Logo Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears


Secció I. Disposicions generals

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

Núm. 2427
Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 31 de gener de 2013 per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial a les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

L’article 30 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en la redacció que li va donar la Llei orgànica 4/2011, d’11 de març, complementària de la Llei d’economia sostenible, estableix els programes de qualificació professional inicial. D’acord amb aquest, les administracions educatives poden regular les diferents modalitats dels programes, els seus destinataris, els centres autoritzats perquè els imparteixin i la resta d’aspectes que permeten dur-los a la pràctica.

A aquest efecte, a les Illes Balears es va dictar l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 24 de març de 2009 per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial a la comunitat autònoma de les Illes Balears, la qual ha quedat obsoleta perquè s’ha dictat nova normativa estatal que l’afecta.

D’acord amb el que preveu l’article 14 del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria, en la redacció que li dóna el Reial decret 1146/2011, de 29 de juliol, l’objectiu d’aquests programes és facilitar que tot l’alumnat assoleixi les competències professionals pròpies, com a mínim, d’una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també, afavorir la inserció sociolaboral i l’adquisició de les competències bàsiques per facilitar la seva continuïtat en l’educació postobligatòria.

En el mateix sentit, l’article 11 del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, estableix que els mòduls professionals tenen per objectiu que els alumnes assoleixin competències professionals pròpies de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals que permetin obtenir, com a mínim, un certificat de professionalitat de nivell 1, com també, afavorir la inserció laboral.

Així, de conformitat amb la regulació estatal, aquests programes tenen una doble vessant, per una part, formen part de l’etapa d’educació secundària obligatòria i, per altra, els mòduls professionals específics que en formen part són ensenyaments de formació professional del sistema educatiu.

Tot i que l’article 5 del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu ajorna l’aplicació de les disposicions establertes en el Reial decret 1147/2011 per al curs escolar 2014-2015, també preveu que les administracions educatives puguin avançar la implantació de les mesures que estimin oportunes en els cursos anteriors. Així, aquesta Ordre recull determinades mesures del Reial decret esmentat i permet la seva aplicació avançada en el territori de les Illes Balears.

La Llei 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, ordena un sistema integrat de formació professional, qualificacions i acreditació, per respondre amb eficàcia i transparència a les demandes socials i econòmiques a través de les diverses modalitats formatives. Com a instrument d’aquest sistema, crea el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, el qual possibilita la integració de les ofertes de formació professional i les adequa als requeriments del sistema productiu i promou la formació al llarg de la vida i la mobilitat dels treballadors.

El Reial decret 1128/2003 de 5 de setembre, modificat pel Reial decret 1416/2005 de 25 de novembre, regula el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. En els articles 2 i 3 se n’expliciten la naturalesa, la finalitat i les funcions, com a instrument que ordena les qualificacions i constitueix la base per elaborar l’oferta formativa susceptible de reconeixement i d’acreditació amb validesa en tot l’Estat. El Catàleg conté les qualificacions de nivell 1 que es poden assolir mitjançant els programes que es regulen en aquesta Ordre.

A les Illes Balears, la regulació que afecta els programes de qualificació professional inicial, pel que fa a la vessant d’educació secundària obligatòria, és el Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària a les Illes Balears. L’article 32 d’aquest Decret regula les bases de l’ordenació d’aquests programes i determina que correspon al conseller d’Educació, Cultura i Universitats dictar l’ordre per organitzar i regular aquests programes. Aquesta mateixa previsió es conté en l’article 19 del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 192, de 2 de juliol).

D’altra banda, la regulació que afecta els programes de qualificació professional inicial, pel que fa a la vessant d’ensenyaments de formació professional a les Illes Balears, és el Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears (BOIB núm. 177, de 29 de novembre).

Aquests programes destinats a l’alumnat que no hagi obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria comporten, a més de la possibilitat d’obtenir una qualificació professional de nivell 1, l’avantatge de poder accedir, directament, a un cicle formatiu de grau mitjà, si s’han superat els mòduls obligatoris, i la possibilitat d’obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, una vegada superats els mòduls de caràcter voluntari.

Els programes han de constituir un recurs orientador i formatiu que, a partir de nous marcs d’aprenentatge i atenent les característiques i el projecte personal de cada jove, li proporcioni els elements necessaris per iniciar el seu itinerari de transició al món laboral i a la formació permanent. A les Illes Balears es preveuen quatre modalitats: PQPI centres, que atén els joves que no han aconseguit el títol de graduat en educació secundària obligatòria; PQPI entitats, que permet fer part d’aquests programes en diferents entitats; PQPI específic, que atén les persones amb discapacitat intel·lectual i, finalment, PQPI adults, que és una novetat i pretén qualificar les persones adultes que no tenguin el títol de graduat en educació secundària obligatòria per facilitar la seva transició al món laboral gràcies a l’adquisició d’una qualificació professional de nivell 1.

Aquesta Ordre s’estructura en XII capítols, quatre disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. El capítol I conté les disposicions generals i el capítol II estableix l’organització dels ensenyaments. El capítol III regula l’oferta dels programes de qualificació professional inicial i, concretament, determina les modalitats de programes, indicades en el paràgraf anterior. El capítol IV ordena el procediment administratiu d’autorització per impartir aquests programes i altres aspectes relatius als centres docents i a les entitats que poden impartir aquests ensenyaments. El capítol V regula l’accés, l’admissió i la matrícula en aquests programes mentre que el capítol VI ordena la formació dels grups d’alumnes. El capítol VII conté les disposicions per a l’avaluació i la qualificació dels alumnes; el VIII, les convalidacions i exempcions; el IX, la promoció al segon nivell i la repetició de nivell i el capítol X, les acreditacions oficials que s’han de lliurar als alumnes que cursen totalment o parcialment aquests programes. El capítol XI conté les disposicions relatives als professors i a la pràctica docent, i el capítol XII, les relatives als alumnes. Finalment, les disposicions addicionals, la disposició derogatòria i les disposicions finals recullen preceptes d’índole variada, que no tenen cabuda al llarg de l’articulat de l’Ordre, però que recullen aspectes necessaris per a l’ordenació d’aquests ensenyaments.

Per tot això, a proposta de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, i fent ús de les facultats que m’atribueix la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, oït el Consell Escolar de les Illes Balears, d’acord amb el Consell Consultiu, dict la següent

ORDRE

 

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació de l’Ordre

Aquesta Ordre té per objecte regular els programes de qualificació professional inicial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquests programes es despleguen d’acord amb el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu; amb el Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears i amb el Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general del ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Article 2

Aspectes generals

  1. D’acord amb allò que es preveu en l’article 11 del Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears, els programes de qualificació professional inicial constitueixen una oferta formativa adreçada a alumnes susceptibles d’abandonar els estudis que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria i a les persones que no han obtingut el títol esmentat, ni tenen cap títol equivalent ni de nivell acadèmic superior a aquest títol.
  2. Cada programa permet assolir les competències professionals pròpies d’almenys una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. Així mateix, pot incloure totes o algunes unitats de competència d’una altra o d’altres qualificacions professionals de nivell 1.
  3. Els programes faciliten, a més, que les persones que els cursen puguin aconseguir assolir les competències bàsiques necessàries per facilitar la continuïtat en l’educació postobligatòria i, si n’és el cas, aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
  4. Els programes permeten assolir les competències professionals, personals i socials corresponents en el nivell que es preveu en l’Annex I del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu.

Article 3

Objectius

Els objectius dels programes de qualificació professional inicial són:

  1. Oferir la formació adient perquè els alumnes desenvolupin les capacitats i les destreses suficients per aconseguir les competències professionals pròpies d’almenys una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i tenguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria d’acord amb les seves possibilitats i expectatives personals.
  2. Orientar i formar els alumnes perquè coneguin el mercat laboral i puguin escometre la recerca activa d’ocupació, com també, perquè adquireixin actituds i hàbits de seguretat laboral i de respecte al medi ambient.
  3. Proporcionar una formació pràctica en l’empresa, regulada, avaluable i tutelada, que permeti aplicar i reforçar el que s’ha après en el programa, i familiaritzar-se amb la dinàmica del món laboral.
  4. Ensenyar els alumnes perquè aprenguin a aprendre de manera autònoma i en col·laboració amb altres persones i afavorir-los els hàbits i les actituds que promouen i faciliten el desenvolupament personal, l’aprenentatge al llarg de la vida i l’esperit emprenedor.
  5. Facilitar experiències positives i enriquidores de convivència i de feina perquè els alumnes es reconeguin a si mateixos com a persones valuoses i capaces de ser, conviure i treballar amb els altres, emprant criteris de qualitat i eficiència.
  6. Facilitar el desenvolupament de les competències bàsiques necessàries per facilitar que cursin amb èxit els estudis postobligatoris als quals poden accedir d’acord amb el que es preveu a la legislació vigent.
  7. Proporcionar als alumnes la possibilitat d’aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
  8. Connectar les necessitats i les finalitats del sistema educatiu i les del sector productiu.

 

Capítol II

Organització dels ensenyaments

 

Article 4

Durada i estructura dels programes

  1. Amb caràcter general, els programes de qualificació professional inicial tenen una durada màxima de 2.000 hores. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats pot autoritzar, excepcionalment, programes d’una durada diferent, per atendre els col·lectius que així ho requereixin.
  2. Els programes de qualificació professional inicial inclouen mòduls obligatoris i mòduls voluntaris.
  3. La impartició dels programes s’organitza en dos nivells:
    1. El primer nivell conté els mòduls obligatoris. En aquest nivell es cursen els mòduls professionals específics i els mòduls formatius de caràcter general. Amb caràcter general, aquest nivell té una durada d’un curs acadèmic excepte per a la modalitat PQPI específic per a la qual es pot autoritzar que el nivell duri dos cursos acadèmics.
    2. El segon nivell és de caràcter voluntari per als alumnes. En aquest nivell es cursen els mòduls voluntaris que condueixen a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Amb caràcter general, té una durada d’un curs acadèmic.
  4. Els mòduls professionals específics que s’imparteixen en el primer nivell del programa tenen per finalitat preparar l’alumnat perquè s’incorpori a la vida activa en el desenvolupament de llocs de treball que requereixin una qualificació professional bàsica i comprenen els continguts necessaris per adquirir les competències professionals corresponents al programa. Aquests mòduls inclouen:
    1. Mòduls referits a unitats de competència de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
    2. El mòdul Formació pràctica en empreses, que no té caràcter laboral i que té per finalitat complementar l’adquisició de competències professionals relacionades amb el programa en entorns reals de treball i completar els coneixements relatius al sistema de relacions sociolaborals de les empreses.
  5. Els mòduls formatius de caràcter general que s’imparteixen en el primer nivell del programa tenen per finalitat oferir a l’alumnat la possibilitat d’adquirir o de refermar els coneixements i les competències personals bàsiques, relacionades amb l’ensenyament obligatori que són necessaris per aconseguir la inserció social i laboral satisfactòria i, si n’és el cas, per continuar amb èxit els estudis, especialment els cicles formatius de formació professional de grau mitjà. S’organitzen al voltant dels àmbits de comunicació, social i cientificotecnològic. A les Illes Balears, els mòduls formatius de caràcter general són:
    1. Mòdul Comunicació
    2. Mòdul Llengua anglesa
    3. Mòdul Ciències socials
    4. Mòdul Cientificotecnològic
    5. Mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina
    6. Mòdul Tutoria
  6. Els mòduls Comunicació i Llengua anglesa pertanyen a l’àmbit de comunicació. El mòdul Ciències socials conforma l’àmbit social i el mòdul Cientificotecnològic conforma l’àmbit cientificotecnològic.
  7. El mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina té per finalitat dotar els alumnes dels recursos i de l’orientació necessària per a la recerca d’un lloc de treball i per a l’autoocupació al llarg de la vida, com també familiaritzar-los respecte del marc legal de les condicions de treball, de les relacions laborals i la prevenció de riscos dins l’àmbit professional del qual es tracti. La formació que estableix aquest mòdul professional capacita per dur a terme responsabilitats professionals equivalents a les que necessiten les activitats de nivell bàsic en prevenció de riscos laborals, establertes en el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
  8. El mòdul Tutoria ha de partir de l’acció tutorial implícita en tota activitat educativa i que es desenvolupa permanentment al llarg de tot el procés formatiu dels alumnes. Aquesta acció ha d’incloure activitats completes de grup, en l’horari establert, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament personal, especialment en aspectes com l’autoestima i la motivació; la cooperació i la integració social i l’aprenentatge d’habilitats socials i d’autocontrol, necessaris per afavorir l’ocupació de l’alumnat d’aquests programes, com l’autoformació i la formació permanent al llarg de tota la seva vida activa.
  9. Els mòduls voluntaris que s’imparteixen en el segon nivell del programa complementen la formació necessària per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. L’organització curricular, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació del segon nivell dels programes són els del nivell II dels ensenyaments d’educació secundària per a persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 5

Distribució horària dels programes que s’imparteixin en règim presencial

  1. Amb caràcter general, el primer nivell dels programes s’ha d’impartir en un horari setmanal de 30 hores lectives distribuïdes en jornades de sessió continuada o partida. Durant el curs, excepte en el període en què es realitza el mòdul Formació pràctica en empreses, les 30 hores setmanals es distribueixen de la forma següent:
    1. S’han de destinar 15 hores lectives setmanals per impartir els mòduls formatius de caràcter general. La distribució horària setmanal d’aquests mòduls, vàlida per quan el nivell del programa s’imparteixi en règim presencial, figura com a Annex 1 a aquesta Ordre.
    2. S’han de destinar 15 hores lectives setmanals, per impartir els mòduls professionals específics referits a unitats de competència de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. S’han d’impartir en blocs diaris d’una durada mínima de dos períodes lectius consecutius i un màxim de quatre, d’acord amb el disseny curricular que es dicti per a aquest tipus de mòduls.
  2. Els alumnes realitzen el mòdul Formació pràctica en empreses, amb caràcter general, durant les quatre darreres setmanes del curs lectiu. Aquest mòdul té una durada màxima de 160 hores distribuïdes a raó de 40 hores setmanals.
  3. El segon nivell dels programes s’ha d’impartir en un horari setmanal de 24 hores lectives distribuïdes d’acord amb el nivell II dels ensenyaments d’educació secundària per a persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. S’hi inclou una hora setmanal que es dedica a la tutoria del grup d’alumnes que cursen el programa. Es pot impartir en jornades de sessió continuada o amb horari partit.
  4. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional pot autoritzar altres distribucions horàries setmanals per als casos en què ho estimi adient ateses les característiques de l’alumnat que cursa el programa o del centre o de l’entitat que l’imparteix.

Article 6

Currículum

  1. Cada programa de qualificació professional inicial té una denominació. El disseny curricular de cadascun dels programes segueix les pautes que figuren a continuació.
  2. El currículum de cadascun dels mòduls formatius de caràcter general és el mateix per a qualsevol programa, qualsevol sigui la modalitat en què s’imparteix, i figura com a Annex 2 a aquesta Ordre.
  3. Cada programa conté un conjunt de mòduls professionals específics. El contingut de cadascun dels mòduls professionals específics que formen part d’un programa ha de ser el del mòdul professional que té la mateixa denominació en el certificat de professionalitat corresponent. Els aspectes relatius a les tecnologies de la informació i la comunicació s’han de tractar transversalment.
  4. L’organització curricular dels mòduls voluntaris dels programes és la del nivell II dels ensenyaments d’educació secundària per a persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  5. El disseny curricular de cadascun dels programes de qualificació professional inicial ha de contenir els elements següents:
    1. Les dades identificatives del programa: denominació i codi del programa i família professional a què pertany.
    2. La relació de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i les unitats de competència que s’inclouen en el programa. Hi ha de figurar, com a mínim, una qualificació professional de nivell 1 completa i, si n’és el cas, una altra o altres qualificacions professionals incompletes. Les realitzacions professionals i els criteris de realització de cada unitat de competència són les que figuren en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
    3. La competència general del programa.
    4. L’entorn professional del programa.
    5. La denominació i el codi dels mòduls professionals específics que conté cada programa i la unitat de competència que acredita cada mòdul.
    6. El desenvolupament curricular de cadascun dels mòduls professionals específics, amb indicació de la durada, els continguts, les capacitats i els criteris d’avaluació de cada mòdul formatiu. Si n’és el cas, també hi figura la distribució del mòdul en unitats formatives de durada inferior.
    7. El certificat de professionalitat que es pot obtenir en acabar el programa. Si, per dotar de major polivalència a aquesta formació, el programa conté mòduls que pertanyen a un altre o a altres certificats de professionalitat, s’hi ha d’establir a quin certificat o certificats pertanyen.
    8. La distribució horària setmanal dels mòduls professionals específics del programa, vàlida per quan s’imparteixi en règim presencial.
    9. Els requisits exigibles al professorat que ha d’impartir cada mòdul en centres docents sostinguts amb fons públics i en la resta de casos.
    10. Les orientacions sobre els espais, les instal·lacions i els equipaments recomanables per impartir el programa.

