Logo Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears


Secció I. Disposicions generals

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
INSTITUT D'ESTUDIS BALEÀRICS

Núm. 6960
Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 14 d’abril de 2014 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari i s’estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC)

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en l’article 4 atribueix a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, el caràcter d’idioma oficial. Igualment, en l’article 35 reconeix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva per ensenyar la llengua catalana i disposa que la normalització lingüística ha de ser un objectiu dels poders públics. Finalment, l’article 36 regula, en l’apartat primer, que en matèria d’ensenyament no universitari correspon a la Comunitat Autònoma la formació i el perfeccionament del personal docent.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, dedica el títol II a l’ensenyament. En l’article 17 proclama l’oficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a tots els nivells educatius i en l’apartat 3 de l’article 23 estableix que els professors que no tenguin un coneixement suficient de la llengua catalana seran capacitats progressivament per mitjà dels corresponents cursos de reciclatge. L’article 39 de la mateixa Llei preveu que el Govern de la Comunitat Autònoma assumirà la planificació, organització, coordinació i supervisió del procés de normalització de la llengua catalana.

Seguint aquests preceptes, el Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret 74/1986, de 28 d’agost, regulador de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes als centres docents no universitaris de les Balears, el qual, en l’article 8, encomanava a la Conselleria d’Educació i Cultura la tasca de fixar —a banda de la titulació general, establerta pel Ministeri d’Educació i Ciència— els requisits específics que havien de complir els professors que impartien l’ensenyament no universitari i, en concret, li adjudicava l’obligació d’establir un sistema de cursos de perfeccionament i reciclatge. La disposició final primera del Decret esmentat facultava el conseller perquè dictàs les disposicions oportunes per desplegar i aplicar la norma.

La Conselleria d’Educació i Cultura va assumir el mandat rebut i el va concretar mitjançant la promulgació de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de dia 29 de setembre de 1986 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge del professorat i es fixen les titulacions que cal tenir per tal de realitzar l’ensenyament de i en llengua catalana. Alhora, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears es va fer càrrec des de l’inici de la gestió acadèmica dels cursos, atès que la Universitat és la institució oficial consultiva en matèria de llengua catalana i ofereix, en els plans d’estudis, la formació lingüística inicial als mestres i professors que s’hi formen.

Posteriorment, el Pla de Reciclatge es va modificar mitjançant l’Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports de dia 27 de novembre de 1989 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat i es fixen les titulacions que cal tenir per tal de realitzar l’ensenyament de i en llengua catalana. La Conselleria actuava amb la convicció que els cursos de reciclatge i perfeccionament dels professors s’havien d’ajustar a les noves necessitats i, encara que presentassin una estructura unitària, havien de tenir prou flexibilitat i agilitat per resoldre amb realisme les noves situacions que es poguessin presentar.

Amb els anys, el Pla de Reciclatge i Perfeccionament va demostrar la seva bondat pedagògica i didàctica i alhora les mancances que tenia. Per afrontar aquesta realitat, i per acomodar el Pla a la reforma educativa, es va fer necessària una regulació renovada dels cursos de reciclatge, que adaptàs el Pla a l’estructura del sistema educatiu i a la preparació més idònia dels professionals docents que en la formació universitària no havien fet estudis de llengua i cultura de les Illes Balears.

Així doncs, el conseller de Cultura, Educació i Esports va dictar l’Ordre de 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquesta Ordre va ser parcialment modificada per l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de novembre de 2000 de modificació de determinats aspectes de l’Ordre de 25 de març de 1996 i d’adopció de mesures singulars extraordinàries per a l’homologació de titulacions per impartir classes en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i posteriorment per l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 20 d’agost de 2008 de modificació de determinats aspectes de l’Ordre de 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Així mateix, el Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, que va possibilitar la implantació progressiva de l’ensenyament en llengua catalana i va establir pautes específiques per a cada etapa educativa. Aquest Decret derogava el Decret 74/1986.

Aquest Decret es va desplegar mitjançant l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports de dia 12 de maig de 1998 per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquesta Ordre regula l’elaboració dels projectes lingüístics de centre i, per tant, els usos de la llengua catalana com a llengua d’ensenyament i de comunicació, i també els aspectes fonamentals per ensenyar les dues llengües oficials de la comunitat autònoma.

Posteriorment, el Govern va aprovar el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquest Decret regula les llengües vehiculars dels centres i preveu la introducció progressiva d’una llengua estrangera. Va ser modificat pel Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Finalment, pel que fa a les titulacions exigides als professors per impartir classes als centres docents no universitaris de les Illes Balears, podem esmentar l’Ordre de 17 de febrer de 2000 per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari, modificada el 16 de maig de 2000 per la Modificació de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 17 de febrer de 2000, publicada al BOIB núm. 23, de 22.02.2000, per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari, i corregida el 16 de maig de 2000 per la Correcció d’errades advertides a l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 17 de febrer de 2000, publicada al BOIB núm. 23, de 22.02.2000, per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari.

També podem fer referència a l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de novembre de 2000 per la qual es regulen les titulacions mínimes que ha de tenir el professorat dels centres docents privats (concertats o no) d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat per impartir les àrees i matèries relacionades amb la llengua catalana i literatura i al Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent, modificat pel Decret 169/2003, de 26 de setembre.

Tot i aquest desplegament normatiu, sembla necessari revisar l’Ordre de 25 de març de 1996, encara vigent, per adequar la formació lingüística i cultural dels mestres i professors dels centres docents no universitaris de les Illes Balears a les noves exigències d’un sistema educatiu que aquests darrers anys ha canviat de manera notable. En aquest sentit, cal indicar que, d’ençà de l’aprovació de l’Ordre de 25 de març de 1996, s’ha completat el procés de transferència de les competències educatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i s’ha modificat successivament la normativa bàsica estatal d’educació.

Convé destacar que la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) suposa un enriquiment dels recursos didàctics que els professors dels cursos de reciclatge no poden negligir i l’aparició de noves possibilitats formatives que poden facilitar l’adquisició dels coneixements lingüístics i culturals necessaris per impartir docència als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Cal tenir en compte també el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, creat a partir de la Declaració de Bolonya, pel que fa a la metodologia d’ensenyament universitari i a les titulacions sorgides del nou sistema.

Finalment, s’ha d’esmentar el Decret 20/2013, de 15 de juliol, del president de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta modificació atorga a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) la competència relativa a la  gestió dels cursos i de les proves lliures inclosos en el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i l’expedició dels certificats de notes i de capacitació inclosos en el Pla esmentat.

L’IEB és un consorci integrat per la Universitat de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca, el Consell Insular de Menorca, el Consell Insular d’Eivissa, el Consell Insular de Formentera i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el qual s’encarrega d’organitzar cursos de català i de convocar i administrar les proves per obtenir els diferents certificats de coneixements de llengua catalana, entre altres funcions.

Amb la modificació prevista en el Decret 20/2013, s’aconsegueix centralitzar la formació i l’avaluació de llengua catalana en un mateix organisme, se simplifica l’estructura administrativa i es facilita als ciutadans el procés d’obtenció dels certificats relacionats amb la llengua catalana.

Així mateix, tenint en compte que s’ha superat l’etapa inicial en què s’oferien cursos de llengua als professors que no tenien uns coneixements suficients de la llengua catalana, i atès que l’IEB és l’organisme encarregat d’organitzar tant cursos de català, com els exàmens per obtenir els certificats oficials de coneixements de llengua catalana, s’ha considerat més adient que el Pla de Formació Lingüística i Cultural inclogui només els cursos de formació especialitzada.

D’altra banda, amb l’assumpció de les competències per part de l’IEB, l’Administració redueix la seva despesa, perquè s’aplicaran tot un seguit de mesures d’estalvi mitjançant les quals la gestió dels cursos i les proves lliures tendrà un cost mínim, atès que s’autofinançaran en gran part.

Així doncs, amb aquesta nova Ordre es vol donar als cursos inclosos en el Pla de Formació Lingüística i Cultural un enfocament adaptat a la nova realitat. A més, es pretén obrir els cursos a la possibilitat d’aprofitar les TIC per satisfer les necessitats formatives dels alumnes i a l’adopció d’un enfocament teoricopràctic adreçat a millorar l’ús efectiu de la llengua catalana en l’ensenyament. Aquest plantejament curricular dels cursos de formació lingüística i cultural pretén connectar les dimensions lingüística i didàctica, fonamentant-se en les propostes i les tendències més actuals en l’ensenyament de llengües.

