Logo Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears


Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 23078
Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

 

L’article 36.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció que li dóna la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32, d’1 de març), estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici d’allò que es preveu en l’article 149.1.30 de la Constitució, segons el qual correspon a l’Estat dictar les normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 del text constitucional, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

D’acord amb la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per a l’execució i per al desplegament de la Llei orgànica esmentada.

La Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, ordena un sistema integrat de formació professional, qualificacions i acreditació que respongui amb eficàcia i transparència a les demandes socials i econòmiques a través de les diverses modalitats formatives. L’article 9 d’aquesta Llei estableix que la formació professional comprèn el conjunt d’accions formatives que capaciten per a l’exercici qualificat de les diverses professions, l’accés a l’ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica. Aquestes accions s’han d’inserir en el marc del sistema nacional de qualificacions i formació professional que es crea d’acord amb la Llei orgànica 5/2002. Així mateix, estableix que l’Administració General de l’Estat, i amb la consulta prèvia al Consell General de Formació Professional, determinarà els títols de formació professional i els certificats de professionalitat que constitueixen les ofertes de formació professional referides al Catàleg nacional de qualificacions professionals, que es crea en la mateixa Llei i es regula mitjançant el Reial decret 1128/2003, de 5 de setembre i modificacions posteriors. Aquestes ofertes tenen caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat i les han d’expedir l’Administració educativa i la laboral, respectivament.

Els articles 39 al 44 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), regulen els ensenyaments de formació professional. Aquests ensenyaments han de preparar els alumnes per a l’activitat en un camp professional i facilitar la seva adaptació a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida, com també han de contribuir al seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

D’acord amb les previsions de les lleis orgàniques esmentades, correspon al Govern de l’Estat, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, establir les titulacions corresponents als estudis de formació professional, com també els aspectes bàsics del currículum de cadascuna d’aquestes mentre que les administracions educatives poden ampliar aquest currículum dins l’àmbit de les seves competències.

El primer desenvolupament de la Llei orgànica 2/2006 en matèria de formació professional del sistema educatiu es va fer mitjançant el Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s’establia l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu.

La Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, i la Llei orgànica 4/2011, d’11 de març, complementària de la Llei d’economia sostenible, modifiquen, entre d’altres, la Llei orgànica 5/2002, de les qualificacions i la formació professional, i han introduït canvis normatius importants que han conduït l’Estat a dictar una nova regulació de la formació professional del sistema educatiu.

La nova regulació és el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu. Aquest Reial decret integra en l’ordenació de la formació professional els mòduls professionals dels programes de qualificació professional inicial i els cursos d’especialització dels cicles formatius. Així mateix, amplia les possibilitats d’accés als diferents nivells dels ensenyaments de formació professional, regula el règim de convalidacions i exempcions, flexibilitza l’oferta formativa, dicta pautes per a la formació professional a distància i estableix altres disposicions en matèria d’informació i orientació professional i sobre altres aspectes.

Tot i que l’article 5 del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, ajorna l’aplicació de les disposicions que s’estableixen en el Reial decret 1147/2011 per al curs escolar 2014-2015, també preveu que les administracions educatives puguin avançar la implantació de les mesures que estimin oportunes en els cursos anteriors. Així, aquest Decret recull determinades mesures del Reial decret esmentat i en permet l’aplicació avançada en el territori de les Illes Balears.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, preveu mesures especials per a la formació permanent de les persones adultes, en concret, per millorar la seva qualificació professional o adquirir una preparació per a l’exercici d’altres professions. Aquesta finalitat ja es preveu en la Llei 4/2006 de 30 de març, d’educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears.

El Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, té per objecte establir el procediment i els requisits per a l’avaluació i l’acreditació de les competències professionals adquirides per les persones mitjançant l’experiència laboral o per vies no formals de formació, com també determinar els efectes de l’avaluació i l’acreditació de les competències.

El Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es regulen els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estableix que aquests centres poden impartir totes les ofertes formatives referides al Catàleg nacional de qualificacions professionals que condueixen a l’obtenció de títols de formació professional i certificats de professionalitat.

Tot aquest bagatge normatiu aconsella que el Govern de les Illes Balears derogui l’antic Decret 33/2001, de 23 de febrer, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a les Illes Balears, i dicti un decret nou capaç de fer front als requeriments de la formació professional actual. Aquest nou Decret és una passa més per a la consecució del sistema integrat de formació professional a les Illes Balears. S’hi estableix l’ordenació general de la formació professional i dels ensenyaments que en formen part, és a dir, els mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial, els cicles formatius de grau mitjà, els cicles formatius de grau superior i els cursos d’especialització que es dictin. També són objecte d’aquest Decret altres actuacions que faciliten a les persones la mobilitat, l’accés, la capitalització i la consecució d’itineraris formatius professionalitzadors, amb la voluntat d’articular un marc de formació obert i flexible que permeti donar respostes als reptes del nostre entorn, sempre tenint en compte les especificacions del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

Aquest Decret ha de ser un instrument per afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida i l’adaptació de la formació professional a les necessitats reals de la ciutadania i a l’evolució del mercat laboral de les Illes Balears. Per aconseguir-ho, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de mantenir canals de comunicació amb els sectors econòmics i productius implantats a la comunitat autònoma, amb la resta d’administracions públiques i amb els agents socials.

La flexibilitat que s’exigeix per a aquests ensenyaments i la seva vinculació amb el Catàleg nacional de qualificacions professionals comporta la necessitat d’establir una oferta modular flexible i oberta, que es pugui impartir en la modalitat presencial o a distància. Aquesta oferta ha de permetre incrementar el nivell de qualificació i formació dels ciutadans de les Illes Balears i els ha de facilitar la seva ocupabilitat i la mobilitat i la lliure circulació en el territori de la Unió Europea. Així mateix, ha d’afavorir la competitivitat de les empreses i el progrés personal i professional de les persones. Per tot això, és necessari que la formació professional fomenti el coneixement d’idiomes d’altres països de la Unió Europea, les tecnologies de la informació i la comunicació, el treball en equip, l’esperit emprenedor, la prevenció de riscs professionals, la igualtat entre homes i dones, la responsabilitat professional i social, la qualitat en els processos, la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.

El règim lingüístic dels ensenyaments de formació professional es regeix pel Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i per la resta de normativa que es dicti a aquest efecte.

Aquest Decret s’estructura en onze capítols, set disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. El capítol I conté les disposicions generals i el capítol II estableix l’ordenació i l’organització dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears entre altres aspectes. El capítol III està dedicat als mòduls específics dels programes de qualificació professional inicial. El capítol IV, que regula els cicles formatius de formació professional, es distribueix en 8 seccions. En aquestes seccions s’ordenen l’organització, el currículum d’aquests ensenyaments, l’oferta dels cicles en les diferents modalitats i règims i altres aspectes relatius a aquests ensenyaments. Cal destacar l’oferta parcial i per unitats formatives inferiors a un mòdul i la possibilitat de cursar els ensenyaments en règim presencial i a distància, les mesures de flexibilització i d’innovació en l’oferta dels cicles formatius. El capítol V regula els cursos d’especialització en previsió del desplegament estatal que els ha de fer possibles. El capítol VI, relatiu a l’oferta flexible de formació professional, recull la voluntat del Govern d’obrir l’oferta formativa a la ciutadania i afavorir la seva formació al llarg de la vida millorant, així, les oportunitats d’ocupabilitat. El capítol VII conté les disposicions per als alumnes; el VIII, les del professorat i el IX, les dels centres docents. Els capítols X i XI regulen, respectivament, la Inspecció i la informació i l’orientació professional. Finalment, les disposicions addicionals, transitòria, derogatòria i finals recullen preceptes d’índole variada, que no tenen cabuda al llarg de l’articulat del Decret, però que recullen aspectes que cal incloure en l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears.

El Decret s’ha tramitat d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, pel que fa al procediment d’elaboració d’aquest Decret.

El Decret 39/2000, de 10 de març, crea i regula el Consell de Formació Professional de les Illes Balears. Aquesta institució, clau per al desenvolupament de la formació professional a les Illes Balears, és l’òrgan consultiu, de participació institucional i d’assessorament del Govern de les Illes Balears respecte de tota la formació professional. Per aquest motiu, ha participat en l’elaboració d’aquesta norma i, d’acord amb les seves funcions, ha de col·laborar en l’aplicació del Decret.

Per tot això, una vegada consultat el Consell de Formació Professional de les Illes Balears, amb l’informe favorable de l’Institut Balear de la Dona, amb l’informe preceptiu del Consell Escolar de les Illes Balears, amb l’informe previ de la Secretaria General, vist el dictamen del Consell Econòmic i Social, d’acord amb el Consell Consultiu, a proposta del conseller d’Educació, Cultura i Universitats, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 23 de novembre de 2012,

 

DECRET

 

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació del Decret

 1. Aquest Decret té per objecte establir l’ordenació general i les directrius per al desenvolupament dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu i per a la seva relació amb la formació professional per a l’ocupació a les Illes Balears d’acord amb el que es disposa en la normativa bàsica de l’Estat sobre aquesta matèria.

 2. La formació professional del sistema educatiu es defineix com el conjunt d’accions formatives que tenen per objecte la qualificació de les persones per a l’exercici de les diverses professions, per a la seva ocupabilitat i per a la participació activa en la vida social, cultural i econòmica.

 3. Les normes que conté aquest Decret s’han d’aplicar en tots els centres docents de la comunitat autònoma, públics i privats, que imparteixin els ensenyaments a què fa referència aquest Decret.

 

Article 2

Finalitats de la formació professional del sistema educatiu i principis aplicables a les Illes Balears

 1. De conformitat amb l’article 2 del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, la formació professional del sistema educatiu té les finalitats següents:

a) Qualificar les persones per a l’activitat professional.

b) Contribuir al desenvolupament econòmic del país.

c) Facilitar la seva adaptació als canvis professionals i socials que es puguin produir durant la seva vida.

d) Contribuir al seu desenvolupament personal, a l’exercici d’una ciutadania democràtica, afavorint la inclusió i la cohesió social i l’aprenentatge al llarg de la vida.

 2. Per aconseguir les finalitats expressades, la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears ha de tenir en compte els principis següents:

a) Vinculació de l’oferta formativa amb el Catàleg nacional de qualificacions professionals.

b) Flexibilitat en l’oferta per afavorir el progrés personal i professional de les persones i la conciliació de l’aprenentatge amb altres responsabilitats i activitats, amb especial esment a l’oferta de programes formatius en alternança.

c) Integració de la formació professional del sistema educatiu amb la formació professional per a l’ocupació per optimitzar recursos i mitjans i afavorir l’ocupabilitat.

d) Adaptació de la formació professional a la realitat socioeconòmica de les Illes Balears, a les expectatives del mercat laboral i a les previsions de desenvolupament econòmic, tenint en compte les competències professionals demanades pel sistema productiu i la societat.

e) Foment de la cultura emprenedora.

f) Accessibilitat universal als ensenyaments i, en especial, per a les persones amb discapacitat.

g) Implementació de mesures que facilitin la reincorporació al sistema educatiu dels joves que l’han abandonat de manera prematura.

h) Aplicació transversal en els ensenyaments dels principis d’igualtat efectiva d’oportunitats per a tothom, amb especial atenció a la igualtat entre dones i homes i a la no-discriminació, per raons personals o socials.

i) Augment de la competitivitat de les empreses i reforçament del sistema productiu a les Illes Balears com a conseqüència de la millora de la formació dels ciutadans.

j) Desenvolupament i aplicació de metodologies d’aprenentatge que incloguin l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i fomentin el coneixement d’idiomes d’altres països de la Unió Europea per afavorir l’ocupabilitat i la lliure circulació en el territori de la Unió Europea.

k) Impuls de sistemes de feina que integrin la prevenció dels riscs laborals, la innovació i la investigació en els centres docents, la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.

l) Optimització de la utilització dels recursos materials i el capital humà.

m) Potenciació de la participació dels professors i els alumnes en programes educatius europeus, fonamentalment en projectes de mobilitat.

n) Implementació de sistemes de qualitat i de millora contínua de la formació professional, d’acord amb les directrius europees en matèria de qualitat, amb la finalitat d’aconseguir nivells alts d’excel·lència.

o) Establiment de sistemes d’avaluació i seguiment dels ensenyaments per garantir l’adequació permanent del sistema de formació professional a les necessitats detectades, i també la seva eficàcia i eficiència en l’impacte en el sistema productiu.

p) Oferta a la ciutadania d’un sistema d’informació i d’orientació professional integrat i accessible que li permeti conèixer les ofertes i les possibilitats formatives del sistema educatiu i del sistema de formació per a l’ocupació.

q) Promoció de la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats amb les empreses i entitats empresarials i de professionals autònoms i, en particular, amb les relacionades amb els sectors emergents, en creixement i innovadors.

r) Afavoriment de la generació d’entorns de cooperació i projectes de treball conjunt entre els diferents ensenyaments d’educació superior.

s) Reforçament de la cooperació de l’Administració amb els interlocutors socials.

 

Capítol II

Els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears

 

Article 3

Ordenació dels ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu

 1. Els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu s’ordenen en:

a) Els mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial.

b) Els cicles formatius de grau mitjà.

c) Els cicles formatius de grau superior.

d) Els cursos d’especialització.

 2. Els ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu es complementen amb altres actuacions que faciliten a les persones l’accés, la capitalització i la consecució d’itineraris formatius que capacitin per a l’exercici qualificat de les professions, l’ocupabilitat i la participació activa en la societat. Entre aquestes actuacions figuren les del capítol VI d’aquest Decret.

 

Article 4

Organització dels ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu

 1. Cada ensenyament de formació professional del sistema educatiu respon a un perfil professional i s’organitza en mòduls professionals de durada variable.

 2. El perfil professional de cada ensenyament inclou la competència general, que descriu les funcions professionals més significatives del perfil i pren com a referent el conjunt de qualificacions professionals i les unitats de competència incloses; les competències professionals, personals i socials; les qualificacions professionals i, si s’escau, les unitats de competència quan es refereixin al Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 3. Els mòduls professionals estan constituïts per àrees de coneixement teoricopràctiques, en funció de les competències professionals, socials i personals que es pretenguin assolir. Aquests mòduls professionals, segons la seva naturalesa, estan associats o no a unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 

Article 5

Organització dels mòduls en unitats formatives de menor durada

 1. Per tal de facilitar la formació al llarg de la vida i la conciliació de l’aprenentatge amb altres activitats i responsabilitats, la impartició dels mòduls professionals es pot organitzar en unitats formatives de durada menor d’acord amb el que es determini en la normativa pròpia de les Illes Balears.

 2. La unitat formativa inclou un o més resultats d’aprenentatge d’acord amb les unitats de competència a les quals s’associï el mòdul professional.

 3. La certificació de cada unitat formativa té validesa en el territori de les Illes Balears. La superació de totes les unitats formatives que constitueixen un mòdul professional dóna dret a la certificació d’aquest, que és la unitat mínima de certificació amb valor en tot el territori nacional.

 

Article 6

Currículum

 1. El currículum dels ensenyaments a què fa referència aquest Decret s’ha d’adequar a la realitat socioeconòmica i a les necessitats de desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears.

 2. La norma que determini el currículum ha de desplegar les normes bàsiques estatals que regulen els ensenyaments de formació professional corresponents i és d’aplicació dins el territori de les Illes Balears.

 

Article 7

Dimensió internacional

 1. Correspon a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, quant a la dimensió internacional i en la mesura de les seves disponibilitats pressupostàries, desenvolupar les actuacions següents:

a)  Fomentar que els centres docents que imparteixen els ensenyaments que es regulen en aquest Decret desenvolupin o participin en projectes de caràcter internacional amb les finalitats següents:

— Millorar les actituds, les aptituds lingüístiques i culturals i les competències professionals dels alumnes i, també, les seves competències transversals relatives a les noves tecnologies.

— Augmentar la motivació dels alumnes, mitjançant l’aprenentatge en alternança amb la feina en un altre país, per tal d’incrementar les possibilitats d’ocupació i facilitar la inserció professional.

— Fomentar la col·laboració dels professors i dels centres docents de les Illes Balears amb altres centres, empreses i entitats d’altres països de la Unió Europea.

— Promoure un espai social i professional europeu de col·laboració i participació.

 

b) Fomentar la mobilitat europea dels alumnes i dels professors mitjançant les accions següents:

— La realització de pràctiques dels alumnes en centres de treball d’altres països en el marc dels programes europeus que corresponguin.

— La participació dels professors i dels alumnes en els programes europeus.

— L’estada dels alumnes que cursin els ensenyaments a què fa referència aquest Decret en països de la Unió Europea per tal de perfeccionar les seves competències lingüístiques en una llengua estrangera.

 c) Dur a terme accions adreçades a l’alumnat dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu per tal de fomentar la dimensió europea d’aquests ensenyaments. Entre d’altres, es poden dur a terme programes de reforç per a l’aprenentatge de llengües estrangeres i experiències curriculars que permetin ampliar els coneixements dels alumnes sobre un idioma d’un país europeu, sempre respectant els continguts curriculars establerts per als ensenyaments mínims de l’ensenyament corresponent. Si escau, ha d’establir el procediment de reconeixement dels continguts cursats a l’estranger en relació amb els cicles formatius.

 d) Assessorar, i donar-los suport, els centres de titularitat pública que imparteixin ensenyaments de formació professional del sistema educatiu perquè duguin a terme les accions de foment de la dimensió internacional.

 

Article 8

Col·laboració i entorns de cooperació

 1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de promoure la col·laboració amb les empreses i les entitats empresarials i de professionals autònoms i, en particular, amb les relacionades amb els sectors emergents, en creixement i innovadors. Així mateix, ha de promoure la col·laboració amb les universitats i amb les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

 2. Aquesta col·laboració va orientada a permetre:

a) Promoure acords amb les empreses per a la realització del mòdul Formació en centres de treball, del mòdul Pràctiques professionals no laborals establert en els certificats de professionalitat i de les pràctiques professionals de caràcter no laboral corresponents a les accions de formació professional per a l’ocupació que es puguin desenvolupar en els centres docents de les Illes Balears.

b) Facilitar la impartició completa o parcial de mòduls professionals inclosos en els ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu o en els mòduls formatius inclosos en els certificats de professionalitat en instal·lacions de les empreses per fer servir instal·lacions, equipaments, productes o sistemes d’organització del treball que millorin, completin o complementin l’ensenyament que es pot oferir en els centres docents.

c) Establir entorns de cooperació per desplegar projectes que potenciïn la innovació, la transferència del coneixement i l’especialització en matèria de formació professional.

d) Generar entorns integrats de treball conjunt entre els diferents ensenyaments d’educació superior.

e) Afavorir que les empreses i, en especial, els petits empresaris i els emprenedors puguin utilitzar les instal·lacions i els equipaments dels centres docents per millorar el teixit empresarial de les Illes Balears.

f) Afavorir accions formatives per al professorat d’aquests ensenyaments. Aquestes accions es poden fer en les empreses en les condicions que s’estableixin en la normativa de desplegament d’aquest Decret.

g) Impartir formacions per a l’actualització o l’especialització dels treballadors d’una empresa col·laboradora, en especial, aquelles que els permetin acreditar unitats de competència de qualificacions del Catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquesta formació es pot impartir en les empreses en les condicions que s’estableixin en la normativa de desplegament d’aquest Decret.

h) Establir mecanismes de validació d’accions de formació dutes a terme en les empreses, amb els requisits d’impartició i tipus de prova que estableixi la normativa de desplegament d’aquest Decret, amb la finalitat de facilitar als treballadors l’obtenció d’un títol de formació professional o un certificat de professionalitat.

i) Fomentar la participació i la col·laboració de les empreses i entitats en el procés formatiu de l’alumnat i en la seva inserció, en especial pel que fa a la formació en alternança.

j) Dur a terme accions conjuntes en matèria de difusió, foment o posada en valor de la formació professional.

 3. Aquestes accions s’han d’establir mitjançant la fórmula que resulti més apropiada en cada cas.

 4. Els centres que imparteixen formació professional i les empreses dels diferents sectors productius poden promoure projectes estratègics comuns, desenvolupant per fer-ho entorns acadèmics i professionals dirigits al desenvolupament d’un model econòmic sostenible basat en el coneixement, la millora de la innovació, el foment de la iniciativa emprenedora i el respecte al medi ambient. Les accions derivades de la posada en marxa d’aquests projectes les poden finançar totalment o parcialment les empreses que hi estiguin relacionades. Perquè un projecte sigui susceptible de ser considerat projecte estratègic comú l’ha d’haver aprovat prèviament el conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

 5. Així mateix, es poden desenvolupar projectes d’actuació conjunts entre els centres de formació professional que imparteixin cicles formatius de grau superior, la universitat i les empreses dels sectors productius corresponents. El desenvolupament d’aquests projectes conjunts ha de permetre la generació d’entorns integrats de treball conjunt entre els diferents ensenyaments de l’educació superior.

 

Article 9

La qualitat en la formació professional del sistema educatiu

 1. Les mesures que s’adoptin en la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats han de tendir a la millora de la qualitat dels ensenyaments de formació professional. En concret, cal incentivar l’esforç dels centres docents per millorar els nivells de qualitat com a contribució a l’excel·lència en l’àmbit de la formació professional.

 2. D’acord amb la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 18 de juny de 2009 sobre l’establiment d’un Marc de referència europeu de garantia de la qualitat en l’educació i formació professionals, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de participar en la xarxa d’assegurament de la qualitat en coherència i resposta a la xarxa europea. La xarxa coordina les accions i mesures de planificació, desenvolupament i avaluació, interna i externa, establertes per a la millora del sistema de formació professional.

 

Article 10

La prevenció de riscs i la gestió ambiental

 La formació professional ha de fomentar la cultura de la prevenció de riscs laborals i les bones pràctiques de gestió ambiental, per això els centres que imparteixen aquests ensenyaments han de promoure la realització d’activitats relatives a la prevenció de riscs laborals i a la gestió ambiental i la implicació de l’alumnat en aquestes activitats.

 

Capítol III

Els mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial

 

Article 11

Programes de qualificació professional inicial

 1. Els programes de qualificació professional inicial inclouen:

a) Mòduls obligatoris. Tenen per objecte qualificar els alumnes per a l’exercici de l’activitat professional corresponent i per accedir als cicles formatius de grau mitjà. Els mòduls obligatoris són de dos tipus:

— Mòduls professionals específics, referits a unitats de competència corresponents a qualificacions professionals del nivell 1 del Catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquests mòduls, entre els quals hi ha un mòdul de formació en centres de treball, estan dirigits fonamentalment a fer que l’alumnat adquireixi i desenvolupi les competències professionals incloses en el perfil professional del programa. Aquests mòduls formen part dels ensenyaments de formació professional de sistema educatiu.

— Mòduls formatius de caràcter general, orientats al desenvolupament de les competències bàsiques que possibilitin cursar amb èxit un cicle formatiu de grau mitjà.

b)  Mòduls voluntaris. Tenen por objecte complementar la formació necessària per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria.

 2. Els programes s’adrecen a persones més grans de 15 anys i a les persones que els compleixin en l’any natural d’inici del programa, sempre que es consideri que és la millor opció per aconseguir els objectius de l’educació secundària obligatòria. Per accedir a aquests programes es requereix l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors.

 3. La norma que reguli cada programa per a l’àmbit territorial de les Illes Balears ha d’establir els requisits que han de reunir els centres i els professors per ser autoritzats a impartir els diferents tipus de mòduls que configuren aquests programes.

 

Article 12

Oferta

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de regular, mitjançant una ordre, les diferents modalitats dels programes de qualificació professional inicial que es poden autoritzar a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

 2. Així mateix, el conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir les condicions perquè es puguin impartir mòduls professionals específics de programes de qualificació professional inicial per a determinats col·lectius com a oferta diferenciada de la d’un programa de qualificació professional complet.

 

Article 13

Mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial

 1. Els mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial tenen com a objectiu que tot l’alumnat assoleixi competències professionals pròpies de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg nacional de qualificacions professionals que permetin obtenir, almenys, un certificat de professionalitat de nivell 1, així com afavorir la inserció laboral. Entre aquests mòduls es preveu un mòdul de formació en centres de treball.

 2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir les condicions d’accés a aquests mòduls quan s’imparteixin com a oferta diferenciada de la d’un programa de qualificació professional complet.

 

Article 14

Desplegament curricular dels mòduls professionals específics

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa que estableixi el currículum i les característiques i orientacions metodològiques dels mòduls professionals específics referits a les unitats de competència incloses en el corresponent perfil professional, que ha de ser d’aplicació a les Illes Balears.

 

Article 15

Acreditacions oficials

 1. L’alumnat que superi els mòduls professionals específics inclosos en un programa de qualificació professional inicial té dret a obtenir els certificats de professionalitat de nivell 1 de les qualificacions professionals corresponents, en les condicions que es determinin.

 2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir el procediment perquè les persones que hagin obtingut la certificació acadèmica que acredita la superació dels mòduls professionals dels programes de qualificació professional inicial puguin demanar, directament des dels centres docents que s’estableixin, a l’Administració laboral que expedeixi el certificat de professionalitat corresponent. També ha d’establir el procediment mitjançant el qual els centres indicats han de lliurar aquest certificat als alumnes una vegada expedit.

 3. Les persones que no superin tots els mòduls professionals específics inclosos en un programa de qualificació professional inicial poden sol·licitar un certificat acadèmic en el qual constin els mòduls professionals superats i, també, les unitats de competència acreditades del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 

Capítol IV

Els cicles formatius de formació professional

 

Secció 1a

Organització dels ensenyaments

 

Article 16

Títols i cicles formatius

 1. L’Administració General de l’Estat, de conformitat amb el que estableix l’article 149.1 30a de la Constitució i amb la consulta prèvia al Consell General de la Formació Professional, determina els títols de formació professional.

 2. Els ensenyaments de formació professional que condueixen a l’obtenció dels títols de Tècnic i de Tècnic superior que estableix la Llei orgànica d’educació s’ordenen en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, respectivament. Els cicles formatius s’agrupen per famílies professionals i estan referits al Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 3. Els cicles formatius de grau mitjà formen part de l’ensenyament secundari postobligatori i els cicles formatius de grau superior formen part de l’educació superior del sistema educatiu.

 4. Cada títol respon a un perfil professional i acredita una o més qualificacions professionals del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 

Article 17

Els mòduls dels cicles formatius

 1. Els cicles formatius s’organitzen en mòduls professionals. Inclouen, com a mínim, els mòduls professionals següents:

a) Mòduls associats a unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

b) Mòdul Formació i orientació laboral.

c) Mòdul Empresa i iniciativa emprenedora.

d) Mòdul Formació en centres de treball.

e) Mòdul Projecte, per a cicles formatius de grau superior.

 2. Així mateix, els cicles formatius poden incloure altres mòduls professionals no associats a les unitats de competència.

 

Secció 2a

Currículum dels ensenyaments

 

Article 18

Currículum aplicable a les Illes Balears

 1. El currículum de cadascun dels títols de formació professional del sistema educatiu aplicable a les Illes Balears s’estableix mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

 2. Cadascuna d’aquestes ordres té una estructura única i conté tots els aspectes que cal que es regulin i, en concret, ha de contenir els ensenyaments mínims i els aspectes bàsics del currículum que figuren en el Reial decret que estableix el títol corresponent. En tot cas, ha de respectar el perfil professional corresponent al títol i s’ha d’ajustar a les exigències derivades del sistema nacional de qualificacions i formació professional.

 3. A més, el currículum del títol ha d’establir les unitats formatives de durada inferior al mòdul per als mòduls dels cicles formatius que ho requereixin. Per tal d’aconseguir la integració de la formació professional del sistema educatiu i de la formació professional per a l’ocupació, s’ha de procurar que les unitats formatives de durada inferior al mòdul esmentades coincideixin amb les unitats formatives de durada inferior en què se subdivideixi el mòdul del certificat de professionalitat que acredita la mateixa unitat de competència que el corresponent mòdul d’un cicle formatiu.

 4. Transitòriament i fins que es dicti cadascun dels desplegaments curriculars esmentats, a les Illes Balears s’ha de fer servir la norma que estableixi per a l’àmbit de gestió del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports el currículum del cicle formatiu corresponent a cadascun dels títols.

 

Article 19

Altra formació que poden incloure els cicles formatius

 1. En els cicles formatius en què el perfil professional ho requereixi, s’ha d’establir en mòduls específics la formació relacionada amb les tecnologies de la informació i de la comunicació, els idiomes d’altres països de la Unió Europea, el treball en equip, el foment de la cultura emprenedora i les oportunitats d’autoocupació, la innovació i la prevenció de riscs laborals.

 2. En la resta de cicles formatius, aquesta formació s’ha d’incorporar de manera transversal en els mòduls que formen el títol. En aquests casos, s’han de dur a terme les accions oportunes per afavorir l’aprenentatge dels idiomes a què fa referència el punt anterior d’aquest article.

 

Secció 3a

L’oferta dels cicles formatius

 

Article 20

Oferta dels cicles formatius

 1. Els cicles formatius de formació professional es poden oferir en les modalitats següents:

a) Oferta completa: el centre educatiu que té autoritzat un cicle formatiu ofereix tots els mòduls del cicle que s’imparteixen en un mateix curs d’acord amb el desplegament curricular corresponent.

b) Oferta parcial: el centre educatiu està autoritzat a impartir només determinats mòduls d’un cicle formatiu. La resolució que autoritza aquesta oferta estableix quins són els mòduls que es poden oferir i les condicions en què s’han d’impartir.

c) Oferta per unitats formatives inferiors a un mòdul: el centre educatiu està autoritzat a impartir només determinades unitats formatives de determinats mòduls d’un cicle formatiu. Preferentment, aquestes unitats formatives formen part de mòduls associats a unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals. La resolució que autoritza aquesta oferta estableix quines són les unitats formatives, els mòduls a què pertanyen, les condicions en què s’han d’impartir, el nombre de places formatives que s’ofereixen, els criteris de prelació en l’admissió i la resta de disposicions per garantir l’adequada formació de les persones que la cursen.

 2. Els règims en què es classifica l’oferta formativa relativa als cicles formatius de formació professional són:

a) Presencial: requereix l’assistència regular dels alumnes a les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es desenvolupen en el centre educatiu. Una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de determinar el nombre d’hores mínim d’assistència exigible per a l’alumnat que cursa els ensenyaments en règim presencial i ha de regular les condicions perquè els centres docents puguin donar de baixa, d’ofici, de la matrícula en un ensenyament als alumnes que no assisteixin de forma regular als ensenyaments que s’ofereixen en règim presencial.

b) Distància: comporta un procés d’aprenentatge autònom per als alumnes, amb el suport didàctic i de seguiment del procés educatiu que s’estableixi. Els ensenyaments a distància poden requerir l’assistència dels alumnes al centre educatiu per realitzar algunes de les activitats d’ensenyament i aprenentatge. El programa formatiu de cada ensenyament a distància ha de determinar el grau d’assistència al centre per als alumnes. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa relativa a aquest règim d’impartició dels ensenyaments i, en concret, ha de regular les condicions perquè els centres docents puguin donar de baixa, d’ofici, de la matrícula en un ensenyament els alumnes que no hi assisteixin o no participin el mínim exigible.

 3. Anualment, s’ha de publicar l’oferta relativa als cicles formatius, la qual ha d’indicar quins ensenyaments es preveu que s’imparteixin mitjançant els règims presencial i a distància.

 4. En les ofertes en règim a distància ha de prevaler la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, de conformitat amb la normativa que en reguli l’organització i el funcionament.

 

Article 21

Mesures de flexibilització i d’innovació en l’oferta de cicles formatius

 1. Es poden establir mesures per flexibilitzar les condicions en què s’imparteixen els cicles formatius, per respondre a les necessitats del sistema productiu o de diversos col·lectius. Entre altres mesures, el conseller pot autoritzar que un centre imparteixi determinats mòduls o unitats formatives que es poden cursar en períodes lectius diferents dels establerts amb caràcter general, en les condicions que es determinin. També pot reglamentar l’activitat horària dels centres per possibilitar ofertes amb una organització temporal i horària flexible, adients a les necessitats del món laboral.

 2. Així mateix, pot establir mesures d’innovació perquè es puguin assolir o complementar les competències professionals incloses en els títols de formació professional. Entre aquestes mesures figura la possibilitat d’autoritzar una oferta formativa que agrupi mòduls de dos o més cicles formatius.

 3. A més, s’han d’establir les condicions perquè les persones que tenguin un contracte de treball, un contracte formatiu, una beca de formació en empreses o entitats públiques o la condició legal de voluntari i la resta de requisits establerts en la normativa, puguin cursar a les empreses formació relativa als cicles formatius de formació professional de forma simultània a la seva activitat laboral, mitjançant programes formatius en alternança.

