Pla d'Eficiència Energètica

Molins aiguaders

Actuacions realitzades

català castellano català

Els molins a les Illes Balears: recursos elementals


Al llarg de la història, l’home ha sabut aprofitar els recursos dels elements naturals per a extreure’n l’energia. Els molins són exemples clars d’aquest aprofitament energètic. Els animals, l’aigua i el vent han estat, en diferents etapes, aquestes fonts energètiques naturals desenvolupades i aprofitades per l’home a les Illes Balears.

Els molins d’aigua a les Illes Balears han fet servir les aigües subterrànies i dels torrents, amb tota una sèrie d’obres destinades a l’aprofitament. Els molins de sang eren comuns als llocs de les nostres illes on no era possible beneficiar-se de l’aigua o del vent. Des de l’any 1229, els molins de vent es destinaven, bàsicament, a moldre la farina.

De la tracció de sang a l’energia eòlica: una passa històrica

Fins a mitjans del segle XIX, havien estat les someres, els ases i els muls els encarregats de treure l’aigua dels pous de les nostres illes, fent rodar les sínies. Però amb l’adaptació dels molins fariners a molins aiguaders es féu una gran passa cap a un major aprofitament del vent.

L’any 1848 marca a l’illa de Mallorca una fita en la història de l’aprofitament del vent per al trasllat de l’aigua. En aquest any varen finalitzar les obres de dessecació del Prat de Sant Jordi (ara, Pla de Sant Jordi), tasca que va ser possible gràcies al primer molí de vent aiguader construït a Mallorca l’any 1845 per l’enginyer holandès Bouvij.

Dels molins de vela als molins de ramell: l’evolució d’un invent eficient

Va ser un fuster de Pòrtol (Marratxí), mestre Martí Barrera, qui va inventar els molins de vela que s’introduïren al començament. Mestre Damià Rexach, un fuster des Molinar, va substituir les veles per unes pales un poc voltades. Així va néixer el primer molí de ramell. Finalment, un enginyós capellà d’Algaida, mossèn Rafel Oliver, completà l’invent afegint-hi una cua.

Les veles varen donar pas al ramell de pales de fusta, que l’any 1930 se substituïren per pales de ferro. Als anys seixanta, la gran majoria dels molins de vent varen deixar de funcionar, reemplaçats per bombes hidràuliques, primer d’explosió i després elèctriques.

Com funcionen els molins de vent aiguaders?

Els molins de vent aiguaders fan aflorar corrents subterranis (venes d’aigua) i funcionen mitjançant una bomba d’aspiració o depressió, formada per un cilindre, i que pot arribar fins a profunditats de 10,33 metres. Aquests molins proporcionen entre 30.000 i 40.000 litres a l’hora, un cabal molt considerable, especialment si tenim present la seva font energètica (el vent), neta, gratuïta i inesgotable.

El ramell dels molins més antics està format per unes posts que s’anomenen cartons, distribuïdes de forma radial. Aquestes posts són mòbils, de manera que s’escampen i s’arrepleguen abans i després del seu funcionament. Aquesta operació s’anomena envelar. Els molins de vent més moderns estan equipats amb pales metàl·liques fixes.

Captació, transmissió, execució i suport és el que fan les quatres parts dels molins

Captació de l’energia: rotor i cua o timó

El rotor està format per les antenes o pales (ramell) subjectes a la boixa. És l’element més visible i característic dels molins. La cua actua com a timó per tal de mantenir el rotor orientat en tot moment en la perpendicular del vent.

Transmissió del moviment: biela, maneta i tisa

El sistema de transmissió transforma el moviment de rotació en moviment lineal de vaivé que acciona la bomba d’èmbol.

Execució de la feina: bomba o "cúpet"

La bomba que es fa servir consisteix en un cilindre amb dos orificis provists de les corresponents vàlvules, per l’interior del qual es mou un èmbol (paneret o pistó), que quan s’eleva provoca una depressió i succiona l’aigua del pou.