L’article 35 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix que la institució consultiva a què ha de recórrer l’IEB quan necessiti assessorament en l’aplicació d’aquesta Ordre és la Universitat de les Illes Balears.

Per tot això, en l’exercici de les facultats que m’atribueixen l’article 38.2.b de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears; la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; la disposició final primera del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i la disposició final primera del Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent, havent consultat el Consell Escolar i d’acord amb el Consell Consultiu, dict la següent

ORDRE

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Ordre és fixar les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, als centres docents no universitaris de les Illes Balears, tant públics com concertats i privats, i establir el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), que ha de permetre adquirir i actualitzar les habilitats lingüístiques necessàries tant per a l’ensenyament de la llengua catalana en determinats nivells educatius com per a l’ensenyament en llengua catalana de les àrees curriculars corresponents a l’ensenyament no universitari, als efectes de l’obtenció dels certificats corresponents.

Article 2

Competència

1.    L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) és l’encarregat de gestionar el Pla de Formació Lingüística i Cultural.

2.    L’IEB ha de lliurar els certificats de capacitació corresponents al Pla de Formació Lingüística i Cultural, d’acord amb l’acreditació acadèmica corresponent.

3.    L’IEB s’ha d’encarregar de gestionar la borsa de professors i examinadors dels cursos i les proves lliures de les assignatures dels diferents certificats. A aquest efecte, l’IEB convocarà una borsa de professors i examinadors mitjançant una resolució del president de l’IEB.

4.    El president de l’IEB ha de nomenar els tribunals avaluadors de les proves lliures incloses en el Pla de Formació Lingüística i Cultural.

Article 3

Certificats

S’estableixen els certificats següents:

a)        Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al primer cicle de l’educació infantil (CCI).

b)        Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle de l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP).

c)         Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS).

Article 4

Titulacions i certificats per poder impartir classes de llengua catalana i en llengua catalana

1.    Per fer classes en llengua catalana al primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) s’ha de tenir el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al primer cicle de l’educació infantil (CCI), en el cas dels tècnics superiors en educació infantil o amb titulacions equivalents acadèmicament o professionalment, o el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle de l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP) o un d’equivalent, en el cas dels diplomats en estudis de mestre, especialitat d’educació infantil, i els graduats en educació infantil.

2.    Per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana al segon cicle de l’educació infantil (3-6 anys), l’educació primària i l’educació d’adults (especialitat primària) s’ha de tenir el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle de l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP) o un d’equivalent.

Els llicenciats i graduats o amb altres titulacions que permeten exercir com a docent a l’educació secundària que fan docència a partir d’aquesta titulació a l’educació primària poden fer classes en català amb el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS) o un d’equivalent.

3.    Per fer classes en llengua catalana a l’educació secundària, la formació professional, l’educació de persones adultes (totes les especialitats excepte primària), l’ensenyament d’idiomes i els ensenyaments artístics no universitaris s’ha de tenir el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS) o un d’equivalent.

Els mestres que estiguin en possessió del Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP) també poden fer classes en català en els dos primers cursos d’ESO i impartir les especialitats de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge i programes de qualificació professional inicial (PQPI) als departaments d’orientació dels instituts d’educació secundària o a centres integrats de formació professional.

4.    Per fer classes de llengua catalana a l’educació secundària, l’educació d’adults i les escoles oficials d’idiomes s’ha de tenir el títol de llicenciat en filologia catalana o el de graduat en llengua i literatura catalanes, o qualsevol altra denominació o titulació que l’Administració educativa reconegui com a equivalent d’universitats de l’Estat espanyol.

També poden fer classes de llengua catalana en aquests nivells educatius els professors que hagin adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació del concurs oposició per a accés al cos de professors d’ensenyament secundari de l’especialitat de llengua i literatura catalanes.

Així mateix, també poden fer classes de llengua catalana fins al primer cicle d’ESO els mestres que han adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició i els que varen ser adscrits com a professors de llengua i literatura catalanes al primer cicle d’ESO i tenen el Diploma de mestre de català de les Illes Balears (expedit pel rector de la Universitat de Palma de Mallorca a proposta de la Comissió Mixta Ministeri d’Educació - Consell General Interinsular) o el Títol de professor de llengua catalana del Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana o del Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural.

Article 5

Pla d’estudis

1.    Per obtenir els certificats esmentats en l’article 3 d’aquesta Ordre s’estableix el pla d’estudis següent:

a)   Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al primer cicle de l’educació infantil (CCI):

-       Llengua i cultura popular

b)   Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP):

-       Medi social i cultural:

·      Geografia

·      Història i art

·      Literatura

-       Didàctica de la llengua catalana

c)    Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS):

-       Seminari de llenguatge específic o seminari de tractament de llengües en el currículum

2.    Els seminaris s’adrecen als professors o persones que tenguin la titulació necessària per exercir de professor d’ensenyament secundari, professor de formació professional, professor de música i arts escèniques, professor d’arts plàstiques i disseny, professor d’escoles oficials d’idiomes i mestre de taller d’arts plàstiques i disseny.

Els seminaris inclosos dins el Pla de Formació Lingüística i Cultural són els següents:

a)     Seminari de tractament de llengües en el currículum, adreçat als professors d’àrees lingüístiques de l’educació secundària i de l’educació d’adults i als de les escoles oficials d’idiomes.

b)     Seminari de llenguatge específic per a humanitats, adreçat als professors amb estudis de la branca d’arts i humanitats i de la branca de ciències socials.

c)      Seminari de llenguatge específic tecnicocientífic, adreçat als professors amb estudis de la branca de ciències, ciències de la salut o enginyeria i arquitectura.

d)     Seminari de llenguatge específic juridicoadministratiu, adreçat als professors amb estudis de la branca de ciències jurídiques.

3. Totes les assignatures previstes en aquest pla d’estudis s’han d’adequar als objectius, continguts i criteris d’avaluació que s’indiquen en l’annex d’aquesta Ordre.

Article 6

Equivalències

 

 1.    Les situacions següents garanteixen els coneixements compresos en el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle de l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP):

-       Tenir el títol de diplomat en estudis de mestre expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla d’estudis de 1990, el pla d’estudis de 1984 adaptat al de 1990 i el pla d’estudis de 1993.

-       Tenir el títol de diplomat en estudis de mestre expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla de 2002 sempre que hagin cursat i superat les assignatures següents:

a)      Assignatures per als estudis de mestre, especialitats d’educació primària, d’educació especial, educació física i educació musical

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

Història i didàctica de la literatura infantil i juvenil catalana

Gramàtica catalana i la seva didàctica

Sociolingüística

b)      Assignatures per als estudis de mestre, especialitat d’educació infantil

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

Desenvolupament d’habilitats lingüístiques i la seva didàctica I

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

Gramàtica catalana i la seva didàctica

Literatura infantil catalana

c)      Assignatures per als estudis de mestre, especialitat de llengua estrangera

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

Lingüística

Gramàtica catalana i la seva didàctica

Història i didàctica de la literatura infantil i juvenil catalana

-       Tenir el títol de graduat en educació infantil o en educació primària expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla d’estudis de 2009.

-       Ser mestre i haver adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició.

-       Tenir la llicenciatura de filologia catalana o el grau en llengua i literatura catalanes.

2.    Les situacions següents garanteixen els coneixements compresos en el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS):

-       Tenir la llicenciatura de filologia catalana o el grau en llengua i literatura catalanes.

-       Tenir el títol de Màster Universitari de Formació del Professorat expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla d’estudis de 2010.

-       Ser professor i haver obtingut l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició.

3.    També són equivalents les titulacions o els certificats que determina el Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent (BOIB núm. 114, de 22 de setembre), modificat pel Decret 169/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre).

4.    Les persones que acreditin trobar-se en qualsevol de les situacions descrites en aquest article estan en possessió del certificat de capacitació corresponent, sense necessitat de tramitar-ne l’equivalència.