 4. El conseller ha de reglamentar les condicions per facilitar que les persones que hagin participat en el procés d’avaluació i d’acreditació de les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral puguin cursar els mòduls d’un cicle formatiu que els faltin per aconseguir el títol de formació professional corresponent, sempre que comptin amb els requisits que els permetin accedir-hi.

 

Article 22

Oferta excepcional per a persones que no tenen les condicions d’accés als cicles formatius

 1. Amb la finalitat de facilitar la formació permanent, la integració social i la inclusió de les persones adultes amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats pot oferir excepcionalment, en règim presencial o a distància, mòduls professionals inclosos en títols i associats a unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals a persones amb experiència laboral que no tenguin les condicions establertes per a l’accés als cicles formatius.

 2. Aquesta formació és acumulable per a l’obtenció d’un títol de formació professional. Per obtenir el títol cal que l’alumne acrediti els requisits d’accés corresponents.

 

Article 23

Oferta flexible de formació professional

 A més de l’oferta de cicles formatius i de les mesures de flexibilització d’aquesta oferta i addicionalment als cursos d’especialització que es regulen en el capítol V d’aquest Decret, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats pot oferir altres accions educatives o formatives per afavorir la formació i l’ocupabilitat dels ciutadans de les Illes Balears. Aquestes accions són, entre d’altres que es puguin oferir, les que figuren en el capítol VI d’aquesta norma.

 

Secció 4a

Accés als cicles formatius

 

Article 24

Condicions d’accés als cicles formatius

 1. L’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior s’ha de fer d’acord amb allò que es preveu en els articles 15 i 18, respectivament, del Reial decret 1147/2011. Així mateix, s’han de tenir en compte les altres titulacions equivalents als efectes d’accés que es preveuen en la disposició addicional tercera del Reial decret 1147/2011.

 2. Les condicions d’accés que hi figuren són d’aplicació per accedir a cicles formatius que s’ofereixen en la modalitat d’oferta completa, en la d’oferta parcial i en la d’oferta per unitats formatives inferiors a un mòdul.

 3. Així mateix, són vàlides per accedir als cicles formatius que s’ofereixin en règim presencial o a distància, en qualsevol dels centres docents que tenguin autoritzada l’oferta corresponent.

 4. Respecte de l’oferta excepcional regulada en l’article 22 d’aquest Decret, les persones que la cursin hi accedeixen sense tenir les condicions d’accés esmentades, però les han d’obtenir per tal d’aconseguir el títol de formació professional al qual pertanyen els mòduls que han cursat.

 

Article 25

Proves d’accés als cicles formatius

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de regular, mitjançant una ordre, les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà o de grau superior que es preveuen en els articles 17 i 20, respectivament, del Reial decret 1147/2011.

 2. Així mateix, l’ordre ha de preveure que es puguin fer proves d’accés singulars per accedir només a un determinat cicle o a un conjunt de cicles afins.

 

Article 26

Curs de formació específic per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per regular el curs d’accés als cicles formatius de grau mitjà que es preveu en l’article 16 del Reial decret 1147/2011.

 

Article 27

Curs de formació específic per a l’accés als cicles formatius de grau superior

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per regular el curs de formació específic per a l’accés als cicles formatius de grau superior que es preveu en l’article 19 del Reial decret 1147/2011.

 

Secció 5a

Admissió i matrícula

 

Article 28

Admissió en les ofertes formatives relatives als cicles formatius de formació professional

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar l’ordre de desenvolupament d’aquest Decret per regular l’admissió als cicles formatius en qualsevol de les modalitats i règims en què es poden oferir.

 2. Per als ensenyaments de formació professional el perfil professional dels quals requereixi determinades condicions psicofísiques lligades a situacions de seguretat o salut, la normativa ha de determinar la documentació que han d’aportar o bé les proves que han de superar les persones interessades a cursar-los per acreditar que tenen aquestes condicions, quan la norma per la qual es regula cada títol així ho indiqui.

 

Article 29

Matrícula en les ofertes formatives relatives als cicles formatius de formació professional

 1. Les persones que resultin admeses en cicles formatius que s’ofereixen en règim presencial en la modalitat d’oferta completa s’han de matricular en cada curs acadèmic en què s’organitzin els ensenyaments del cicle. El conseller ha de dictar la norma que estableixi els criteris de promoció que permeten matricular-se en el curs següent.

 2. Les persones que resultin admeses en cicles formatius que s’ofereixen en règim presencial en la modalitat d’oferta parcial s’han de matricular en els mòduls que conformen l’oferta parcial.

 3. Si les persones interessades resulten admeses només en determinats mòduls de cicles formatius que s’ofereixen en la modalitat d’oferta completa o en la d’oferta parcial només s’han de matricular en els mòduls en què hagin obtingut plaça.

 4. En cas de l’oferta per unitats formatives inferiors a un mòdul, la matrícula s’ha de fer en l’oferta autoritzada al centre, d’acord amb els criteris de prelació en l’admissió que s’estableixin en la resolució que hagi autoritzat aquesta oferta.

 5. El conseller ha de dictar la norma que reguli les condicions per permetre l’admissió i la matrícula només en determinats mòduls d’un cicle formatiu. En especial, i per tal de garantir el dret a la mobilitat dels alumnes, s’ha de permetre la matriculació en règim presencial o a distància de les persones que hagin superat algun mòdul professional en una altra comunitat autònoma i no hagin esgotat el nombre de convocatòries establert. Aquests alumnes podran realitzar matrícula parcial en els mòduls professionals que tenguin pendents de superar, d’acord amb els criteris que es determinin.

 6. Durant un mateix curs acadèmic, un alumne no pot estar matriculat en el mateix mòdul professional en règims diferents. Sí que és possible cursar diferents mòduls del mateix cicle en diferents règims de forma simultània o successiva.

 7. No és possible estar matriculat en la mateixa unitat formativa inferior a un mòdul durant el mateix curs acadèmic en règims diferents.

 8. La matrícula en l’oferta relativa als cicles formatius de formació professional es pot simultaniejar amb la matrícula en altres ensenyaments del sistema educatiu en les condicions que estableixi el conseller d’Educació, Cultura i Universitats. La matrícula simultània requereix que hi hagi compatibilitat horària entre els ensenyaments i que l’alumne tengui disponibilitat horària per assistir a tots els ensenyaments en què es matricula.

 9. Anualment, es publica el calendari per a la matrícula en les distintes ofertes dels ensenyaments relatius als cicles de formació professional.

 10. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de regular les condicions perquè els alumnes puguin canviar el règim en què cursen els ensenyaments en què s’hagin matriculat i per al trasllat de la matrícula entre diferents centres.

 

Secció 6a

Avaluació i qualificació

 

Article 30

Aspectes generals del procés d’avaluació

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa d’ordenació del procés d’avaluació dels ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional.

 2. Els professors han d’avaluar l’aprenentatge dels alumnes i la seva pràctica docent. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, amb la intervenció que correspongui a la Inspecció Educativa, ha d’avaluar el funcionament dels ensenyaments.

 3. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat dels ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional s’ha de realitzar per mòduls professionals i, si escau, per unitats formatives inferiors a un mòdul. Els processos d’avaluació s’han d’adequar a les adaptacions metodològiques de les quals hagi pogut ser objecte l’alumnat amb discapacitat i se n’ha de garantir l’accessibilitat a les proves d’avaluació.

 4. Els professors han d’informar dels criteris generals sobre l’avaluació de l’ensenyament, a l’inici de les activitats lectives, per tal de garantir que es valori amb objectivitat el rendiment acadèmic dels alumnes. Aquesta informació ha d’incloure els continguts, els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació de l’ensenyament, els mínims exigibles per obtenir una avaluació positiva, els criteris de qualificació, els procediments d’avaluació i de recuperació que s’hagin d’emprar i la resta d’informació necessària perquè els alumnes puguin organitzar el seu procés d’aprenentatge.

 5. La superació dels cicles formatius requereix l’avaluació positiva en tots els mòduls professionals que els componen. Es consideren positives les puntuacions iguals o superiors a cinc punts.

 

Article 31

Avaluació de l’aprenentatge dels mòduls dels cicles formatius

 1. L’avaluació dels mòduls s’ha de realitzar prenent com a referència els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació de cadascun dels mòduls professionals, així com els objectius generals del cicle formatiu. En l’avaluació del mòdul Formació en centres de treball s’ha de tenir en compte la valoració que faci la persona o persones responsables designades pel centre de treball per al seguiment de la formació de l’alumne durant l’estada en el centre.

 2. Cada mòdul professional pot ser objecte d’avaluació en quatre convocatòries, amb independència del règim o de la modalitat en què es cursi, excepte el de Formació en centres de treball, que ho és en dues convocatòries.

 3. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de regular les condicions per atorgar convocatòries extraordinàries a les persones que hagin esgotat les convocatòries per motius de malaltia o discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament ordinari dels estudis.

 

Article 32

Qualificació dels ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional

 1. La qualificació dels mòduls professionals, excepte el de Formació en centres de treball, és numèrica, entre u i deu, sense decimals. Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a cinc. El mòdul professional Formació en centres de treball s’ha de qualificar com a apte o no apte i no s’ha de tenir en compte per calcular la nota mitjana de l’expedient acadèmic del cicle formatiu corresponent. La qualificació obtinguda en un mòdul professional superat és traslladable a qualsevol dels cicles en els quals estigui inclòs.

 2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa relativa a la qualificació de les unitats formatives inferiors a un mòdul professional i els criteris perquè aquesta qualificació es pugui tenir en compte per a la qualificació del mòdul del qual formen part.

 3. La qualificació final del cicle formatiu és la mitjana aritmètica dels mòduls expressada amb dos decimals.

 

Article 33

Renúncia a la convocatòria i baixa de la matrícula

 1. Mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats s’han d’establir les condicions de renúncia a la convocatòria i a la matrícula en tots o en alguns mòduls professionals. La renúncia a la convocatòria s’ha de reflectir en els documents d’avaluació amb l’expressió de renúncia.

 2. Així mateix, ha de regular les situacions i el procediment per possibilitar que els centres puguin donar de baixa de la matrícula en tots o en alguns dels mòduls que cursin els alumnes absentistes o sense aprofitament acadèmic.

 3. També, ha de regular les condicions de renúncia i de baixa de la matrícula dels alumnes en les unitats formatives de durada inferior a un mòdul.

 

Article 34

Documents del procés d’avaluació dels cicles formatius

 1. Els documents del procés d’avaluació dels ensenyaments de formació professional són l’expedient acadèmic de l’alumne, les actes d’avaluació i els informes d’avaluació individualitzats. Els informes d’avaluació i els certificats acadèmics són els documents bàsics que garanteixen la mobilitat de l’alumnat.

 2. L’informe d’avaluació individualitzat s’emet quan un alumne canvia de centre educatiu durant el curs acadèmic i en la resta de situacions en què es faci necessari. Aquest informe inclou les qualificacions parcials i les valoracions de l’aprenentatge de l’alumne obtingudes fins al moment de l’emissió, les mesures de reforç educatiu que s’hagin pres, les mesures de flexibilització, les convalidacions o exempcions, les activitats de recuperació i tots els aspectes que poden ser d’utilitat per valorar el progrés en el procés d’aprenentatge de l’alumne.

 3. El certificat acadèmic s’expedeix a petició de la persona interessada i conté, com a mínim, les dades personals de l’alumne, les del cicle formatiu que cursa, les del centre on ha cursat els estudis, l’última qualificació obtinguda en cada mòdul professional, amb especificació de l’any i el número de la convocatòria, la qualificació final en el cas de finalització dels ensenyaments i les condicions d’accés.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per establir el model de certificat acadèmic i, també, el model de certificat de les qualificacions obtingudes en les unitats formatives inferiors a un mòdul.

 

Secció 7a

Convalidacions i exempcions

 

Article 35

Convalidacions

 1. Els mòduls professionals poden ser objecte de convalidació en els termes que estableix la normativa estatal vigent.

 2. Les persones que tenguin acreditada una unitat de competència que formi part del Catàleg nacional de qualificacions professionals, mitjançant qualsevol títol de formació professional, certificat de professionalitat o part d’aquests o mitjançant una acreditació parcial obtinguda a través del procediment de reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral o vies no formals de formació, tindran convalidat el mòdul professional corresponent segons s’estableix en la norma que regula cada títol de formació professional.

 3. Les convalidacions dels mòduls professionals inclosos en els títols que no estiguin previstes en una norma han de ser sol·licitades al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, el qual les ha de resoldre segons escaigui.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la norma per regular el procés de convalidació dels mòduls dels cicles formatius que s’hagin creat d’acord amb el desplegament propi de les Illes Balears i no figurin en el Reial decret que crea el títol i els ensenyaments bàsics corresponents.

 5. El reconeixement de les convalidacions establertes en la normativa estatal o autonòmica correspon a la direcció del centre docent on consti l’expedient acadèmic de l’alumne.

 6. La convalidació dels mòduls professionals que siguin procedents ha de quedar registrada en l’expedient acadèmic de l’alumne, en les actes d’avaluació i en la certificació acadèmica, respectivament, com a convalidat. Els mòduls professionals convalidats es qualifiquen amb un 5, als efectes d’obtenció de la nota mitjana del cicle formatiu.

 

Article 36

Exempcions

 1. El mòdul Formació en centres de treball pot ser objecte d’exempció total o parcial en les condicions que es determinen en la normativa del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

 2. El reconeixement de les exempcions correspon a la direcció del centre docent on consti l’expedient acadèmic de l’alumne.

 3. L’exempció total del mòdul Formació en centres de treball queda registrada en l’expedient acadèmic de l’alumne, en les actes d’avaluació i en la certificació acadèmica, respectivament, com a exempt i no es té en compte als efectes d’obtenció de la nota mitjana del cicle formatiu. L’exempció parcial ha de figurar en l’expedient acadèmic, mentre que en les actes d’avaluació i en la certificació acadèmica el mòdul ha de figurar com a apte o no apte, d’acord amb el resultat del procés d’avaluació de la part del mòdul que no ha quedat exempta.

 

Secció 8a

Titulació

 

Article 37

Vies per a l’obtenció dels títols de Tècnic i de Tècnic superior

 Els títols de formació professional es poden obtenir mitjançant:

a) La superació de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior mitjançant les ofertes que es preveuen en aquest Decret.

b) La superació de les proves organitzades per obtenir directament els títols esmentats.

 

Article 38

Proves per a l’obtenció dels títols de Tècnic i de Tècnic superior

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de regular, mitjançant una ordre, el procés per organitzar les proves que estableix l’article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per a l’obtenció d’un títol de Tècnic o de Tècnic superior.

 2. Les proves s’han de convocar, almenys, un cop l’any. En cada convocatòria es determinen els mòduls professionals dels cicles formatius per als quals es realitzen les proves, el període de matriculació, les dates de realització i els centres públics en els quals s’han de realitzar les proves.

 3. L’avaluació s’ha de fer per mòduls professionals i els continguts de les proves s’han de referir al currículum del corresponent cicle formatiu vigent.

 4. Els alumnes han de complir els requisits que estableix la normativa vigent per participar en les proves.

 5. Un alumne no pot estar matriculat el mateix any acadèmic per superar les proves d’un mateix mòdul professional en diferents comunitats autònomes. Tampoc no pot estar matriculat simultàniament per superar les proves d’un mòdul professional i per cursar el mateix mòdul en règim presencial o a distància.

 6. Es poden establir proves per a l’obtenció de títols destinades a determinats col·lectius.

 

Article 39

Titulació

 1. L’alumne que superi en la seva totalitat els ensenyaments d’un cicle formatiu obté un títol de formació professional:

a) El títol de Tècnic corresponent, si supera els ensenyaments de formació professional de grau mitjà.

b) El títol de Tècnic superior corresponent, si supera els ensenyaments de formació professional de grau superior.

 2. Els títols de Tècnic i Tècnic superior queden agrupats en les famílies professionals que estableix l’annex 1 del Reial decret 1128/2003, de 5 de setembre, pel qual es regula el Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 3. La proposta d’emissió del títol corresponent l’ha de fer el centre docent que hagi avaluat el darrer mòdul professional de l’ensenyament superat per l’alumne.

 

Article 40

Acreditacions oficials

     Els títols de formació professional acrediten un nivell de formació en el sistema educatiu i un perfil professional. Als efectes de la Classificació internacional normalitzada de l’educació de la UNESCO (CINE 1997 o el seu equivalent en la CINE 2011), el títol de Tècnic superior de formació professional acredita un nivell educatiu 5B i el títol de Tècnic de formació professional acredita un nivell educatiu 3B.

 

Article 41

Certificació i registre

 1. Les persones que no superin en la seva totalitat els ensenyaments del cicle formatiu poden sol·licitar un certificat acadèmic que acrediti la superació de mòduls professionals concrets. S’hi ha de fer constar la relació entre mòduls professionals superats i les unitats de competència acreditades del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 2. L’alumnat que es matriculi només en determinats mòduls professionals ha de rebre, amb la sol·licitud prèvia, un certificat acadèmic que acrediti els mòduls superats amb la finalitat d’acumular la formació conduent a l’obtenció d’un títol de formació professional o un certificat de professionalitat.

 3. Les persones que superin les unitats formatives inferiors a un mòdul que formen part de l’oferta educativa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats han de rebre un certificat acadèmic amb validesa dins l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears. El conseller ha de dictar la normativa per establir el procediment de certificació i registre d’aquesta formació. Les persones que tenguin superades totes les unitats formatives d’un mòdul professional han de rebre un certificat acadèmic que acrediti la superació del mòdul. Aquest certificat té validesa en tot l’Estat.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per establir el procediment per facilitar que les persones que hagin obtingut el certificat acadèmic que acredita la superació de les unitats de competència que conformen un certificat de professionalitat puguin demanar a l’Administració laboral que expedeixi el certificat de professionalitat corresponent.

 

Article 42

Efectes dels títols

 1. Els títols de Tècnic i Tècnic superior tenen caràcter oficial i validesa acadèmica i professional en tot el territori nacional i permeten la mobilitat de l’alumnat a altres centres docents i, si escau, l’acreditació de les unitats de competència associades al Catàleg nacional de qualificacions professionals.

 2. El títol de Tècnic, independentment de la forma d’obtenció, permet l’accés a qualsevol de les modalitats de batxillerat, així com a les convalidacions de les matèries del batxillerat que determini el Govern de l’Estat.

 3. L’alumne que hagi obtingut un títol de Tècnic de formació professional obté el títol de batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat.

 4. El títol de Tècnic superior dóna dret a l’accés directe als estudis universitaris d’acord amb la normativa vigent d’accés a la universitat i a la convalidació dels crèdits dels estudis universitaris que correspongui.

 5. El registre i l’expedició dels títols de Tècnic i Tècnic superior s’ha de realitzar de conformitat amb la normativa vigent sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

 

Capítol V

Cursos d’especialització

 

Article 43

Cursos d’especialització

 1. Els cursos d’especialització s’estableixen mitjançant un reial decret del Govern de l’Estat.

 2. Aquests cursos tenen per objecte complementar les competències de les persones que ja disposin d’un títol de formació professional i facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida.

 3. Aquests ensenyaments poden incorporar un mòdul professional de formació en centres de treball que s’ha d’ajustar al que està establert per al mòdul Formació en centres de treball dels cicles formatius de formació professional.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per regular les condicions en què s’han d’impartir aquests ensenyaments, els requisits que han de complir els centres docents que puguin oferir aquests cursos d’especialització en règim presencial o a distància i la resta d’aspectes necessaris perquè es puguin impartir aquests ensenyaments.

 5. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat d’aquests ensenyaments s’ha de realitzar per mòduls professionals. Els processos d’avaluació s’han d’adequar a les adaptacions metodològiques de les quals hagi pogut ser objecte l’alumnat amb discapacitat i s’ha de garantir la seva accessibilitat a les proves d’avaluació. En tot cas, l’avaluació s’ha de realitzar prenent com a referència els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació de cadascun dels mòduls professionals, així com els objectius generals del curs d’especialització.

 6. La superació del curs d’especialització s’ha d’acreditar mitjançant certificació acadèmica i té validesa en tot el territori nacional.

 7. La certificació acadèmica que s’expedeixi a les persones titulades que superin un curs d’especialització ha d’esmentar el títol al qual aquesta es refereix i acreditar, si escau, les respectives unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquesta certificació té valor en el sistema nacional de qualificacions professionals i formació professional.

 8. L’expedició i el registre dels certificats acadèmics del curs d’especialització es regeix pel Reial decret 1850/2009, de 4 de desembre, sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

 

Capítol VI

Altres accions formatives

 

Article 44

Oferta addicional per a la integració del sistema de formació professional

 1. A més de l’oferta de cicles formatius i de les mesures de flexibilització d’aquesta oferta, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats pot oferir altres accions educatives o formatives per afavorir la formació i l’ocupabilitat dels ciutadans de les Illes Balears. Aquestes accions són, entre d’altres que es puguin oferir, les que figuren en aquest capítol.

 2. El conseller ha de dictar la normativa per regular els requisits d’accés, els criteris de prioritat en l’admissió, el nombre mínim i màxim de places i la resta d’aspectes relatius a l’oferta addicional en la normativa que es dicti per desplegar aquest capítol. Quan hi hagi motius justificats, es podran establir en la resolució que implanti o autoritzi la mesura flexible.

 3. L’oferta flexible es pot autoritzar que s’ofereixi mitjançant els règims presencial o a distància, de manera que s’adapti a les característiques de les persones a les quals s’adreça. Així mateix l’autorització ha de determinar si la mesura s’ha de desenvolupar en la modalitat d’ensenyament impartit en un centre docent públic o privat autoritzat per l’Administració educativa o bé en la modalitat en alternança amb l’activitat en l’empresa.

 4. L’aplicació de les mesures flexibilitzadores per part dels centres docents requereix, prèviament, la seva implantació, si són centres públics, o la seva autorització, si són centres privats. La implantació o l’autorització ha d’indicar el termini en què aquesta mesura es pot dur a terme.

