; les construccions religioses i civils; la ceràmica, i el teatre grec com a realitat arquitectònica i com a gènere literari.

Bloc 4. L’Imperi occidental: Roma

S’hi estudien l’art etrusc i la influència hel·lènica com els orígens de l’art romà; l’arquitectura civil romana i les tècniques constructives que la caracteritzen, amb el predomini de les solucions constructives amb voltes per sobre de les construccions amb llinda, i l’urbanisme i les obres públiques. A més, es fa una incursió als diferents estils de la pintura al fresc romana. També inclou l’estudi del llegat artístic romà a Hispània i de Pol·lèntia com a màxim exponent de les construccions romanes a les Illes Balears.

Bloc 5. L’art visigòtic i hispanomusulmà

Comprèn l’estudi de la ruralització socioeconòmica que es produeix amb la irrupció dels pobles germànics a Espanya i la seva influència en la nova arquitectura visigòtica. A més, tracta de l’art hispanomusulmà i de les seves més brillants realitzacions: la mesquita de Còrdova i l’Alhambra de Granada.

Bloc 6. El romànic, art europeu

Inclou l’estudi dels nous ordes monàstics i la influència que exerceixen en l’arquitectura europea; l’esquematització de la representació figurativa, tant en escultura com en pintura, i la iconografia cristiana a les arts plàstiques romàniques. Finalment, s’hi estudia la penetració del romànic a Espanya a través de la ruta de peregrinació compostel·lana.

Bloc 7. El gòtic

En aquest bloc s’hi estudia el renaixement urbà a Europa i els canvis artístics que comporta aquest fenomen. A més, es fa especial èmfasi en el procés constructor dels grans edificis gòtics: les catedrals. També s’hi estudia la recuperació del naturalisme en les representacions pictòriques i escultòriques. Finalment, després d’estudiar el gòtic espanyol, s’incideix en el gòtic català i la influència que exerceix en l’arquitectura balear, i s’analitzen, concretament, la Seu i la Llotja de Palma.

Bloc 8. El Renaixement

S’hi estudien les diferents etapes del Renaixement italià: Trecento, Quattrocento i Cinquecento; l’arquitectura: Brunelleschi i Bramante; l’idealisme i el naturalisme pictòric italià: de Giotto a Rafael; la pintura veneciana, i la importància de Donatello en l’escultura del Quattrocento.

Bloc 9. Miquel Àngel Buonarroti

Inclou l’estudi del mecenatge dels Mèdici i de Juli II, així com de la figura de Miquel Àngel, l’artista total: arquitecte (Sant Pere de Roma), pintor (frescs de la Capella Sixtina) i escultor (del naturalisme al dramatisme: el David, la Pietat i el Moisès).

Bloc 10. El Renaixement a Espanya

Aquest bloc comprèn l’estudi de les principals fites del Renaixement espanyol el plateresc, Juan de Herrera, Berruguete, el Bosch, El Greco— i de l’obra pictòrica de Ticià a Espanya.

Bloc 11. El barroc

En aquest extens bloc s’analitza la influència del Concili de Trento en les noves formes arquitectòniques els nous temples religiosos i plàstiques —el tenebrisme de Caravaggio, el realisme, el lletgisme, etc. del nou estil barroc. Així mateix, s’hi estudien les diferents escoles pictòriques europees, especialment la flamenca (Rembrandt i Rubens) i l’holandesa (Vermeer). Un capítol essencial és l’estudi de la pintura barroca espanyola (Ribera, Murillo i Velázquez). Finalment, s’hi analitzen les principals manifestacions arquitectòniques barroques a les Balears.

Bloc 12. El rococó. França. La resta d’Europa

S’hi estudia la influència de l’absolutisme monàrquic de Lluís XIV en l’aparició d’aquest nou estil; la decadència barroca com a origen del rococó: el palau de Versalles; el refinament pictòric: Watteau, Fragonard, etc., i la imatgeria escultòrica espanyola.

Bloc 13. El neoclassicisme

Aquest bloc inclou l’estudi del neoclassicisme com un retorn al món grecoromà i renaixentista. S’hi analitzen els nous edificis: òperes (París) i edificis públics o polítics (Congrés dels Diputats de Madrid, Capitoli de Washington, etc.), i la pintura anglesa (Reynolds) i la francesa (David i Ingres).

Fonaments de l’art II

Bloc 1. El Romanticisme

S’hi estudia el triomf dels sentiments sobre el racionalisme del XVIII i el naixement d’aquest nou estil; la pintura europea, especialment Géricault, Delacroix, Constable i Turner, i la singularitat de Goya. També s’hi estudia breument el Romanticisme musical: Beethoven, Verdi i Wagner.