Suport del sistema: edifici i torre

Els molins de vent aiguaders tenen com a suport una torre, de pedra en els més antics i de marès en els més recents. Aquesta construcció, de 2 o 3 metres de diàmetre i 5 o 6 d'alçada serveix per a incrementar l'altura del rotor i incrementar la captació de vent. Tots els components de la transmissió estan suportats per una estructura metàl ·lica que permet els diferents moviments del rotor.

Quin sentit tenen els molins de vent aiguaders a Balears?

Els molins de vent aiguaders constitueixen un clar exemple d’aprofitament energètic mitjançant una energia neta i renovable com és el vent.

Però lluny de ser objectes romàntics que ens recorden temps passats, els molins de vent són avui màquines eficients de generació energètica que, per tant, cal recuperar i conservar, amb l’objectiu de tornar-los a donar l’ús energètic per al qual varen ser concebuts.

Projecte de rehabilitació de la Mancomunitat del Nord de Mallorca, amb el suport del Govern de les Illes Balears

La recuperació dels molins per a l’extracció d’aigua constitueix una important tasca etnològica i una actuació envers la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants, en línia amb els acords signats en el Protocol de Kioto.

Al territori de la Mancomunitat del Nord de Mallorca hi ha catalogats 498 molins de vent per a l’extracció d’aigua. El projecte de recuperació i conservació d’aquests molins és el més important que s’està realitzant a les Illes Balears i suposa una protecció de l’entorn mediambiental i paisatgístic, a més d’oferir un elevat interès social, amb una incidència positiva a diferents nivells:

Energeticoambiental

Ús d’energies renovables i foment d’un mètode d’extracció d’aigua que no perjudica els aqüífers.

Agrícola

Incidència en el medi rural i acció a favor de l’agricultor.

Patrimonial

recuperació del patrimoni etnològic.

Turístic

incrementa l'atractiu turístic de la zona.

Educatiu

Afavoreix l’ensenyament d’una cultura pròpia de l’arc mediterrani i d’uns oficis en vies d’extinció.

Social

Crea ocupació, de gran importància per a la recuperació d’oficis artesans d’alta qualificació tècnica.

Equilibri territorial

Incidència sobre la zona necessitada de desenvolupament sostenible.

21 molins aiguaders recuperats

Durant l’any 2002, es rehabilitaren als municipis de sa Pobla i Muro un total de 7 molins aiguaders, amb un cost total de 170.260,90 euros. Dins l’any següent (2003), es rehabilitaren 7 molins més, amb un cost total de 159.894,30 euros. L’any 2004, es rehabilitaren 6 molins, amb un cost total de 134.252,38 euros.

En el decurs de l’any 2005 s’ha dut a terme la rehabilitació de 3 molins més, les obres dels quals es troben en procés de finalització. Així mateix, s’ha previst el 2005 l’inici de les obres per a la restauració i la rehabilitació d’un molí de ramell de fusta, que requereix un tractament especial.

21 molins aiguaders recuperats

Total 685.936,62 € 100%
Conselleria d’Agricultura i Pesca i Conselleria de Comerç, Indústria i Energia 270.455,45 € 39,42%
Conselleria de Medi Ambient 180.303,63 € 26,28%
Ajuntament de Sa Pobla 45.316,31 € 6,60%
Ajuntament de Muro 69.717,40 € 10,16%
Particulars 120.143,82 € 17,51%

El contingut d´aquesta aplicació conté informació actualitzada a juliol de 2006
Més informació a pie.caib.es  dgener.caib.es

Camí de Son Rapinya, nº12, Urbanització Son Moix Blanc, PALMA 07013
Teléfono: 971 784132 Fax: 971 177495 energia@caib.es

crèdits
Documento XHTML 1.0 válido Documento CSS estandar Icono de conformidad con el Nivel Doble-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI