Pla d'Eficiència Energètica

Al llarg de la història, l’home ha sabut aprofitar els recursos dels elements naturals per a extreure’n l’energia. Els molins són exemples clars d’aquest aprofitament energètic. Els animals, l’aigua i el vent han estat, en diferents etapes, aquestes fonts energètiques naturals desenvolupades i aprofitades per l’home a les Illes Balears.

Els molins d’aigua a les Illes Balears han fet servir les aigües subterrànies i dels torrents, amb tota una sèrie d’obres destinades a l’aprofitament. Els molins de sang eren comuns als llocs de les nostres illes on no era possible beneficiar-se de l’aigua o del vent. Des de l’any 1229, els molins de vent es destinaven, bàsicament, a moldre la farina.

Fins a mitjans del segle XIX, havien estat les someres, els ases i els muls els encarregats de treure l’aigua dels pous de les nostres illes, fent rodar les sínies. Però amb l’adaptació dels molins fariners a molins aiguaders es féu una gran passa cap a un major aprofitament del vent.

L’any 1848 marca a l’illa de Mallorca una fita en la història de l’aprofitament del vent per al trasllat de l’aigua. En aquest any varen finalitzar les obres de dessecació del Prat de Sant Jordi (ara, Pla de Sant Jordi), tasca que va ser possible gràcies al primer molí de vent aiguader construït a Mallorca l’any 1845 per l’enginyer holandès Bouvij.

Els molins de vent aiguaders fan aflorar corrents subterranis (venes d’aigua) i funcionen mitjançant una bomba d’aspiració o depressió, formada per un cilindre, i que pot arribar fins a profunditats de 10,33 metres. Aquests molins proporcionen entre 30.000 i 40.000 litres a l’hora, un cabal molt considerable, especialment si tenim present la seva font energètica (el vent), neta, gratuïta i inesgotable.

El ramell dels molins més antics està format per unes posts que s’anomenen cartons, distribuïdes de forma radial. Aquestes posts són mòbils, de manera que s’escampen i s’arrepleguen abans i després del seu funcionament. Aquesta operació s’anomena envelar. Els molins de vent més moderns estan equipats amb pales metàl·liques fixes.

Captació, transmissió, execució i suport és el que fan les quatres parts dels molins

Captació de l’energia: rotor i cua o timó

El rotor està format per les antenes o pales (ramell) subjectes a la boixa. És l’element més visible i característic dels molins. La cua actua com a timó per tal de mantenir el rotor orientat en tot moment en la perpendicular del vent.

Transmissió del moviment: biela, maneta i tisa

El sistema de transmissió transforma el moviment de rotació en moviment lineal de vaivé que acciona la bomba d’èmbol.

Execució de la feina: bomba o "cúpet"

La bomba que es fa servir consisteix en un cilindre amb dos orificis provists de les corresponents vàlvules, per l’interior del qual es mou un èmbol (paneret o pistó), que quan s’eleva provoca una depressió i succiona l’aigua del pou.

Suport del sistema: edifici i torre

Els molins de vent aiguaders tenen com a suport una torre, de pedra en els més antics i de marès en els més recents. Aquesta construcció, de 2 o 3 metres de diàmetre i 5 o 6 d'alçada serveix per a incrementar l'altura del rotor i incrementar la captació de vent. Tots els components de la transmissió estan suportats per una estructura metàl ·lica que permet els diferents moviments del rotor.

Els molins de vent aiguaders constitueixen un clar exemple d’aprofitament energètic mitjançant una energia neta i renovable com és el vent.

Però lluny de ser objectes romàntics que ens recorden temps passats, els molins de vent són avui màquines eficients de generació energètica que, per tant, cal recuperar i conservar, amb l’objectiu de tornar-los a donar l’ús energètic per al qual varen ser concebuts.

La recuperació dels molins per a l’extracció d’aigua constitueix una important tasca etnològica i una actuació envers la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants, en línia amb els acords signats en el Protocol de Kioto.

Al territori de la Mancomunitat del Nord de Mallorca hi ha catalogats 498 molins de vent per a l’extracció d’aigua. El projecte de recuperació i conservació d’aquests molins és el més important que s’està realitzant a les Illes Balears i suposa una protecció de l’entorn mediambiental i paisatgístic, a més d’oferir un elevat interès social, amb una incidència positiva a diferents nivells:

Energeticoambiental

Ús d’energies renovables i foment d’un mètode d’extracció d’aigua que no perjudica els aqüífers.

Agrícola

Incidència en el medi rural i acció a favor de l’agricultor.

Patrimonial

recuperació del patrimoni etnològic.

Turístic

incrementa l'atractiu turístic de la zona.

Educatiu

Afavoreix l’ensenyament d’una cultura pròpia de l’arc mediterrani i d’uns oficis en vies d’extinció.

Social

Crea ocupació, de gran importància per a la recuperació d’oficis artesans d’alta qualificació tècnica.

Equilibri territorial

Incidència sobre la zona necessitada de desenvolupament sostenible.

Durant l’any 2002, es rehabilitaren als municipis de sa Pobla i Muro un total de 7 molins aiguaders, amb un cost total de 170.260,90 euros. Dins l’any següent (2003), es rehabilitaren 7 molins més, amb un cost total de 159.894,30 euros. L’any 2004, es rehabilitaren 6 molins, amb un cost total de 134.252,38 euros.

En el decurs de l’any 2005 s’ha dut a terme la rehabilitació de 3 molins més, les obres dels quals es troben en procés de finalització. Així mateix, s’ha previst el 2005 l’inici de les obres per a la restauració i la rehabilitació d’un molí de ramell de fusta, que requereix un tractament especial.