Article 7

Programes de qualificació professional inicial en règim d’oferta a distància

  1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per regular les condicions perquè els programes de qualificació professional inicial es puguin impartir en règim d’oferta a distància.
  2. Els ensenyaments a distància poden requerir l’assistència presencial dels alumnes per realitzar algunes activitats d’ensenyament i aprenentatge.

 

Capítol III

Oferta dels ensenyaments

 

Article 8

Modalitats

  1. A les Illes Balears es poden oferir les modalitats de programes de qualificació professional inicial següents:
    1. Programa de qualificació professional inicial per a centres (PQPI centres)
    2. Programa de qualificació professional inicial per a entitats (PQPI entitats)
    3. Programa de qualificació professional inicial específic (PQPI específic)
    4. Programa de qualificació professional inicial per a adults (PQPI adults).
  2. L’accés o la incorporació i l’admissió dels alumnes a cadascuna de les modalitats de programes esmentades es regula en el capítol V d’aquesta Ordre. També s’hi regula la matricula en cadascuna d’aquestes.

Article 9

Modalitat PQPI centres

  1. S’adreça a joves, més grans de 15 anys o que els compleixin dins l’any natural d’inici del programa, preferentment escolaritzats, que podrien continuar cursant l’educació secundària obligatòria o formant-se en els programes de diversificació curricular impartits en els centres educatius ordinaris, i per als quals es considera que un programa de qualificació professional inicial és la millor opció perquè aconsegueixin els objectius de l’educació secundària obligatòria.
  2. Com a màxim, els alumnes han de tenir 17 anys a l’inici del curs escolar en què comencin el programa o bé, els han de complir dins l’any natural d’inici del programa. Excepcionalment, el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional pot autoritzar la incorporació d’alumnes de 18 anys al primer nivell del programa quan quedin places vacants, hi hagi causes que ho justifiquin i la Inspecció Educativa hi estigui d’acord.
  3. L’article 14 d’aquesta Ordre estableix els centres docents que poden impartir aquesta modalitat de programa.

Article 10

Modalitat PQPI entitats

  1. S’adreça a joves, més grans de 16 anys o que els compleixin dins l’any natural d’inici del programa, que no disposin de les competències bàsiques necessàries per accedir al mercat laboral i vulguin assolir competències professionals pròpies d’almenys una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
  2. En aquesta modalitat només s’imparteix el primer nivell del programa.
  3. Com a màxim, els alumnes han de tenir 23 anys a l’inici del curs escolar en què comencin el programa, o bé els han de complir dins l’any natural d’inici del programa.
  4. Aquesta modalitat es pot impartir en les entitats que figuren en l’article 14 d’aquesta Ordre.

Article 11

Modalitat PQPI específic

  1. S’adreça a alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat intel·lectual igual o superior al 33 %, que tenguin un nivell d’autonomia personal i social que els permeti accedir a un lloc de feina, que no puguin integrar-se a cap altra de les modalitats i que vulguin adquirir les competències necessàries per a una adequada inserció professional. S’ha de tenir en compte que les característiques i aptituds d’aquest alumnat s’adeqüin a les condicions de la modalitat i a aquelles altres que l’exercici d’un determinat ofici requereixin, sense que suposi un risc físic per a ells o per als altres. En cap cas s’ha de matricular l’alumnat amb impossibilitat real per poder realitzar l’aprenentatge o per exercir la professió.
  2. Aquesta modalitat es pot impartir en els centres docents i en les entitats que figuren en l’article 14 d’aquesta Ordre.
  3. Si la modalitat s’imparteix en centres docents, va dirigida a alumnes més grans de 15 anys o complits fins al 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, aquest dia inclòs. En la resta de casos, la modalitat va dirigida a alumnes més grans de 16 anys o complits fins al 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, aquest dia inclòs.
  4. Els alumnes que cursin aquesta modalitat de programa en centres docents públics o privats han de tenir, com a màxim, 21 anys a l’inici del curs escolar en què comencin el programa, o bé els han de complir dins l’any natural d’inici del programa.
  5. Els alumnes que cursin aquesta modalitat de programa en les entitats que es puguin autoritzar han de tenir, com a màxim, 23 anys a l’inici del curs escolar en què comencin el programa o bé, els han de complir dins l’any natural d’inici del programa.

Article 12

Modalitat PQPI adults

  1. S’adreça a persones de 18 anys o més edat que no tenguin el títol de graduat en educació secundària obligatòria ni cap d’equivalent, ni cap títol acadèmic de nivell superior al de graduat en educació secundària, interessades a assolir les competències professionals pròpies d’almenys una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també, a afavorir la seva inserció professional i a adquirir les competències bàsiques necessàries per facilitar la seva continuïtat en l’educació postobligatòria.
  2. Aquesta modalitat es pot impartir en els centres i en les entitats que figuren en l’article 14 d’aquesta Ordre.

 

Capítol IV

Autorització per impartir els programes

 

Article 13

Aspectes generals de les autoritzacions

  1. Correspon al conseller d’Educació, Cultura i Universitats, a proposta del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, autoritzar els programes de qualificació professional inicial, en qualsevol de les seves modalitats. S’exceptua el cas previst en l’article 17 d’aquesta Ordre. Els programes poden estar cofinançats pel Fons Social Europeu.
  2. L’autorització pot ser anual o pluriennal i es pot fer per mitjà d’autorització administrativa, concert, subvenció, conveni o qualsevol fórmula que s’ajusti a la legalitat vigent i garanteixi la suficiència, qualitat i estabilitat de l’oferta d’aquests programes.
  3. L’autorització per impartir els programes de qualificació professional inicial en centres no sostinguts amb fons públics està desvinculada de l’obtenció de finançament públic i ha d’establir a quin centre educatiu públic queda adscrit el programa.
  4. S’ha d’analitzar l’oferta dels programes per tal de decidir la necessitat d’implantar determinats programes en els centres públics que es determinin.

Article 14

Centres i entitats que poden impartir programes de qualificació professional inicial

  1. La modalitat PQPI centres la poden impartir els centres docents següents:
    1. Centres docents públics que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, inclosos els centres integrats de formació professional i els centres de referència nacional.
    2. Centres docents privats amb autorització per impartir aquesta modalitat de programes.
    3. Centres socioeducatius que atenen a menors amb mesures judicials de reforma d’acord amb els termes que s’estableixin en un conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. En aquest cas, l’oferta està restringida als usuaris d’aquests centres.
    4. Altres centres que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
  2. La modalitat PQPI entitats es pot impartir en corporacions locals, associacions professionals, organitzacions no governamentals sense ànim de guany i altres entitats empresarials o sindicals (en endavant, “les entitats”) i sempre sota la coordinació de l’Administració educativa. En general, s’ha de desenvolupar en espais afins a l’entorn professional relacionat amb el programa corresponent, en col·laboració amb empresaris, agents socials i amb una possible connexió amb plans d’ocupació i d’inserció laboral. Per aconseguir l’autorització per impartir un programa de la modalitat PQPI entitats, les entitats s’han de presentar a la convocatòria pública de subvencions que es faci a l’efecte. La convocatòria pot estar cofinançada pel Fons Social Europeu. També poden aconseguir l’autorització com a resultat d’un conveni de col·laboració entre ambdues parts o mitjançant qualsevol altra fórmula que s’ajusti a la legalitat vigent.
  3. La modalitat PQPI específic la poden impartir, d’una banda, els centres docents públics que determini la Conselleria i els centres docents privats amb autorització per impartir aquesta modalitat de programes i, d’altra banda, les corporacions locals, associacions professionals, entitats empresarials o sindicals i organitzacions no governamentals sense ànim de guany amb experiència reconeguda en la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual que siguin autoritzades com a resultat d’haver-se presentat a la convocatòria pública de subvencions per impartir aquests programes que es faci a l’efecte o com a resultat de convenis de col·laboració o mitjançant qualsevol altra fórmula que s’ajusti a la legalitat vigent.
  4. La modalitat PQPI adults la poden impartir els centres docents públics que determini la Conselleria i els centres docents privats amb autorització per impartir aquesta modalitat de programes, sempre que puguin atendre a aquests usuaris en grups diferenciats dels d’altres modalitats. També la poden impartir les entitats orientades a la inserció social i laboral de les persones condemnades a penes de privació de llibertat amb experiència reconeguda en aquest camp i entitats orientades a l’atenció a persones en risc d’exclusió social que s’autoritzin.
  5. Els centres docents públics reben finançament públic per subvenir o col·laborar en la realització dels programes que tenguin autoritzats. En aquest cas, els programes poden estar cofinançats, total o parcialment, pel Fons Social Europeu.
  6. Els centres docents privats poden rebre finançament públic per subvenir o col·laborar en la impartició dels programes que tenguin autoritzats si hi ha un concert educatiu que així ho estableixi.

Article 15

Requisits de les instal·lacions docents per impartir els programes de qualificació professional inicial

  1. Les instal·lacions docents dels centres educatius que vulguin impartir programes de qualificació professional inicial, independentment de la seva titularitat, han de complir els requisits mínims que estableix la normativa estatal vigent per impartir ensenyaments del sistema educatiu i, si n’és el cas, els requisits addicionals que figurin en la normativa que regula el programa corresponent a les Illes Balears.
  2. En qualsevol cas, per impartir els mòduls voluntaris dels programes, els centres han de complir, com a mínim, els requisits que s’exigeixen per a l’autorització dels centres de formació de persones adultes que imparteixen l’educació secundària obligatòria.
  3. Les instal·lacions docents de les entitats que vulguin impartir programes de qualificació professional inicial, independentment de la seva titularitat, han de complir els requisits mínims que estableixi la convocatòria de subvencions que signi el conseller d’Educació, Cultura i Universitats per impartir aquests ensenyaments amb fons públics, el conveni de col·laboració que s’hagi signat o l’instrument jurídic mitjançant el qual resultin autoritzades per impartir el programa.

Article 16

Fase voluntària de consultes

  1. S’estableix una fase voluntària de consultes prèvia a la iniciació del procediment d’autorització administrativa per impartir un programa. Aquesta fase té per objecte analitzar la viabilitat del projecte.
  2. Aquesta fase s’inicia mitjançant la tramesa d’una memòria resum del projecte a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional per part del representant del centre docent privat o de l’entitat interessada a impartir els ensenyaments. En la memòria ha de constar la denominació del programa, la modalitat en què es vol impartir, el nombre de places que es volen oferir, les dades de titularitat i d’ubicació del centre o de l’entitat, i la descripció de les instal·lacions que té.
  3. En el termini de dos mesos des de la presentació de la memòria, la Direcció General esmentada ha de notificar el resultat de la consulta del sol·licitant o bé pot mantenir una reunió per donar-li a conèixer el resultat. El resultat d’aquesta fase no condiciona el contingut de la resolució per la qual s’estableix o es denega l’autorització, en cas que la demani.

Article 17

Procediment d’autorització per a centres de titularitat privada no inscrits en el registre de centres docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

  1. L’obertura i el funcionament dels centres de titularitat privada que vulguin impartir ensenyaments de règim general s’han de sotmetre al principi d’autorització administrativa. Per això, els centres que vulguin impartir un programa de qualificació professional inicial i no tenguin l’autorització per a l’obertura i el funcionament com a centre docent i la corresponent inscripció en el registre de centres docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, l’han de demanar d’acord amb el procediment administratiu que hi ha establert en la Conselleria esmentada.
  2. Atès que en la situació descrita en el punt anterior, l’autorització d’obertura i de funcionament del centre també ha de decidir sobre si es pot impartir el programa de qualificació professional inicial sol·licitat, en l’expedient per a l’autorització, hi ha de constar l’informe preceptiu i vinculant del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional sobre l’adequació i l’oportunitat d’autoritzar el programa.

Article 18

Inici del procediment d’autorització per a centres docents de titularitat privada inscrits en el registre de centres docents de la Conselleria

  1. El centre docent de titularitat privada que estigui inscrit en el registre de centres docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, perquè ja imparteix altres ensenyaments del sistema educatiu, i que vulgui una autorització per impartir un programa de qualificació professional inicial ha d’adreçar una sol·licitud al conseller d’Educació, Cultura i Universitats. La sol·licitud inicia l’expedient administratiu d’autorització del programa. La gestió d’aquests expedients correspon a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.
  2. Mentre no hi hagi un procediment que permeti la tramitació electrònica de les sol·licituds, la sol·licitud s’ha de presentar, presencialment, en el registre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats o en qualsevol de les dependències que determina l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
  3. La sol·licitud ha de contenir les dades que figuren en la llista següent:
    1. Identificació de la persona física o jurídica que demana l’autorització i documentació acreditativa de la capacitat jurídica per fer la sol·licitud.
    2. Denominació i localització del centre.
    3. Dades de la inscripció del centre en el registre de centres docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
    4. Denominació del programa de qualificació professional inicial, modalitat en què es vol impartir i horari en què es vol oferir la formació.
    5. Nombre de places que vol oferir per a cada programa sol·licitat.
  4. Cal que s’adjuntin a la sol·licitud, els documents següents:
    1. Declaració responsable que manifesti que la persona sol·licitant no es troba en cap dels supòsits que també l’impedirien demanar l’obertura i el funcionament d’un centre docent de conformitat amb la normativa.
    2. Plànols de les instal·lacions en l’estat actual i, si s’han de fer obres per adaptar-les als requeriments de la normativa, projecte de les obres previstes per a condicionar-les.
    3. Títol jurídic que justifiqui la possibilitat d’utilitzar les instal·lacions.
    4. Contractes laborals dels professors que han d’impartir els ensenyaments i titulació que tenen. Si el personal no està contractat en el moment de fer la petició, aquesta informació es pot substituir per la relació de professors de què disposarà el centre des de l’inici de les activitats lectives dels ensenyaments que demana amb indicació de les titulacions respectives, afegint el compromís de la titularitat del centre de contractar laboralment els professionals que disposin de la titulació adient, abans de l’inici de les activitats lectives, en cas que s’autoritzi la impartició del programa demanat.
  5. Quan els documents que cal que s’aportin es trobin ja en poder de l’Administració autonòmica, la persona interessada pot exercir el dret que es preveu en l’article 35, paràgraf f de la Llei 30/1992, indicant l’òrgan administratiu al qual es varen presentar, la data de la presentació i el procediment administratiu al qual pertanyen, sempre que no hagin passat més de cinc anys des de la finalització del procediment esmentat. En cas d’impossibilitat material de trobar els documents, el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de requerir la persona sol·licitant perquè els aporti o perquè acrediti per altres mitjans els requisits a què es refereix la sol·licitud, abans que es formuli la proposta de resolució.
  6. Si la sol·licitud no conté les dades que figuren en el punt 3 d’aquest article o no adjunta els documents que s’indiquen en el punt 4 d’aquest article, el director general ha de requerir la persona interessada perquè l’esmeni o els aporti en el termini de deu dies, amb l’advertència que, si no ho fa, se’l tindrà per desistit de la seva sol·licitud i s’arxivarà l’expedient amb la resolució prèvia que s’ha de dictar en els termes que preveu l’article 42 de la Llei 30/1992.

Article 19

Tramitació i instrucció de les peticions d’autorització per als centres docents de titularitat privada inscrits en el registre de centres

  1. Un cop admesa la sol·licitud d’autorització, el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha d’emetre un informe preceptiu, després que s’hagi donat audiència a la persona interessada quan sigui procedent d’acord amb l’article 84 de la Llei 30/1992. A l’informe s’ha d’avaluar l’adequació de les instal·lacions o de les obres previstes sobre les instal·lacions als requisits exigits perquè s’imparteixin els ensenyaments. L’òrgan instructor del procediment pot demanar la documentació complementària que estimi necessària per avaluar correctament la sol·licitud.
  2. L’informe s’ha d’emetre en el termini màxim de dos mesos des de la data en què es va presentar la sol·licitud o bé, des de la data en què hagi completat la documentació que s’ha d’adjuntar preceptivament a la sol·licitud.
  3. Aquest acte de tràmit no esgota la via administrativa i contra aquest es pot interposar un recurs d’alçada davant el conseller d’Educació, Cultura i Universitats, d’acord amb el que estableix l’article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
  4. Quan calgui fer obres per condicionar les instal·lacions, i les obres hagin obtingut l’informe favorable a què es fa referència en el punt 1 d’aquest article, la persona sol·licitant de l’autorització ha de comunicar a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional que estan enllestides. Aquesta Direcció General ha de fer les comprovacions oportunes, donant audiència a la persona sol·licitant, si n’és el cas, i ha d’elevar la proposta d’autorització o denegació de l’autorització dels ensenyaments al conseller d’Educació, Cultura i Universitats.
  5. Quan l’informe preceptiu a què fa referència el punt 1 d’aquest article sigui favorable i no calgui fer cap obra, el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, si no rep cap al·legació en contra, ha d’elevar la proposta d’autorització dels ensenyaments al conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

Article 20

Autorització per impartir els programes a centres docents de titularitat privada

  1. La resolució que autoritzi un centre docent de titularitat privada per impartir un programa de qualificació professional inicial ha de contenir, com a mínim, els aspectes següents:
    1. Ha de determinar si el programa s’ha d’impartir de forma presencial o a distància.
    2. Ha d’establir si es pot impartir complet, és a dir, els mòduls voluntaris i els mòduls obligatoris, o bé s’autoritza de forma parcial, de forma que els mòduls voluntaris i, si n’és el cas, els mòduls formatius de caràcter general, s’imparteixin en el centre educatiu que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, de forma presencial o a distància. Excepcionalment, es pot autoritzar que un centre imparteixi només alguns dels mòduls del programa.
    3. Ha de concretar els aspectes que afectin la impartició del programa.
    4. Ha d’indicar la durada de l’autorització, si és permanent o només per un termini concret.
    5. Ha d’establir a quin centre educatiu públic queda adscrit el programa.
  2. Amb caràcter general, l’autorització que es fa al centre docent per impartir el programa sol·licitat té efectes a partir de l’inici del curs acadèmic següent al de la data de la resolució que ho autoritza. Així i tot, el titular del centre pot demanar l’ajornament de l’inici de les activitats lectives del programa per a cursos posteriors.

Article 21

Procediment per als centres docents de titularitat pública inscrits en el registre de centres docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

  1. El procediment d’implantació dels programes de qualificació professional inicial en els centres docents públics que depenen de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i en els centres socioeducatius de l’article 14.1 c d’aquesta Ordre s’inicia a instància de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.
  2. Per a la implantació de qualsevol modalitat dels programes de qualificació professional inicial en els centres indicats, la tramitació del procediment administratiu correspon a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

Article 22

Autorització per implantar els programes a centres docents que depenen de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

  1. Correspon al conseller d’Educació, Cultura i Universitats dictar la resolució per la qual s’implanten els programes de qualificació professional inicial en els centres docents que depenen de la Conselleria.
  2. La resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i hi ha de constar si el programa que s’implanta s’ha d’impartir de forma presencial o a distància. També ha d’establir si es pot impartir complet, és a dir, els mòduls voluntaris i els mòduls obligatoris, o bé s’autoritza de forma parcial, de forma que els mòduls voluntaris i, si n’és el cas, els mòduls formatius de caràcter general, s’imparteixin en el centre educatiu que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, de forma presencial o a distància. Excepcionalment, es pot autoritzar que un centre imparteixi només alguns dels mòduls del programa.
  3. Amb caràcter general, la implantació del programa sol·licitat té caràcter permanent i ha de produir efectes a partir de l’inici del curs acadèmic següent al de la data de la resolució que ho estableix.

Article 23

Inici del procediment d’autorització per a les entitats

  1. Les entitats que vulguin oferir un programa de qualificació professional inicial amb finançament públic s’han de presentar a les convocatòries públiques de subvenció per impartir aquests ensenyaments que es facin a l’efecte. Aquestes convocatòries poden estar cofinançades pel Fons Social Europeu.
  2. Quan s’hagi signat un conveni de col·laboració entre una entitat i la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats per impartir un programa de qualificació professional inicial, no cal fer més tràmits addicionals per iniciar les activitats lectives. El programa s’ha d’impartir d’acord amb els termes del conveni.

Article 24

Tramitació i autorització de les peticions d’autorització de les entitats que es presenten a les convocatòries públiques de subvenció dels ensenyaments

  1. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha d’avaluar la idoneïtat de l’entitat per impartir el programa per al qual demana subvenció econòmica. Així mateix, ha d’avaluar la possibilitat de donar-li totalment o parcialment el finançament esmentat.
  2. La resolució que concedeix la subvenció ha de determinar les entitats que queden autoritzades per impartir els programes que s’hi indiquin i ha de determinar l’import de la subvenció que s’atorga a cadascuna per implementar aquests programes.
  3. En general, les entitats obtenen autorització per impartir, només, el primer nivell del programa el qual es pot impartir, només, durant el termini que s’estableixi en la resolució esmentada. Els alumnes interessats a cursar els mòduls voluntaris que s’imparteixen en el segon nivell del programa ho han de fer, de forma presencial o a distància, en el centre educatiu que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
  4. Per tal d’atendre les necessitats educatives de l’alumnat destinatari de la modalitat PQPI específic, el conseller pot autoritzar que el programa s’imparteixi amb una organització diferent a l’establerta amb caràcter general en l’article 4 d’aquesta Ordre. Així, es pot autoritzar que el primer nivell del programa s’imparteixi durant dos cursos escolars, amb les hores anuals i l’organització que es determini.
  5. Excepcionalment, es pot autoritzar que una entitat imparteixi només alguns dels mòduls del programa.

Article 25

Modificacions en els ensenyaments autoritzats o implantats

Qualsevol modificació que afecti la impartició dels programes de qualificació professional inicial que s’hagin autoritzat o implantat ha de ser aprovada pel conseller d’Educació, Cultura i Universitats, a proposta del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

Article 26

Autorització per impartir els mòduls voluntaris dels programes

  1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats autoritza anualment, mitjançant una resolució, els centres docents que han d’impartir, només, els mòduls voluntaris dels programes, conduents a l’obtenció del títol d’educació secundària obligatòria.
  2. Així mateix, estableix la distribució dels alumnes interessats a cursar els mòduls esmentats entre tots els centres que tenen l’oferta i que provenen de centres i entitats que ofereixen només el primer nivell del programa.

Article 27

Extinció de l’autorització

  1. L’autorització concedida a un centre docent de titularitat privada s’extingeix quan aquest cessa les activitats com a centre docent o por revocació expressa de l’Administració educativa, de conformitat amb el procediment administratiu que s’estableixi.
  2. El procediment per a l’extinció d’una autorització concedida a un centre docent de titularitat privada es pot iniciar, també, a petició de la persona titular del centre.
  3. L’autorització concedida a una entitat s’extingeix quan acaba el termini per impartir el programa que figura en la resolució d’autorització.
  4. En el cas dels centres docents sostinguts amb fons públics, la Conselleria pot determinar la supressió dels programes de qualificació professional inicial que  tenguin autoritzats. La supressió s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Capítol V

Accés, admissió i matrícula

 

Article 28

Disposicions comunes per a qualsevol modalitat de programa

  1. Poden incorporar-se o accedir als programes els alumnes que compleixin les condicions per cursar cadascuna de les modalitats. La incorporació o l’accés es fa al primer nivell dels programes.
  2. En general, per cursar un d’aquests programes serà condició preferent no haver cursat amb anterioritat el primer nivell d’un altre programa de qualificació professional inicial i, si n’és el cas, haver esgotat totes les vies ordinàries d’atenció a la diversitat previstes en la legislació vigent.
  3. La matrícula de l’alumnat en un grup d’un programa de qualificació professional inicial, en qualsevol de les seves modalitats i sigui quin sigui el tipus de centre o d’entitat que els imparteixi, ha de romandre oberta fins el darrer dia hàbil del mes d’octubre, mentre hi hagi places vacants. La matrícula posterior a la data indicada requereix l’autorització expressa de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional i només és possible si hi ha causes motivades que la justifiquin.
  4. L’accés i l’admissió i la matrícula en el segon nivell dels programes (mòduls voluntaris) es regula en els articles 34 i 35 d’aquesta Ordre.
  5. Les persones que cursaven algun dels nivells d’un programa de qualificació professional inicial i varen perdre el dret a assistir-hi i a ser avaluades, si volen tornar a iniciar el nivell del programa i compleixen els requisits per poder resultar-hi admeses, han de presentar una sol·licitud d’admissió al nivell en el centre en què estiguin interessades a cursar-lo.

Article 29

Accés, admissió i matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de la modalitat PQPI centres que s’imparteixen en centres docents sostinguts amb fons públics

  1. Per a la incorporació dels alumnes que estaven escolaritzats cursant l’educació secundària obligatòria (en endavant, ESO) a un PQPI centres és necessari:
    1. La proposta de l’equip docent responsable de l’avaluació de l’alumne en l’ESO perquè s’incorpori a aquesta modalitat de programa.
    2. L’informe d’orientació educativa i professional. L’ha de fer el Departament d’Orientació del centre de procedència, a proposta de l’equip educatiu que ha avaluat l’alumne durant l’ESO. S’hi han de fer constar les modalitats de programes que s’estima que l’alumne pot cursar i la denominació del programa o dels programes per als quals se l’orienta.
    3. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    4. L’aprovació de la direcció del centre en què estava escolaritzat l’alumne que s’incorpora a aquesta modalitat de programa.
  2. Per a l’accés a aquesta modalitat de programes dels joves no escolaritzats que tenen els requisits que els permeten cursar-la és necessari:
    1. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    2. L’informe d’orientació educativa i professional emès pel Departament d’Orientació del centre que rep la petició. Ha de justificar que el programa s’ajusta als interessos i a les aptituds de l’alumne. Per poder-lo emetre cal que es reculli tota la informació acadèmica i sociofamiliar possible del darrer centre de procedència, dels serveis socials i, si n’és el cas, d’atenció o tutela del menor.
  3. L’admissió i la matrícula dels alumnes en els mòduls obligatoris dels programes de qualificació professional inicial de la modalitat PQPI centres que s’imparteixen en règim presencial en els centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics s’ha de fer de conformitat amb l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 7 de juny de 2012 per la qual es regula el procediment d'admissió i de matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de qualificació professional inicial i en els cicles formatius de formació professional del sistema educatiu que s'imparteixen en règim d'ensenyament presencial als centres educatius de les Illes Balears.
  4. Els alumnes de 18 anys que, excepcionalment, puguin ser admesos a la modalitat PQPI centres no s’han de presentar al procés d’admissió general d’alumnes a aquests ensenyaments, sinó que ho han de demanar, directament, a la direcció del centre públic on s’imparteix el programa que volen cursar. Han d’adjuntar la documentació necessària per incorporar-se al programa que figura en les lletres a, b i d del punt primer d’aquest article. Si el centre que té el programa autoritzat té places vacants una vegada acabat el procediment d’admissió d’alumnes a aquests programes, els ha d’admetre.

Article 30

Accés admissió i matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de la modalitat PQPI centres que s’imparteixen en centres docents de titularitat privada no sostinguts amb fons públics

  1. Els joves que compleixin els requisits que els permeten cursar els programes d’aquesta modalitat els poden cursar en els centres docents de titularitat privada no sostinguts amb fons públics. Per això, és necessari que justifiquin que es troben en alguna de les dues situacions que es preveuen en els punts 1 i 2 de l’article anterior i cal que els centres recullin la documentació que s’hi indica per a cadascuna d’aquestes.
  2. Aquests centres han d’organitzar el procés d’admissió i de matrícula dels alumnes en els programes de qualificació professional inicial d’aquesta modalitat que tenguin autoritzats. Han de comprovar que els alumnes compleixen els requisits que els permeten cursar els programes d’aquesta modalitat.

Article 31

Accés, admissió i matrícula en els programes de la modalitat PQPI entitats

  1. Poden accedir a aquesta modalitat els joves escolaritzats o no que tenguin l’edat d’accés a aquesta modalitat (vegeu l’article 10 d’aquesta Ordre).
  2. Per a l’accés a un programa que s’imparteix en una entitat per part d’un alumne que estava escolaritzat en un centre ordinari cal:
    1. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    2. La proposta de l’equip docent responsable de l’avaluació de l’alumne en l’ESO perquè s’incorpori a aquesta modalitat de programa.
    3. L’informe d’orientació educativa i professional. L’ha de fer el Departament d’Orientació del centre de procedència, a proposta de l’equip educatiu que ha avaluat l’alumne durant l’ESO. S’hi han de fer constar les modalitats de PQPI en què s’estima que l’alumne pot participar i la denominació del programa o dels programes per als quals se l’orienta.
    4. L’aprovació de la direcció de l’entitat.
  3. Per a l’accés a un programa que s’imparteix en una entitat per part dels alumnes que no estaven escolaritzats en un centre ordinari cal:
    1. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    2. L’informe d’orientació educativa i professional emès per l’entitat responsable del programa. Ha de justificar que el programa s’ajusta als interessos i aptituds de l’alumne. Per poder-lo emetre, cal que l’entitat reculli tota la informació acadèmica i sociofamiliar possible del darrer centre de procedència, dels serveis socials i, si n’és el cas, d’atenció o tutela del menor.
  4. Les entitats han d’organitzar el procés d’admissió i de matrícula dels alumnes en els programes de qualificació professional inicial que tenguin autoritzats. Aquestes entitats han de comprovar que els alumnes compleixen els requisits que els permeten cursar els programes d’aquesta modalitat.

Article 32

Accés, admissió i matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de la modalitat PQPI específic

  1. Poden accedir a aquesta modalitat de programes els alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat intel·lectual igual o superior al 33 %, que hagin completat els deu anys d’escolarització bàsica, tant en centres ordinaris com en centres específics d’educació especial, amb un nivell d’autonomia personal i social que els permeti, a través de la realització d’aquesta acció formativa, accedir i mantenir un lloc de treball.
  2. S’ha de tenir en compte que les característiques i aptituds d’aquest alumnat s’adeqüin a les condicions de la modalitat i a aquelles altres que l’exercici d’un determinat ofici requereixin, sense que suposi un risc físic per a ells o per als altres. En cap cas no s’ha de matricular l’alumnat que tengui impossibilitat real per dur a terme l’aprenentatge o per exercir la professió.
  3. Per a la incorporació dels alumnes a programes d’aquesta modalitat quan s’imparteixen a centres docents cal:
    1. La proposta de l’equip docent responsable de l’avaluació de l’alumne en l’ESO perquè s’incorpori a aquesta modalitat de programa.
    2. L’informe d’orientació educativa i professional. L’ha de fer el Departament d’Orientació del centre de procedència, a proposta de l’equip educatiu que ha avaluat l’alumne durant l’ESO. S’hi ha de fer constar les modalitats de programes en què s’estima que l’alumne pot participar i la denominació del programa o dels programes per als quals se l’orienta.
    3. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    4. L’aprovació de la direcció del centre en què estava escolaritzat l’alumne que s’incorpora a aquesta modalitat de programa.
  4. Per a la incorporació dels alumnes a programes d’aquesta modalitat quan s’imparteixen a entitats cal:
    1. La constància, per escrit, de l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals d’incorporar-se al programa.
    2. La proposta de l’equip docent responsable de l’avaluació de l’alumne en l’ESO perquè s’incorpori a aquesta modalitat de programa.
    3. L’informe d’orientació educativa i professional. L’ha de fer el Departament d’Orientació del centre de procedència, a proposta de l’equip educatiu que ha avaluat l’alumne o durant l’ESO. S’hi han de fer constar les modalitats de programa en què s’estima que l’alumne pot participar i la denominació del programa o dels programes per als quals se l’orienta.
    4. L’aprovació de la direcció de l’entitat.
  5. L’admissió i la matrícula dels alumnes en els mòduls obligatoris dels programes de qualificació professional inicial de la modalitat PQPI específic que s’imparteixen en règim presencial en els centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics s’ha de fer de conformitat amb allò que disposa l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 7 de juny de 2012 per la qual es regula el procediment d'admissió i de matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de qualificació professional inicial i en els cicles formatius de formació professional del sistema educatiu que s'imparteixen en règim d'ensenyament presencial als centres educatius de les Illes Balears.
  6. Els centres docents de titularitat privada no sostinguts amb fons públics i les entitats autoritzades per impartir aquesta modalitat de programes han d’organitzar el procés d’admissió i de matrícula dels alumnes en els programes de qualificació professional inicial que tenguin autoritzats. Han de comprovar que els alumnes compleixen els requisits que els permeten cursar aquesta modalitat de programes.

Article 33

Accés, admissió i matrícula en els mòduls obligatoris dels programes de la modalitat PQPI adults

  1. Les persones que tenen els requisits que es preveuen en l’article 12 d’aquesta Ordre poden accedir als mòduls obligatoris dels programes de la modalitat PQPI adults.
  2. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de dictar les instruccions per concretar l’admissió i la matrícula anual dels alumnes en els programes de qualificació professional inicial d’aquesta modalitat que s’imparteixin en centres docents sostinguts amb fons públics.
  3. Els centres docents de titularitat privada no sostinguts amb fons públics han d’organitzar el procés d’admissió i de matrícula dels alumnes en els programes de qualificació professional inicial d’aquesta modalitat que tenguin autoritzats. Han de comprovar que els alumnes compleixen els requisits que els permeten cursar aquesta modalitat de programes.

Article 34

Accés, admissió i matrícula en els mòduls voluntaris dels programes que s’imparteixen en centres docents sostinguts amb fons públics

  1. Poden accedir als mòduls voluntaris dels programes els alumnes que promocionen de nivell d’acord amb el que es preveu en l’article 46 d’aquesta Ordre.
  2. A més, les persones que tenguin un certificat de professionalitat de nivell 1 poden accedir als mòduls esmentats, directament.
  3. L’admissió en centres sostinguts amb fons públics està condicionada a l’existència de places vacants en el programa. Les places vacants són les que resten disponibles després del procés d’admissió de les persones que volen cursar, complet, el segon nivell del programa i que tenen els requisits per accedir a la modalitat en què s’imparteix.
  4. Les persones interessades en cursar els mòduls voluntaris dels programes de qualificació professional inicial han de presentar-se al procés d’admissió i matrícula en aquest nivell dels ensenyaments. L’admissió i la matrícula en els mòduls voluntaris dels programes de qualificació professional inicial que s’imparteixen, en règim d’oferta presencial o en règim d’oferta a distància, en els centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics s’ha de fer de conformitat amb allò que disposa l’Ordre que regula anualment l’admissió i la matrícula en aquests mòduls.
  5. La Conselleria ha de publicar l’oferta anual d’aquests ensenyaments i ha de determinar els centres que han d’atendre a les persones més grans de 18 anys.