Bloc 2. El Romanticisme tardà. 1850-1900

Entre altres aspectes, en aquest bloc es posa èmfasi en l’estudi dels neoestils (neomudèjar, neogòtic); la importància de les exposicions universals (torre Eiffel); l’escultura de Rodin; la pintura prerafaelita, i, a Espanya, l’obra de Fortuny i Madrazo. Així mateix, s’hi analitza el moviment Arts and Crafts (William Morris), així com la irrupció de la fotografia i el naixement del cinema.

Bloc 3. Les avantguardes

En aquest extens bloc s’analitzen, entre altres continguts, la teoria dels colors i la influència que exerceix en els pintors impressionistes (Cézanne, Monet, Manet, Pissarro, Sisley, etc.); la pintura espanyola (Rusiñol, Casas, Anglada Camarasa, Sorolla, Sert, etc.); el fauvisme (Matisse); la pintura naïf (Rousseau); el postimpressionisme de Van Gogh; el cubisme (Gris, Braque i Picasso), i el cartell publicitari (Toulouse-Lautrec). Així mateix, s’hi estudien noves formes d’expressió artística, com l’estampació japonesa, el cinema d’avantguarda i les noves músiques populars nord-americanes (el blues i el primer jazz).

Bloc 4. El modernisme - art nouveau

Comprèn l’estudi de l’arquitectura europea de l’art nouveau; el modernisme de Victor Horta; el modernisme català de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch i l’obra dels modernistes catalans a Mallorca, especialment l’obra de Gaudí a la Seu.

Bloc 5. El surrealisme i altres avantguardes

Aquest bloc inclou l’estudi d’algunes de les avantguardes no incloses en el bloc 3: el surrealisme (Dalí i Miró) i el dadaisme; el surrealisme al cinema, especialment les primeres obres de Luis Buñuel; el cinema expressionista alemany (El gabinet del doctor Caligari, de Wiene); el futurisme cinematogràfic (Metropolis, de Lang), i l’obra de Von Sternberg (Der blaue Engel).

Bloc 6. Els feliços anys vint. L’art déco

En aquest bloc s’estudia l’arquitectura de l’art déco; l’escola de Chicago; els grans edificis novaiorquesos: el Chrysler Building i l’Empire State Building; el mobiliari de l’art déco; la música nord-americana: Irving Berlin i George Gershwin, i la revolució en el món de la moda femenina i el paper paradigmàtic de Coco Chanel.

Bloc 7. La Gran Depressió i l’art d’aquesta època

Aquest bloc inclou l’estudi de l’aparició del cinema d’animació (Disney); el còmic europeu (Tintín); el còmic nord-americà (Superman, Batman, Capità Amèrica, Flash Gordon, Tarzan); les big band americanes (Benny Goodman, Glenn Miller, Duke Ellington, etc.); el cinema negre; el western (La diligència, de Ford), i l’obra de Chaplin a la dècada dels 30 (La quimera de l’or i Temps moderns).

Bloc 8. La Segona Guerra Mundial

Entre altres continguts, s’hi estudia l’art del feixisme i del comunisme: l’exaltació del líder i de les idees; el cinema del feixisme (Riefensthal) i del comunisme (Eisenstein); la fotografia de guerra (Robert Capa); l’abstracció escultòrica (Moore, Pevsner, etc.), i el cinema clàssic americà: el cinema musical (Fred Astaire i Gene Kelly); l’obra de Lubitsch; El gran dictador, de Chaplin; Casablanca; el cinema de suspens de Hitchcock, etc., i les grans companyies (Warner Bros., United Artists, Columbia, Metro-Goldwyn-Mayer). També s’hi estudia el neorrealisme italià: Rossellini i de Sica.

Bloc 9. El funcionalisme i les dècades 40 i 50

Aquest bloc inclou l’anàlisi de l’arquitectura funcional: Van der Rohe, Lloyd Wright, Le Corbusier i la Bauhaus. A més, també s’hi estudien els grans directors del cinema nord-americà: John Ford, Howard Hawks, William Wyler, Billy Wilder, John Huston, etc.; la comèdia espanyola, amb especial referència a Luis G. Berlanga; el còmic espanyol (l’editorial Bruguera i Mortadel·lo i Filemó), i l’alta costura: Balenciaga i Dior.

Bloc 10. Els anys 1960-1970

Entre altres aspectes, s’hi estudia la pintura expressionista abstracta (Pollock) i l’expressionista figurativa (Bacon i Freud); l’hiperrealisme (López); el grup El Paso; l’escultura basca (Oteiza, Chillida i Ibarrola); la moda francesa, especialment Yves Saint Laurent; la música pop i la British Invasion (The Beatles, The Rolling Stones, The Who, The Kinks, etc.); el nou folk americà (Bob Dylan); el jazz de masses (Chet Baker, Miles Davis i Chick Corea); l’auge del flamenc (Camarón de la Isla i Paco de Lucía) i del ball flamenc (Antonio, Carmen Amaya i Antonio Gades); el cinema espanyol de la transició; el cinema nord-americà i japonès (Ford Coppola i Kurosawa); la televisió com a fenomen de masses, i el còmic de l’editorial Marvel.

Bloc 11. Els anys 1980-1990

Se centra en l’estudi de la postmodernitat arquitectònica; l’escultura de Botero i de Giacometti; els macroconcerts; el videoclip; la indústria del prêt-à-porter i els nous dissenyadors; el cinema espanyol: acceptació internacional (Garci, Trueba, Fernán Gómez, Almodóvar, Amenábar, Miró, Bollaín, etc.); la televisió en color i les retransmissions en directe, i el cinema d’animació: Disney, Pixar i DreamWorks.

Bloc 12. Els anys 2000-2015

Entre altres qüestions, s’hi analitza l’obra arquitectònica de Norman Foster i de Santiago Calatrava; la tecnologia digital aplicada al cinema, a la televisió, a la fotografia i a la música; els nous canals de promoció artística: YouTube; la irrupció del hip-hop i de la música dance, i les sèries de televisió.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Tota acció formativa persegueix l’aprenentatge de determinats continguts i la consecució d’uns objectius. Moltes vegades l’eficàcia consisteix a utilitzar mètodes diferents mitjançant un enfocament integrador. Un mètode d’aprenentatge pot considerar-se un pla estructurat que facilita i orienta el procés d’aprenentatge. És a dir, es podria considerar que és un conjunt de disponibilitats personals i instrumentals que s’han d’organitzar per promoure l’aprenentatge.

No hi ha un mètode superior a un altre, ja que tots presenten aspectes positius. La decisió d’emprar-ne un o un altre depèn de l’objectiu, el contingut, el criteri d’avaluació o l’estàndard d’aprenentatge avaluable que volem que interioritzin els alumnes. En el procés d’ensenyament-aprenentatge els alumnes han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, mitjançant una metodologia activa i participativa per aconseguir un aprenentatge significatiu.

Qualsevol estratègia docent sol partir del suport dels mètodes didàctics bàsics, com els expositius i els que se centren en la demostració pràctica. Al costat d’aquests mètodes, hi ha un ampli ventall de tècniques, com el plantejament de casos, la simulació, la resolució de problemes, el debat dirigit, la comissió, els jocs de rol, el fòrum, etc. Amb totes aquestes estratègies, els alumnes han d’adquirir formació, maduresa intel·lectual i humana, i coneixements i destreses que els permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior.

També s’ha de proporcionar als alumnes l’oportunitat de millorar la capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, tant les aplicacions més generals com les més específiques i directament relacionades amb l’art, ja que proporcionen motivació, desenvolupen l’aprenentatge autònom i faciliten l’accés a les diferents obres d’art.

Així mateix, és important que els alumnes desenvolupin l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se en públic, i la comprensió raonada i l’anàlisi crítica dels conceptes humanístics i estètics que els han de permetre interpretar les imatges i les teories artístiques amb plaer, rigor i sensibilitat, amb la finalitat de treballar, d’aquesta manera, la transversalitat.

Tot això requereix, lògicament, que els alumnes puguin analitzar, investigar, valorar, exposar i aplicar els procediments propis de l’estudi de l’assignatura de fonaments de l’art, així com emetre opinions sobre aquests procediments.

Recursos didàctics

La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzaran depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els emprarà, però sempre s’ha de tenir en compte que els protagonistes de l’aprenentatge han de ser els alumnes i que els diferents instruments s’han d’adaptar als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a fi de fomentar la qualitat, l’equitat i la inclusió educatives i la no-discriminació de les persones amb discapacitat, tal com estableix la normativa. Així mateix, s’ha de fomentar el coneixement i la valoració del patrimoni cultural i artístic de les Illes Balears i se n’ha de promoure la conservació i la millora.

El coneixement dels continguts fa que els alumnes desenvolupin una cultura estètica que els proporciona un patrimoni acadèmic, el qual els permet accedir a dades i sabers coherents, actualitzats i rellevants i processar-los, així com integrar els aprenentatges i les experiències que contribueixen a adquirir la terminologia i el vocabulari específic dels continguts, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables d’aquesta assignatura.

Entre les diferents tècniques a les quals es pot recórrer hi ha els mètodes més clàssics (llibres de text amb fotos, diapositives, vídeos i projectors) i altres de basats en les tecnologies de la informació i la comunicació (pissarres digitals, canons de projecció, visites virtuals als museus, blogs, etc.).

Amb la utilització dels diferents recursos didàctics, es guia els alumnes en el procés d’aprenentatge mitjançant una sèrie d’estratègies, entre les quals podem destacar les de proporcionar als alumnes eines de feina (coneixement de les tècniques i els termes artístics); analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art i les funcions de l’art en diferents moments històrics i en diverses cultures; analitzar de forma crítica i raonada imatges que permetin assimilar i comprendre l’evolució de les formes artístiques en cada època i lloc; caracteritzar els principals estils artístics; elaborar treballs de recerca que obliguin a emprar fonts i recursos bibliogràfics; promoure l’interès pel llegat historicoartístic de les Illes Balears i la valoració d’aquest patrimoni, etc.

Distribució espai-temps

Les diferents activitats d’ensenyament es poden dur a terme en una aula normal, en una aula matèria o amb visites a diferents exposicions o museus, depenent de la programació que s’hagi elaborat.

Tipologia d’agrupaments

La programació i el perfil de l’activitat determinen la forma de fer feina dels alumnes, que pot ser de tipus individual, en petits grups, en grups més nombrosos, de forma col·laborativa, a partir de recerques, etc.

Tractament disciplinari

D’acord amb les finalitats, els objectius i els estàndards d’aprenentatge avaluables, l’assignatura de fonaments de l’art ha de contribuir a sensibilitzar els alumnes en l’anàlisi, el coneixement i l’estudi crític i raonat de les obres artístiques. Això implica que, a més a més, s’ha d’estudiar el context històric de l’obra d’art, per la qual cosa és indubtable la connexió d’aquesta assignatura amb l’assignatura d’història i, també, amb la de geografia.

En els treballs de recerca s’utilitzen, de forma interdisciplinària, diferents fonts documentals i recursos molt variats, com bibliogràfics, audiovisuals o informàtics, a fi d’aconseguir que es valori positivament el patrimoni historicoartístic, especialment el més proper.

També s’ha de tenir en compte que la matèria s’ha de tractar interdisciplinàriament a fi d’assolir les diferents competències.

Avaluació

L’avaluació s’ha convertit en un element nuclear del discurs pedagògic contemporani i és un valuós instrument de seguiment i valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir-los. Per això, l’avaluació és un procés sistemàtic de recollida i anàlisi de la informació de forma fiable i vàlida, orientat a emetre judicis de mèrit o de valor.

Avaluar suposa sempre l’acte d’establir el valor d’alguna cosa i, per això, no n’hi ha prou amb la simple recollida d’informació, sinó que s’ha d’interpretar i s’ha de valorar de forma crítica, la qual cosa facilita als docents la presa de decisions que permeten donar una millor resposta a les necessitats educatives dels alumnes. Aquests tenen el dret de ser avaluats d’acord amb criteris de plena objectivitat, així com a conèixer els resultats dels seus aprenentatges, a fi que la informació que s’obtengui a través dels procediments informals i formals d’avaluació tengui valor formatiu i els comprometi a millorar la seva educació.

Segons la normativa, els referents actuals de l’avaluació per comprovar el grau d’adquisició dels continguts de l’assignatura són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables. Els professors decideixen si els alumnes han adquirit aquests continguts.

Els criteris d’avaluació s’han d’incloure en la programació didàctica del departament, i els alumnes n’han d’estar informats. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser continuada i sempre s’ha de tenir en compte la normativa referent a l’assistència regular a classe i la participació en les diferents activitats proposades pels professors de la matèria.

Els professors han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la mateixa pràctica docent (autoinforme, dossier de docència, informe extern, etc.). Segons la normativa, en les programacions didàctiques s’han d’establir indicadors d’assoliment. Per obtenir, en cada moment, una informació vàlida i fiable de l’avaluació dels alumnes, els professors poden utilitzar, entre altres instruments, l’observació directa, la revisió del quadern o de treballs i les proves de rendiment (exàmens, tests, proves estandarditzades, etc.).

D’acord amb la normativa, s’han d’establir les mesures més adequades perquè l’avaluació s’adapti als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquesta adaptació no pot suposar, en cap cas, una minoració de la qualificació obtinguda.

Pel que fa a l’avaluació de la matèria, juntament amb l’adquisició dels continguts i la consecució dels criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge que estableix la normativa, s’ha de valorar la capacitat d’anàlisi i apreciació de la qualitat estètica de les obres d’art i el grau d’adquisició de les competències lingüístiques necessàries per expressar sentiments i idees pròpies davant aquestes obres.

El paper dels docents

Aconseguir que tots els joves desenvolupin al màxim les seves capacitats, en un marc de qualitat i equitat; convertir els objectius generals en èxits concrets; adaptar el currículum i l’acció educativa a les circumstàncies específiques en què els centres duen a terme la seva tasca, i aconseguir que els pares s’impliquin en l’educació dels fills no és possible sense els professors, ja que aquests són un dels factors essencials de la qualitat de l’educació, tal com es reconeix en la normativa educativa.

Entre les funcions dels professors destaquen les de programar i ensenyar la matèria; avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes i els processos d’ensenyament; dirigir i orientar el procés educatiu i d’aprenentatge dels alumnes i donar-hi suport; informar les famílies, etc.

Participació de les famílies

Les famílies són les primeres responsables de l’educació dels seus fills, segons la normativa educativa; per això, el sistema educatiu les ha de tenir en compte i ha de confiar en les seves decisions. La normativa també indica que les famílies han de col·laborar amb els seus fills en la feina quotidiana i s’hi han de comprometre.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Comunicació lingüística

— Adquisició i ús adequat del vocabulari artístic, imprescindible per definir conceptes relacionats amb els fonaments de l’art.

— Comprensió d’informació i de textos de caràcter artístic de cada vegada més complexos, a fi de poder distingir les qüestions importants de les secundàries.

— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús correcte de la sintaxi i el lèxic, per comentar documents tant escrits com visuals referents a una obra d’art i aconseguir dominar els recursos per a la comunicació interpersonal.

— Ús de la llengua com a eina d’aprenentatge, atesa la varietat de fonts a les quals es té accés per extreure informació global i específica i les fórmules que s’utilitzen (esquemes, mapes conceptuals, diagrames, comentaris de text).

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

— Utilització de diversos tipus de pensament lògic i espacial per explicar i descriure la realitat artística.

— Ús d’eines matemàtiques (proporcions) per analitzar i descriure una obra d’art.

— Reconeixement de les relacions entre l’art i les matemàtiques (art i geometria).

— Utilització del mètode científic en tasques en què es plantegen problemes, es formulen hipòtesis, se cerca informació i, finalment, es comproven els resultats.

Competència digital

— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.

— Ús habitual de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de feina individual i compartida per cercar, obtenir i processar la informació de forma crítica.

— Creació de continguts mitjançant les possibilitats que ofereix la informàtica (bases de dades, recursos multimèdia, Internet, etc.).

— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne (plataforma Moodle, aula virtual, blogs, etc.).

— Coneixement de les limitacions i els riscs (accessibilitat i acceptabilitat) de les fonts informàtiques i respecte dels principis ètics a l’hora d’emprar-les.

— Motivació per aprendre a usar les tecnologies i millorar-ne l’ús.

Aprendre a aprendre

— Coneixement dels processos mentals de l’aprenentatge partint del que se sap i planificació del propi aprenentatge a través de la gestió eficaç del temps i de la informació.

— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar la pròpia feina i avaluar els resultats obtinguts.

— Ús de la motivació i la curiositat per aprendre a fi d’aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge.

Competències socials i cíviques

— Coneixement, valoració i respecte de les principals manifestacions artístiques i culturals del passat i del present que constitueixen el patrimoni de les societats.

— Reconeixement de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans, etc.) en la interpretació d’obres d’art de diferents èpoques i societats.

— Organització de debats de contingut artístic, en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

— Elaboració de projectes relacionats amb els fonaments de l’art prenent decisions i assumint responsabilitats de manera autònoma.

— Utilització de debats i treballs, tant individuals com en grup, per saber comunicar-se i negociar de manera argumentada.

Consciència i expressions culturals

— Coneixement i valoració del fet artístic i dels diferents estils i gèneres artístics, tant històrics com actuals.

— Demostració de sensibilitat cap a l’expressió creativa d’idees, experiències i emocions a través de les arts plàstiques.

— Identificació dels elements expressius bàsics i dels materials, suports, eines i tècniques d’expressió.

— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.

— Gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals i demostració d’interès i respecte per aquestes.

Objectius específics

L’ensenyament dels fonaments de l’art tant al primer curs del batxillerat com al segon té els objectius següents:

1. Comprendre i valorar els principals canvis en la concepció de l’art i l’evolució de les funcions d’aquest al llarg de la història emprant procediments i conceptes adequats i desenvolupar actituds de sensibilitat i valoració.

2. Conèixer i explicar l’obra d’art globalment com a exponent de la creativitat humana, susceptible de ser gaudida per si mateixa i de ser valorada com a document testimonial d’una època i d’una cultura.

3. Utilitzar un mètode d’anàlisi que permeti conèixer amb rigor les obres d’art i desenvolupar, alhora, la sensibilitat i la imaginació.

4. Comprendre el llenguatge artístic de les diferents arts visuals i adquirir una terminologia específica que, al seu torn, permeti desenvolupar la sensibilitat i la creativitat.

5. Reconèixer i diferenciar les manifestacions artístiques més destacades dels principals estils de l’art occidental, situar-les en el temps i l’espai i valorar-ne la pervivència en etapes posteriors.

6. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuir de forma activa a conservar-lo com a font de riquesa i com a llegat que s’ha de transmetre a les generacions futures i rebutjar els comportaments que el deterioren o el fan desaparèixer.

7. Contribuir a la formació del gust personal, la capacitat de gaudi estètic i el sentit crític i aprendre a expressar sentiments i idees pròpies davant la contemplació de les creacions artístiques, a respectar la diversitat de percepcions davant l’obra d’art i a superar estereotips i prejudicis.

8. Analitzar autors, obres i temes d’estils particularment rellevants en la producció artística de l’àmbit de les Illes Balears.

9. Dur a terme activitats de documentació i indagació en les quals s’analitzin, es contrastin i s’interpretin informacions diverses sobre aspectes de la història de l’art, a fi de comprendre la varietat de les manifestacions artístiques al llarg del temps.

10. Prendre consciència de la significació especial que té el patrimoni històric i artístic com a manifestació de la memòria col·lectiva i com a expressió de la identitat pròpia i genuïna de les Illes Balears.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Fonaments de l’art I

BLOC 1. ELS ORÍGENS DE LES IMATGES ARTÍSTIQUES

Continguts

Art rupestre: pintura i escultura. Representació simbòlica.

Les construccions megalítiques. Stonehenge, mite i realitat.

Cultura talaiòtica balear.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar la temàtica de l’escultura i la pintura rupestres.

1.1. Identifica les imatges rupestres i les relacions que mantenen amb les imatges tribals o ètniques existents al món.

2. Debatre sobre les possibles explicacions simbòliques de les imatges rupestres.

2.1. Relaciona les imatges amb un possible significat iconològic.

3. Reconèixer les característiques principals de la pintura rupestre.

3.1. Compara les imatges prehistòriques amb les imatges de grups ètnics de l’actualitat i estableix possibles paral·lelismes.

3.2. Relaciona la iconografia rupestre amb composicions d’artistes actuals.

4. Explicar les característiques tècniques de la pintura rupestre a partir d’exemples rellevants existents a la península Ibèrica.

4.1. Analitza, a partir de fonts historiogràfiques, la tècnica de l’art rupestre i la possibilitat d’emprar-la actualment.

5. Analitzar Stonehenge i les tasques de recreació duites a terme al segle XX en aquest monument. Reconèixer les característiques principals de la cultura talaiòtica balear.

5.1. Analitza Stonehenge i l’autenticitat simbòlica i històrica d’aquest monument.

BLOC 2. LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE, MESOPOTÀMIA I PÈRSIA I LA XINA

Continguts

Egipte.

Cultura sedentària i agrícola, arquitectura i obra civil.

Culte als morts, immortalitat i resurrecció. El mite d’Isis.

L’idealisme en la representació. Faraó-déu.

Esquematització narrativa: la pintura.

Rigidesa narrativa i rigidesa política.

Pintura encàustica.

Idealisme i naturalisme: escultura.

Mobiliari i objectes sumptuaris.

Mesopotàmia i Pèrsia.

Fets artístics rellevants: restes arqueològiques.

La Xina: escultura de terracota.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar l’art egipci en relació amb altres cultures diferents.

1.1. Reconeix les imatges de les restes arqueològiques rellevants i la ubicació d’aquestes dins la cultura corresponent.

2. Analitzar la possible relació entre la forma de vida i l’art egipci.

2.1. Relaciona el tipus de vida sedentari amb l’apogeu de l’arquitectura i de les obres públiques.

2.2. Infereix la relació entre l’escultura oficial i el seu patrocinador i l’associa al tipus d’imatge que s’ha de representar.

2.3. Estableix una relació causa-forma entre l’estructura política i la plasmació plàstica que se’n fa.

3. Explicar la iconologia egípcia i relacionar la imatge amb el poder polític.

3.1. Analitza el culte a Isis i la possible relació d’aquest culte amb la religió judeocristiana.

4. Identificar la tècnica narrativa de les pintures egípcies.

4.1. Explica l’organització narrativa de les pintures egípcies.

5. Comparar les diferents peces escultòriques i la finalitat que tenen: pedra, fusta, objectes sumptuaris, sarcòfags, etc.

5.1. Analitza les peces escultòriques egípcies.

6. Experimentar la tècnica de la pintura encàustica.

6.1. Aplica la tècnica de la pintura encàustica a un treball concret.

7. Reconèixer la tipologia de les cultures egípcia i xinesa i de les enclavades a l’Orient Mitjà.

7.1. Compara la cronologia i la iconografia de les cultures persa, egípcia i xinesa.

8. Reconèixer les escultures de terracota dels guerrers de Xian, del mausoleu del primer emperador qin.

8.1. Identifica la concepció formal de les escultures del mausoleu enfront d’altres obres arqueològiques.

9. Relacionar les claus polítiques i les artístiques dels guerrers de Xian.

9.1. Relaciona la creació del mausoleu del primer emperador qin amb la història de la Xina i en destaca la transcendència política i social.

10. Relacionar la tècnica de l’escultura de terracota amb usos actuals similars.

10.1. Reconeix i explica la tècnica de la terracota.

11. Analitzar, en les cultures antigues, la diferència entre imatges idealistes i naturalistes i la relació que hi pot haver amb la finalitat de la peça.

11.1. Descriu les diferències entre l’escultura idealista i l’escultura naturalista.

BLOC 3. L’ORIGEN D’EUROPA. GRÈCIA

Continguts

Grècia: entre Egipte i Pèrsia.

Política i art: el Partenó.

Arquitectura grega. Elements constitutius.

Religió i art. Fídies.

Apologia del cos humà. Força i sensualitat.

Evolució de la forma des del hieratisme egipci: art arcaic, clàssic i hel·lenístic.

Art hel·lenístic: naturalisme i expressivitat, emoció i tensió dramàtica.

Ceràmica grega: iconologia, recursos ornamentals. Tècniques: negre sobre vermell. Andòcides. Vermell sobre negre.

Objectes de la cultura grega: figures, eines, joies.

El teatre grec: arquitectura, temes i recursos iconogràfics.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar comparativament l’art arcaic grec i l’art egipci fronterer.

1.1. Relaciona el naixement de la cultura grega amb la influència de les cultures d’Egipte i Pèrsia.

2. Identificar l’arquitectura grega. Orígens formals i socials.

2.1. Identifica els elements essencials de l’arquitectura grega.

3. Explicar convenientment les parts essencials de l’arquitectura grega.

3.1. Comenta les diferències entre les tres èpoques essencials de l’art escultòric grec.

4. Diferenciar les etapes de l’art grec a partir de les peculiaritats de cada etapa reflectides en una creació determinada.

4.1. Descriu les diferències entre els tres ordres clàssics: dòric, jònic i corinti.

5. Relacionar l’art grec amb altres cultures o aplicacions posteriors.

5.1. Analitza la simbologia de les deïtats gregues.

5.2. Descriu la relació entre les escultures grega, romana, renaixentista i neoclàssica.

6. Descriure la tècnica de la ceràmica grega.

6.1. Compara l’evolució cronològica de la ceràmica grega.

7. Identificar la tipologia de la joieria grega en relació amb altres cultures.

7.1. Compara restes arqueològiques de joies i objectes de les diferents cultures coetànies de la cultura grega.

8. Valorar el teatre grec i la influència que ha exercit en el teatre posterior.

8.1. Descriu les característiques del teatre grec i la influència que ha exercit en el teatre actual.

BLOC 4. L’IMPERI OCCIDENTAL: ROMA

Continguts

Roma, la gran cultura mediterrània.

L’art etrusc. Elements identificadors.

L’estructura política romana i la relació que manté amb l’art.

Classicisme i idealització a les escultures i els busts d’emperadors.

L’obra civil romana. Arquitectura. Basílica. Obres públiques.

La pintura romana. Tècnica del fresc.

Literatura i teatre romans.

Arts aplicades: mobiliari, objectes i indumentària.

El llegat romà a Hispània.

Pol·lèntia.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar la importància de la cultura romana a la Mediterrània i la seva transcendència històrica posterior. Illes Balears: Pol·lèntia.

1.1. Relaciona el naixement de la cultura romana amb la influència grega.

1.2. Situa al mapa de la Mediterrània les cultures grega, romana i fenícia.

2. Explicar la importància del llatí com a llengua comuna europea i la transcendència que té en l’art.

2.1. Relaciona l’expansió política i artística romana amb l’ús del llatí i el dret romà.

3. Identificar les obres arquitectòniques de la cultura romana a partir de la identificació visual dels seus elements principals.

3.1. Identifica els elements arquitectònics essencials de la cultura romana.

4. Relacionar la basílica romana amb les esglésies cristianes posteriors i analitzar les plantes de diferents edificis.

4.1. Compara les basíliques de l’Imperi romà amb les esglésies construïdes posteriorment.

5. Valorar la importància tècnica dels edificis romans.

5.1. Relaciona el Panteó d’Agripa amb la basílica de Sant Pere del Vaticà.

6. Analitzar la tècnica de la pintura al fresc i del mosaic.

6.1. Descriu les tècniques del mosaic i de la pintura al fresc.

7. Relacionar el teatre romà i el teatre grec.

7.1. Relaciona el teatre actual amb els teatres grec i romà.

8. Comparar les arts aplicades de la cultura romana amb les d’altres moments i cultures diferents.

8.1. Relaciona la història de Pompeia i Herculà i la influència que han exercit en l’art europeu posterior.

8.2. Comenta la indumentària romana i com s’ha aplicat en la història de l’art posterior.

BLOC 5. L’ART VISIGÒTIC I HISPANOMUSULMÀ

Continguts

Final de l’Imperi romà d’occident. L’arrianisme.