 5. La implantació o l’autorització ha de tenir present, segons correspongui, la disponibilitat o necessitat dels equipaments i de les instal·lacions que es requereixen, i la disponibilitat o la necessitat de recursos humans. La manca de requisits per impartir la mesura, una vegada implantada o autoritzada, pot donar lloc a la revocació de l’autorització perquè es dugui a terme.

 6. Es poden implantar mesures flexibilitzadores en centres docents sostinguts amb fons públics per desplegar convenis amb altres administracions, empreses o col·lectius. En cas que s’implantin les mesures per iniciativa externa, es pot establir que el peticionari lliuri una compensació econòmica al centre que imparteix la mesura o que els alumnes abonin el preu públic que es pugui establir.

 

Article 45

Oferta per completar i aconseguir un títol de formació professional o un certificat de professionalitat

 La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de promoure les accions educatives o formatives necessàries, presencials o a distància, perquè les persones que hagin participat en el procés d’avaluació i d’acreditació de les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral puguin cursar els mòduls professionals o formatius necessaris per completar i aconseguir, així, un títol de formació professional o un certificat de professionalitat.

 

Article 46

Oferta formativa per a persones i grups amb especials dificultats d’inserció laboral

 1. Amb la finalitat d’afavorir la integració social, l’ocupabilitat i la inclusió de les persones o els grups desafavorits en el mercat laboral, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’oferir formació adaptada a les necessitats específiques dels joves amb fracàs escolar, de les persones que varen abandonar prematurament el sistema educatiu sense cap qualificació professional, dels discapacitats, de les minories ètniques, dels aturats de llarga durada i, en general, de les persones amb risc d’exclusió social.

 2. Aquesta oferta ha d’afavorir l’adquisició de capacitats en un procés de formació al llarg de la vida i, a més d’incloure mòduls associats al Catàleg nacional de qualificacions professionals amb els efectes prevists en l’article 8 de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, pot incorporar mòduls apropiats per a l’adaptació a les necessitats específiques del col·lectiu beneficiari.

 3. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa perquè els centres de formació professional que s’autoritzin puguin oferir programes formatius configurats a partir de mòduls inclosos en els títols de formació professional o certificats de professionalitat que tenguin autoritzats i que estiguin associats a unitats de competència del Catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquests programes també poden incloure una altra formació complementària no referida al Catàleg, la qual ha de seguir una estructura modular i n’ha de definir els resultats d’aprenentatge, criteris d’avaluació i continguts. En aquests programes formatius s’han d’indicar el perfil professional i les ocupacions de referència.

 4. La superació d’aquests programes formatius permet obtenir una certificació expedida per la Conselleria, en les condicions que es determinin reglamentàriament. Aquesta certificació ha d’acreditar, a més, les unitats de competència associades als mòduls inclosos en el programa formatiu. Els mòduls professionals superats han de tenir caràcter acumulable per a l’obtenció del títol de formació professional corresponent.

 

Article 47

Impartició de l’oferta flexible en alternança

 1. Es poden desenvolupar programes formatius en alternança en col·laboració amb empreses per a aquelles persones que disposin d’un contracte de treball, un contracte formatiu, una beca de formació en empreses o entitats públiques o la condició de voluntari, d’acord amb la Llei 6/1996, de 15 de gener, del voluntariat.

 2. Per a l’aplicació del que estableix aquest article és necessària la subscripció prèvia d’un conveni entre l’empresa i la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, pel procediment que s’estableixi, o bé amb l’administració laboral competent, quan ho prevegin les seves normes específiques. El conveni ha de recollir, com a mínim, els aspectes següents:

a) El contingut dels programes de formació, les activitats que es desenvolupin i el procediment d’avaluació del progrés de l’alumne.

b) L’abast del compromís formatiu que correspongui a l’empresa, així com la flexibilitat en l’activitat en l’empresa perquè els alumnes participants puguin cursar les activitats de formació que es realitzin al centre educatiu.

c) La durada del programa, la qual s’ha d’adaptar a les característiques pròpies de la formació compartida entre centre educatiu i empresa. S’ha de garantir que la durada total del programa i l’activitat docent que correspongui als centres permeti a l’alumnat adquirir els resultats d’aprenentatge continguts en els diferents mòduls professionals.

d) La participació i la informació als representants legals dels treballadors en l’empresa que ha subscrit el conveni corresponent.

 3. El programa ha de disposar d’un tutor al centre docent i un tutor a l’empresa. Tots els mòduls han de tenir assignat un professor responsable, encarregat de la programació, la supervisió de la formació i el progrés dels alumnes, així com de l’avaluació de l’alumnat.

 4. En els casos de contracte per a la formació, s’ha de tenir en compte que si el treballador contractat per a la formació no ha finalitzat l’educació secundària obligatòria, la formació ha de tenir per objecte prioritari l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria.

 5. La formació d’aquelles persones que disposin d’un contracte de treball s’ha de desenvolupar sense perjudici de les competències de l’Administració laboral en matèria de formació per a l’ocupació en relació amb la formació de demanda que estableixen els articles 12 al 19 del Reial decret 395/2007, de 23 de març, pel qual es regula el subsistema de formació professional per a l’ocupació.

 

Capítol VII

Disposicions per als alumnes

 

Article 48

Accessibilitat als ensenyaments

 1. El currículum dels cicles formatius ha d’incloure els elements necessaris per garantir que les persones que cursin ofertes de formació referides als camps professionals esmentats en la disposició final desena de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, desenvolupin les competències incloses en el currículum en disseny per a tots.

 2. Així mateix, les diferents ofertes de formació professional i les proves d’accés han de complir la legislació en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal. Amb aquesta finalitat, l’alumnat ha de disposar dels mitjans i recursos que es necessitin per accedir i cursar aquests ensenyaments.

 3. D’acord amb el que disposa l’article 75.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les administracions educatives han d’establir un percentatge de places reservades en els ensenyaments de formació professional per a l’alumnat amb discapacitat, que no pot ser inferior al cinc per cent de l’oferta de places.

 4. Els ensenyaments de formació professional s’han d’adaptar a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu perquè se’n garanteixi l’accés, permanència i progressió en aquests ensenyaments. Les adaptacions curriculars no poden ser significatives.

 

Article 49

Alumnes esportistes d’alt nivell o alt rendiment

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir el nombre de places que reserva en els ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional per a les persones que acreditin la condició d’esportistes d’alt nivell o d’alt rendiment.

 2. En els cicles formatius de formació professional, la reserva no pot ser inferior al cinc per cent de l’oferta de places adreçada a les persones amb requisits acadèmics d’accés al cicle.

 3. Els esportistes d’alt nivell o alt rendiment que accedeixin als cicles formatius de la família professional Activitats físiques i esportives mitjançant proves d’accés o mitjançant el curs que es preveu en els articles 26 i 27 d’aquest Decret, estan exempts de cursar la part de la prova o del curs d’acord amb el que s’estableix en la normativa que regula la prova o en la que regula el curs.

 

Capítol VIII

Professorat

 

Article 50

Professorat

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de determinar, mitjançant una ordre, les especialitats del professorat que permeten impartir en els centres docents públics els ensenyaments de formació professional que es regulen en aquest Decret. Per impartir els mòduls dels cicles formatius de formació professional s’ha de tenir l’especialitat que es determina en la disposició estatal que regula el títol corresponent.

 2. Pel que fa a ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional que s’imparteixin en els centres docents de titularitat privada o de titularitat pública d’altres administracions diferents de les educatives, les titulacions requerides i qualssevol altres requisits necessaris per a la impartició de cada mòdul d’un cicle formatiu figura en la disposició estatal que regula el títol corresponent.

 3. El conseller ha de dictar la normativa per regular els requisits per impartir els mòduls dels cicles formatius assignats a professors especialistes de conformitat amb la normativa bàsica estatal. Poden ser professors especialistes els funcionaris dels cossos docents i les persones no funcionàries docents que compleixin els requisits esmentats.

 4. Determinats ensenyaments poden requerir la col·laboració ocasional de persones expertes procedents del món laboral. El conseller ha de dictar la normativa per regular les condicions per a la contractació d’aquests experts.

 5. El professorat dels cossos de catedràtics i professors d’ensenyament secundari i el del cos de professors tècnics de formació professional, sense perjudici del que estableix l’article 95 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, pot exercir les seves funcions en els centres de titularitat pública amb oferta integrada, i impartir totes les modalitats de formació professional de conformitat amb el seu perfil acadèmic i professional, sempre que reuneixi els requisits per impartir els mòduls inclosos en els títols de formació professional o en els certificats de professionalitat corresponents. Aquest professorat pot completar la jornada i l’horari establerts per al seu lloc de treball impartint accions formatives de les altres modalitats. Així mateix, poden ampliar voluntàriament la seva dedicació, que es considera d’interès públic i no subjecta a autorització de compatibilitat.

 

Article 51

Equip docent

 1. El conjunt de professors que desenvolupen la seva tasca en cadascuna de les accions formatives previstes en aquest Decret constitueixen l’equip docent de l’ensenyament.

 2. Amb caràcter general, cada mòdul dels ensenyaments s’assigna a un únic professor, amb l’excepció d’aquells en què estigui establerta la col·laboració de més d’un professor i els que s’imparteixin mitjançant unitats formatives de durada inferior a un mòdul.

 3. S’ha de procurar que els equips docents no tenguin un nombre elevat de membres. D’aquesta forma, es facilita el treball en equip i la coordinació entre aquests, s’afavoreix la integració dels continguts dels mòduls que imparteixen i la cohesió en el desenvolupament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge adreçades al grup d’alumnes que atén.

 4. L’equip docent adequa el currículum de cada acció formativa a l’entorn productiu i del centre mitjançant l’elaboració de les programacions didàctiques.

 

Article 52

Tutories i altres funcions dels professors

 1. Cada grup d’alumnes que cursa una acció formativa de les previstes en aquest Decret ha de tenir un professor que faci tasques de tutoria i que pertanyi a l’equip educatiu. Les funcions de la tutoria són les que determini la normativa de desplegament d’aquest Decret.

 2. Les funcions i les atribucions horàries dels agents que intervenen en la gestió de les pràctiques formatives dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu figuren en la normativa reguladora d’aquestes pràctiques.

 3. S’ha de nomenar una persona per coordinar tots els centres que imparteixen accions formatives relatives a ensenyaments que pertanyen a una mateixa família professional del Catàleg nacional de qualificacions professionals, siguin ensenyaments del sistema educatiu o accions formatives relatives al sistema de formació per a l’ocupació. Hi ha d’haver un coordinador per a cadascuna de les famílies professionals. Els coordinadors pertanyen al claustre d’un centre educatiu, però estenen la coordinació a tots els centres que tenguin autoritzada la impartició d’accions formatives de la família professional corresponent. Les funcions d’aquesta coordinació són les que determini la normativa de desplegament d’aquest Decret.

 

Article 53

Formació permanent del professorat

 1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’oferir activitats formatives adreçades als professors, adequades a la demanda dels centres docents i a les necessitats que es derivin del contingut de les ofertes formatives. L’oferta té els objectius següents:

a) Actualitzar el professorat en aspectes científics, tecnològics, pedagògics i didàctics.

b) Atendre els requeriments de formació derivats de les necessitats professionals emergents i del foment de la cultura emprenedora.

c) Perfeccionar la pràctica educativa i els processos d’ensenyament i aprenentatge per millorar el rendiment dels alumnes i afavorir que desenvolupin competències professionals, personals i socials.

d) Promoure el desenvolupament professional del professorat, afavorint la millora constant i l’adquisició de competències professionals per afrontar la complexa tasca educativa.

e) Donar resposta a les necessitats formatives derivades de la posada en funcionament i el desenvolupament dels cicles formatius, en especial els de nova implantació, de la resta d’ofertes formatives previstes en aquest Decret i dels plans i programes educatius que pugui posar en marxa la Conselleria.

f) Millorar la qualitat dels processos educatius i el funcionament dels centres.

g) Contribuir a millorar el reconeixement social i professional del professorat.

 2. A més de l’oferta formativa que ofereix la Conselleria, s’ha d’afavorir que els docents accedeixin a altres accions formatives com ara la formació en empreses i entitats, l’autoformació i el treball en equip, entre d’altres.

 

Article 54

Investigació, experimentació i innovació educatives

 1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’incentivar els projectes dels centres i dels professors que impulsin la investigació, l’experimentació i la innovació educativa en els àmbits de la formació professional i de l’orientació i la inserció professional.

 2. Així mateix, ha d’incentivar la creació d’equips de professors i la col·laboració amb les universitats i amb els centres de referència nacional per tal d’impulsar i dur a la pràctica els projectes esmentats.

 

Article 55

Materials didàctics i de suport per al professorat

 1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’afavorir l’elaboració de materials didàctics i de suport per al professorat, amb especial atenció als que s’adrecin a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’aprenentatge d’idiomes estrangers, la connexió amb el món laboral, la incorporació de la cultura de prevenció de riscs laborals, el foment de la cultura emprenedora, la responsabilitat professional i social, la qualitat en els processos, la sostenibilitat i el respecte al medi ambient i el foment de la convivència i de la igualtat entre les persones.

 2. Així mateix, s’ha d’afavorir l’elaboració de materials i d’eines que facilitin l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes i la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i de la pràctica docent.

 

Capítol IX

Els centres docents

 

Article 56

Els centres docents

 1. Els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears es poden impartir en els centres que determina la normativa bàsica estatal.

 2. El govern de l’Estat estableix els requisits que han de complir els centres de titularitat pública o privada que ofereixin ensenyaments de formació professional que condueixen a l’obtenció dels títols de formació professional o dels certificats de professionalitat.

 3. Per als mòduls professionals específics dels programes de qualificació professional inicial els centres i entitats han de disposar dels espais i equipaments que determina la norma que regula aquests ensenyaments en les Illes Balears.

 4. Les instal·lacions poden ser comunes a altres ensenyaments que s’imparteixin en el mateix centre educatiu. Els espais formatius definits per a cada cicle formatiu o ensenyament poden ser utilitzats, de forma no simultània, per a altres cicles formatius o ensenyaments. La utilització compartida requereix que les activitats formatives siguin afins, que sigui possible disposar, en el mateix espai, dels equipaments requerits per a cada ensenyament i que es comprovi que això no minva la possibilitat d’aconseguir els resultats d’aprenentatge prevists per a cada mòdul que utilitza l’espai, d’acord amb les previsions establertes en la normativa que regula l’ensenyament.

 5. Els centres autoritzats per impartir un determinat cicle formatiu poden impartir el cicle formatiu que el substitueixi per actualització del Catàleg de títols, d’acord amb les directrius d’implantació que s’estableixin a les Illes Balears.

 6. Per tal de poder utilitzar les instal·lacions pròpies d’entorns professionals, el conseller pot autoritzar que s’imparteixin els ensenyaments relatius als cicles formatius de formació professional del sistema educatiu en altres espais i entorns no propis de centres docents, sempre que siguin adequats per al desenvolupament de les activitats docents, que s’identifiquin els espais esmentats, que la superfície d’aquests tengui proporció amb el nombre d’estudiants i que satisfacin les característiques que els corresponguin. S’ha d’acreditar documentalment que es té concedida autorització perquè s’utilitzin durant el temps en què tenguin lloc les activitats formatives. En tot cas, aquests espais i entorns, així com els itineraris que hi condueixin, han d’incorporar les condicions d’accessibilitat necessàries que en permetin la utilització per part de l’alumnat amb discapacitat, d’acord amb el que estableix la legislació aplicable en matèria d’accessibilitat.

 7. El nombre de places per grup en els centres docents que imparteixin formació professional en règim presencial s’ha de fixar en les disposicions corresponents per les quals se n’autoritzi l’obertura i el funcionament, tenint en compte les instal·lacions i condicions materials corresponents.

 8. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats pot establir que hi hagi un nombre mínim d’alumnes admesos en uns ensenyaments per poder autoritzar l’inici de les activitats lectives.

 

Article 57

Inversions per a instal·lacions i equipaments docents

 Les inversions dirigides a la construcció, a l’adquisició i a l’adaptació de mesures d’accessibilitat física i sensorial a totes les instal·lacions i els equipaments destinats als centres públics de formació professional es poden finançar, totalment o parcialment, amb fons procedents de:

a) Administracions educatives.

b) Administracions laborals.

c) Ajuntaments al terme municipal dels quals radiquin les empreses potencialment beneficiàries de la formació que s’hagi d’impartir amb aquests mitjans i instal·lacions. A aquests efectes, es poden establir convenis de col·laboració amb les administracions educatives.

d) Empreses privades, en els termes que acordin amb les respectives administracions educatives o laborals, que poden preveure la utilització compartida de les instal·lacions i l’equipament per a finalitats docents i empresarials.

 

Article 58

Contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats pot signar contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat en relació amb els ensenyaments de formació professional prevists en aquest Decret per tal d’optimitzar els recursos econòmics de què disposa. Aquests contractes s’han de regir pel que es disposa en el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, i la normativa de desplegament corresponent.

 

Article 59

Autorització per impartir els ensenyaments

 1. Els centres docents poden impartir l’oferta d’ensenyaments de formació professional del sistema educatiu que tenguin autoritzada.

 2. Amb caràcter general, els centres docents que tenguin autoritzada alguna de les formacions regulades en els capítols III i IV d’aquest Decret l’han d’impartir de forma completa.

 3. El conseller ha d’autoritzar els centres docents perquè ofereixin de forma parcial ensenyaments de formació professional.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per regular el procediment d’autorització per impartir ensenyaments de formació professional, en el qual han de participar preceptivament totes les direccions generals implicades.

 5. Els centres docents de titularitat pública que tenguin implantats ensenyaments de formació professional del sistema educatiu poden impartir les accions formatives de formació professional per a l’ocupació que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

 6. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats pot autoritzar, a més, que els centres ofereixin les accions formatives que es preveuen en el capítol VI d’aquest Decret, en les condicions que es determinin.

 

Article 60

Autonomia dels centres

 La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de fomentar l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres, per tal d’afavorir el treball cooperatiu del professorat, la formació permanent d’aquest, la recerca i la innovació en l’àmbit docent, i també millorar la relació amb l’entorn productiu i sociolaboral.

 

Article 61

Xarxa de centres de formació professional

 A les Illes Balears s’ha de consolidar una xarxa estable de centres de formació professional que permeti harmonitzar l’oferta i avançar en la qualitat d’aquesta i, a més, afavorir els ciutadans i fer més eficients els recursos públics. La xarxa l’han de constituir:

a) Els centres integrats públics i privats concertats de formació professional.

b) Els centres públics i privats concertats del sistema educatiu que ofereixen formació professional.

c) Els centres de referència nacional.

d) Els centres públics del Sistema Nacional d’Ocupació.

e) Els centres privats acreditats del Sistema Nacional d’Ocupació que ofereixen formació professional per a l’ocupació.

 

Article 62

Gestió administrativa i acadèmica

 Els centres sostinguts amb fons públics que imparteixin els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu a què fa referència aquest Decret han d’utilitzar els procediments informatitzats que s’estableixin a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats per dur a terme la gestió administrativa i acadèmica que els correspongui.

 

Article 63

Gestió econòmica i finançament dels centres públics

 1. La gestió econòmica dels centres públics s’ha d’ajustar als principis d’eficiència, d’economia i de transparència.

 2. El pressupost del centre és únic i anual. Ha de ser comptablement equilibrat de manera que el total dels ingressos coincideixi amb el total de les despeses. La seva estructura i el contingut s’han de determinar mitjançant una ordre.

 3. Els recursos dels centres són els següents:

a) Els ingressos de qualsevol tipus procedents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, d’altres conselleries o d’altres organismes dependents del Govern de les Illes Balears, com també d’altres administracions públiques estatals, autonòmiques o locals, o de les institucions de la Unió Europea o d’altres organismes internacionals.

b) Els ingressos procedents d’herències, llegats i donacions, que han de passar a formar part dels recursos del centre d’acord amb el que estableix la normativa sobre patrimoni de la Comunitat Autònoma.

c) Els ingressos procedents de la prestació de serveis distints dels serveis acadèmics gravats per taxes.

d) Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per preus públics, quan es determini per reglament.

e) Els ingressos procedents de la venda de béns o de la prestació de serveis producte de les activitats lectives.

f) Els ingressos procedents de la venda de béns en desús, que han de passar a formar part dels recursos del centre d’acord amb el que estableix la normativa sobre patrimoni de la Comunitat Autònoma.

g) Els ingressos derivats de la utilització de les instal·lacions o de l’equipament del centre per les corporacions locals o d’altres entitats o persones físiques o jurídiques.

h) Els recursos procedents dels interessos bancaris, d’acord amb les instruccions que estableixi la Direcció General del Tresor i Política Financera.

i) Els romanents dels exercicis anteriors, l’import dels quals s’ha d’incorporar a l’exercici vigent.

j) Qualssevol altres que siguin legalment procedents.

 

Article 64

Desenvolupament del currículum

 1. Els centres docents, en el marc de la seva autonomia, han de desenvolupar i completar el currículum dels ensenyaments a què fa referència aquest Decret, tenint en compte les característiques de l’alumnat i les necessitats formatives derivades de l’entorn socioeconòmic del centre.

 2. La referència per a aquest desenvolupament la constitueixen les competències professionals, personals i socials que es requereixen en el món laboral i, especialment, en les unitats de competència associades als mòduls professionals. Aquesta concreció en les seves línies fonamentals ha de formar part del projecte educatiu del centre.

 

Capítol X

Inspecció

 

Article 65

Inspecció Educativa i Inspecció Laboral

 1. La Inspecció Educativa ha de realitzar les funcions que té assignades, d’acord amb la normativa, sobre els ensenyaments relatius al sistema educatiu a què fa referència aquest Decret.

 2. La supervisió del funcionament de les accions formatives relatives al sistema de formació per a l’ocupació que realitzin els centres docents d’acord amb les previsions d’aquest Decret, s’ha de fer de conformitat amb la regulació que estableix el Servei d’Ocupació de les Illes Balears.

 

Capítol XI

Informació i orientació professional

 

Article 66

Informació i orientació professional conjunta del sistema integrat de les Illes Balears

 1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), han d’establir conjuntament les condicions, les mesures i els instruments necessaris de suport i reforç per facilitar la informació, l’orientació i l’assessorament a l’alumnat del sistema educatiu, a les famílies, a les persones amb necessitats específiques, a les empreses, a la ciutadania en general i, especialment, als col·lectius en risc d’exclusió social o les persones que hagin abandonat prematurament el sistema educatiu.

 2. La informació i l’orientació professional que es preveu en aquest Decret té els objectius següents:

a) Facilitar informació i orientació sobre les oportunitats d’accés a la feina, el mercat laboral, les tendències laborals, les oportunitats d’autoocupació i sobre la mobilitat laboral i professional en els sectors econòmics.

b) Informar sobre les possibilitats d’adquisició, d’avaluació i d’acreditació de competències i qualificacions professionals i del progrés que pot tenir cada persona en relació amb aquestes al llarg de la seva vida laboral.

c) Oferir informació i orientació sobre la naturalesa i les fases de procediment d’avaluació i d’acreditació de les competències professionals adquirides mitjançant l’experiència laboral i les vies no formals de formació, sobre l’accés al procediment, les acreditacions oficials que es poden obtenir i els efectes d’aquestes, de manera que es faciliti la decisió de participar-hi i, si escau, l’acompanyament necessari en el moment de l’inici i durant el desenvolupament del procés esmentat.

d) Facilitar informació i orientació sobre les diverses ofertes formatives dels ensenyaments del sistema educatiu i del sistema de formació per a l’ocupació, indicant els requisits necessaris per cursar-les, les possibilitats d’accedir-hi i les ajudes a la formació per tal de facilitar la qualificació, la inserció i la reinserció laborals i la mobilitat professional en el mercat de treball.

e) Orientar les persones usuàries cap a la definició dels itineraris formatius i professionals que millor s’adaptin a les seves circumstàncies personals, aptituds, capacitats, interessos i expectatives professionals i planificar les activitats necessàries perquè els puguin seguir de forma que l’opció escollida els permeti aconseguir els objectius de l’ensenyament sense risc per a la seva integritat física i la dels altres.

f) Motivar les persones perquè s’incorporin a l’itinerari formatiu professionalitzador escollit o, si escau, perquè continuïn el que hagin iniciat, de manera que es potenciï el seu desenvolupament personal.

g) Promoure actituds de valoració envers la formació professional com a eina de formació i millora permanent per a les persones.

 3. El Govern de les Illes Balears ha de promoure actuacions i vetllar perquè els serveis públics d’orientació professional s’adeqüin a les directrius següents:

a) L’orientació integral i la qualitat dels serveis d’orientació, amb independència de l’entitat que els presti.

b) L’adequada formació inicial i contínua dels professionals que presten serveis d’orientació.

c) La coordinació entre els serveis d’orientació i les polítiques d’educació, d’ocupació i d’inclusió social.

d) L’accessibilitat d’aquest servei a tots els ciutadans, independentment de la seva condició social i professional i de la seva ubicació geogràfica, i d’acord amb el principi d’igualtat d’oportunitats.

e) La prestació de serveis d’atenció singularitzada a les empreses, especialment petites i mitjanes, així com a treballadors autònoms, en tant que recurs que permet optimitzar el seu capital humà i dissenyar itineraris formatius ajustats a les seves necessitats.

 4. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de preveure les actuacions i els efectius necessaris per poder aconseguir els objectius de la informació i l’orientació professional conjunta del sistema integrat de les Illes Balears, en especial, en els centres integrats de formació professional i en els centres de referència nacional ubicats a les Illes Balears.

 

Disposició addicional primera

Ús del masculí genèric

 D’acord amb el que disposa l’article 14.11 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, l’ús del masculí genèric en el text d’aquesta disposició s’ha d’entendre inclusiu d’ambdós gèneres.

 

Disposició addicional segona

Promoció, gènere i inclusió

 La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de fomentar, des d’una perspectiva de gènere, el coneixement, la difusió, l’interès i l’accés de les dones i dels homes a totes les especialitats de formació professional.

 A fi d’augmentar la presència d’alumnat en determinades especialitats i de corregir les situacions de subrepresentació d’un o altre sexe, la Conselleria dins del marc normatiu vigent pot establir accions positives específiques que les corregeixin i dur a terme accions específiques d’orientació professional no sexista.

 

Disposició addicional tercera

Absència d’impacte pressupostari

 L’aplicació de les previsions que conté aquest Decret no comporta increment de la despesa pública ni disminució dels ingressos públics. Per això, les direccions generals i els centres docents afectats han de desenvolupar les mesures derivades del seu compliment ajustant-se a les seves disponibilitats pressupostàries ordinàries, de manera que no es doni lloc a plantejaments de necessitats addicionals de finançament.

 

Disposició addicional quarta

Habilitació de professionals qualificats

 D’acord amb les necessitats derivades de la planificació de l’oferta formativa, les ofertes de formació professional a què fa referència aquest Decret podran ser impartides per professionals qualificats quan no hi hagi professorat amb un perfil que es correspongui amb la formació associada a les qualificacions professionals, en les condicions que determini el conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

 

Disposició addicional cinquena

Protecció de dades de caràcter personal

 L’obtenció i el tractament de les dades personals dels alumnes s’ha de sotmetre al que es disposa en la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

 

Disposició addicional sisena

Efectes addicionals per als certificats de professionalitat

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per establir les condicions que permetin que les persones que tenguin un certificat de professionalitat de nivell 1 puguin cursar, directament, els mòduls voluntaris dels programes de qualificació professional inicial.

 Així mateix, ha de dictar les disposicions oportunes per facilitar que les persones que tenguin un certificat de professionalitat de nivell 1 i que cursin la formació addicional que s’estableixi puguin accedir directament, i en les condicions que es determinin, als cicles formatius de formació professional de grau mitjà.

 

Disposició addicional setena

Declaració de centres propis

 De conformitat amb l’Acord del Consell de Govern de 21 de juliol de 2000, els centres educatius públics o concertats, dependents del Govern de les Illes Balears es declaren com a centres propis, als efectes d’allò que es preveu en l’article 34 del Decret 11/2000, de 4 de febrer, pel qual es regulen els programes de formació professional ocupacional en l’àmbit de les Illes Balears.

 L’Administració ha de realitzar, d’ofici, les actuacions oportunes perquè els centres educatius declarats com a centres propis resultin inscrits en el registre de centres i entitats de formació per a l’ocupació per impartir les accions formatives corresponents als certificats de professionalitat que es determinin.

 

Disposició transitòria única

 El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha d’adoptar les mesures necessàries per afavorir que l’alumnat que no hagi completat un cicle formatiu regulat de conformitat amb la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, pugui accedir al cicle formatiu que els substitueixi i que s’hagi establert d’acord amb les previsions de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

 

Disposició derogatòria única

 Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que es disposa en aquest Decret i, en concret, es deroga el Decret 33/2001, de 23 de febrer, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a les Illes Balears (BOIB núm. 28, de 6 de març).

 Així mateix, es deroga la disposició transitòria primera del Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es regulen els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 116, de 7 d’agost).

 

Disposició final primera

Modificació del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària

 L’article 76.1 de l’annex del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària, queda redactat de la manera següent:

 1. Els estudis d’educació secundària obligatòria i de batxillerat i altres programes formatius que determini la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats són gratuïts als instituts públics. No estan, per tant, subjectes al pagament de taxes acadèmiques. Això no obstant, els instituts poden rebre aportacions voluntàries, d’acord amb el que s’ha establert en la legislació vigent.

 

Disposició final segona

Modificació del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària

 L’article 32 del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària, queda redactat de la manera següent:

 

Article 32

Programes de qualificació professional inicial

 1. L’objectiu dels programes de qualificació professional inicial és facilitar que tot l’alumnat aconsegueixi, com a mínim, competències professionals pròpies d’una qualificació professional de nivell 1 del Catàleg nacional de qualificacions professionals, com també afavorir la inserció sociolaboral de l’alumnat i facilitar, si escau, que assoleixi les competències bàsiques que faciliten la continuïtat en l’educació postobligatòria.

 2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar l’ordre per regular els programes de qualificació professional inicial i els ha d’implantar o autoritzar, d’acord amb el procediment que s’estableixi.

 

Disposició final tercera

Modificació del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears

 L’article 19 del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, queda redactat de la manera següent:

 Article 19

Programes de qualificació professional inicial

 1. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar l’ordre per regular els programes de qualificació professional inicial. Els programes adopten diverses modalitats amb la finalitat de satisfer les necessitats personals, socials i educatives de l’alumnat. En l’ordre s’ha d’establir l’organització de les modalitats i la resta d’aspectes necessaris perquè es puguin impartir.

 2. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats autoritza la impartició d’aquests programes a proposta del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

 3. Els programes de qualificació professional inicial inclouen mòduls obligatoris i mòduls voluntaris:

a) Els mòduls obligatoris són de dos tipus: mòduls professionals específics, referits a unitats de competència de qualificacions professionals de nivell 1 del Catàleg nacional de qualificacions professionals entre els quals s’inclou un mòdul de formació en centres de treball, i els mòduls formatius de caràcter general, orientats al desenvolupament de les competències bàsiques que possibilitin cursar amb èxit un cicle formatiu de grau mitjà.

b) Els mòduls voluntaris condueixen a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria en els termes que estableix la legislació vigent.

 4. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats ha de dictar la normativa per establir el currículum de cadascun dels perfils dels programes de qualificació professional inicial. En el currículum, hi han de figurar els mòduls professionals específics del perfil del programa que han d’anar vinculats a un o més certificats de professionalitat de nivell 1. Així mateix, ha d’establir el currículum dels mòduls formatius de caràcter general i el currículum dels mòduls voluntaris. Aquests s’han d’organitzar al voltant dels tres àmbits següents: àmbit de comunicació, àmbit social i àmbit cientificotecnològic.

 5. L’alumnat que hagi superat els mòduls professionals específics d’un programa de qualificació professional inicial ha d’obtenir els certificats de professionalitat de nivell 1 de les qualificacions professionals corresponents, mitjançant el procediment que estableixi la normativa que dicti el conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

 

Disposició final quarta

Execució i desenvolupament

 Es faculta el conseller d’Educació, Cultura i Universitats perquè dicti les disposicions que calguin per al desplegament d’aquest Decret.

 Així mateix, es faculta el director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, en l’àmbit de les seves competències, per dictar les resolucions i les instruccions que calguin per a l’aplicació d’aquest Decret.

 

Disposició final cinquena

Entrada en vigor

 Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 23 de novembre de 2012

 

                                                                                                                                                                          El president              

                                                                                                                                                                   José Ramón Bauzá Díaz

 

         El conseller d’Educació, Cultura i Universitats

                            Rafael Àngel Bosch i Sans


Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 17 64 41 Adreça: Pl. de la Drassana, 4 - 07012 Palma