Article 35

Accés, admissió i matrícula en els mòduls voluntaris dels programes que s’imparteixen en centres docents de titularitat privada

Els centres docents de titularitat privada no sostinguts amb fons públics han d’organitzar el procés d’admissió i de matrícula dels alumnes en els mòduls voluntaris dels programes de qualificació professional inicial d’aquesta modalitat que tenguin autoritzats. Han de comprovar que els alumnes compleixen els requisits que els permeten accedir a aquest nivell dels programes i que figuren en els punts 1 i 2 de l’article anterior.

Article 36

Mobilitat dels alumnes matriculats durant el curs acadèmic

  1. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de dictar les instruccions per concretar les condicions perquè els alumnes que es trobin matriculats en un centre educatiu o una entitat per cursar un nivell d’aquests programes puguin ser matriculats, una vegada iniciat el curs acadèmic, en un altre centre educatiu o en una altra entitat que tengui places vacants.
  2. La mobilitat es pot permetre entre programes de la mateixa modalitat o de modalitats diferents sempre que el programa que es cursi en ambdós centres o entitats sigui el mateix i els alumnes compleixin les condicions que permeten cursar el programa en el nou centre o entitat en què resultin matriculats.

 

Capítol VI

Formació dels grups d’alumnes

 

Article 37

Formació de grups

  1. En el primer nivell dels programes de les modalitats PQPI centres, PQPI entitats i PQPI adults, el nombre d’alumnes per grup ha de ser d’un mínim de vuit i d’un màxim de divuit alumnes. En el segon nivell dels programes d’aquestes modalitats, el nombre d’alumnes per grup ha de ser d’un mínim de deu i d’un màxim de trenta alumnes.
  2. En les modalitats esmentades en el punt anterior es reserven dues places per a alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat en cada nivell del programa. Per cada plaça reservada per a aquests alumnes que resulti ocupada, s’ha de reduir una plaça del nombre màxim de places per grup que es poden oferir.
  3. En el primer nivell dels programes de la modalitat PQPI específic hi ha d’haver un mínim de cinc i un màxim de catorze alumnes.
  4. Els llindars mínims indicats no són d’aplicació en els centres docents privats i en les entitats autoritzades per impartir els programes sense finançament públic.
  5. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de determinar i publicar, anualment, l’oferta de places que correspon a cada programa autoritzat en cadascun dels centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears. La Direcció General esmentada pot autoritzar que hi hagi grups amb un nombre mínim o màxim d’alumnes diferent respecte del que es preveu en els punts anteriors d’aquest article, depenent de les característiques de l’alumnat que s’ha d’atendre i de les necessitats derivades de l’escolarització d’aquests alumnes, sempre que l’autorització resulti justificada.

Article 38

Reducció del nombre d’alumnes al llarg del curs

Si a un centre sostingut amb fons públics o a una entitat que rebi subvenció per impartir un programa de qualificació professional inicial disminueix, al llarg del curs, el nombre d’alumnes que assisteixen a la formació de forma que no arriba al nombre d’alumnes mínim previst per a la modalitat, la Conselleria pot disminuir, de forma proporcional, els recursos econòmics que es destinen al programa.

 

Capítol VII

Avaluació i qualificació

 

Article 39

Avaluació

  1. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat té com a finalitat conèixer el nivell d’adquisició de les competències assolides per cada alumne. S’ha de fer mitjançant un procés d’avaluació contínua que s’ha d’adaptar a les necessitats de l’alumne i ha de partir de la situació inicial d’aquest. L’avaluació ha de ser formativa i integradora, i ha de tenir com a referència les competències bàsiques i professionals de cadascun dels mòduls i àmbits que conformen el programa.
  2. S’ha de fer una avaluació inicial sobre les actituds, les capacitats i els coneixements dels alumnes quan accedeixen al programa per afavorir el caràcter individualitzat del procés d’ensenyament i aprenentatge de cadascun. A l’avaluació inicial s’ha d’adjuntar el resultat de l’avaluació psicopedagògica que l’alumne hagi realitzat abans d’iniciar el programa, si es té.
  3. Durant el desenvolupament del programa, cada professor ha de fer el seguiment i recollir les dades per a l’avaluació dels components formatius que imparteixi, deixant constància per escrit dels resultats en les reunions que l’equip educatiu mantengui periòdicament amb aquesta finalitat i que ha de coordinar el professor tutor del grup. A les sessions d’avaluació s’ha d’avaluar, a més, l’actitud de cadascun dels alumnes.
  4. L’equip educatiu que imparteix els diferents mòduls professionals i els àmbits de cada nivell del programa ha de determinar, de forma col·legiada, la qualificació dels mòduls professionals, la qualificació global dels mòduls obligatoris i la qualificació global dels mòduls voluntaris. El mòdul Tutoria no s’ha d’avaluar ni qualificar.
  5. El procés d’avaluació s’ha de reflectir en l’expedient acadèmic de cada alumne.
  6. La qualificació dels diferents mòduls i àmbits que configuren el programa, excepte el mòdul Formació pràctica en empreses, ha de fer servir l’escala d’1 a 10 sense decimals.
  7. El mòdul Formació pràctica en empreses s’ha d’avaluar separadament de la resta de mòduls i àmbits del nivell i s’ha de qualificar en els termes d’apte o no apte.
  8. Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a cinc i la qualificació d’apte per al mòdul Formació pràctica en empreses. Es considera superat un mòdul que requereixi avaluació quan se n’ha obtingut una qualificació positiva. També es pot superar un mòdul o àmbit per convalidació d’aquest d’acord amb la normativa que ho permeti.
  9. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional pot dictar unes instruccions per concretar els aspectes relatius a l’avaluació dels programes de qualificació professional inicial que no es preveuen en aquesta Ordre.

Article 40

Aspectes relatius a l’avaluació del primer nivell del programa

  1. Durant el primer nivell del programa s’han de realitzar, almenys, tres sessions d’avaluació.
  2. El fet que un alumne rebi una avaluació negativa quant a la seva actitud durant la impartició d’algun dels àmbits, dels mòduls o de les unitats formatives de durada inferior al mòdul, pot donar lloc a la pèrdua del dret a l’avaluació contínua en aquest. L’avaluació negativa de l’actitud també pot comportar que no es consideri superada la totalitat de l’àmbit, el mòdul o la unitat formativa de durada inferior al mòdul corresponent. A més, quan l’alumne presenti conductes contràries a les normes de convivència del centre, cal que se li apliquin les mesures de prevenció i restauració de la convivència que es preveuen en la normativa vigent.
  3. La qualificació de l’àmbit de comunicació dels mòduls formatius de caràcter general dels programes és la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en el mòdul Comunicació i en el mòdul Llengua anglesa. Per al càlcul de la mitjana esmentada és necessari haver obtingut, com a mínim, un 3 en cadascun dels mòduls indicats. La mitjana aritmètica obtinguda s’ha d’arrodonir al número sencer més proper. Es considera que l’àmbit s’ha superat si la mitjana aritmètica és cinc o un número superior.
  4. A més, s’ha d’obtenir una qualificació per a l’àmbit social, una altra per a l’àmbit cientificotecnològic, una altra per al mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina i una per a cadascun dels mòduls professionals específics referits a unitats de competència de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
  5. Al mes de maig, cal que es faci una sessió d’avaluació final dels mòduls i àmbits, per determinar quins alumnes es troben en condicions d’accedir al mòdul Formació pràctica en empreses. Al mes de juny s’ha de fer la sessió d’avaluació final del mòdul esmentat.
  6. Els alumnes que hagin obtingut una avaluació negativa en algun dels mòduls o dels àmbits del primer nivell del programa en la sessió d’avaluació final del mes de maig tenen una segona convocatòria d’avaluació d’aquests en el mes de juny.
  7. El mòdul Formació pràctica en empreses s’ha de cursar i avaluar de conformitat amb el que es preveu en l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de juny de 2010 per la qual es regulen les pràctiques formatives en centres de treball a les Illes Balears, publicada en el BOIB núm. 95, de 24 de juny.
  8. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de dictar les instruccions per al càlcul de la qualificació mitjana del primer nivell del programa.

Article 41

Altres aspectes relatius a l’avaluació del mòdul Formació pràctica en empreses

  1. Amb caràcter general, els alumnes poden accedir al mòdul Formació pràctica en empreses una vegada hagin superat la resta de mòduls del nivell. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional pot autoritzar, amb caràcter excepcional, l’accés a aquest mòdul en altres situacions, sempre que hi hagi causes que ho justifiquin.
  2. El mòdul Formació pràctica en empreses (FPE) es realitza mitjançant la implementació d’un programa formatiu en col·laboració amb una empresa o institució. El programa també es pot implementar en espais dependents de les administracions públiques i en organitzacions sense ànim de lucre sempre que els llocs formatius permetin aconseguir les finalitats d’aquest mòdul.
  3. Per possibilitar la realització del mòdul Formació pràctica en empreses s’estableix un acord de col·laboració entre un centre educatiu o una entitat promotora de programes de qualificació professional inicial i una empresa o institució que disposi de llocs formatius per realitzar aquest mòdul.
  4. L’acord de col·laboració es concreta en un programa formatiu que indica el conjunt d’activitats formativoproductives, ordenades en el temps i en l’espai, que l’alumne ha de realitzar durant les hores de formació en el lloc formatiu. Les activitats completen la formació que l’alumnat ha de posseir per aconseguir la qualificació o qualificacions del programa corresponent.
  5. L’atribució docent d’aquest mòdul correspon al professorat que imparteix els mòduls específics associats a unitats de competència. El professor que tengui assignat aquest mòdul és el responsable d’organitzar el programa formatiu i de realitzar-ne el seguiment de la implementació.
  6. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, amb un informe previ de la Inspecció Educativa, pot autoritzar que el mòdul Formació pràctica en empreses d’algun alumne es faci, de forma excepcional, en el mateix centre educatiu o la mateixa entitat que té autoritzada la impartició del programa. Atès que, preferentment, els llocs formatius s’han de situar en empreses per afavorir la inserció laboral dels alumnes, quan es demani una autorització, cal justificar-ne els motius. No es permet que els alumnes facin pràctiques en el mateix centre o en la mateixa entitat on cursen els ensenyaments, per atendre qüestions organitzatives, fer reparacions o manteniment de les instal·lacions o dels equipaments, ni per realitzar qualsevol altra activitat que pugui comportar una relació laboral encoberta.
  7. L’equip educatiu ha de preveure una segona convocatòria d’avaluació del mòdul Formació pràctica en empreses per als alumnes que cursin un programa en centres docents i que hagin obtingut una avaluació negativa en el mòdul Formació pràctica en empreses en la sessió d’avaluació final del mes de juny i per als alumnes que hagin cursat aquest mòdul en un període no ordinari i no l’hagin superat. Per a la segona convocatòria, s’ha de preveure que les pràctiques s’inicien al més aviat possible.
  8. Els alumnes dels centres docents que hagin realitzat el mòdul Formació pràctica en empreses en un període no ordinari iniciat el mes de setembre i no hagin resultat aptes han de realitzar la segona convocatòria abans del dia 23 de desembre de l’any de finalització del primer nivell del programa. La realització i l’avaluació d’aquest mòdul més tard de la data indicada ha de ser autoritzada pel director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

Article 42

Aspectes relatius a l’avaluació del segon nivell del programa

  1. L’avaluació de l’alumnat que cursi els mòduls de caràcter voluntari i que permeten obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria ha de tenir com a referent fonamental les competències bàsiques i els objectius de l’educació secundària obligatòria.
  2. L’avaluació del segon nivell del programa s’ha de realitzar d’acord amb les instruccions que dicti a l’efecte el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

Article 43

Documents d’avaluació

  1. Els documents oficials d’avaluació són l’expedient acadèmic, les actes d’avaluació finals i la resta de documents oficials que s’estableixen per a l’avaluació de l’educació secundària obligatòria en la normativa vigent.
  2. La custòdia i l’arxiu dels documents oficials d’avaluació dels alumnes que cursen els programes en un centre educatiu públic correspon a aquest centre.
  3. La custòdia dels documents oficials d’avaluació dels alumnes que cursen el programa en centres docents de titularitat privada i en entitats, mentre la formació està en curs, correspon a aquests centres i entitats. Els expedients dels alumnes que acabin la seva formació en els centres de titularitat privada i en les entitats s’ha de traslladar al centre docent públic al qual estan adscrits aquests centres i entitats, dins del termini dels tres mesos següents a l’acabament de la formació.
  4. La seguretat, la confidencialitat i la cessió de les dades de l’alumnat s’ha d’ajustar al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i al que estableix la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Article 44

Renúncia voluntària a l’avaluació i a la qualificació dels mòduls del programa

El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de regular les condicions perquè els alumnes que hagin superat l’edat d’escolarització obligatòria puguin renunciar a ser avaluats i qualificats dels mòduls del programa en què estiguin matriculats.

 

Capítol VIII

Convalidacions i exempcions

 

Article 45

Convalidacions i exempcions

  1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa reguladora de les convalidacions aplicables als mòduls i als àmbits dels programes de qualificació professional inicial.
  2. L’exempció de cursar el mòdul Formació pràctica en empreses es regula en l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 15 de juny de 2010 per la qual es regulen les pràctiques formatives a les Illes Balears.

 

Capítol IX

Promoció al segon nivell i repetició de nivell

 

Article 46

Promoció al segon nivell

  1. Els alumnes que hagin superat els mòduls obligatoris que conformen el primer nivell d’un programa de qualificació professional inicial poden cursar els mòduls voluntaris que conformen el segon nivell del programa, els quals condueixen a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. El segon nivell només s’imparteix en centres educatius.
  2. L’alumnat que, en el mes de setembre, tengui pendent cursar o superar el mòdul Formació pràctica en empreses pot cursar els mòduls voluntaris del programa de manera simultània amb el desenvolupament de les pràctiques formatives. En aquest cas, l’avaluació del mòdul Formació pràctica en empreses s’ha de fer abans del dia 23 de desembre de l’any de finalització del primer nivell del programa. Si l’alumne no ha obtingut l’apte en el mòdul esmentat abans de la data indicada, ha de deixar de cursar els mòduls voluntaris que havia iniciat atès que no compleix les condicions que permeten cursar-los.
  3. Cada centre educatiu sostingut amb fons públics que imparteixi el segon nivell dels programes ha de reservar places per als alumnes que promocionen des del primer nivell sempre que estiguin matriculats en el mateix centre o en els centres i entitats adscrits a aquest.

Article 47

Repetició d’algun dels nivells dels programes

  1. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de dictar les instruccions per regular el sistema de repetició d’algun dels nivells dels programes mentre aquesta sigui possible.
  2. La repetició no és possible per als alumnes que, a judici de l’equip docent, hagin presentat al llarg del curs un comportament inadequat o una actitud negativa en el centre o en l’entitat. La constatació d’aquesta actitud i les conseqüències de mantenir-la s’han de comunicar a l’alumne tan aviat com es detecti durant la primera vegada que cursa els mòduls.

 

Capítol X

Acreditacions oficials

 

Article 48

Acreditacions oficials

  1. Els alumnes que cursen els programes de qualificació professional poden obtenir les acreditacions oficials que figuren a continuació, en funció dels mòduls del programa que hagin superat:
    1. L’alumne que superi tots els mòduls professionals específics inclosos en un programa de qualificació professional inicial té dret a obtenir el certificat de professionalitat de nivell 1 de la qualificació professional corresponent. És necessari superar tots els mòduls específics del programa, inclòs el mòdul Formació pràctica en empreses, per obtenir el certificat de professionalitat esmentat. A més, té dret a obtenir un certificat que indiqui el nom de cadascun dels mòduls específics superats, la qualificació obtinguda i la identificació de la unitat de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals que acredita cada mòdul.
    2. L’alumne que no superi tots els mòduls professionals específics inclosos en un programa de qualificació professional inicial pot sol·licitar un certificat en el qual constin els mòduls professionals superats, la qualificació obtinguda i les unitats de competència acreditades del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
    3. L’alumne que superi tots els mòduls obligatoris ha d’obtenir un certificat acadèmic que permet l’accés als cicles de grau mitjà de formació professional. L’accés s’ha de fer, preferentment, als cicles formatius de la mateixa família professional a què pertany el programa que hagi cursat.
    4. L’alumne que no superi tots els mòduls obligatoris ha d’obtenir un certificat acadèmic que faci constar la formació que ha superat i la que no ha superat.
    5. L’alumne que superi tot el programa ha d’obtenir el certificat del programa de qualificació professional inicial. En aquest cas, obté també el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
    6. L’alumne que no superi tots els mòduls voluntaris d’un programa ha d’obtenir un certificat acadèmic que faci constar la formació que ha superat i la que no ha superat del nivell esmentat.
    • Les acreditacions esmentades en les lletres a, c i e d’aquest punt serveixen per entendre que s’ha complert el requisit de formació teòrica en els contractes per a la formació en els termes que es preveuen en la normativa reguladora d’aquests contractes.
  2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar una resolució per concretar el procediment mitjançant el qual els centres docents han de demanar al Servei d’Ocupació de les Illes Balears que emeti els certificats de professionalitat corresponents als alumnes que hagin superat els mòduls professionals dels programes de qualificació professional inicial. Aquest procediment s’inicia a sol·licitud dels interessats. Una vegada emès el certificat de professionalitat, els centres l’han de lliurar als peticionaris.
  3. Els certificats a què es refereixen les lletres a i b del punt 1 d’aquest article, els ha d’emetre el centre educatiu o l’entitat on l’estudiant hagi cursat els mòduls específics del programa de qualificació professional i, en el seu cas, els hagi superat. En el certificat s’han de consignar els elements següents:
    1. Les dades oficials identificatives del centre educatiu o l’entitat on s’han cursat els mòduls.
    2. El nom i el document acreditatiu de la identitat de l’estudiant.
    3. La resta d’informació que cal que hi figuri, segons s’ha indicat en les lletres a o b del punt 1 d’aquest article.
  4. El certificat acadèmic a què es refereix la lletra c del punt 1 d’aquest article l’ha d’emetre el centre educatiu en el qual l’estudiant hagi superat els mòduls obligatoris del programa de qualificació professional. Quan aquests mòduls s’hagin superat en entitats o en centres docents de titularitat privada, el certificat l’ha d’emetre el centre educatiu públic al qual estigui adscrit el centre o l’entitat. En el certificat s’han de consignar els elements següents:
    1. Les dades oficials identificatives del centre educatiu o l’entitat on s’han cursat els mòduls.
    2. El nom i el document acreditatiu de la identitat de l’estudiant.
    3. Les qualificacions obtingudes en els mòduls obligatoris del programa de qualificació professional inicial i la qualificació mitjana d’aquests, obtinguda d’acord amb la normativa.
  5. El certificat acadèmic a què es refereix la lletra d del punt 1 d’aquest article l’ha d’emetre el centre educatiu en el qual l’estudiant hagi cursat tots els mòduls obligatoris del nivell del programa de qualificació professional, però no els hagi superat tots. Quan aquests mòduls s’hagin superat en entitats o en centres docents de titularitat privada, el certificat l’ha d’emetre el centre educatiu públic al qual estigui adscrit el centre o l’entitat. En el certificat s’han de consignar els elements següents:
    1. Les dades oficials identificatives del centre educatiu o de l’entitat on s’han cursat el nivell del programa que no ha estat superat completament.
    2. El nom i el document acreditatiu de la identitat de l’estudiant.
    3. La identificació dels mòduls i dels àmbits que ha cursat, la qualificació obtinguda i, en el cas d’haver cursat mòduls professionals específics, les unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals que aquests mòduls acrediten.
  6. El certificat acadèmic a què es refereix la lletra e del punt 1 d’aquest article l’ha d’emetre el centre educatiu en el qual l’estudiant hagi superat els mòduls voluntaris del programa de qualificació professional. Quan aquests mòduls s’hagin superat en un centre educatiu de titularitat privada, el certificat l’ha d’emetre el centre educatiu públic al qual estigui adscrit. En el certificat s’han de consignar els elements següents:
    1. Les dades oficials identificatives del centre educatiu on s’han cursat els mòduls voluntaris i les dades dels centres o de les entitats on s’han cursat els mòduls obligatoris.
    2. El nom i el document acreditatiu de la identitat de l’estudiant.
    3. Les qualificacions obtingudes en tots els mòduls del programa de qualificació professional inicial i la qualificació mitjana d’aquest, obtinguda d’acord amb la normativa que es dicti a l’efecte.

Article 49

Acreditació de nivells als efectes de la Classificació internacional normalitzada de l’educació

  1. Als efectes de la Classificació internacional normalitzada de l’educació de la UNESCO, el certificat acadèmic a què es refereix l’article 48.1 c d’aquesta Ordre, que es lliura als alumnes que superen el primer nivell del programa, acredita un nivell educatiu 3C (CINE 1997), o bé un nivell educatiu 3C de durada curta en la CINE 2011, en el moment en què entri en vigor.
  2. Als efectes de la Classificació internacional normalitzada de l’educació de la UNESCO, el certificat acadèmic a què es refereix l’article 48.1 e d’aquesta Ordre, que es lliura als alumnes que superen el segon nivell del programa, acredita un nivell educatiu 3C (CINE 1997) o bé un nivell educatiu 3C de durada llarga en la CINE 2011, en el moment en què entri en vigor.

 

Capítol XI

Disposicions relatives als professors i a la pràctica docent

 

Article 50

Atribució docent en programes que s’imparteixen en centres educatius públics

  1. En els programes que s’imparteixen en centres educatius públics les atribucions docents són les que figuren en els punts següents d’aquest article.
  2. Pel que fa als mòduls formatius de caràcter general, l’atribució docent és la següent:
    1. Pot impartir docència en el mòdul Comunicació de l’àmbit de comunicació el personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari que té atribució docent en qualsevol de les matèries de referència de l’àmbit esmentat. També en té atribució docent el personal funcionari del cos de mestres.
    2. Pot impartir docència en el mòdul Llengua anglesa de l’àmbit de comunicació el personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari de l’especialitat de llengua anglesa, o bé de qualsevol altra especialitat amb atribució docent per impartir les matèries de referència de l’àmbit de comunicació i que tengui els coneixements de llengua anglesa que es corresponen al nivell B2 del Consell d’Europa segons es defineix aquest nivell en el Marc europeu comú de referència per a les llengües. També en té atribució docent el personal funcionari del cos de mestres que té uns coneixements de llengua anglesa que es corresponen amb el nivell B2 del Consell d’Europa segons es defineix aquest nivell en el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
    3. Pot impartir docència en el mòdul Ciències socials el personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari que té atribució docent en qualsevol de les matèries de referència de l’àmbit social. També en té atribució docent el personal funcionari del cos de mestres.
    4. Pot impartir docència en el mòdul Cientificotecnològic el personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari que té atribució docent en qualsevol de les matèries de referència de l’àmbit cientificotecnològic. També en té atribució docent el personal funcionari del cos de mestres.
    5. Pot impartir docència en el mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina el personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari de l’especialitat Formació i orientació laboral, o bé que tengui atribució docent per impartir el mòdul Formació i orientació laboral de qualsevol cicle formatiu de formació professional específica. També en té atribució docent el personal funcionari del cos de professors tècnics de formació professional o del cos de mestres. En qualsevol dels dos casos anteriors, el professor ha de tenir els coneixements que li permeten impartir els continguts curriculars establerts per a aquest mòdul i, en especial, la formació que capacita per dur a terme responsabilitats professionals equivalents a les que necessiten les activitats de nivell bàsic en prevenció de riscos laborals, establertes en el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
    6. El mòdul de tutoria correspon indistintament al personal funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari, al personal funcionari del cos de professors tècnics de formació professional o bé al personal funcionari del cos de mestres.
  3. Pel que fa als mòduls professionals específics, l’atribució docent és la següent:
    1. Els mòduls professionals específics referits a unitats de competència de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, els ha d’impartir el personal funcionari del cos de professors tècnics de formació professional de l’especialitat que es determini en el disseny curricular del programa de qualificació professional inicial que correspongui.
    2. L’atribució docent del mòdul Formació pràctica en empreses correspon al professorat que imparteixi docència en els mòduls professionals associats a unitats de competència que integren el programa.
  4. L’atribució docent dels mòduls voluntaris que s’imparteixen en el segon nivell del programa correspon al professorat que té atribució docent per impartir els àmbits que conformen el nivell II dels ensenyaments d’educació secundària per a persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
 

Article 51

Assignació dels mòduls quan s’hagin d’impartir en centres docents públics

Quan els programes s’imparteixin en centres docents públics s’han de seguir les pautes que figuren a continuació per formar els equips educatius que han d’atendre els alumnes. Aquestes pautes d’assignació dels mòduls als docents tenen per finalitat afavorir el procés d’aprenentatge dels alumnes i prenen en consideració la formació, l’atribució docent i les especialitats del professorat que pot intervenir en aquests programes. Les pautes són les següents:

  1. L’equip docent ha d’estar format pel mínim nombre de persones que sigui possible, sempre respectant l’atribució docent que s’estableix en l’article anterior.
  2. Per impartir els mòduls generals del programa s’ha d’escollir, en primer lloc, a la persona que tengui l’atribució docent més àmplia, qualsevol sigui el cos al qual pertany i independentment del departament didàctic al qual estigui adscrit. Si no és possible comptar amb una sola persona que pugui impartir tots aquests mòduls, s’ha d’escollir l’opció que faci participar el menor nombre de docents.
  3. El mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina l’ha d’impartir prioritàriament professorat de l’especialitat de Formació i orientació laboral. Si no n’hi ha, la resta de professors amb atribució docent, d’acord amb el que es preveu en l’article anterior. En aquest darrer cas, s’ha d’escollir l’opció que impliqui que l’equip educatiu està format pel menor nombre de professors possible.
  4. Els mòduls específics del programa s’han d’assignar a un únic docent excepte que es prevegi una altra assignació en l’ordenació curricular del programa corresponent.
  5. Per impartir els mòduls voluntaris del programa s’ha d’escollir, en primer lloc, a la persona que tengui l’atribució docent més àmplia, qualsevol sigui el cos al qual pertany i independentment del departament didàctic al qual estigui adscrit. S’ha d’escollir l’opció que faci participar el menor nombre de docents.

Article 52

Atribució docent i assignació de places en programes que no s’imparteixen en centres educatius públics

  1. Quan els programes no s’imparteixin en centres educatius públics, per impartir els mòduls formatius de caràcter general, és necessari estar en possessió de la titulació establerta en l’article 94 de la Llei orgànica 2/2006, d’educació o bé tenir el títol de mestre o la titulació de grau equivalent i disposar de la formació adient per impartir el mòdul corresponent. En les entitats, per impartir docència en el mòdul Llengua anglesa de l’àmbit de comunicació s’han de tenir els coneixements de llengua anglesa que es corresponen al nivell B2 del Consell d’Europa segons es defineix aquest nivell en el Marc europeu comú de referència per a les llengües, mentre que, per impartir el mòdul Comunicació, s’ha de comptar amb la formació que capacita per impartir ensenyaments de llengua catalana a les Illes Balears.
  2. En aquest cas, per impartir els mòduls específics dels programes s’ha de comptar amb els requisits que figuren en l’ordenació curricular del programa de qualificació professional inicial corresponent.
  3. Els mòduls voluntaris dels programes només es poden impartir en centres docents de titularitat pública o privada que comptin amb l’autorització corresponent. L’atribució docent dels mòduls voluntaris que s’imparteixen en el segon nivell del programa correspon al professorat que té atribució docent per impartir els àmbits que conformen el nivell II dels ensenyaments d’educació secundària per a persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 53

Avaluació de la pràctica docent

Els professors han d’avaluar la pràctica docent individual i col·lectiva en funció dels resultats dels alumnes que hagin finalitzat el nivell del programa, la seva progressió personal i acadèmica, com també la seva inserció sociolaboral, per modificar, si és procedent, la programació i la metodologia en els cursos vinents.

Article 54

Programació didàctica i metodologia del procés d’ensenyament i aprenentatge

  1. El director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de dictar les instruccions perquè els docents que formen part dels equips educatius que atenen l’alumnat d’aquests ensenyaments puguin elaborar la programació didàctica dels mòduls que imparteixen.
  2. Així mateix, ha de donar les orientacions adients sobre la metodologia aplicable al procés d’ensenyament i aprenentatge d’aquests ensenyaments.
  3. En el primer nivell del programa, s’ha de procurar que la metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge dels mòduls, sobretot, en el cas dels mòduls formatius de caràcter general, s’adapti a les condicions i a les expectatives dels alumnes, de manera que l’aprenentatge dels continguts estigui relacionat significativament i funcionalment amb la qualificació o qualificacions professionals per a què prepara el programa, i que en el procés d’aprenentatge s’avanci partint d’allò més instrumental i senzill fins arribar a allò més complex.

 

Capítol XII

Disposicions relatives als alumnes

 

Article 55

Assistència dels alumnes

  1. L’assistència a les activitats lectives és obligatòria. Si una vegada iniciades les activitats lectives, l’equip educatiu observa que un alumne no s’ha incorporat als ensenyaments del nivell en què s’havia matriculat o no hi assisteix de forma reiterada, el tutor del grup s’ha de posar en contacte amb l’alumne per tal de conèixer les raons de l’absentisme.
  2. Quan no hi hagi causa justificada, se li ha de fer una comunicació escrita en què figuri un termini perquè s’incorpori immediatament a les activitats acadèmiques del curs, i se li ha d’advertir que, si no s’hi incorpora, perd el dret a ser avaluat i qualificat dels mòduls del programa en què estava matriculat, i s’oferirà la seva plaça a les persones que estiguin a la llista d’espera per matricular-se, fins a completar el nombre de places assignat al grup, mentre estigui obert el termini en què es poden ocupar aquestes places. Una vegada superat aquest termini, les places vacants no es poden ocupar per alumnes de nova entrada.
  3. El fet de treballar o d’incorporar-se en un lloc de treball no es considera causa que justifica les absències.
  4. L’equip educatiu ha de valorar si les absències, de curta durada, derivades de malaltia o accident de l’alumnat o de familiars, de l’atenció a familiars, de sanció, o d’altres circumstàncies personals de caràcter extraordinari justifiquen la inassistència a les activitats lectives. L’alumnat ha d’aportar la documentació que justifiqui fefaentment les circumstàncies al·legades.

Disposició addicional primera

Transport

L’alumnat que participi en programes de qualificació professional inicial desenvolupats en centres docents públics que compten amb transport escolar se’n pot beneficiar durant el període de formació que realitza en el centre educatiu.

Disposició addicional segona

Supervisió

La Inspecció Educativa ha de supervisar el desenvolupament d’aquests programes d’acord amb la normativa vigent.

Disposició addicional tercera

Llocs d’especial dificultat

La impartició de programes de qualificació professional inicial té la consideració de tasca d’especial dificultat als efectes que es determinen en els diferents concursos de trasllats en què participi el professorat de centres docents públics.

Disposició addicional quarta

Ús del masculí genèric

L’ús del masculí genèric en el text d’aquesta disposició s’ha d’entendre inclusiu d’ambdós gèneres.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que es disposa en aquesta Ordre i, en concret, es deroga l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 24 de març de 2009 per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició final primera

Aplicació d'aquesta Ordre

S’autoritza el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional a dictar les resolucions i les instruccions necessàries per a l’aplicació d’allò que es disposa en aquesta Ordre.

 

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 31 de gener de 2013

La consellera d’Educació, Cultura i Universitats

Joana Maria Camps Bosch

 

ANNEX 1

Distribució horària setmanal dels mòduls formatius de caràcter general dels programes de qualificació professional inicial

 

MÒDULS FORMATIUS DE CARÀCTER GENERAL

Hores setmanals

Àmbit de comunicació:

  • Mòdul Comunicació
  • Mòdul Llengua anglesa

4

2

Àmbit social:

  • Mòdul Ciències socials

2

Àmbit cientificotecnològic:

  • Mòdul cientificotecnològic

4

Mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina

2

Mòdul Tutoria

1

TOTAL

15

 

ANNEX 2

Currículum dels mòduls formatius de caràcter general

1. Introducció

Els mòduls formatius de caràcter general s’organitzen al voltant dels àmbits de comunicació, social i cientificotecnològic.

A les Illes Balears, els mòduls formatius de caràcter general són:

  1. Mòdul Comunicació
  2. Mòdul Llengua anglesa
  3. Mòdul Ciències socials
  4. Mòdul Científicotecnològic
  5. Mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina
  6. Mòdul Tutoria

Els mòduls Comunicació i Llengua anglesa pertanyen a l’àmbit de comunicació. El mòdul Ciències socials conforma l’àmbit social i el mòdul Cientificotecnològic conforma l’àmbit cientificotecnològic.

2. Objectius generals dels mòduls formatius de caràcter general

  1. Desenvolupar un nivell de comprensió i d’expressió oral i escrita en les llengües catalana i castellana adequat per comunicar-se eficaçment i treballar en equip, manejar-se en societat, exercir l’ofici i accedir a la informació que necessitin en la seva vida quotidiana.
  2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i assertivitat de forma comprensible, per comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges, desenvolupant la capacitat d’observació i pensament crític.
  3. Comprendre i produir textos d’ús habitual en l’àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per denominar el que es maneja, es realitza, s’aprèn i se sent.
  4. Conèixer les estructures lingüístiques bàsiques en llengua anglesa d’ús habitual presents en textos i contextos laborals propis del perfil que desenvolupa el programa.
  5. Comprendre i expressar els processos, les tècniques i les característiques de les tasques pròpies de l’ofici i dels materials i dels equips utilitzats en el treball.
  6. Prendre consciència de les tasques pròpies del seu nivell de qualificació, planificar-ne la realització amb autonomia i responsabilitat i avaluar-les emprant criteris de qualitat i eficàcia.
  7. Desenvolupar actituds i destreses per prendre decisions i actuar amb esperit emprenedor i iniciativa personal després de recollir, analitzar i interpretar informació especialment relacionada amb l’àmbit professional.
  8.  Resoldre problemes de la vida quotidiana i de l’àmbit professional que requereixen l’aplicació o la realització d’operacions elementals de càlcul, mesures, fraccions, proporcions, estimacions i coneixements geomètrics, essent capaços d’aplicar-los a situacions quotidianes i laborals.
  9. Desenvolupar actituds crítiques i hàbits saludables per millorar la qualitat de vida i la salut, amb especial esment a la prevenció de riscos i la seguretat laboral en la realització de les activitats laborals, i per afavorir la conservació del medi ambient especialment a les Illes Balears.
  10. Treballar en equip amb responsabilitat i confiança en la pròpia competència individual i desenvolupar en el grup actituds i valors de respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.
  11. Adquirir nous coneixements per si mateixos, aplicant les habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació.
  12.  Utilitzar eines pròpies de les tecnologies de la informació i la comunicació per crear, analitzar i intercanviar documentació pròpia del perfil que desenvolupa el programa.

3. Contribució dels mòduls de caràcter general a l’adquisició de les competències bàsiques

Els alumnes que cursen els àmbits i mòduls de caràcter general dels programes de qualificació professional inicial han de poder aconseguir les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria, en especial, les relacionades amb l’accés als cicles formatius de grau mitjà. El currículum d’aquests programes ha de permetre integrar els aprenentatges, posant-los en relació amb els continguts, de forma que es puguin utilitzar de manera efectiva en diferents situacions i contextos. D’aquesta forma es permet la continuïtat en l’educació secundària postobligatòria i, si és el cas, accedir al segon nivell del programa que permet aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea i, d’acord amb les consideracions exposades, s’han identificat vuit competències bàsiques. Cadascun dels àmbits i mòduls contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cadascuna de les competències bàsiques s’assoleix com a conseqüència del treball en els diferents àmbits i mòduls. A cadascun dels àmbits i mòduls s’han de cercar els referents que permetin el desenvolupament i l’adquisició de les competències bàsiques. Els objectius i els continguts de cada àmbit i mòdul asseguren el desenvolupament de totes les competències. Els criteris d’avaluació serviran de referència per valorar el grau d’adquisició progressiu.

Les competències bàsiques són les següents:

a.  Competència en comunicació lingüística

Es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

El desenvolupament de la competència lingüística al final del primer nivell dels programes comporta el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos, i l’ús funcional d’una llengua estrangera, com a mínim.

b.  Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

La competència matemàtica comporta el coneixement i la utilització dels elements matemàtics bàsics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) i la posada en pràctica de processos de raonament que duen a la solució dels problemes o a l’obtenció de la informació. Aquests processos permeten aplicar la informació a una varietat de situacions i contextos, seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals i estimar i valorar la lògica i la validesa d’argumentacions i informacions. Inclou l’habilitat per seguir determinats processos de pensament (com la inducció i la deducció, entre altres), aplicar algoritmes de càlcul per identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vàlids.

En definitiva, suposa aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, utilitzant les eines de suport adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per donar una millor resposta a les situacions de la vida de diferent grau de complexitat.

El desenvolupament de la competència matemàtica al final del primer nivell dels programes comporta utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i social– els elements i raonaments matemàtics per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.

c.  Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. Incorpora habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.), per interpretar el món, cosa que exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis bàsics de la ciència que permeten l’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement científic involucrat i per adquirir nous coneixements.

Són part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

El desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic prepara per poder identificar hàbits saludables d’higiene, salut i alimentació, per a l’ús responsable dels recursos naturals, per a la cura del medi ambient, per al consum racional i responsable, i per a la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

d. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

El desenvolupament de la informació i la competència digital implica ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, així com les diferents eines tecnològiques; també tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diferents suports.

e.  Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Globalment suposa utilitzar, per desenvolupar-se socialment, el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitza el judici moral per escollir i prendre decisions, i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania. El desenvolupament de la competència social i ciutadana suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes utilitzant el judici ètic basat en els valors i les pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuir a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenir una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i les obligacions cíviques.

f.  Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, implica disposar de les habilitats i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així com habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne.

g.  Competència per aprendre a aprendre

Cerca fomentar habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Comporta dues dimensions fonamentals. D’una banda, adquirir la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), i del procés i de les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que pot fer un mateix i del que es pot fer amb l’ajuda d’altres persones o recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de competència  personal, que incideix en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.

El desenvolupament de la competència aprendre a aprendre implica la consciència, la gestió i el control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o d’eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, la qual cosa es desenvolupa a través d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificadores, tant individuals com col·lectives.

h. Autonomia i iniciativa personal

Es refereix, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. De l’altra, remet a la capacitat d’escollir amb criteri propi, d’imaginar projectes, de tirar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans necessàries per desenvolupar les opcions i els plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius- i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral.

El desenvolupament de la competència de l’autonomia i la iniciativa personal suposen ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

Es considera que les competències bàsiques que figuren a continuació es relacionen amb l’accés als cicles formatius de grau mitjà:

  • Competència en comunicació lingüística
  • Competència matemàtica
  • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  • Tractament de la informació i competència digital
  • Competència social i ciutadana

4. Currículum del mòdul Comunicació

4.1. Objectius

  1. Comprendre i produir textos orals i escrits en llengua catalana i en llengua castellana emprats en l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral, participant activament en les situacions de comunicació que es produeixen.
  2. Emprar els diversos textos mitjançant els quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, privades i de la vida laboral.
  3. Comprendre textos literaris utilitzant coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els recursos estilístics, i els temes i motius de la tradició literària, amb especial incidència en mostres de la literatura de les Illes Balears, així com de la llengua castellana.
  4. Conèixer la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol.
  5. Consolidar l’hàbit lector a través de la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món.
  6. Reconèixer les dificultats pròpies en l’ús de la llengua catalana i la llengua castellana a partir d’activitats de comprensió i d’expressió, d’ortografia, de lèxic, etc., encaminades a superar errors detectats, i posar en pràctica estratègies d’autocorrecció.
  7. Utilitzar la llengua catalana i la castellana per comunicar-se en diferents contextos, expressar idees pròpies i escoltar les dels altres, prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària, valorant els interessos individuals i els del grup, fomentant el diàleg i la negociació amb l’adequada assertivitat com a mitjà per transmetre als altres les pròpies decisions i poder treballar de forma cooperativa i flexible.
  8. Valorar la importància de comprendre i saber expressar-se en llengua catalana amb correcció com element clau per establir relacions satisfactòries, cooperar i treballar en equip, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
  9. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la recerca i per al contrast d’informacions a l’hora de programar una exposició oral o una composició escrita sobre un tema determinat.
  10. Utilitzar els mitjans informàtics complementaris.
  11. Utilitzar la llengua catalana i la llengua castellana per expressar-se de forma coherent i adequada en diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i laboral, per estructurar el pensament, prendre consciència i manifestar els propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

4.2. Continguts

4.2.1. Comprensió oral i escrita: escoltar i llegir

  • Lectura comprensiva de textos de l’actualitat escolar, social i cultural, relacionats amb les Illes Balears i l’Estat espanyol o diferents textos de l’àmbit laboral, en paper o en suport digital, que permeti reconèixer als alumnes les distintes intencions comunicatives com contar, sol·licitar, fer públic, reclamar.
  • Lectura de diversos textos (cartes, normes, avisos, notícies, informacions o explicacions) amb fluïdesa, entonació i ritme adequats.
  • Formulació d’hipòtesis sobre la intenció i el contingut d’un text partint dels indicis textuals i paratextuals.
  • Identificació de l’organització de les idees en textos amb diferents intencions (comprensió general, funció del text, idea principal i idees secundàries, localització d’informacions concretes, ús de connectors textuals).
  • Comprensió de textos de diferents tipus segons el canal utilitzat, reconeixent les diferències rellevants entre la comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, i tenint consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.
  • Comprensió de textos, en suport de paper i digital, que utilitzen sistemes de comunicació verbal i no verbal: llenguatge publicitari, cartells, videoclips, etc.
  • Comprensió de textos orals i escrits propis de situacions de relació social, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (correus electrònics, cartes de presentació i personals, presentacions orals, reclamacions, sol·licituds, etc.).
  • Comprensió de textos, orals i escrits per aprendre i per informar-se, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (descripcions, resums, esquemes, notícies, reportatges i opuscles).
  • Comprensió de textos, orals i escrits en relació amb l’àmbit laboral de les distintes institucions o empreses de les Illes Balears que facilitin la inserció laboral dels alumnes (cartes de presentació, qüestionaris, enquestes, currículum, correspondència, instruccions, cartes de presentació de productes o serveis, pressuposts, factures, rebuts, circulars, full d’incidències, processos, tècniques i característiques de les tasques pròpies d’un ofici, etc.).
  • Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible, i davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació.

4.2.2. Expressió oral i composició escrita: parlar, conversar i escriure

  • Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit laboral (demanar aclariments sobre una instrucció, entrevistes, intercanvi d’opinions, etc.).
  • Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit social i cultural, especialment aquelles destinades a afavorir la convivència, valorant i respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, postures i gestos adequats).
  • Reconeixement de la importància a partir d’objectius comunicatius per a l’elaboració de missatges orals i escrits, com informar, reclamar, sol·licitar, explicar o argumentar.
  • Ús guiat dels procediments de planificació, elaboració i revisió de textos.
  • Composició de textos diversos en suport paper o digital, reconeixent les diferències rellevants entre la comunicació oral i escrita, entre usos col·loquials i formals, i utilitzant el registre que requereixi la situació comunicativa (còmics, cartells, opuscles publicitaris, instruccions, normes, etc.).
  • Composició de textos orals i escrits propis de situacions de relació social, d’ús habitual en la vida quotidiana i en l’àmbit laboral (avisos, correus electrònics, cartes de presentació i personals, presentacions orals, reclamacions, sol·licituds, etc.) a partir dels models existents.
  • Composició de textos orals i escrits per aprendre i per informar-se, d’ús habitual en la vida quotidiana, i en l’àmbit laboral, social i cultural (descripcions, explicacions, resums, opuscles, esquemes, notícies i entrevistes, etc.) a partir dels models existents.
  • Composició de textos orals i escrits que facilitin la inserció laboral (cartes de presentació personal, de productes o serveis, qüestionaris, enquestes, currículum, instruccions, pressuposts, factures, rebuts, circulars, fulls d’incidències, etc.) a partir dels models existents.
  • Ús pautat de les tecnologies de la informació i la comunicació, de diccionaris, correctors ortogràfics i de les biblioteques per obtenir informació, ajudes i models per a la composició escrita.
  • Utilització de la llengua catalana i la llengua castellana oral i escrita, per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i dels altres i per regular la pròpia conducta, utilitzant un llenguatge respectuós i no discriminatori.
  • Interès per expressar-se oralment, en llengua catalana i la llengua castellana amb pronunciació i entonació adequades.
  • Interès per la cura i la presentació, en llengua catalana i llengua castellana de textos escrits i adequació de les produccions pròpies a la normativa ortogràfica, apreciant el seu valor per a la comunicació i per a la inclusió social a les Illes Balears.
  • Valoració de les diferents llengües de l’Estat espanyol com a font d’enriquiment personal i social.

4.2.3. Coneixement i reflexió sobre l’ús de la llengua

  • Reconeixement d’estructures narratives, instructives, explicatives i argumentals per comprendre i produir textos.
  • Reconeixement i ús coherent de noms, determinants, adjectius, formes verbals regulars i irregulars més usuals: concordança nominal i verbal.
  • Utilització de mecanismes de transformació d’oracions: directes a indirectes, actives a passives i viceversa, per a la comprensió i composició de textos orals i escrits d’ús habitual.
  • Coneixement de les modalitats de l’oració i de les formes del verb per expressar les intencions dels parlants.
  • Ús d’enllaços entre oracions per expressar finalitat, causa, conseqüència, condició, adversitat, concessió, duració, en relació amb la composició de textos.
  • Reconeixements  de les relacions entre les paraules per la forma (famílies lèxiques, flexió, derivació, composició, sigles) i pel seu significat (sinònims, antònims, camps semàntics), en relació amb la comprensió i composició de textos.
  • Utilització correcta de la terminologia bàsica pròpia de l’àmbit laboral.

4.3. Criteris d’avaluació

4.3.1. Comprensió oral i escrita: escoltar i llegir

  • Cerca, localitza i selecciona informació concreta o idees rellevants en textos senzills (narratius, expositius, descriptius, instructius i argumentals).
  • Realitza inferències directes en textos diversos, determinant el seus principals propòsits.
  • Capta el sentit global en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicació i amb distints propòsits.
  • Identifica informacions específiques en textos produïts en diferents situacions comunicatives.
  • Reconeix les idees principals i les secundàries en textos orals.
  • Descriu oralment i per escrit objectes, persones, situacions, processos i llocs de forma estructurada.
  • Reflexiona sobre les característiques principals d’un text escrit o oral, diferenciant allò més important d’allò accessori.

4.3.2. Expressió oral i composició escrita: parlar, conversar i escriure

  • Exposa de forma clara i ordenada les pròpies idees, sentiments i opinions.
  • Comprèn, segons el context en el qual es troba l’alumne, les possibilitats i limitacions per exposar les seves idees, sentiments i opinions.
  • Escolta amb atenció i intenció de comprendre, demanant allò que no comprèn.
  • Respecta les normes bàsiques de l’intercanvi comunicatiu (torn de paraula, to de veu, postures i gestos adequats).
  • Diferencia les distintes llengües de l’Estat espanyol.
  • Resumeix oralment i per escrit fets, informacions, punts de vista i arguments expressats en una conversa, sessió informativa, debat, text escrit (imprès o digital), pel·lícula, etc.
  • Elabora esquemes.
  • Demostra que sap diferenciar en un text allò principal d’allò secundari, identificant les intencions dels emissors i aportant la seva opinió personal.
  • Aplica les idees i els coneixements obtinguts mitjançant la lectura d’un text o l’audició d’una exposició oral (a classe, debat, conversa, etc.), a tasques concretes per a la comunicació oral i escrita.

4.3.3. Coneixement i reflexió sobre l’ús de la llengua

  • Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per resoldre problemes de comprensió de textos escrits.
  • Escriu adequadament textos (cartes, notes, factures, pressuposts, anuncis, currículum, correus electrònics) necessaris per comunicar-se amb altres persones i amb les empreses i institucions de referència a la seva vida personal i professional.
  • Produeix textos fent ús de les passes pròpies del procés de producció d’un escrit (planificació, escriptura del text, revisió).
  • Valora la lectura com a font d’informació i d’aprenentatge, per gaudir-ne i recórrer a ella en situacions diverses.
  • Usa amb autonomia progressiva i iniciativa personal diccionaris, manuals, opuscles, Internet i altres textos o recursos informatius o didàctics per afrontar les tasques, contrastar informació i prendre decisions.
  • Utilitza correctament de forma oral i escrita la terminologia bàsica pròpia del seu àmbit laboral en situacions reals.

5. Currículum del mòdul Llengua anglesa

5.1. Objectius

  1. Adquirir una competència comunicativa en llengua anglesa que possibiliti la comprensió, l’expressió i la interacció, tant oral com escrita, de missatges senzills produïts en situacions de comunicació habituals i sobre temes propers als interessos i a les necessitats de l’alumnat.
  2. Aplicar amb progressiva autonomia els coneixements elementals sobre la llengua anglesa per expressar-se, tant oralment com per escrit, en els diversos contextos de l’activitat escolar, laboral, social i cultural.
  3. Assolir les habilitats per poder obtenir informació lingüística de diccionaris i d’altres obres de consulta i aplicar-les a la comprensió i a la producció de textos senzills.
  4. Apreciar el valor de la llengua anglesa com a mitjà de comunicació, d’aprenentatge i de promoció personal i laboral en l’àmbit de les Illes Balears, desenvolupant actituds d’estimació i acceptació de les diferències culturals i de comportament.
  5. Utilitzar la llengua anglesa per comunicar-se en diferents contextos fomentant l’adequada assertivitat com a mitjà per transmetre als altres les pròpies decisions i treballar de forma cooperativa i flexible.

5.2. Continguts

5.2.1. Escoltar, parlar i conversar

  • Escolta i comprensió de missatges breus i senzills, presentats en diferents suports i relacionats amb la vida quotidiana i el món laboral.
  • Interacció mitjançant textos orals breus, coherents i amb pronunciació adequada, basats en models i estructures lingüístiques treballades a l’aula.
  • Producció oral de descripcions, narracions i explicacions sobre esdeveniments, experiències i continguts diversos.

5.2.2. Llegir i escriure

  • Comprensió de les instruccions més habituals per a la resolució correcta de tasques, d’activitats i de la informació general i específica en textos escrits sobre temes quotidians d’interès general adequats al nivell de competència de l’alumnat.
  • Desenvolupament i ús progressivament autònom de l’expressió escrita amb ajuda de models, mostrant interès per la cura i la presentació dels textos en diferents suports, així com per l’ús de les regles bàsiques d’ortografia i de puntuació.
  • Lectura autònoma de textos senzills d’extensió progressiva relacionats amb els seus interessos, en diferents suports, per gaudir de la lectura o amb la finalitat de realitzar tasques individuals o de grup.

5.2.3. Coneixement de la llengua: ús i aprenentatge

  • Ús guiat de les estructures i funcions més habituals, de les expressions i frases fetes més comunes, així com del lèxic en relació amb situacions quotidianes, temes d’interès i continguts d’altres matèries del currículum.
  • Aplicació guiada d’estratègies de producció escrita per a la redacció d’un text, atenent a aspectes com destinatari, propòsit i registre.
  • Anàlisi i reflexió sobre un ús apropiat, tant oral com escrit, de la llengua anglesa en diferents situacions de comunicació i a través de diferents suports.
  • Anàlisi de l’ús i el significat de diferents formes gramaticals mitjançant comparança i contrast amb les llengües que coneix. COMPETÈNCIES
  • Confiança, interès i iniciativa per expressar-se en públic i per escrit, i participar en tasques individuals i de grup, aprofitant les oportunitats d’aprenentatge creades en el context de l’aula i fora d’ella.

5.2.4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

  • Valoració de l’ús de la llengua anglesa com instrument de comunicació en l’aula, com a vehicle d’accés a noves informacions i com a forma d’acostament a diversos pobles, cultures i manera de vida.
  • Identificació d’alguns trets culturals, geogràfics i artístics dels països on es parla la llengua anglesa, obtenint la informació per diferents mitjans, entre ells les tecnologies de la informació i comunicació, i comparança amb les Illes Balears.
  • Iniciativa en la realització d’interaccions bàsiques amb habitants o aprenents de la llengua estrangera a través dels mitjans tradicionals o el que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació per conèixer diferents cultures, mostrant respecte vers els aspectes socioculturals dels països on es parla la llengua estrangera.
  • Reflexió sobre la influència a les Illes Balears dels aspectes socioculturals dels països on es parla la llengua estrangera.

5.3. Criteris d’avaluació

5.3.1. Escoltar, parlar i conversar

  • Comprèn la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets, coneguts i que no exigeixin coneixements especialitzats, emesos amb claredat en situacions de comunicació interpersonal o pels mitjans audiovisuals, fent ús de les estratègies que afavoreixen la comprensió.
  • Participa en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb diverses finalitats comunicatives, utilitzant estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, produint un discurs comprensible.

5.3.2. Llegir i escriure

Redacta de manera progressivament autònoma textos diversos en diferents suports, utilitzant el lèxic apropiat, les estructures i els elements de cohesió i coherència, de manera que siguin comprensibles per al lector, fent ús de les estratègies pròpies del procés de la composició escrita.

5.3.3. Coneixement de la llengua: ús i aprenentatge

Identifica, utilitza i explica diferents estratègies d’aprenentatge utilitzades, posa exemples d’altres possibles i decideix sobre les més adequades a l’objectiu d’aprenentatge.

5.3.4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

Identifica i descriu els aspectes culturals més rellevants dels països on es parla la llengua anglesa, estableix algunes relacions entre les característiques més significatives dels costums, de les normes, les actituds i els valors de la societat, la llengua que s’estudia i la pròpia, i mostra respecte vers aquests aspectes reflexionant sobre la influència que exerceixen a les Illes Balears.

6. Currículum del mòdul Cientificotecnològic

6.1. Objectius

  1. Comprendre i expressar missatges matemàtics incorporant el llenguatge oral i escrit, l’argumentació, el raonament i les formes d’expressió matemàtica (numèrica, gràfica, geomètrica, estadística, probabilitat, etc.).
  2. Aplicar diverses estratègies per resoldre problemes: identificar el problema plantejat, discutir el seu interès, realitzar observacions sistemàtiques, emetre hipòtesis, planificar i realitzar activitats per contrastar, perseverar en la recerca de solucions, analitzar els resultats valorant la idoneïtat de les estratègies utilitzades, extreure’n conclusions i comunicar-les.
  3. Identificar els elements matemàtics presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d’informació, utilitzant tècniques de recollida d’informació i procediments de mesura per qualificar-los; realitzar els càlculs apropiats a cada situació i analitzar les dades obtingudes amb la finalitat d’analitzar críticament les funcions que realitzen per comprendre i valorar millor els missatges.
  4. Utilitzar de forma adequada els distints recursos tecnològics (calculadores, programes informàtics, Internet, etc.) per seleccionar informació i emprar-la, valorant el seu contingut, i per realitzar treballs sobre temes d’interès matemàtic, científic i tecnològic.
  5. Analitzar els objectes i sistemes tecnològics, les seves propietats, utilitzar la visualització i la modelització per comprendre el seu funcionament, conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma d’utilitzar-los i controlar-los i entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el disseny i la construcció.
  6. Adoptar actituds pròpies del pensament científic com el pensament reflexiu, la necessitat de contrastar apreciacions intuïtives, la flexibilitat per modificar el punt de vista, i participació individual i en grup en la planificació i realització d’activitats, valorant les aportacions pròpies i dels altres amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.
  7. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos.
  8. Comparar la salut individual i col·lectiva amb relació a la cura del propi cos.
  9. Valorar la higiene i la salut i desenvolupar un estil saludable de vida.

6.2. Continguts

6.2.1. Continguts comuns

  • Resolució de problemes de la vida quotidiana i propis de l’exercici d’un ofici que impliquen l’aplicació d’eines matemàtiques i la utilització d’estratègies i tècniques senzilles (identificació, planificació, elaboració de supòsits, desenvolupament, comprovació).
  • Expressió verbal del procediment que s’ha seguit (descripció, expressió, representació, ús de vocabulari adequat) en la resolució de problemes.
  • Interpretació de missatges que contenguin informacions sobre quantitats i mesures o sobre elements o relacions espacials.
  • Comprensió de les relacions matemàtiques i obtenció de seguretat i consolidació de les pròpies capacitats per afrontar la resolució dels problemes que plantegen aquestes.
  • Utilització de processos de raonament vàlids i gaudi amb la precisió. Utilització de la deducció i de la inducció.
  • Constància en la recerca de les solucions dels problemes, fent ús de la flexibilitat per aconseguir la solució.
  • Utilització d’eines tecnològiques per facilitar els càlculs de tipus numèrics, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.

6.2.2 Nombres i operacions

  • Els nombres naturals. Grafia i valor de posició. Ordre i relació entre nombres.
  • Operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). Ús de les propietats de les operacions per agilitar el càlcul. Categoria de les operacions. Aplicació a situacions reals.
  • Ús i comprensió dels nombres fraccionaris per expressar quantitats en contextos significatius. Reconeixement de fraccions equivalents.
  • Nombres decimals fins a la centèsima en contextos significatius. Operacions amb nombres decimals.
  • Ús i contrast de diferents models de correspondència entre fraccions, decimals i percentatge. El tant per cent. Estratègies de càlcul pràctic amb percentatges. Càlcul de l’IVA. Descomptes.
  • Càlcul aproximat. Estratègies personals de càlcul. Contrast de resultats. Arrodoniment.
  • El quadrat i el cub d’un nombre.
  • Interpretació dels nombres negatius en contextos reals. Exemples de la seva utilització.
  • Utilització de la calculadora i de les TIC.

6.2.3. La mesura

  • Comprensió del Sistema Internacional de Mesura. Unitats d’ús freqüent de longitud, massa, capacitat, superfície, volum i temps. Equivalències entre unitats.
  • Instruments de mesura en la vida quotidiana i laboral. Lectura i interpretació de mesuraments. Aproximacions.
  • Sistema monetari. Valor i preu, organització dels ingressos i de les despeses.

6.2.4. Geometria

  • La posició a l’espai. Rectes paral·leles i perpendiculars. Mesures d’angles.
  • El context topogràfic: utilització d’escales en mapes, plànols i maquetes; càlcul de mesures reals. Sistemes de referència.
  • Moviments en el plànol: reconeixement a la naturalesa, a l’art i a les construccions humanes. Identificació de la geometria que caracteritza l’artesania, l’arquitectura i la decoració a les Illes Balears.
  • Formes planes i espacials. Polígons i cossos geomètrics. Classificacions. Ús d’instruments adequats per a la seva representació.
  • Anàlisi de les característiques de les simetries, girs i translacions de les figures geomètriques.
  • Descripció de les transformacions utilitzant distàncies, angles i direccions.
  • Anàlisi de les relacions entre figures de dues i tres dimensions i de les propietats que les defineixen.
  • Càlcul de distàncies, perímetres, superfícies i volums, en situacions senzilles i relacionades amb el treball.
  • Aplicació de conceptes i models geomètrics en la resolució de problemes.

6.2.5. Tractament de la informació

  • Elaboració i interpretació de gràfiques i taules. Representació de la informació.
  • Exploració i identificació de la dependència entre variables en contextos significatius.
  • Modelització, contrast i analogia de situacions mitjançant mètodes gràfics.

6.2.6. Estadística

Valoració de la necessitat, conveniència i representativitat d’una mostra. Utilització de tècniques d’enquesta, mostreig i recompte per a la recollida de dades en situacions reals.

6.2.7. El món físic

6.2.7.1. El funcionament intern del cos humà:

  • Anatomia i fisiologia. Aparells i sistemes
  • La nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor)
  • L’aparell reproductor
  • La relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós)

6.2.7.2. Elements bàsics de l’entorn en què es desenvolupa la vida: flora i fauna.

6.2.7.3. Matèria i energia. Coneixements bàsics per desenvolupar-se i treballar:

  • Reconeixement i classificació d’alguns materials per les seves propietats: duresa, solubilitat, punts de canvi d’estat, conductivitat tèrmica.
  • Propietats dels materials d’ús comú i el seu comportament amb la llum, el so, la calor, la humitat i l’electricitat.

6.2.8. Educació per a la salut

6.2.8.1. La salut:

  • Concepte integral de salut: física i psicològica. Perspectiva individual i col·lectiva
  • Situacions de risc per a la salut
  • Alimentació saludable:
    1. Alimentació suficient i equilibrada
    2. Trastorns en l’alimentació
  • La importància del son i del descans

6.2.8.2. Prevenció i rehabilitació de toxicomanies:

  • Les drogues i els seus efectes nocius en la salut mental i física, i en la convivència
  • La dependència
  • Aspectes legals
  • Assertivitat i responsabilitat. Presa de decisions, capacitat de decisió
  • Recursos de prevenció i deshabituació

6.2.8.3. Educació sexual i reproductiva:

  • Assertivitat, afectivitat, responsabilitat, sensibilitat i respecte en les relacions sexuals.
  • Malalties de transmissió sexual. Vies de contagi. Mesures de prevenció.
  • L’embaràs. Mesures de prevenció d’embarassos no desitjats. Presa de decisions
  • La salut psicològica. Factors que promouen l’equilibri psicològic. Problemes psicològics més freqüents i serveis de suport.

6.2.8.4. Educació vial:

  • Normes bàsiques per a una conducció responsable
  • La seguretat del vianant
  • El permís de conduir. Tipus de permisos. Requisits i facilitats per a la seva obtenció
  • Influència de la publicitat i les pressions del grup en els hàbits de salut individual i col·lectiva. Recursos i serveis comunitaris de salut.

6.2.8.5. Educació no sexista

6.2.8.6. Educació participativa

6.2.8.7. Educació per a la convivència

6.3. Criteris d’avaluació

6.3.1. Continguts comuns

  • Resol problemes senzills, anticipant una solució raonable, cercant els procediments matemàtics més adequats per abordar el procés de resolució.
  • Persevera en la recerca de dades i solucions precises tant en la formulació com en la resolució del problema.
  • Expressa de forma ordenada i clara les dades i les operacions realitzades en la resolució de problemes.
  • Construeix coneixements matemàtics a partir de situacions com: experimentar, intuir, relacionar conceptes o realitzar abstraccions.
  • Obté i interpreta informació amb contingut matemàtic.
  • Realitza els càlculs numèrics, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques utilitzant les eines tecnològiques al seu abast.

6.3.2. Nombres i operacions

  • Llegeix, escriu i ordena distints tipus de nombres (naturals, sencers, fraccions i decimals).
  • Realitza operacions i càlculs numèrics mitjançant diferents procediments.
  • Utilitza els nombres decimals, fraccionaris i percentatges senzills, establint equivalències entre ells.
  • Calcula l’IVA, realitza pressupostos, distribueix despeses i ingressos, efectua descomptes, amb contextos de la vida ordinària i de l’exercici d’un ofici, utilitzant la calculadora i les TIC.
  • Utilitza estratègies personals per realitzar càlcul aproximat i arrodoniment del resultat.
  • Interpreta el valor dels nombres negatius en les operacions de càlcul, en la vida familiar i en el context laboral i de l’empresa.

6.3.3. La mesura

  • Selecciona, entre les unitats i els instruments de mesura més usuals, les més adients per a cada ocasió.
  • Fa estimacions de mesures de la vida quotidiana o laboral expressant-les amb precisió i utilitzant la terminologia correcta segons siguin de longitud, superfície, massa, capacitat, volum o temps. BÀSICS
  • Realitza pressuposts i balanços econòmics senzills (ingressos i despeses) relatius a una petita empresa i a l’economia familiar.
  • Diferencia entre el valor subjectiu i objectiu que tenen les coses per distints motius (personal, social i laboral), del preu que tenen en el mercat.
  • Maneja conceptes de car i barat en funció de distints criteris (absoluts o relatius).

6.3.4. Geometria

  • Respecta i valora el patrimoni artesà, arquitectònic i decoratiu de les Illes Balears.
  • Realitza i interpreta una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol de cases i maquetes) prenent com a referència objectes familiars per afrontar situacions reals de la vida quotidiana i de l’àmbit laboral.
  • Calcula i interpreta distàncies, superfícies, perímetres, volum, utilitzant plànols de la seva localitat i del seu àmbit més proper.
  • Reconeix, utilitzant les nocions geomètriques elementals (simetria, paral·lelisme, perpendicularitat, perímetre i superfície) aplicades a les situacions de la vida quotidiana.

6.3.5. Tractament de la informació

  • Llegeix i interpreta la premsa diària, revistes, opuscles, Internet…, i les representacions gràfiques senzilles de dades relatives a l’entorn immediat de l’alumne.
  • Utilitza adequadament paraules, símbols, gràfics i instruments per representar i interpretar processos i resultats matemàtics.

6.3.6. Estadística

  • Organitza la informació estadística en taules i gràfiques.
  • Calcula els paràmetres estadístics més usuals corresponents a distribucions discretes i contínues.
  • Valora qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.

6.3.7. El món físic

  • Analitza situacions de la seva vida quotidiana des de la perspectiva del consum responsable.
  • Identifica i localitza els òrgans vitals del cos humà relacionant-los amb la seva funció corresponent, i estableix relacions entre les esmentades funcions i els hàbits d’alimentació, higiene, descans i salut en general.
  • Identifica les característiques dels animals i de les plantes més representatives del seu entorn, especialment els destinats a consum alimentari i els relacionats amb l’oci responsable i aplica els seus coneixements sobre reproducció, alimentació i desplaçament. GENERAL
  • Utilitza coneixements geogràfics bàsics (sobre el clima, relleu, activitats humanes, població…) de la seva localitat o de les Illes Balears per obtenir informació quan la necessita i estableix les semblances i diferències amb altres zones.
  • Relaciona les fonts d’energia i els operadors que la converteixen o transmeten i és capaç de comunicar el comportament d’alguns cossos davant la llum, l’electricitat, el magnetisme, la calor o el so (relacionats amb la vida quotidiana i el desenvolupament d’un ofici).
  • Identifica els principals usos que es fa dels recursos naturals i demostra de manera pràctica que comprèn la importància de la intervenció humana en la modificació o conservació del medi ambient.
  • Analitza les conseqüències derivades de l’ús inadequat del medi físic i dels recursos naturals.
  • Identifica en la seva vida quotidiana els comportaments i situacions que poden resultar perjudicials pel medi ambient i el desenvolupament sostingut.
  • Adquireix hàbits de desenvolupament responsable en el medi físic.

6.3.8. Educació per a la salut

  • Identifica situacions quotidianes de risc per a la seva salut relacionant-les amb l’alimentació (per excés o per defecte).
  • Analitza els hàbits alimentaris i argumenta aquells canvis concrets que hauria d’emprendre per tenir una alimentació més saludable.
  • Coneix i explica els efectes negatius per a la salut i la convivència del consum perjudicial (tabac, alcohol, drogues de distints tipus).
  • Identifica les situacions personals i socials que motiven el consum de drogues i aquelles que contribueixen a evitar i controlar les situacions esmentades.
  • Coneix les activitats dels distints serveis d’orientació i de salut de la seva localitat en matèria de prevenció i rehabilitació relacionades amb els trastorns alimentaris, el consum de drogues i les malalties de transmissió sexual.
  • Respecta les normes del centre, de l’entitat local, empresarial o organització no governamental relativa a l’absència de consum de substàncies perjudicials per a la salut (tabac, alcohol i drogues).
  • Identifica les situacions quotidianes de risc per a la salut, relacionades amb les relacions sexuals (formes de contreure i contagiar malalties de transmissió sexual), així com els hàbits i les mesures de prevenció.
  • Coneix i explica les situacions de risc i de prevenció dels embarassos no desitjats.
  • Argumenta i maneja les principals normes d’educació vial que puguin garantir la seguretat com a vianant i com a conductor, i la seguretat dels altres.
  • Identifica els requisits per a l’obtenció del permís de conduir, els tipus de permís, el seu valor per a l’exercici d’un ofici, i les facilitats disponibles per a la seva obtenció.

7. Currículum del mòdul Ciències socials

7.1. Objectius

  1. Identificar, localitzar i analitzar els elements bàsics que caracteritzen els medis físics del món, de l’Estat espanyol i les Illes Balears i les interaccions que es donen entre aquests.
  2. Comprendre el territori com a resultat de la intervenció de l’ésser humà, analitzant les relacions entre els factors físics i humans, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i ambiental i proposant mesures per reduir les perjudicials.
  3. Conèixer i valorar els mecanismes que regeixen els comportaments demogràfics per entendre l’evolució i la distribució de la població i les seves conseqüències.
  4. Analitzar les diferències entre les àrees urbanes i les rurals, establir les relacions que mantenen.
  5. Cercar i seleccionar informació per comprendre l’espai geogràfic utilitzant diverses fonts: orals, escrites, cartogràfiques i aquelles que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. Realitzar treballs senzills amb la informació obtinguda i utilitzant el vocabulari adequat.
  6. Comprendre la interacció que s’estableix entre els éssers vius i el medi.
  7. Comprendre, conèixer i respectar la identitat cultural pròpia i aliena, aprenent a conviure amb respecte i tolerància.
  8. Conèixer les principals institucions locals, de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.
  9. Conèixer aspectes bàsics de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Constitució Espanyola.
  10. Conèixer la xarxa de serveis socials bàsics del seu municipi i de les Illes Balears, i saber recórrer-hi quan ho necessiti.
  11. Comprendre el valor del compromís personal en la millora de la vida de la comunitat.
  12. Conèixer i apreciar els valors democràtics, emprant-los per resoldre dilemes i conflictes de la vida quotidiana de manera dialogada.

7.2. Continguts

7.2.1. El medi físic i l’acció de l’home

  • Estudi de com és la Terra i com es representa mitjançant l’anàlisi i la interpretació de diferents tipus de mapes. Representació i localització en mapes dels elements físics que conformen el medi, com continents, oceans, mars, rius i unitats de relleu de les Illes Balears, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.
  • Coneixement dels grans medis naturals de l’arxipèlag Balear, de la península Ibèrica i del món.
  • Estudi dels conceptes demogràfics bàsics com natalitat, mortalitat, esperança de vida, creixement de la població fent especial referència a les causes i conseqüències dels moviments migratoris.
  • Comparació entre el poblament rural i l’urbà identificant-ne els paisatges i distingint els elements que els conformen atenent a la seva evolució al llarg del temps.
  • Valoració de la importància actual de les ciutats i de la necessitat de planificar el seu creixement. Analitzar l’estructura urbana: casc antic, eixample, perifèria, barris de barraques, guetos, polígon industrial, etc. i també l’atracció que la ciutat exerceix sobre la seva àrea d’influència.
  • Identificació dels diferents sectors econòmics: primari, secundari i terciari i comprensió de les activitats econòmiques de cada un, de la seva situació actual i dels principals problemes i necessitats
  • Anàlisi de les intervencions de l’ésser humà sobre el medi físic, avaluant el perill que comporten determinats models de creixement econòmic.
  • Coneixement de les fonts d’energia alternatives i les accions beneficioses per al planeta.
  • Valoració de les polítiques i de les accions encaminades a la protecció i al manteniment dels paisatges naturals i de la seva biodiversitat.

7.2.2. Cultura i societat

  • Característiques fonamentals del medi social i cultural de les Illes Balears i les possibilitats d’acció en aquest medi.
  • Característiques i expressions de la cultura a la seva localitat, a les Illes Balears i a l’Estat espanyol.
  • Dret a la pròpia cultura en el marc democràtic i convivència intercultural.
  • Institucions de la localitat, de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.
  • Aspectes bàsics de l’Estatut de les Illes Balears i de la Constitució Espanyola.
  • Recursos socials bàsics a la localitat i a les Illes Balears i xarxes de suport de la comunitat. BÀSICS
  • Els mitjans socials d’informació i comunicació (TV, Internet, ràdio i premsa).
  • Educació del consumidor: consum responsable. La publicitat.
  • Desenvolupament del criteri ètic a partir dels valors democràtics: participació activa, responsable i democràtica; satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos per mitjans adequats i amb respecte als altres; resolució de conflictes ètics en la vida quotidiana i laboral; negociació i resolució pacífica de conflictes; igualtat entre homes i dones.

7.3. Criteris d’avaluació

7.3.1. El medi físic i l’acció de l’home

  • Localitza en un mapa llocs, espais i elements bàsics que configuren el medi físic de les Illes Balears, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món (oceans, mars, continents, unitats de relleu i rius) i identifica els trets físics més destacats.
  • Descriu els factors que condicionen el comportament demogràfic, l’evolució i la situació actual de la població, utilitzant el vocabulari adequat. Entén els moviments migratoris com un fenomen social.
  • Compara i diferencia els espais urbans i els rurals, n’explica els elements, en descriu les funcions i les relacions que s’estableixen entre els espais urbans i els rurals. Valora els avantatges i inconvenients de cada un, fent referència a exemples concrets i propers.
  • Descriu les principals activitats derivades dels diferents sectors econòmics: primari, secundari i terciari.
  • Coneix, identifica i valora els aspectes geogràfics de l’entorn com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana. Distingeix els principals recursos naturals i la seva distribució al món. Comprèn les diferències entre els diferents paisatges producte de l’activitat econòmica de l’home. Percep i descriu els efectes ambientals de les activitats humanes, particularment a les Illes Balears i a l’Estat espanyol.
  • Aplica els coneixements bàsics adquirits per identificar les tasques i les activitats humanes més respectuoses amb el medi ambient en els àmbits més quotidians de la vida amb l’objectiu de construir un futur més sostenible.

7.3.2. Cultura i societat

  • Coneix les característiques de la comunitat de l’alumne: institucions públiques, principals localitats, sectors productius més importants i aquells altres que facilitin el seu desenvolupament personal.
  • Identifica i valora críticament les principals característiques i expressions culturals (llengua, art, valors, etc.) de la localitat de l’alumnat, de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i d’altres països.
  • Reconeix i argumenta el dret propi i aliè a expressar i conservar la pròpia cultura, en el marc del respecte a la convivència democràtica.
  • Identifica els principals valors democràtics (justícia, equitat, llibertat, responsabilitat, solidaritat, no-violència, participació…), explicant per què constitueixen valors i identificant els contravalors pels seus efectes negatius per a la seva pròpia vida i la convivència.
  • Identifica i localitza aquelles institucions, serveis socials bàsics (de salut, educació, ocupació i oci), i xarxes de suport de la seva localitat més propera o de les Illes Balears, a les quals pot recórrer per recollir informació, orientacions i ajuda per resoldre problemes personals i laborals.
  • Coneix les oficines d’orientació i ocupació (SOIB), els centres i serveis educatius i d’oci de més interès.
  • Utilitza críticament els principals mitjans d’informació i comunicació (TV, Internet, ràdio i premsa) en les activitats que realitza en el centre educatiu o en l’entitat local o empresarial, emprant-los com a font d’informació i comunicació i per a la recerca activa d’ocupació, incorporant i transferint progressivament aquests aprenentatges a la vida quotidiana.
  • Realitza una anàlisi crítica dels valors i contravalors explícits i implícits en la publicitat, emprant com a criteris els valors democràtics (igualtat entre sexes, respecte al medi ambient, solidaritat, responsabilitat personal, veracitat, etc.)

8. Currículum del mòdul Formació laboral i prevenció de riscos a la feina

8.1. Objectius

  1. Desenvolupar actituds, valors i hàbits sociolaborals que permetin exercir la futura activitat laboral com a professionals conscients de les seves capacitats i possibilitats.
  2. Desenvolupar en el treball actituds de respecte pels companys i companyes, de responsabilitat i de treball en equip.
  3. Conèixer el marc legal, els drets i deures dels treballadors, així com formar-se per a la recerca d’un lloc de feina.
  4. Conèixer nous materials, eines i equips de feina relacionats amb l’ofici i les seves sortides laborals.
  5. Desenvolupar actituds de respecte envers el medi ambient a l’activitat laboral diària, fomentant comportaments de reciclatge de residus i aprofitament dels materials.
  6. Prendre consciència de la importància de trobar un lloc de feina i mantenir-lo de manera responsable i competent.
  7. Valorar la formació i l’orientació laboral que està rebent per al futur professional.
  8. Afrontar els dubtes, les tensions i els nous reptes que puguin sorgir en el treball, amb esperit de superació i ganes de millorar.
  9. Conèixer l’entorn laboral i les opcions al seu abast (inclòs, si n’és cas, el centre ocupacional, el centre especial d’ocupació i el treball amb suport) amb la finalitat de formar-se per a la recerca d’un lloc de feina.
  10. Promoure els comportaments segurs i la correcta utilització dels equips de protecció i dels instruments i eines de feina, i fomentar l'interès i cooperació dels treballadors en una acció preventiva integrada.
  11. Promoure, en particular, les actuacions preventives bàsiques, com ara l'ordre, la neteja, la senyalització i el manteniment general, i efectuar el seu seguiment i control.
  12. Col·laborar en l'avaluació i el control dels riscos generals i específics de l'empresa, en l’atenció a queixes i suggeriments, en el registre de dades i en totes les funcions anàlogues que siguin necessàries.
  13. Cooperar amb els serveis de prevenció de l’empresa, si s'escau.

8.2. Continguts

8.2.1. Habilitats sociolaborals:  actituds i hàbits de feina

  • Importància i valor de la feina. Relacions en l’entorn laboral.
  • Adquisició de competències de l’ofici. Relacions amb altres oficis del sector productiu.
  • Assoliment i conservació de la feina: puntualitat, responsabilitat, ordre i neteja, respecte als altres companys i als seus caps, materials i instal·lacions, iniciativa, creativitat i gust per la feina ben feta, treball en equip, superació de les limitacions i característiques personals, acceptació de normes i d’ordres, resistència a la fatiga, constància i atenció.
  • Consciència de la problemàtica laboral actual i del valor de trobar un lloc de feina que permeti una vida autònoma i independent.

8.2.2. Coneixement de la dinàmica del mercat laboral (relacionada amb la família professional del programa)

  • Concepte de mercat de treball. Oferta i demanda.
  • El procés de recerca de feina a empreses del sector.
  • Fonts d’informació i ocupació.
  • Currículum. Cartes de presentació, sol·licituds…
  • Inscripció a les oficines d’ocupació.
  • El procés de selecció de personal. L’entrevista.
  • El contracte de treball. Tipus, modalitats, modificació, suspensió i extinció de la relació laboral.
  • Concepte de salari. La nòmina.
  • Concepte de sindicat.
  • Conflictes col·lectius. La vaga i el tancament patronal.
  • El conveni col·lectiu. Participació dels treballadors a l’empresa.
  • Programes de foment de l’ocupació.
  • Les agències de col·locació.
  • Les empreses de treball temporal.
  • La Seguretat Social. Prestacions.
  • Els compromisos amb Hisenda.

8.2.3.Seguretat en el treball

8.2.3.1. Conceptes bàsics sobre seguretat i salut en el treball.

  1.  El treball i la salut: els riscos professionals. Factors de risc.
  2. Danys derivats del treball. Els accidents de treball i les malalties professionals. Altres patologies derivades del treball.
  3. Marc normatiu bàsic en matèria de prevenció de riscos laborals. Drets i deures bàsics en aquesta matèria.

8.2.3.2. Riscos generals i la seva prevenció.

  1. Riscos lligats a les condicions de seguretat.
  2. Riscos lligats al medi ambient de treball.
  3. La càrrega de treball, la fatiga i la insatisfacció laboral.
  4. Sistemes elementals de control de riscos. Protecció col·lectiva i individual.
  5. Plans d'emergència i evacuació.
  6. El control de la salut dels treballadors.

8.2.3.3. Riscos específics i la seva prevenció en el sector corresponent a l'activitat de l'empresa (relacionats amb la família professional del programa).

8.2.3.4. Elements bàsics de gestió de la prevenció de riscos professionals.

  1. Organismes públics relacionats amb la seguretat i la salut en el treball.
  2. Organització del treball preventiu: rutines bàsiques.
  3. Documentació: recollida, elaboració i arxiu

8.2.3.5. Primers auxilis.

8.3. Criteris d’avaluació

8.3.1. Habilitats sociolaborals:  actituds i hàbits de feina

  • Valora la importància d’una bona formació cultural i laboral per a l’obtenció d’un lloc de feina.
  • Participa activament a les classes amb interès i motivació pels temes.
  • Aporta el material que se sol·licita.
  • Respecta els horaris, les normes i les pautes de treball establertes.
  • Demostra constància, responsabilitat i iniciativa en el treball de manera individual i en grup.
  • Aplica els coneixements adquirits a diferents situacions.
  • Mostra actitud crítica amb els comportaments negatius propis i dels seus companys.
  • Supera dificultats i s’enfronta amb entusiasme a nous reptes.
  • S’adapta als temps de descans respectant la continuïtat i perseverança a la feina.

8.3.2. Coneixement de la dinàmica del mercat laboral (relacionada amb la família professional del programa)

  • Interpreta els drets i deures derivats de la relació laboral.
  • Reconeix les diferents modalitats de contractació laboral que permet la legislació vigent.
  • Identifica les situacions que poden donar lloc a la modificació, la suspensió i l’extinció del contracte.
  • Selecciona informació relativa a llocs de feina d’acord a les seves possibilitats i als seus interessos.
  • Elabora i emplena la documentació necessària per accedir a un lloc de feina.
  • Valora la importància de les bones relacions laborals entre empresa i treballadors.
  • Interpreta a grans trets els diferents conceptes d’una nòmina.
  • Pren consciència de la importància de mantenir actituds solidàries entre els treballadors per assolir entre tots unes millors condicions de feina.

8.3.3. Seguretat en el treball

  • Identifica els riscos a la feina.
  • Localitza les àrees perilloses i les evita o bé hi aplica les mesures de prevenció i protecció adients.
  • Descriu els danys que generen les males condicions laborals i mediambientals a la salut.
  • Identifica i fa correspondre les mesures de protecció i de prevenció en funció de les situacions de risc en els diferents treballs.
  • Respecta les normes de seguretat i d’higiene en el treball.
  • Coneix el funcionament i valora la utilitat dels plans d’emergència i d’evacuació.
  • Sap actuar en cas d'emergència i en cas de necessitat d’aplicar primers auxilis, gestionant les primeres intervencions (primers auxilis en situacions simulades).

9. Currículum del mòdul Tutoria

9.1. Objectius

  1. Desenvolupar el coneixement de si mateix i adquirir confiança en la seva pròpia capacitat i motivació per anar progressant personalment i professionalment, adoptant un paper actiu i protagonista en aquest progrés.
  2. Desenvolupar valors i actituds que augmentin l’autoestima.
  3. Aprendre a dialogar per comprendre, arribar a acords i prendre decisions.
  4. Analitzar i comprendre diferents punts de vista i posar-se en el lloc de l’altre.
  5. Aprendre a expressar els propis sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets de manera assertiva adequada a la situació (context social o laboral), i amb respecte cap als altres.
  6. Aprendre a resoldre reflexivament els problemes immediats, de manera que s’eviti la creació de nous problemes.
  7. Planificar metes i desenvolupar un projecte de vida personal d’acord amb els seus interessos, motivacions, necessitats i capacitats.

9.2. Continguts

9.2.1. Maduració personal i habilitats socials bàsiques

  • Identitat personal i coneixement de si mateix.
  • Autoestima i confiança en si mateix.
  • Expressió adequada dels sentiments i les emocions.
  • Autorregulació
  • Empatia: posar-se en el lloc de l’altre; comprensió de diferents punts de vista.
  • Assertivitat en les relacions entre iguals, amb l’altre sexe i en la relació amb les figures d’autoritat. Formulació i acceptació de crítiques; saber dir “no” adequadament; presa decisions amb autonomia i criteri propi.
  • El diàleg com a procés de comprensió, d’acord, de presa de decisions i de resolució de conflictes.

9.2.2. El projecte personal de vida

  • Identificació de desitjos i objectius personals.
  • Anàlisi de situació (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).
  • Planificació a curt i mig termini: opcions laborals. Seguir aprenent. Opcions de vida personal. Oci i temps lliure.

Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 17 64 41 Adreça: Pl. de la Drassana, 4 - 07012 Palma