Article 7

Certificats de capacitació anteriors

A efectes de docència, les equivalències entre els certificats establerts en aquesta Ordre i els certificats i les titulacions dels plans de reciclatge anteriors —Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana (Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports de dia 27 de novembre de 1989 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat i es fixen les titulacions que cal tenir per tal de realitzar l’ensenyament de i en llengua catalana; BOIB núm. 160, de 28 de desembre) i Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural (Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports de dia 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears; BOIB núm. 43, de 6 d’abril)— són les següents:

a)   Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al segon cicle de l’educació infantil i a l’educació primària (CCIP):

-       Certificat de capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

-       Diploma de capacitació per a l’ensenyament de la llengua catalana (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

-       Títol de professor de llengua catalana (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

b)   Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS):

-       Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana a l’educació secundària (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

-       Certificat d’aptitud docent (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

Article 8

Convalidacions

1.    La convalidació entre les assignatures del Pla de Formació Lingüística i Cultural i les dels plans de reciclatge anteriors —Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana i Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural— són les següents:

a)   Medi social i cultural

—   Geografia

Mòdul 1 de medi social i cultural (geografia) (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

Cultura I (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

—   Història i art

Mòdul 2 de medi social i cultural (història) (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

Cultura II (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

—   Literatura

Mòdul 3 de medi social i cultural (literatura) (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

Cultura III (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

b)   Didàctica de la llengua catalana

Metodologia general de l’ensenyament de la llengua catalana (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

Didàctica I (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

Didàctica II (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

c)    Seminaris

Seminari de llenguatge específic o seminari de tractament de llengües en el currículum (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural)

Seminari d’especialitat (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana)

2. La convalidació entre les assignatures del Pla de Formació Lingüística i Cultural i estudis de la Universitat de les Illes Balears són les següents:

–        Geografia

Títol de llicenciat en filosofia i lletres, divisió geografia, grau de geografia o equivalent de la Universitat de les Illes Balears.

–        Història i art

Títol de llicenciat en filosofia i lletres, història o història de l’art, grau d’història o història de l’art o equivalent de la Universitat de les Illes Balears.

–        Literatura

Títol de llicenciat en filologia catalana o grau de llengua i literatura catalanes de la Universitat de les Illes Balears.

–        Didàctica de la llengua

Títol de llicenciat en filosofia i lletres, divisió filosofia i ciències de l’educació, secció ciències de l’educació, grau de pedagogia o equivalent de la Universitat de les Illes Balears.

Article 9

Convocatòria dels cursos i les proves lliures

1.    Les assignatures necessàries per obtenir els certificats del Pla de Formació Lingüística i Cultural es poden fer a través de cursos oficials o de proves lliures.

2.    Correspon al president de l’IEB convocar els cursos i les proves lliures per obtenir els certificats del Pla de Formació Lingüística i Cultural. La convocatòria s’ha de fer sempre mitjançant una resolució que s’ha de publicar en el BOIB.

3.    Cada any s’ha de preveure, com a mínim, una convocatòria de cursos i de proves lliures de cadascuna de les assignatures.

4.    Les convocatòries han d’indicar:

a)      L’oferta formativa i de proves lliures.

b)      Les dates, els terminis i els llocs d’inscripció.

c)      L’import de la matrícula.

d)      La data i el lloc de publicació de les notes.

e)      Les hores lectives dels cursos i el mínim d’assistència als cursos exigit.

f)       La composició dels tribunals que han d’avaluar les proves lliures.

 

Article 10

Matriculació i requisits per formalitzar la matrícula

1.    Per matricular-se als cursos oficials o a les proves lliures de les assignatures incloses en el Pla de Formació Lingüística i Cultural s’ha d’acreditar un titulació que permeti exercir la docència als centres docents no universitaris.

2.    Les persones amb un títol obtingut a l’estranger han de presentar l’homologació corresponent.

3.    Cada persona només es pot matricular als cursos i a les proves lliures de les assignatures que permetin obtenir el certificat necessari d’acord amb l’article 3 d’aquesta Ordre.

4.    La persona interessada no es pot matricular als cursos i a les proves lliures en una mateixa convocatòria.

5.      Per matricular-se als cursos oficials o a les proves lliures de l’assignatura de llengua i cultura popular (CCI), els alumnes han d’acreditar el nivell B2 de coneixements de llengua catalana, sense perjudici del que estableix l’article 27.2b del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius.

6.    Per matricular-se als cursos oficials o a les proves lliures de les assignatures de geografia i d’història i art (CCIP), de literatura (CCIP), de didàctica de la llengua catalana (CCIP) i dels seminaris (CCS), els alumnes han d’acreditar el nivell C1 de coneixements de llengua catalana, sense perjudici del que estableix l’article 27.2b del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius.

7.      Els nivells de coneixements de llengua catalana es poden acreditar mitjançant el certificat corresponent expedit per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats o qualsevol altre que es consideri equivalent segons l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 21 de febrer de 2013 per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Cultura i Joventut o la normativa vigent aplicable.

8.    La persona interessada es pot matricular simultàniament a les assignatures següents:

a)   Geografia, història i art, literatura i didàctica de la llengua catalana del pla d’estudis del CCIP, sempre que es compleixin els requisits establerts en aquest article.

b)   Geografia, història i art, literatura i didàctica de la llengua catalana i un seminari de llenguatge específic, sempre que es compleixin els requisits establerts en aquest article.

 

Article 11

Taxes de matrícula

1. Per matricular-se als cursos oficials o a les proves lliures de les assignatures dels diferents certificats, els alumnes han de pagar les taxes previstes legalment.

2. L’Institut d’Estudis Baleàrics ha de dur a terme la gestió recaptatòria en període voluntari de la taxa per matrícula als cursos oficials o a les proves lliures de les assignatures dels diferents certificats.

Article 12

Tribunals avaluadors

1. Per a cada convocatòria, el president de l’IEB ha de nomenar un tribunal per a cada assignatura de la qual es convoquin proves.

2. Aquests tribunals han d’estar integrats, com a mínim, per un president, un secretari i tres vocals, amb els suplents corresponents.

3. Els membres dels tribunals han de ser persones que formin part de la borsa de professors i examinadors o, en casos excepcionals, persones competents en la matèria que s’avalua.

4. Sempre que sigui possible, es tindrà en compte el principi de representació equilibrada en la designació de les persones que han de formar part dels tribunals.

5. Per a la constitució dels tribunals i per poder actuar, hi han de ser presents, com a mínim, el president, el secretari i un vocal.

6. Les funcions dels tribunals són les següents:

a) Elaborar les proves.

b) Supervisar el desenvolupament de les proves.

c) Corregir les proves.

d) Revisar les proves dels examinands que ho sol·licitin.

e) Aprovar els resultats de les proves.

f) Fixar els continguts mínims que han de tenir els treballs que han de presentar els alumnes dels cursos oficials.

g) Aprovar les notes dels alumnes dels cursos oficials.

h) Informar sobre els recursos d’alçada que es presentin contra les decisions dels tribunals.

7. Contra les decisions dels tribunals es pot interposar un recurs d’alçada davant el president de l’IEB.

8. Els tribunals es regiran pel que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 13

Cursos de formació permanent i de suport

1. En el marc dels cursos del Pla de Formació Lingüística i Cultural es poden organitzar cursos de formació permanent de caràcter lingüístic, didàctic o cultural que tenguin com a finalitat completar l’oferta formativa i actualitzar coneixements en aspectes vinculats amb l’ensenyament. S’han d’adreçar preferentment als professors que ja tenen les titulacions exigides per fer ensenyament de llengua catalana i en llengua catalana.

2. Així mateix, es poden organitzar cursos de suport als alumnes que cursen les assignatures per obtenir els certificats oficials d’aquest pla formatiu.

Article 14

Expedició i registre de certificats

1.    Correspon al president de l’IEB expedir els certificats de capacitació inclosos en el Pla de Formació Lingüística i Cultural a les persones que hagin superat les assignatures que s’esmenten en el pla d’estudis que s’indica en l’article 5 d’aquesta Ordre. Aquests certificats han d’incorporar senyals d’autenticitat i s’han de numerar mitjançant sèries alfanumèriques.

2.    Correspon a l’IEB dur el Registre de certificats del Pla de Formació Lingüística i Cultural, que té caràcter administratiu, en el qual s’han d’inscriure les dades estrictament identificatives de les persones que els han obtingut i la identificació alfanumèrica dels certificats.

3.    Correspon a l’IEB emetre els certificats de notes de les assignatures incloses en el pla d’estudis del Pla de Formació Lingüística i Cultural.

Article 15

Emissió de certificats que acreditin l’expedició de certificats anteriors

1. Les persones interessades poden sol·licitar l’emissió d’un certificat que acrediti l’expedició d’un certificat anterior. Juntament amb la sol·licitud s’ha d’adjuntar l’acreditació del pagament de la taxa corresponent.

L’IEB ha de dur a terme la gestió recaptatòria dels ingressos de la taxa.

2. La sol·licitud amb la documentació exigida s’ha de presentar a qualsevol dels registres que té habilitats l’IEB. També es pot presentar de conformitat amb el que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3. L’òrgan competent per emetre aquesta certificació és el cap del Servei d’Avaluació i Ensenyament de l’IEB.

Disposició addicional primera

Actualització i aplicació d’assignatures i seminaris

Amb la finalitat de garantir l’actualització i la millor aplicació dels continguts, es pot modificar l’annex d’aquesta Ordre mitjançant una resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

Disposició addicional segona

Traspàs de l’aplicació informàtica

La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional traspassarà a l’IEB les aplicacions informàtiques emprades per gestionar els cursos i les proves lliures per obtenir els certificats del Pla de Formació Lingüística i Cultural en un termini no superior a un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre. L’IEB passarà a tenir la titularitat dels fitxers personals que contenen aquestes aplicacions informàtiques.

Disposició addicional tercera

Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana

En els casos no prevists en aquesta Ordre, s’ha de sol·licitar un informe a la Comissió Tècnica d’Assessorament de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, prevista en l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 8 de novembre de 2013 per la qual es modifica i regula la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana.

Així mateix, la Comissió és l’encarregada d’actualitzar els continguts de les assignatures i seminaris inclosos en el Pla de Formació Lingüística i Cultural.

Disposició transitòria primera

Professionals de l’educació infantil (0-3 anys)

Els tècnics superiors en educació infantil o amb titulacions equivalents acadèmicament o professionalment que fan feina al primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) tenen fins al 31 d’agost de 2016 per obtenir el Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació infantil (0-3 anys) (CCI).

Disposició transitòria segona

Alumnes del Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural

1. Els alumnes que en el moment de la publicació d’aquesta Ordre no hagin finalitzat els estudis del Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural tenen automàticament convalidades les assignatures aprovades d’acord amb l’article 8 d’aquesta Ordre.

Aquests alumnes han de finalitzar les assignatures pendents d’acord amb el pla d’estudis del FOLC i, per tant, accediran als nous certificats de capacitació. El termini per finalitzar les assignatures pendents acaba el dia 31 de desembre de 2015.

2. Els alumnes que en el moment de la publicació d’aquesta Ordre s’hagin matriculat a les assignatures del Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i no hagin acreditat el nivell de coneixements de llengua catalana corresponent d’acord amb l’article 10 d’aquesta Ordre, tenen fins al 31 de desembre de 2015 per acreditar-lo.

Disposició derogatòria única

Normes derogades

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Ordre i, expressament, les següents:

—   Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports de dia 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB, núm. 43, de 6 d’abril).

—   Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports de dia 27 de març de 1996 per la qual es fixen les assignatures dels cursos de reciclatge i de formació lingüística i cultural que haurà de fer el professorat que tenia més de cinquanta-cinc anys en el moment de la publicació de l’Ordre del 5 d’octubre de 1995 que regula aquests cursos.

—   Ordre de 17 de febrer de 2000 per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari.

—   Modificació de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 17 de febrer de 2000, publicada al BOIB núm. 23, de 22.02.2000, per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari.

—   Correcció d’errades advertides a l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 17 de febrer de 2000, publicada al BOIB núm. 23, de 22.02.2000, per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari.

—   Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de novembre de 2000 de modificació de determinats aspectes de l’Ordre de 25 de març de 1996 i d’adopció de mesures singulars extraordinàries per a l’homologació de titulacions per impartir classes en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 143, de 23 de novembre).

—   Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de novembre de 2000 per la qual es regulen les titulacions mínimes que ha de tenir el professorat dels centres docents privats (concertats o no) d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat per impartir les àrees i matèries relacionades amb la llengua catalana i literatura

—   Ordre del conseller d’Educació i Cultura de dia 30 de juliol de 2002, per la qual es regulen determinats requisits d’acreditació del coneixement de la llengua catalana per part dels mestres que hagin cursat els seus estudis a partir del curs 2002-2003, segons determinats plans d’estudis de mestre en les diverses especialitats de la Universitats de les Illes Balears.

—   Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 20 d’agost de 2008 de modificació de determinats aspectes de l’Ordre de 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 126, de 9 de setembre).

Disposició final primera

Import que han de percebre professors i examinadors

S’autoritza el Consell de Direcció de l’IEB a fixar l’import que han de percebre els professors dels cursos inclosos en el Pla de Formació Lingüística i Cultural.

Pel que fa a les indemnitzacions que han de percebre els examinadors de les proves lliures incloses en el Pla de Formació Lingüística i Cultural, s’han d’aplicar les indemnitzacions previstes en el Decret 54/2002, de 12 d’abril, pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, i en el Decret 87/2012, de 16 de novembre, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, segons la redacció que en fa d’ambdós decrets el Decret 25/2013, de 24 de maig.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 14 d’abril de 2014

 

La consellera d’Educació, Cultura i Universitats

Joana Maria Camps Bosch

Annex

Llengua i cultura popular (CCI)

Introducció

Aquesta assignatura s’ha dissenyat amb l’objectiu de formar el personal docent que treballa o ha de treballar al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys). La formació que ofereix l’assignatura està basada fonamentalment en l’adquisició d’eines i estratègies metodològiques que puguin apropar els infants a la llengua i la cultura de les Illes Balears de manera lúdica i adequada a les primeres edats.

L’acció educativa ha de possibilitar el desenvolupament afectiu i el creixement personal dels infants i, entre altres aspectes importants, el descobriment gradual de l’entorn immediat, físic i social, per poder gaudir de les manifestacions culturals més identificadores de les Illes Balears i respectar les d’altres llocs.

En aquesta etapa és imprescindible que els infants se sentin acollits i confiats; per això, cal acceptar-los íntegrament amb estima, conèixer-los i comprendre’ls des de l’afectivitat i assegurar les relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones properes (adultes i iguals).

D’acord amb l’article 5 dels principis metodològics i pedagògics del Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears, «Els continguts educatius s’han d’abordar per mitjà d’activitats globalitzades que tenguin interès i significat per als infants, que parteixin de les situacions quotidianes del centre i de l’entorn, que permetin incorporar les seves experiències i aprenentatges i que s’adeqüin a les seves característiques evolutives i als seus ritmes i estils d’aprenentatge». És per això que aquesta assignatura oferirà la possibilitat de conèixer i crear activitats que possibilitin el desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’infant a partir de recursos estretament vinculats a la nostra llengua i la nostra cultura.

Objectius

1.        Conèixer recursos lingüístics diversos que possibilitin el treball de la llengua catalana, amb especial atenció a les modalitats insulars d’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears:

a)        Les endevinalles

b)        Les onomatopeies

c)         Els embarbussaments

2.        Conèixer i/o crear cantarelles en llengua catalana per acompanyar el treball dels hàbits i rutines que ajudin l’infant a organitzar i autoregular la seva pròpia activitat:

a)        Hàbits (neteja, ordre, autonomia)

b)        Rutines

c)         Rituals d’atenció

3.        Conèixer cançonetes populars i petits poemes illencs que afavoreixin l’educació de la sensibilitat de l’infant i alhora l’acostin a les nostres tradicions:

a)        Jocs de mans amb cançoneta

b)        Jocs amb el cos

c)         Cançonetes amb gest

d)        Cançonetes per jugar

e)         La cançó de triar

4.        Descobrir les possibilitats del titella com a mediador i interlocutor en l’aprenentatge del català com una nova llengua:

a)        El titella amic

b)        El titella en els contes

5.        Desenvolupar la capacitat de narrar contes participatius amb els suports adequats a l’edat dels infants:

a)        Els llibres il·lustrats per a les primeres edats

b)        Suports visuals per a la narració participativa

c)         Els contes populars en llengua catalana

d)        Aproximació a les rondalles de les Illes Balears

Continguts

1.        Els recursos lingüístics per a les primeres edats:

a)        Les endevinalles

b)        Les onomatopeies

c)         Els embarbussaments

2.        Les cantarelles per a hàbits i rutines:

a)        Hàbits (neteja, ordre, autonomia)

b)        Rutines

c)         Rituals d’atenció

3.        Les cançonetes i els poemes de la tradició:

a)        Jocs de mans amb cançoneta

b)        Jocs amb el cos

c)         Cançonetes amb gest

d)        Cançonetes per jugar

e)         La cançó de triar

4.        El titella com a mediador i interlocutor en l’aprenentatge del català com una nova llengua.

5.        La narració de contes i rondalles de les Illes Balears amb els suports adequats a l’edat dels infants.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Medi social i cultural (CCIP)

Introducció

Les diferents assignatures de medi social i cultural s’han dissenyat pensant en destinataris que són mestres que desenvolupen o que han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació infantil o de primària.

La finalitat de les assignatures és, sobretot, desenvolupar estratègies per treballar adequadament a l’aula la geografia, la història i l’art de les Illes Balears, i la literatura catalana. Es pretén, alhora, trobar un equilibri profitós entre la diversitat de metodologies d’aproximació al fet geogràfic, històric o literari i la gestió pràctica docent. Així, els objectius i els continguts tracten tant de les particularitats geogràfiques de cada una de les illes, per tal d’analitzar i interpretar correctament la realitat del territori illenc, com de les particularitats del fet històric, per analitzar i explicar el present de la nostra societat, o les del fet literari, per analitzar i treballar amb diferents tipologies i gèneres discursius en llengua catalana.

Geografia

Objectius

1.        Conèixer les principals característiques de la geografia física de l’arxipèlag balear:

a)        Distingir les unitats orogràfiques i hidrogràfiques del territori de cada una de les illes.

b)        Identificar els principals trets climàtics i fenòmens meteorològics que afecten l’arxipèlag.

c)         Diferenciar els principals ecosistemes i les espècies vegetals que caracteritzen el paisatge natural de cada una de les illes.

2.        Conèixer de forma general els diversos trets de la població balear així com la seva distribució geogràfica:

a)        Conèixer la distribució geogràfica de la població a les Balears en l’àmbit insular i municipal i les pautes que ha seguit al llarg de la història.

b)        Analitzar la dinàmica natural i l’estructura per edat i sexe de la població, així com les tendències que aquests fenòmens han experimentat.

c)         Conèixer les principals causes i conseqüències de l’elevat grau de mobilitat que caracteritza la població actual, i també la seva evolució.

3.        Reconèixer les característiques del sistema urbà de cada una de les illes i els sistemes de transport que les cohesionen:

a)        Distingir els diversos models d’assentament que caracteritzen cada una de les illes.

b)        Analitzar les diferents tipologies de transport i la incidència en el territori fragmentat d’un arxipèlag.

4.        Identificar les diverses tipologies que caracteritzen l’activitat econòmica de l’arxipèlag:

a)        Valorar l’evolució i la situació actual de l’agricultura, la ramaderia i la pesca a les Balears.

b)        Comprendre la problemàtica i l’evolució de les activitats industrials.

c)        Conèixer la importància del sector terciari dins el conjunt de l’economia balear i les conseqüències socials i culturals del seu predomini.

5.        Desenvolupar la capacitat de planificar activitats didàctiques emprant recursos diversos per ajudar els alumnes a descobrir les característiques bàsiques del territori balear:

a)        Descobrir les possibilitats de la geografia per contribuir al desenvolupament d’una actitud de respecte pel medi ambient.

b)        Familiaritzar-se amb les eines de consulta de la geografia de les Illes Balears: cartografia, atles, itineraris, sistemes d’informació geogràfica, manuals, recursos en línia, etc.

Continguts

1.        Les unitats orogràfiques i hidrogràfiques del territori de les Illes Balears.

2.        El clima de les Illes Balears en el context de la Mediterrània.

3.        Els principals ecosistemes de l’arxipèlag.

4.        La població balear i la seva evolució:

a)        Dinàmica natural i estructura de la població.

b)        Mobilitat i migracions.

5.        Sistema urbà i transport:

a)        Models d’assentament de cada una de les illes.

b)        Tipologies de transport.

6.        El territori i les activitats econòmiques:

a)        Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca.

b)        L’activitat industrial.

c)         Sector terciari: turisme i serveis.

7.        Sobre geografia i ensenyament:

a)        L’ensenyament de la geografia de les Illes Balears. El disseny d’activitats a partir de recursos sobre el territori balear.

b)        Els recursos de geografia per consultar i per dissenyar activitats: cartografia, itineraris, sistemes d’informació geogràfica, manuals i recursos en línia aplicats a l’ensenyament de la geografia.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Història i art

Objectius

1.        Facilitar una aproximació a la història de les Illes Balears:

a)        Reconèixer la periodització bàsica i els factors contextuals que n’han afectat l’evolució.

b)        Destriar les manifestacions artístiques i arquitectòniques més importants al llarg de la història.

c)         Reconèixer algunes de les característiques principals de les obres més representatives de la historiografia balear.

2.      Explicitar les característiques principals de les diferents èpoques històriques de les Illes Balears, fent esment de l’economia, la societat, les institucions, l’art, la cultura i els esdeveniments essencials:

a)        Analitzar en cada una de les èpoques les relacions que es produeixen entre els fets polítics, els econòmics, els socials i els culturals.

b)        Conèixer i identificar les especificitats pròpies de cada una de les illes i assumir la complexitat dels processos de canvi que determinen l’evolució històrica de l’arxipèlag.

3.        Desenvolupar la capacitat de planificar activitats didàctiques emprant recursos diversos per ajudar els alumnes a descobrir les línies bàsiques de l’evolució històrica:

a)        Emprar els textos de la història de les Illes Balears com a recurs per elaborar activitats a l’aula que contribueixin a fomentar la convivència.

b)        Descobrir les possibilitats de la història per ajudar a interpretar la societat actual.

4.        Facilitar estratègies i criteris per seleccionar textos de la història de les Illes Balears i recursos per a la pràctica a l’aula:

a)        Familiaritzar-se amb les eines de consulta de la història de les Illes Balears: enciclopèdies, diccionaris, manuals, recursos en línia, etc.

b)        Identificar materials diversos sobre la història de les Illes Balears per a la pràctica a l’aula: tipus de publicacions, institucions, recursos en línia, etc.

Continguts

1.        Sobre la història de les Illes Balears:

a)        Periodització bàsica de la història de les Illes Balears: presentació de les principals èpoques de la història.

b)        Característiques principals de les diferents èpoques històriques de cada una de les illes de l’arxipèlag balear: economia, societat, institucions, art i cultura.

c)         Manifestacions artístiques i arquitectòniques al llarg de la història.

d)        Obres representatives de la historiografia balear.

2.        Sobre història de les Illes Balears i ensenyament:

a)        L’ensenyament de la història de les Illes Balears. El disseny d’activitats sobre textos històrics per treballar a l’aula.

b)        La història com a eina per interpretar la societat actual i fomentar la convivència.

c)         Recursos historiogràfics per consultar i per dissenyar activitats: enciclopèdies, diccionaris, manuals, itineraris i visites, i recursos en línia aplicats a l’ensenyament de la història.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Literatura

Objectius

1.        Aportar una aproximació a la literatura catalana a través d’una mostra significativa de textos:

a)        Adquirir una idea aproximada de la història de la literatura catalana. Reconèixer la periodització bàsica i els factors contextuals que n’han afectat l’evolució.

b)        Reconèixer algunes de les característiques principals de les obres més representatives de la tradició literària catalana.

2.      Explicitar les característiques principals de la poesia, de la narrativa i del teatre a partir d’obres representatives de la literatura catalana, especialment la feta a les Illes Balears, fent esment de la literatura infantil, juvenil i de tradició oral:

a)        Emprar les característiques principals i els coneixements sobre l’evolució dels gèneres literaris per aprofundir en la interpretació i la contextualització dels textos literaris catalans.

b)        Conèixer la diversitat de textos de la literatura catalana adients per treballar a l’aula, fent especial esment de les obres adaptades per a l’edat escolar, així com de la literatura infantil i juvenil i de la literatura de tradició.

3.        Desenvolupar la capacitat de planificar activitats didàctiques emprant textos literaris per ajudar els infants a descobrir les possibilitats expressives i imaginatives del llenguatge literari, per fomentar la lectura i contribuir als altres aprenentatges:

a)        Emprar els textos de la literatura catalana com a recurs per elaborar activitats a l’aula que contribueixin a fomentar les habilitats lingüístiques i que puguin servir d’espai d’aproximació a altres matèries.

b)        Reflexionar sobre les estratègies de dinamització de la lectura a l’aula i identificar les possibilitats de la literatura per contribuir a la descoberta de les capacitats expressives del llenguatge.

4.        Facilitar estratègies i criteris per seleccionar textos de literatura catalana i recursos per a la pràctica a l’aula:

a)   Familiaritzar-se amb les eines de consulta de la literatura catalana: enciclopèdies, diccionaris, manuals, recursos en línia, etc.

b)   Identificar materials diversos sobre literatura catalana per a la pràctica a l’aula: tipus de publicacions, institucions, recursos en línia, etc.

Continguts

1.        Sobre literatura catalana:

a)        Cronologia bàsica de la literatura catalana: presentació dels principals moviments de la història literària catalana. Autors i obres representatius en la tradició catalana. Orígens i desenvolupament de la literatura infantil i juvenil catalana. La literatura de tradició oral.

b)        Mirades transversals sobre el fet literari. La literatura catalana, la història i el medi social i cultural. La literatura catalana en relació amb altres literatures i altres disciplines artístiques.

2.        Sobre literatura catalana i ensenyament:

a)        L’ensenyament de la literatura catalana. L’educació literària i les habilitats lingüístiques. El disseny d’activitats sobre textos literaris per treballar a l’aula.

b)        Els recursos de literatura catalana per consultar i per dissenyar activitats: manuals i històries de la literatura; diccionaris de conceptes literaris, d’obres i d’autors; pàgines web i bases de dades sobre literatura catalana i aplicades a l’ensenyament de la literatura.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Didàctica de la llengua catalana (CCIP)

Introducció

El contingut d’aquesta assignatura s’ha dissenyat pensant en la tasca dels destinataris, mestres que desenvolupen o que han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació infantil o de primària.

És una finalitat del curs facilitar estratègies per utilitzar i ensenyar adequadament la llengua catalana a l’aula des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària. D’altra banda, es pretén analitzar la diversitat de situacions que es donen a les aules quant a la competència que tenen els alumnes de català i de les altres llengües curriculars, i cercar estratègies adequades.

L’ensenyament i l’aprenentatge de llengua afecten els altres aprenentatges. Per això, es revisarà la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques dels alumnes.

Així mateix, es valoraran els canvis significatius quant a la concepció que es té de la llengua i de la manera d’ensenyar-la, i les possibilitats d’un equilibri profitós entre les diverses metodologies a l’abast, sempre vinculades a la gestió de l’aula.

Objectius

1.        Revisar la importància de la competència comunicativa i lingüística en el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials dels alumnes de l’educació infantil i la primària:

a)        Valorar les propostes que puguin traslladar-se a la tasca docent per ensenyar la llengua amb un enfocament comunicatiu i textual.

b)        Cercar estratègies que afavoreixin l’aprenentatge reflexiu de la llengua.

c)         Comprendre el caràcter transversal i interdisciplinari de la llengua.

2.        Analitzar l’evolució del concepte de llengua i de la manera com ensenyar-la:

a)        Reconèixer els principals corrents lingüístics i les seves aportacions didàctiques.

b)        Identificar criteris metodològics derivats de les propostes textuals i comunicatives per aplicar-los a l’ensenyament de la llengua.

c)         Revisar el tractament de les habilitats lingüístiques en els enfocaments tradicionals, estructuralistes i comunicatius.

3.        Reconèixer la rellevància del desenvolupament de les habilitats lingüístiques per a un aprenentatge comunicatiu de la llengua:

a)        Facilitar estratègies per al tractament del llenguatge verbal oral i escrit en els textos usats a l’aula.

b)        Reflexionar sobre l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de la llengua oral.

c)         Reflexionar sobre l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de la llengua escrita.

d)        Reflexionar sobre la relació entre l’ús dels textos i la reflexió i l’aprenentatge gramatical, i cercar estratègies per facilitar l’aplicació d’aquests aprenentatges.

e)         Revisar la idea del text com a unitat de comunicació i el paper dels gèneres textuals, dels patrons discursius i de les propietats textuals.

f)          Valorar la importància de la coordinació de l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de la llengua catalana amb les altres llengües del currículum.

4.        Facilitar estratègies per atendre adequadament la diversitat existent a les aules quant al coneixement de la llengua catalana:

a)        Analitzar els aspectes rellevants de l’acolliment lingüístic i cultural dels centres educatius.

b)        Conèixer estratègies per facilitar l’aprenentatge de la llengua als alumnes incorporats recentment a les aules.

c)         Presentar criteris metodològics per ensenyar la llengua des d’un enfocament idoni per a l’aprenentatge de segones llengües.

5.        Revisar la importància de la gestió de les llengües als centres educatius:

a)        Valorar la rellevància del tractament integrat de les llengües com a part del projecte educatiu del centre.

b)        Conèixer les propostes del marc curricular referides a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, dels objectius a l’avaluació.

c)         Reconèixer la importància de la coordinació didàctica i metodològica explicitada en els documents pedagògics del centre.

d)        Reconèixer la importància de les aportacions de l’àrea de llengua a l’assoliment de les competències bàsiques.

6.        Valorar la incidència dels recursos i dels materials didàctics que s’utilitzen a l’aula per aprendre, ensenyar i avaluar la llengua d’acord amb l’enfocament comunicatiu:

a)        Facilitar estratègies per dissenyar i triar activitats i recursos perquè els alumnes treballin.

b)        Propiciar l’ús adequat de recursos audiovisuals i digitals per assolir les competències comunicatives necessàries per accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació.

c)         Identificar i tenir a l’abast els llibres de text i els recursos que s’avenguin amb l’enfocament d’ensenyament de la llengua previst.

7.        Reconèixer la rellevància de les propostes i directrius per aprendre, ensenyar i avaluar les llengües adreçades a tots els nivells educatius dels diferents estats de la Unió Europea:

a)        Reconèixer la importància de la descripció de les competències bàsiques.

b)        Valorar les directrius descrites en el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

c)         Conèixer les orientacions del portafolis europeu de llengües com a propostes per complementar les activitats d’aula.

Continguts

1.        La competència comunicativa.

2.        Enfocament comunicatiu i aprenentatge reflexiu de la llengua.

3.        Corrents lingüístics i aportacions didàctiques.

4.        El llenguatge verbal oral i escrit.

5.        Les habilitats lingüístiques: receptives, productives, interactives i de mediació.

6.        Coordinació de l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de la llengua catalana amb les altres llengües del currículum.

7.        El text com a unitat de comunicació. Els gèneres textuals, els patrons discursius i les propietats textuals.

8.        L’ús dels textos a l’aula. Reflexió i aprenentatge gramatical i estratègies per facilitar l’aplicació d’aquests aprenentatges.

9.        L’acolliment lingüístic i cultural per als alumnes d’incorporació tardana.

10.    Estratègies per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alumnes d’incorporació tardana.

11.    El tractament integrat de les llengües com a part del projecte educatiu del centre.

12.    Les propostes del marc curricular referides a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

13.    La coordinació didàctica i metodològica quant a l’ensenyament de llengües en els documents pedagògics del centre.

14.    Aportacions de l’àrea de llengua a l’assoliment de les competències bàsiques.

15.    Disseny i tria de materials i d’activitats per treballar a l’aula.

16.    Els recursos audiovisuals i digitals. Els processadors de textos. Els recursos en línia. Les wikis i els projectes cooperatius. Les webquestes. La creació del discurs i la interacció en les activitats interespacials.

17.    Les orientacions del Marc europeu comú de referència per a les llengües.

18.    Les propostes del portafolis europeu de llengües i el treball a l’aula.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Seminaris (CCS)

Introducció

Els diferents seminaris de llenguatge específic s’han dissenyat pensant en destinataris que desenvolupen o han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació secundària obligatòria o postobligatòria.

La finalitat de les assignatures és, sobretot, dotar els professors d’aquests nivells educatius de les eines per expressar-se, oralment i per escrit, amb adequació al registre científic, sigui en branques d’humanitats o en branques tecnicocientífiques o juridicoadministratives. Els textos d’especialitat comparteixen uns mateixos trets lingüístics i es caracteritzen per una alta proporció de termes especialitzats i l’ús de símbols. Així mateix, aquests textos presenten una sintaxi molt elaborada i unes convencions formals ben establertes.

Les assignatures també volen oferir als professors eines per resoldre dubtes, siguin terminològics, lingüístics o formals, que puguin tenir en el futur a l’hora d’elaborar el discurs adreçat als alumnes.

La llengua és l’instrument amb què raonam, formulam les teories científiques i classificam les idees i els conceptes. És a dir, la llengua és l’instrument que ens permet accedir als sabers científics. Però adquirir els sabers tecnicocientífics, humanístics o juridicoadministratius suposa també adquirir les maneres de comunicar aquests sabers. Per tant, és important que els professors d’aquestes àrees coneguin el llenguatge específic i els criteris i els recursos lingüístics i terminològics propis de les seves àrees, per aconseguir un ensenyament correcte en llengua catalana.

El seminari de tractament de llengües en el currículum pretén oferir estratègies didàctiques d’ensenyament-aprenentatge de les llengües, així com la normativa lingüística per elaborar i aplicar el projecte lingüístic de centre, a través de la Comissió de Normalització Lingüística i del coordinador d’aquesta Comissió, definits en el reglament orgànic del centre.

Seminari de llenguatge específic per a humanitats

Objectius

1.    Reconèixer la variació lingüística implícita en les llengües i els tipus de varietats, i conèixer els principals punts de la proposta d’estàndard de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment els que fan referència a les modalitats parlades a les Illes Balears.

2.      Analitzar les característiques dels llenguatges d’especialitat:

a.    Reconèixer els diferents tipus de llenguatge d’especialitat.

b.    Identificar les característiques dels llenguatges d’especialitat.

c.     Usar el llenguatge d’especialitat relacionat amb la formació acadèmica pròpia.

3.        Conèixer les característiques principals del llenguatge científic per a les humanitats en català.

4.        Prendre consciència de la necessitat de normalització terminològica en català.

5.        Assolir una visió general de la terminologia i del terme, i classificar diferents tipus de termes per la forma, per la funció i per la procedència.

6.        Reconèixer els principals recursos de les llengües per crear nous termes:

a.    Prendre consciència dels criteris internacionals de terminologia.

b.    Conèixer els principals formants grecs i llatins usats en la producció terminològica.

7.        Reflexionar sobre els processos de treball en terminologia i terminografia:

a.    Reconèixer les diferències principals entre obres lexicogràfiques i obres terminogràfiques.

b.    Conèixer els principals recursos lexicogràfics del català.

c.     Prendre consciència de les característiques principals de l’organització macroestructural de les obres terminogràfiques.

d.    Prendre consciència de les característiques principals de l’organització microestructural (articles) de les obres terminogràfiques.

e.     Conèixer els principis generals de la definició terminològica.

f.      Conèixer els processos de treball en terminologia i terminografia.

g.    Practicar l’ordenació alfabètica de termes.

8.        Conèixer els principals criteris d’adaptació neològica en català:

a.    Classificar els tipus de neologismes.

b.    Diferenciar manlleus i calcs lingüístics.

9.        Conèixer els principals recursos terminològics i neològics de la llengua catalana pel que fa al camp d’especialitat propi.

10.    Desenvolupar l’habilitat de produir textos tècnics i cientificohumanístics de l’especialitat pròpia, tant orals com escrits:

a.    Reconèixer les estratègies de producció textual.

b.    Saber utilitzar diferents recursos per produir textos escrits.

c.     Saber utilitzar diferents recursos de suport a la producció de textos orals.

d.    Reconèixer els diferents gèneres textuals de caràcter acadèmic.

e.     Reconèixer els bons i els mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació en el desenvolupament d’aquestes habilitats.

11.    Usar els recursos lingüístics a l’abast per resoldre dubtes en la redacció de textos especialitzats:

a.    Conèixer els criteris d’ús dels diferents tipus de lletra, de les abreviacions i de les majúscules i minúscules.

b.    Conèixer els criteris de citació bibliogràfica i d’elaboració de bibliografies.

c.     Conèixer els principals recursos a l’abast per resoldre dubtes gramaticals, d’estil o tipogràfics en el procés de redacció de textos acadèmics.

d.    Prendre consciència de la necessitat de ser curosos en l’elaboració de textos acadèmics adreçats als alumnes.

Continguts

1.      Llenguatge i llengua. La variació lingüística. La llengua estàndard. La proposta d’estàndard de l’Institut d’Estudis Catalans. Les modalitats de les Illes Balears i l’estàndard.

2.        Els llenguatges d’especialitat (tecnolectes): concepte, característiques i funcions. Tipus de llenguatges d’especialitat. Relació amb la llengua general i la llengua estàndard.

3.        El català d’humanitats com a llenguatge d’especialitat: característiques.

4.        Literatura científica catalana en humanitats: de la tradició llatina a l’actualitat a través de Ramon Llull.

5.        Lexicologia i terminologia. Funcions i necessitat de la terminologia.

6.        La terminologia i el terme: concepte i característiques. Tipus de termes. Diferències entre el lèxic comú i els termes.

7.        Els recursos per a la formació de termes. Criteris internacionals de formació de termes. Els formants grecollatins.

8.        La pràctica terminològica: la terminografia. Obres lexicogràfiques i terminogràfiques: tipus, macroestructura i microestructura. La representació dels conceptes: la definició. El treball terminològic: la recerca de termes, les fitxes terminològiques, l’ordenació alfabètica.

9.        La neologia. Formació de neologismes: neologismes de forma, neologismes de funció, neologismes semàntics. Els manlleus i els calcs lingüístics.

10.    La pràctica terminològica i neològica en català: el TERMCAT, el Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears. Altres centres de terminologia.

11.    La redacció i la preparació de textos científics orals i escrits. Tipus de textos científics. Preparació i documentació del treball científic. Criteris de redacció. Procés de producció textual. L’exposició oral (parlar en públic). Bons i mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació.

12.    La correcció de textos especialitzats: recursos. La correcció lingüística (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). La correcció ortològica. La correcció tipogràfica. La correcció estilística (tipus de lletra, abreviacions, majúscules i minúscules, citacions bibliogràfiques).

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Seminari de llenguatge específic tecnicocientífic

Objectius

1.      Reconèixer la variació lingüística implícita en les llengües i els tipus de varietats, i conèixer els principals punts de la proposta d’estàndard de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment els que fan referència a les modalitats parlades a les Illes Balears.

2.        Analitzar les característiques dels llenguatges d’especialitat:

a)        Reconèixer els diferents tipus de llenguatge d’especialitat.

b)        Identificar les característiques dels llenguatges d’especialitat.

c)         Usar el llenguatge d’especialitat relacionat amb la formació acadèmica pròpia.

3.        Conèixer les característiques principals del llenguatge tecnicocientífic en català.

4.        Prendre consciència de la necessitat de normalització terminològica en català.

5.        Assolir una visió general de la terminologia i del terme, i classificar diferents tipus de termes per la forma, per la funció i per la procedència.

6.        Reconèixer els principals recursos de les llengües per crear nous termes:

a)        Prendre consciència dels criteris internacionals de terminologia.

b)        Conèixer els principals formants grecs i llatins usats en la producció terminològica.

7.        Reflexionar sobre els processos de treball en terminologia i terminografia:

a)        Reconèixer les diferències principals entre obres lexicogràfiques i obres terminogràfiques.

b)        Conèixer els principals recursos lexicogràfics del català.

c)         Prendre consciència de les característiques principals de l’organització macroestructural de les obres terminogràfiques.

d)        Prendre consciència de les característiques principals de l’organització microestructural (articles) de les obres terminogràfiques.

e)         Conèixer els principis generals de la definició terminològica.

f)          Reflexionar sobre els processos de treball en terminologia i terminografia.

g)        Practicar l’ordenació alfabètica de termes.

8.        Conèixer els principals criteris d’adaptació neològica en català:

a)        Classificar els tipus de neologismes.

b)        Diferenciar manlleus i calcs lingüístics.

9.        Conèixer els principals recursos terminològics i neològics de la llengua catalana pel que fa al camp d’especialitat propi.

10.    Desenvolupar l’habilitat de produir textos tecnicocientífics de l’especialitat pròpia, tant orals com escrits:

a)        Reconèixer les estratègies de producció textual.

b)        Saber utilitzar diferents recursos per produir textos escrits.

c)         Saber utilitzar diferents recursos de suport a la producció de textos orals.

d)        Reconèixer els diferents gèneres textuals de caràcter acadèmic.

e)         Reconèixer els bons i els mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació en el desenvolupament d’aquestes habilitats.

11.    Usar els recursos lingüístics a l’abast per resoldre dubtes en la redacció de textos especialitzats:

a)        Conèixer els criteris d’ús dels diferents tipus de lletra, de les abreviacions i de les majúscules i minúscules.

b)        Conèixer els criteris de citació bibliogràfica i d’elaboració de bibliografies.

c)         Conèixer els principals recursos a l’abast per resoldre dubtes gramaticals, d’estil o tipogràfics en el procés de redacció de textos acadèmics.

d)        Prendre consciència de la necessitat de ser curosos en l’elaboració de textos acadèmics adreçats als alumnes.

Continguts

1.      Llenguatge i llengua. La variació lingüística. La llengua estàndard. La proposta d’estàndard de l’Institut d’Estudis Catalans. Les modalitats de les Illes Balears i l’estàndard.

2.        Els llenguatges d’especialitat (tecnolectes): concepte, característiques i funcions. Tipus de llenguatges d’especialitat. Relació amb la llengua general i la llengua estàndard.

3.        El català tecnicocientífic com a llenguatge d’especialitat: característiques.

4.        Lexicologia i terminologia. Funcions i necessitats de la terminologia.

5.        La terminologia i el terme: concepte i característiques. Tipus de termes. Diferències entre el lèxic comú i els termes.

6.        Els recursos per a la formació de termes. Criteris internacionals de formació de termes. Els formants grecollatins.

7.        La pràctica terminològica: la terminografia. Obres lexicogràfiques i terminogràfiques: tipus, macroestructura i microestructura. La representació dels conceptes: la definició. El treball terminològic: la recerca de termes, les fitxes terminològiques, l’ordenació alfabètica.

8.        La neologia. Formació de neologismes: neologismes de forma, neologismes de funció, neologismes semàntics. Els manlleus i els calcs lingüístics.

9.        La pràctica terminològica i neològica en català: el TERMCAT, el Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears. Altres centres de terminologia.

10.    La redacció i la preparació de textos científics orals i escrits. Tipus de textos científics. Preparació i documentació del treball científic. Criteris de redacció. Procés de producció textual. L’exposició oral (parlar en públic). Bons i mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11.    La correcció de textos especialitzats: recursos. La correcció lingüística (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). La correcció ortològica. La correcció tipogràfica. La correcció estilística (tipus de lletra, abreviacions, majúscules i minúscules, citacions bibliogràfiques).

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Seminari de llenguatge específic juridicoadministratiu

Objectius

1.        Conèixer el sistema de les llengües i la relació entre l’estàndard i les varietats.

2.        Identificar les característiques dels llenguatges d’especialitat i situar-los dins el sistema de les llengües.

3.        Reconèixer les característiques del llenguatge juridicoadministratiu.

4.        Tenir una idea general dels moviments de modernització del llenguatge juridicoadministratiu, específicament el Plain English Movement.

5.        Conèixer els criteris d’estil del llenguatge juridicoadministratiu actual i entendre’n la justificació.

6.        Assolir una visió sintètica de la història del llenguatge juridicoadministratiu català i prendre consciència de les dificultats en la recuperació del seu ús.

7.        Reconèixer alguns elements del llenguatge juridicoadministratiu català tradicional que s’han pogut aprofitar en fixar l’actual.

8.        Conèixer i aplicar les principals regles per redactar textos juridicoadministratius seguint els criteris d’estil actuals.

9.        Conèixer les diverses formes de tractament personal en els textos, com repercuteixen en l’estil i quina aplicació es fa en el llenguatge juridicoadministratiu català.

10.    Utilitzar correctament les convencions tipogràfiques habituals en el llenguatge juridicoadministratiu: les abreviacions, els tipus de lletra i les majúscules i minúscules.

11.    Distingir el concepte de paraula del de terme i el de lèxic del de terminologia.

12.    Conèixer succintament la història de la terminologia juridicoadministrativa catalana en relació amb les altres terminologies.

13.    Conèixer els organismes i els recursos terminològics.

14.    Detectar els calcs més habituals en la redacció juridicoadministrativa catalana.

15.    Conèixer les característiques i l’estructura dels documents administratius més habituals.

16.    Detectar i corregir errors gramaticals, d’estil, d’estructura i tipogràfics en documents administratius.

Continguts

1.        El llenguatge juridicoadministratiu dins el sistema de la llengua. Les varietats lingüístiques de les Illes Balears i la varietat comuna. El llenguatge juridicoadministratiu com a varietat funcional.

2.        La modernització del llenguatge juridicoadministratiu. Els moviments de modernització. Normes i convencions internacionals. Els criteris d’estil en la redacció juridicoadministrativa actual.

3.        Les etapes històriques del llenguatge juridicoadministratiu català. Repercussió terminològica de la tradició juridicoadministrativa catalana.

4.        Regles per aplicar els criteris d’estil actuals en la redacció juridicoadministrativa en català: precisió, comprensibilitat i no-discriminació per raó de sexe.

5.        Els tractaments personals i les formes protocol·làries en la documentació juridicoadministrativa.

6.        Convencions tipogràfiques importants en la redacció juridicoadministrativa: abreviacions, tipus de lletra i ús de majúscules i minúscules.

7.        La terminologia. Diferències entre el lèxic comú i els termes. La terminologia del llenguatge juridicoadministratiu català. Els organismes terminològics i del domini lingüístic català.

8.        Els mecanismes de formació de termes.

9.        Errors gramaticals i lèxics més habituals en la redacció juridicoadministrativa en català.

10.    Descripció, esquema i característiques més rellevants dels documents administratius més usuals: la sol·licitud, l’ofici, la carta, el certificat i l’acta de reunió.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.

Seminari de tractament de llengües en el currículum

Objectius

1.        Identificar els continguts de l’àrea i les habilitats per desenvolupar les diferents llengües del currículum.

2.        Analitzar els continguts específics i diferencials i les habilitats per desenvolupar cada una de les matèries lingüístiques.

3.        Establir una seqüenciació dels continguts comuns, específics i diferencials de cada matèria lingüística.

4.        Reflexionar sobre el tractament integrat de llengües en el currículum de secundària i batxillerat.

5.        Confeccionar criteris de tractament integrat de les diferents llengües, segons les especialitats dels professors.

6.        Comprendre i analitzar les diferents metodologies d’ensenyament-aprenentatge de llengües atenent el marc curricular.

7.        Comprendre i valorar la necessitat del treball conjunt i sistemàtic dels professors de les àrees de llengües en el tractament integrat de llengües i el que representa per elaborar el projecte educatiu de centre.

8.        Planificar i intervenir didàcticament des d’una concepció plurilingüe de l’aprenentatge.

9.        Elaborar una seqüència didàctica, tot tenint en compte els criteris i les pautes metodològiques treballats en el seminari.

10.    Treballar, en petit i en gran grup, les consideracions que afectin les àrees de llengües, tot valorant la importància del treball cooperatiu.

11.    Conèixer el marc legal referit a l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana vigent a la nostra comunitat.

Continguts

1.        Continguts específics i diferencials i habilitats per desenvolupar cada una de les matèries lingüístiques.

2.        Seqüenciació dels continguts comuns, específics i diferencials de cada matèria lingüística.

3.        El tractament integrat de les llengües en el currículum de secundària i batxillerat.

4.        Criteris de tractament de les diferents llengües, segons les especialitats dels professors.

5.        Metodologies d’ensenyament-aprenentatge de llengües.

6.        El projecte de tractament integrat de llengües en el marc del projecte educatiu del centre.

7.        La seqüència didàctica: estructura i desenvolupament.

8.        El treball en grup: aprenentatge cooperatiu.

9.        Normativa lingüística de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a)        Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b)        Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada un dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cada una de les parts.


Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 17 64 41 Adreça: Pl. de la Drassana, 4 - 07012 Palma