Arquitectura: pèrdua de la tècnica arquitectònica romana.

L’art preromànic asturià.

L’escultura: relleus als capitells.

Tècniques. Motius iconogràfics.

Art dels pobles del nord d’Europa. Normands.

Els còdexs miniats. La il·lustració en pergamí. Tècniques. Iconografia medieval. Pergamins i còdexs.

Joieria visigòtica.

L’art àrab a la península Ibèrica. L’islamisme. L’arc de ferradura. Art mossàrab.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Identificar les claus expressives de l’art visigòtic.

1.1. Identifica els principals monuments del preromànic espanyol.

1.2. Compara l’escultura romana i la visigòtica.

2. Relacionar la situació social i l’art aplicat.

2.1. Reconeix les claus polítiques que provoquen la decadència de l’Imperi romà.

2.2. Relaciona el final de l’Imperi romà amb la disgregació artística europea.

2.3. Compara la pintura visigòtica amb la romana anterior.

3. Analitzar les característiques principals dels temples visigòtics.

3.1. Identifica les principals característiques dels temples visigòtics a partir de fonts historiogràfiques d’exemples representatius.

4. Diferenciar l’art cristià i l’àrab a la península Ibèrica.

4.1. Relaciona l’arc de ferradura amb l’ús que se’n fa en l’art àrab de la península Ibèrica.

5. Analitzar la tècnica de l’enteixinat de les cobertes de fusta a les esglésies espanyoles.

5.1. Reconeix les principals característiques dels enteixinats de fusta en exemples representatius.

6. Descriure la tècnica de la pintura i l’escriptura sobre pergamí. Motius iconogràfics.

6.1. Analitza el llibre de l’Apocalipsi i com s’aplica a l’art de tots els temps.

6.2. Reconeix la tècnica de la pintura i l’escriptura sobre pergamí.

6.3. Identifica i explica les característiques de la iconografia medieval a partir de còdexs i pergamins representatius.

7. Explicar la tècnica de fabricació de la joieria visigòtica. La tècnica de l’alveolat i l’aplicació posterior d’aquesta tècnica.

7.1. Explica la tècnica de la joieria visigòtica a partir de fonts historiogràfiques que reflecteixen peces representatives.

8. Identificar les claus expressives de l’art del nord d’Europa, tant a Espanya com a la resta del continent.

8.1. Identifica l’art dels pobles del nord d’Europa i elements similars localitzats a Espanya.

BLOC 6. EL ROMÀNIC, ART EUROPEU

Continguts

Creació i difusió del romànic. L’orde benedictí i sant Bernat de Claravall.

El mil·lenarisme i la influència que exerceix en l’art.

El simbolisme romànic. La llum. Màndorla. Pantocràtor. Jerarquització.

L’esquematització en la representació figurativa. Pintura i escultura.

Arquitectura. Característiques. Edificis representatius.

Pintura romànica. Característiques iconològiques.

Escultura. Imatges religioses. Capitells. Pòrtics.

Indumentària, mobiliari i costums. Vida quotidiana.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar la relació entre l’orde benedictí i l’expansió de l’art romànic.

1.1. Relaciona l’obra dels frares benedictins i la internacionalització de l’art romànic.

1.2. Relaciona el Camí de Sant Jaume i la importància religiosa que té amb l’aplicació de l’art romànic.

2. Identificar els elements romànics a l’arquitectura, especialment als edificis religiosos.

2.1. Comenta l’evolució de l’art naturalista romà a l’art simbòlic romànic.

2.2. Reconeix les principals característiques de l’arquitectura romànica i identifica visualment els elements que la diferencien.

2.3. Descriu els elements romànics de les esglésies espanyoles més representatives i indica possibles elements que s’hi han afegit posteriorment.

3. Comentar el mite o la realitat de la teoria mil·lenarista de la fi del món.

3.1. Comenta la identificació entre l’època romànica i les teories mil·lenaristes de la fi del món sorgides durant el Romanticisme.

4. Relacionar la iconologia medieval i la plasmació gràfica d’aquesta iconologia.

4.1. Reconeix la importància de la llum en la iconografia de l’arquitectura romànica.

5. Explicar la finalitat iconogràfica de l’escultura religiosa i la forma conseqüent amb aquest objectiu.

5.1. Explica els elements formals de l’escultura romànica.

6. Comparar l’escultura i la pintura romàniques amb les creacions anteriors i posteriors.

6.1. Identifica la iconografia romànica.

7. Identificar els objectes i els elements característics de la vida quotidiana de l’edat mitjana, especialment la indumentària.